Mig centenar de films nazis protagonitzen un nou documental

Totes les pel·lícules estan prohibides actualment a Alemanya però és fàcil obtenir-les i els nazis les utilitzen per adoctrinar els seus seguidors

ARA Barcelona | ARA 23/01/2015 09:05

Un nou documental, 'Forbidden Films', de Felix Moeller i que es pot veure al  New York Jewish Film Festival, reuneix prop de mig centenar de pel·lícules que actualment estan prohibides a Alemanya. En un extens article, ' The New Yorker' explica la gran varietat de pel·lícules, totes elles de clara propaganda nazi, que no es poden veure a Alemanya. Moeller mostra petits fragments d'una pel·lícula antifrancesa (un drama històric sobre les guerres napoleòniques), un film antibritànic (amb Sud-àfrica com a escenari), una pel·lícula russa (amb soldats matant a trets una família alemanya), una pel·lícula bèl·lica (amb pilots nazis brindant dalt del cel) o una pel·lícula a favor de l'eutanàsia (amb un metge que posa fi a la vida d'una dona amb esclerosi múltiple).

Hi ha molts més fragments on es pot veure una família escoltant un discurs nazi a la ràdio o un drama familiar: un pare d'esquerres veu com el desafia el seu fill adolescent que es vol unir a les Joventuts Hitlerianes. També s'hi poden veure escenes en què es denuncia Polònia per perseguir la minoria alemanya o una alemanya convertida en heroïna perquè finalment pot tornar a la "pàtria" i ja no haurà d'escoltar mai més com a les botigues parlen polonès .

També hi ha una gran dosi de propaganda antisemita a la llista, com un assaig visual que redueix els jueus a caricatures físicament repugnants i els compara a un eixam de rates . Els efectes polítics d'aquestes pel·lícules a Alemanya eren i són evidents: les pel·lícules antisemites tenen el propòsit de justificar la persecució, deportació, extermini; els films antibritànics, antirussos i antipolonesos justifiquen la guerra, i la pel·lícula pro eutanàsia prepara l'extermini de les persones amb discapacitat.

'Forbidden films' inclou entrevistes amb historiadors i familiars dels cineastes alemanys que van fer aquestes pel·lícules. Es debat si aquests films han de continuar o no prohibits o si realment serveix d'alguna cosa prohibir-los. Un dels participats assegura que no serveix de res perquè és molt fàcil trobar aquestes pel·lícules per internet. Ho demostren les entrevistes a activistes nazis. Els seus rostres no es mostren i apareixen en una habitació fosca. Afirmen que és fàcil obtenir les pel·lícules de propaganda nazi i que les utilitzen en els seus processos d'educació i adoctrinament. El fet que siguin prohibides, diuen, només n'augmenta l' atractiu.