PAÍS > PRINCIPAT
Els antecedents de l’imam de Ripoll no consten a cap registre policíac, segons un informe de Mossos
Es Satty havia complert condemna quatre anys per tràfic de drogues a Castelló
09.08.2018 15:26
Vilaweb
Ni rastre dels antecedents
policíacs de l’imam de Ripoll en cap dels registres policíacs. Un
informe elaborat per la Comissaria Superior de Coordinació Central dels
Mossos d’Esquadra quatre dies després dels atemptats (21 d’agost) posava
de manifest que no constava cap detenció per part de cap cos policíac,
tal com ha avançat el diari ‘Ara’ i ha confirmat l’ACN. En un informe
anterior, del 19 d’agost, els Mossos es limitaven a assenyalar que no
apareixia en els arxius policíacs dels mossos. Ara bé, tres dies més
tard, tornaven a cercar el nom de l’imam creuant-lo amb les bases de
dades de la policia espanyola i la Guàrdia Civil i tampoc apareixia res
del seu historial delictiu.
L’imam havia estat detingut el 2010 a Ceuta per intentar introduir 121 quilos d’haixix a l’estat espanyol i va complir condemna a Castelló del 2010-2014. Ara bé, els Mossos no van obtenir aquesta informació quan van rastrejar els antecedents delictius d’Es Satty. En aquell informe, a més, ja l’apuntaven com el cervell de la cèl·lula i afirmaven que havia ‘adoctrinat’ la resta dels joves terroristes.
L’informe dels Mossos revela que Es Satty semblaria que mai havia estat fitxat per cap policia arreu de l’estat espanyol, tot i que havia estat detingut a Ceuta i empresonat 4 anys per tràfic de drogues. A més, segons consta també al sumari del cas del 17-A, l’imam va mantenir ‘quatre entrevistes policíaques’ mentre era a la presó de Castelló complint condemna. Una d’elles, segons confirma la Fiscalia de l’Audiència espanyola, era d’un agent de la intel·ligència espanyola, tot i que assegura que no tenia cap relació amb terrorisme. Tot i això, no hi ha ni rastre dels antecedents delictius d’Es Satty als arxius policíacs.
El conseller de l’Interior, Miquel Buch, ja ha qualificat de ‘sorprenents’ les entrevistes a la presó i ha manifestat també que els antecedents policíacs haurien de constar a la base de dades de Mossos. En aquest mateix informe, a més, es recullen diferents declaracions, algunes fetes per integrants de la mateixa cèl·lula. És el cas de Mohamed Houli Chemlal, que va sobreviure a l’exposió d’Alcanar i està en presó preventiva. Houli va reconèixer als Mossos quatre dies després dels atemptats que l’imam era l’encarregat de portar a terme un ‘procés de radicalització’ i que els feia assumir ‘idees extremistes’ L’assenyala com l’ideòleg de la cèl·lula terrorista adscrita a DAESH. Houli Chemlal també va relatar que el dia de l’explosió l’imam era a la casa perquè volia ajudar amb les darreres tasques de fabricació d’explosius, abans d’atemptar. A més, va dir que només hi havia una armilla bomba a la casa i que Es Satty havia dit que la volia portar per immolar-se. També va ser el primer moment que va afirmar que un dels objectius dels terroristes era la Sagrada Família i d’altres esglésies. També va relatar que el procés de radicalització no només es portava a terme a la mesquita sinó que l’imam també se’ls emportava a casa seva on continuava ‘amb la justificació de la violència en nom de l’Islam’.
Mocadors vermells i acte cerimonial previ als atemptats
El sumari al qual ha tingut accés l’ACN també recull l’existència d’un ‘element comú’ en tres dels cinc terroristes abatuts a Cambrils, un mocador de color vermell lligat al coll. Tot i que els altres dos no el portaven en el moment de la mort, els investigadors apunten a la possibilitat que l’haguessin perdut durant els fets, ja que se’n van trobar dos més a l’interior de l’Audi usat en l’atemptat de Cambrils.
L’informe dels Mossos d’Esquadra planteja la hipòtesi que l’ús d’aquesta peça podria tenir el seu origen en la figura d’Abu Dujana, coetani del profeta Mahoma i considerat un dels ‘Sahabah’ (literalment ‘companys’, i que fa referència a aquells primers musulmans que van conviure amb el profeta Mahoma i que sovint són considerats per la tradició musulmana com la millor generació de musulmans). Concretament, Abu Dujana és conegut per la tradició islàmica com el ‘guerrer del mocador vermell’ Perquè es cobria el cap amb aquesta peça de roba en entrar en combat. A més, existeixen antecedents en l’ús del mocador vermell en atacs terroristes, com en els atemptats de París de 13 de novembre de 2015 i els atemptats de l’11 de setembre de 2001 als Estats Units. Diversos indicadors reforcen aquesta hipòtesi, com els elements trobats a la masia abandonada de Riudecanyes, on es van localitzar restes de camises de color vermell que podrien haver servit confeccionar els mocadors, a més de passaports cremats, cartes de comiat, entre d’altres, que podrien formar part d’un acte cerimonial conegut com el ‘Camí sense retorn’.
