Rússia és un d’aquells països on
les dues grans ciutats pugnen per destacar l’una per sobre de l’altra.
Moscou s’enorgulleix de ser la capital del país més gran del món i de
ser-ne el nucli institucional. A Sant Petersburg, els veïns, més
nostàlgics, recorden temps gloriosos, quan els intel·lectuals de tot
Europa s’hi reunien per fer petar la xerrada o quan els tsars
l’utilitzaven de residència per a governar l’imperi Rus. Cúpules arreu Precisament, quan el tsar Alexandre II anava, com cada diumenge, a
passar revisió a l’acadèmica militar d’equitació, va ser assassinat, el
13 de març de 1881, en un doble atemptat amb bomba. Just en aquell punt
s’hi va construir l’espectacular Església del Salvador sobre la Sang
Vessada, una d’aquelles construccions ortodoxes que tallen la respiració
a qualsevol que no tingui la vista acostumada a aquest estil
arquitectònic.
Església del Salvador sobre la Sang Vessada
Cinc grans cúpules presideixen el temple, algunes completament
daurades, d’altres combinant blaus, verds, grocs i blanc. Una postal que
sembla treta de l’imaginari de Hans Christian Andersen. Igualment
recomanable és la visita al seu interior, on trobareu parets repletes de
decoracions i grans mosaics, així com una olor especial, barreja
d’encens i cera cremada, que aconsegueix transportar aquell qui entra al
santuari.
Aquest és un punt tan bo com qualsevol altre des d’on començar una
passejada per Sant Petersburg, sobretot a primera hora del matí, quan el
sol il·lumina l’església i ressalta encara més el vermell de les
parets. Des d’aquí, es pot començar l’exploració dels carrers del centre
històric de l’antiga capital de la Rússia Imperial.
Cap al nord es topa amb el poderós riu Neva, que uneix el Volga amb
el mar Bàltic. Aquí es troben des de veïns d’avançada edat que busquen
pescar un aperitiu (davant l’escepticisme dels joves, que creuen que
l’aigua està massa contaminada) fins a creuers. Amb una mitjana de 500
metres d’amplada i fins a 24km de profunditat, no és d’estranyar veure
macroembarcacions d’aquest estil amarrades al riu, però no deixa de ser
sorprenent veure aquests hotels flotants al bell mig de la ciutat.
Imponent, a l’altre costat de la riba, en una petita illa, hi ha la
fortalesa de Sant Pere i Sant Pau, construïda l’any 1703 i considerada
l’embrió d’aquesta gran metròpolis.
Pesca al riu Neva
Obligada la visita a la part oriental del centre històric
de la ciutat, on es troba el Palau d’Hivern, una de les residències dels
tsars. Aquest edifici és un símbol tant de l’època imperialista com de
la revolució russa que hi va posar fi, ja que l’atac al palau es va
convertir en una de les icones de la revolta bolxevic de 1917.
Palau d’Hivern
De fet, Petrograd (com es deia en aquell moment Sant Petersburg) és
considerat el nucli de la revolució, ja que aquí es trobava el soviet
més potent de tota Rússia. La ciutat es va passar a nomenar Leningrad el
1924, just després de la mort de l’important dirigent socialista, una
nomenclatura que va mantenir fins al 1991, quan va recuperar el nom
actual.
Ara el Palau d’Hivern és l’edifici principal de l’Hermitage, un dels
museus més importants del món. Disposa d’una col·lecció de prop de tres
milions de peces, la majoria pintures.
Just al davant hi ha la plaça del Palau, on és habitual veure
cantautors actuant amb un poderós equip de música. Molts russos no
dubten a asseure’s al voltant de l’artista per escoltar-lo, atents i
respectuosos. De músics de carrer, n’hi ha molts i de molt variats, en
aquesta ciutat. Probablement com a herència d’un passat molt avesat a
les arts que la va situar com una de les capitals culturals i
intel·lectuals de tot el món.
Cantautor a la plaça del Palau
Resseguint el canal Griboyedova cap al sud, gairebé un centenar de
grans columnes ens ensenyen el camí cap a l’esplèndida catedral de la
Nostra Senyora de Kazan, d’estil neoclàssic i una de les més importants
de tot Rússia. L’entrada és gratuïta, o sigui que no hi ha excusa per
deixar-s’hi perdre durant uns minuts. Ciutat de joves Tot i que el 20% de la població té més de 60 anys, són els joves els
qui bomben d’energia i de vida els carrers. Quan el temps acompanya,
els parcs s’omplen d’enamorats i grups d’amics que volen passar l’estona
prenent el sol. Pràcticament cada dia s’hi organitzen esdeveniments
culturals i d’entreteniment.
