Crisi institucional a l'Argentina

La imputació judicial de Fernández de Kirchner torna a dividir la societat

CONSEQÜÈNCIES DE LA MORT DEL FISCAL NISMAN

AP / RODRIGO ABD

Per als kirchneristes és una forma de colpisme i l'oposició demana protecció per al fiscal

EL PERIODICO

ABEL GILBERT / BUENOS AIRES

Dissabte, 14 de febrer del 2015 - 09.29 h
Com era d'esperar, els argentins s'han devidit profundament davant la decisió del fiscal federal Gerardo Pollicita de fer seva la denúncia del seu difunt col·lega Alberto Nisma i imputar formalment la presidenta argentina Cristina Fernández de Kirchner per presumptes maniobres per afavorir l'encobriment dels iranians involucrats en la causa que investiga l'atemptat contra la mutual jueva (AMIA) que es va perpetrar el 18 de juliol de 1994, i va provocar 85 morts. Pel Govern, es tracta d'una maniobra desestabilitzadora de la "corporació judicial". L'oposició, mentrestant, va considerar que s'ha agreujat la situació institucional i va demanar protecció especial per a Pollicita davant el possible perill de córrer la sort del seu antecessor. La seva acusació, presa al peu de la lletra de la formulada per Nisman, malgrat la debilitat dels seus fonaments, toca el canceller Héctor Timerman, un diputat i un parell de dirigents insignificants.
A diferència del seu antecessor, Pollicita no demana interrogar Fernández de Kirchner i Timerman, encara que sí mesures per avançar en una investigació la pertinència de la qual haurà d'avaluar Rafecas enmig d'una enorme expectativa política. Raúl Canicoba Corral, el magistrat a càrrec de la causa AMIA, havia desautoritzat en el seu moment el voluminós escrit de Nisman. La va atribuir a una disputa dins del servei d'intel·ligència.
Nisman va ser trobat mort el 18 de gener, hores abans de defensar les seves acusacions davant una comissió parlamentària. La fiscal Viviana Fein està mirant de determinar les causes de la mort. Les proves apunten en principi a un suïcidi, encara que la jutge Susana Arroyo de Salgado, la seva ex dona, no creu que s'hagi tret la vida.
"Que un cap de l'Estat sigui imputat judicialment per encobriment del terrorisme és una cosa molt greu". Es requereix molta responsabilitat, molta serenitat i rapidesa en l'aclariment del cas", va dir la Unió Cívica Radical (UCR).
Pel precandidat presidencial d'aquest partit i ex vicepresident de Fernández de Kirchner durant el seu primer mandat, Julio Cobos, "no és normal tenir en un país un vicepresident processat (Amado Boudou, per la compra d'un automòbil fa dues dècades) i una presidenta imputada".
La senadora de dretes Gabriela Michetti va estimar que "la presidenta ha de donar les seves explicacions i exercir el dret a la defensa" i el Govern "ha de deixar de parlar de colpisme. Això no té res a veure amb un cop (d'Estat)".
Segons el ministre de Defensa, Agustín Rossi, "la dreta sempre va utilitzar la difamació com a estratègia de desgast als Governs populars". Però "s'equivoquen si pensen que amb aquesta imputació debilitaran Cristina. Com més la difamin i injuriïn més la defensarà el poble argentí".
El secretari general de la Presidència, Aníbal Fernández va dir que "la imputació no té cap valor jurídic perquè no existeix prova d'eventual culpabilitat”. Per Fernández “el que es vol generar és estrèpit social”. El ministre va relacionar l'anunci de Pollicita amb els preparatius d'una marxa convocada per un grup de fiscals, l'oposició i els mitjans adversos al kirchnerisme a favor de l'aclariment del decés de Nisman.

OPINIONS ENFRONTADES

Per als opositors al Govern, Nisman és un màrtir, un model republicà.
Els cables diplomàtics filtrats per Jualian Assange, i glossats pel periodista Santiago O'Donell en els seus llibres 'Argenleaks' (2011) i 'Politileaks' (2014), el pinten, en canvi, com un home profundament dependent de l'ambaixada dels Estats Units a Buenos Aires, especialment interessada en la hipòtesi iraniana.
En la seva denúncia de 300 pàgines, el malaguanyat fiscal va sostenir que el Govern, al firmar un acord amb el règim persa per interrogar els imputats en la causa AMIA, buscava una mena de truc encobert: petroli a canvi d'impunitat. Per a això, sostenia Nisman, es va intentar aixecar les alertes roges d'Interpol que pesen sobre els sospitosos. Aquesta asseveració va ser refutada per l'exdirector de la Interpol, Ronald Noble. A l'arribar al seu despatx, Rafecas es va trobar amb l'informe de la Procuració General en què es responen les acusacions de Nisman. L'acord amb el règim persa, que ha sigut impugnat en un tribunal local, va ser aprovat pel Parlament amb l'objectiu d'"afavorir el progrés" d'una causa empantanada, amb un exjutge i un expresident, Carlos Menen, que seran portats a judici oral per encobriment. Sobre el petroli iranià, l'informe recorda que pel seu alt nivell de sofre, és incompatible amb el funcionament de la indústria argentina. Pel que fa als "agents" suposadament descoberts per Nisman que formaven part del pla d'encombriment, va quedar demostrat que no eren personal del Servei d'Intel·ligència sinó simples extorsionadors. Pollicita té a les seves mans una causa que crema.

NOUS FISCALS EN LA CAUSA AMIA

En aquest agitat context, la Procuració General va anunciar que un equip de tres fiscals "molt adequat per la seva valentia" es farà càrrec de la tasca deixada per Alberto Nisman, que en gairebé 10 anys no va aconseguir avenços. Els nous fiscals tenen l'aval de familiars de les víctimes i oenagés.
La mort de Nisman, va dir la Procuradora General, Alejandra Gils Carbó, "és un fet de gran impacte polític i social" que ha provocat "un dany irreparable i col·lectiu".
La justícia argentina, va afegir, té el mandat "de buscar la veritat i de repensar el funcionament de l'administració de justícia a partir d'aquest fet dolorós. La mort de Nisman ens ha de fer reflexionar sobre els factors de poder que no estan a la llum i que ens obliguen a treballar perquè es desveli el rerefons de la mort d'Alberto Nisman".