L’imam havia estat detingut el 2010 a Ceuta per intentar introduir 121 quilos d’haixix a l’estat espanyol i va complir condemna a Castelló del 2010-2014. Ara bé, els Mossos no van obtenir aquesta informació quan van rastrejar els antecedents delictius d’Es Satty. En aquell informe, a més, ja l’apuntaven com el cervell de la cèl·lula i afirmaven que havia ‘adoctrinat’ la resta dels joves terroristes.
L’informe dels Mossos revela que Es Satty semblaria que mai havia estat fitxat per cap policia arreu de l’estat espanyol, tot i que havia estat detingut a Ceuta i empresonat 4 anys per tràfic de drogues. A més, segons consta també al sumari del cas del 17-A, l’imam va mantenir ‘quatre entrevistes policíaques’ mentre era a la presó de Castelló complint condemna. Una d’elles, segons confirma la Fiscalia de l’Audiència espanyola, era d’un agent de la intel·ligència espanyola, tot i que assegura que no tenia cap relació amb terrorisme. Tot i això, no hi ha ni rastre dels antecedents delictius d’Es Satty als arxius policíacs.
El conseller de l’Interior, Miquel Buch, ja ha qualificat de ‘sorprenents’ les entrevistes a la presó i ha manifestat també que els antecedents policíacs haurien de constar a la base de dades de Mossos. En aquest mateix informe, a més, es recullen diferents declaracions, algunes fetes per integrants de la mateixa cèl·lula. És el cas de Mohamed Houli Chemlal, que va sobreviure a l’exposió d’Alcanar i està en presó preventiva. Houli va reconèixer als Mossos quatre dies després dels atemptats que l’imam era l’encarregat de portar a terme un ‘procés de radicalització’ i que els feia assumir ‘idees extremistes’ L’assenyala com l’ideòleg de la cèl·lula terrorista adscrita a DAESH. Houli Chemlal també va relatar que el dia de l’explosió l’imam era a la casa perquè volia ajudar amb les darreres tasques de fabricació d’explosius, abans d’atemptar. A més, va dir que només hi havia una armilla bomba a la casa i que Es Satty havia dit que la volia portar per immolar-se. També va ser el primer moment que va afirmar que un dels objectius dels terroristes era la Sagrada Família i d’altres esglésies. També va relatar que el procés de radicalització no només es portava a terme a la mesquita sinó que l’imam també se’ls emportava a casa seva on continuava ‘amb la justificació de la violència en nom de l’Islam’.
Mocadors vermells i acte cerimonial previ als atemptats
El sumari al qual ha tingut accés l’ACN també recull l’existència d’un ‘element comú’ en tres dels cinc terroristes abatuts a Cambrils, un mocador de color vermell lligat al coll. Tot i que els altres dos no el portaven en el moment de la mort, els investigadors apunten a la possibilitat que l’haguessin perdut durant els fets, ja que se’n van trobar dos més a l’interior de l’Audi usat en l’atemptat de Cambrils.
L’informe dels Mossos d’Esquadra planteja la hipòtesi que l’ús d’aquesta peça podria tenir el seu origen en la figura d’Abu Dujana, coetani del profeta Mahoma i considerat un dels ‘Sahabah’ (literalment ‘companys’, i que fa referència a aquells primers musulmans que van conviure amb el profeta Mahoma i que sovint són considerats per la tradició musulmana com la millor generació de musulmans). Concretament, Abu Dujana és conegut per la tradició islàmica com el ‘guerrer del mocador vermell’ Perquè es cobria el cap amb aquesta peça de roba en entrar en combat. A més, existeixen antecedents en l’ús del mocador vermell en atacs terroristes, com en els atemptats de París de 13 de novembre de 2015 i els atemptats de l’11 de setembre de 2001 als Estats Units. Diversos indicadors reforcen aquesta hipòtesi, com els elements trobats a la masia abandonada de Riudecanyes, on es van localitzar restes de camises de color vermell que podrien haver servit confeccionar els mocadors, a més de passaports cremats, cartes de comiat, entre d’altres, que podrien formar part d’un acte cerimonial conegut com el ‘Camí sense retorn’.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada