Dilluns  12.01.2015  11:29

Estelada, la nova paraula del 2014

Escollida arran d'una crida oberta de l'IEC i l'Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra, serà candidata a formar part del diccionari normatiu

Vilaweb

L'Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra i l'Institut d'Estudis Catalans van fer una crida a final de l'any passat per a trobar el neologisme del 2014, seguint la tradició d'institucions lingüístiques angleses i espanyoles, que cada desembre anuncien la paraula més destacada de l'any. L'elegida com a nova paraula de l'any ha estat 'estelada', com a substantiu per a designar la bandera que simbolitza la independència de Catalunya.

Es van rebre més de dues-centes propostes, procedents de tot el domini lingüístic català: Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, el Rosselló, l'Alguer i Andorra. El substantiu 'estelada' ha estat el neologisme més reeixit, proposat per trenta-sis persones. El mot serà candidat a formar part del diccionari normatiu. 

El Diccionari de la llengua catalana recull el mot 'estelat' amb la definició 'conjunt dels estels del firmament' i també l'adjectiu 'estelat -ada' amb el significat de 'ple d'estels' o 'adornat amb un estel o més d'un'. D'ací prové la bandera estelada, en què, per conversió, l'adjectiu passa a ser utilitzat com a nom. 'Per a seleccionar el neologisme de l'any s'han tingut en compte els criteris de freqüència i d'adequació, i la decisió final l'ha presa una comissió formada per persones de la Secció Filològica de l'IEC i investigadors de l'Observatori de Neologia de la UPF', segons que expliquen els responsables. 

A més d'estelada, s'han proposat tota mena de neologismes: prefixats (extracomunitari, minifeina), sufixats (vistaire, untall), compostos patrimonials (feinaaddicte, cardaamic), compostos cultes (acroioga, triscaidefòbia), sintagmacions (vídeo de pantalla, full de ruta), conversions sintàctiques (corrupte -a com a substantiu), lexicalitzacions (escoleta), neologismes semàntics (ambient), acrònims que mostren la capacitat creativa de la llengua (taulèfon) i manlleus, adaptats o no, tant de l'anglès (lumbersexual, sexi) com del castellà (xulo -a, bolo) o, fins i tot, del xinès (tofu) i l'àrab (ke