Un d’aquests llocs que bull d’activitat és l’illa de New Holland, un
punt de trobada per a gent de totes les edats. S’hi poden veure famílies
(algunes de pares molt joves), adolescents que s’hi fan fotografies i
ancians que volen jugar a cartes. És un bon indret on anar per fugir
dels cercles turístics i veure la fauna local en plena acció.
New Holland
Per anar a fer el toc, el carrer més popular és el de Rubenstein, on
s’amunteguen desenes de bars pujats de preu i amb productes per a gustos
de tot el món. D’altra banda, també hi ha una forta comunitat underground que organitza festes d’electrònica o per a gustos més alternatius.
De vida nocturna no en falta, a Peter (com és anomenada
col·loquialment la ciutat). Sobretot a l’estiu, quan pràcticament no hi
ha hores de foscor. De fet, durant unes setmanes de maig i juny es poden
viure les anomenades ‘nits blanques’, mai no és negra nit. Aquest
fenomen s’esdevé per la proximitat al cercle polar àrtic. És una època
que els veïns celebren amb una gran oferta d’activitats culturals. Als
teatres de Marinsky i Alexandrisky, per exemple, s’hi programen
espectacles de ballet i d’òpera de gran categoria. La Venècia del nord Però si es vol fer vida nocturna a la ciutat, s’ha de tenir en
compte una altra de les apassionants característiques de Sant
Petersburg, un espectacle urbà digne de presenciar. D’abril a novembre,
des de la una fins a les cinc de la matinada, s’obren els ponts que
creuen el Neva, creant moments de gran expectació i celebració entre els
locals que s’hi acosten i els tripulants dels vaixells, qui aprofiten
l’avinentesa per fer festa a coberta. Alguns, fins i tot, es permeten de
fer algunes piruetes amb l’embarcació.
Per aquest motiu, és important que qui vulgui anar pel centre durant
la nit ho faci abans que es comencin a llevar els ponts, perquè la zona
del centre queda pràcticament incomunicada. No són pocs els conductors
que esperen travessar el riu i, en compte d’això, es topen amb la
carretera aixecada, pràcticament formant un angle recte, en una imatge
que sembla extreta d’un film de catàstrofes naturals.
Pont Troitskiy
De fet, Sant Petersburg és coneguda també pels seus canals,
construïts per controlar el cabal del Neva, que antigament inundava tots
els voltants. N’hi ha més de seixanta. A més, 325 ponts els travessen
per connectar les quaranta-cinc illes del municipi. Per aquest motiu, la
ciutat ha rebut el sobrenom de la Venècia del nord.
Tot i això, quan un arriba per primera vegada a l’antiga Leningrad,
probablement la primera ciutat que li vingui al cap sigui París, i no és
d’estranyar. L’estil dels edificis de l’època imperial recorda molt el
de la capital francesa, perquè el nucli antic va ser modelat pels
millors arquitectes del món, convidats a la ciutat pel tsar, en un
moment en què França era el centre del món. En aquests edificis es poden
veure reflectits l’opulència i els luxes de l’època daurada de l’antiga
capital russa. El palau del poble El glamur, però, no es restringeix només a la superfície de la
ciutat, sinó que endinsant-se una mica (o molt) a les profunditats de la
terra també es troben mostres de la magnificència russa. Es tracta del
metro de San Petersburg, tota una obra d’art subterrània.
Parada de metro d’Avtovo
A una mitjana de seixanta metres de profunditat és, de fet, la xarxa
de metro més profunda del món. I també una de les més boniques. Bé val
la pena dedicar un temps a voltar per les diferents línies del servei i
deixar-se sorprendre. En especial les estacions d’Avtovo i Pushkinskaya,
que amb el marbre i els canelobres de vidre gegants sorprenen tothom
que hi passa. Els capvespres, a la teulada Abans que es pongui el sol, la ciutat es transforma. És el moment
més màgic del dia. El cel es trenca, roig, amb uns raigs que es
reparteixen de manera desigual per les parts més altes de Sant
Petersburg. La llum dota d’un color únic els centenars de cebes,
envernissades amb una fina capa d’or líquid, que fan de cúpules de les
esglésies ortodoxes que poblen la ciutat. És un espectacle únic, dia
rere dia, fins i tot per als mateixos veïns.
Un recurs per a gaudir d’aquest instant és pujar al capdamunt de la
catedral de Sant Isaac, la més gran de la ciutat. Els locals, però,
tenen altres mètodes més morbosos. Quan arriba l’hora, a les teulades
dels edificis es poden veure persones que busquen obtenir una vista
privilegiada. S’hi emporten un mos, alguna cosa per a beure i, a
vegades, música. S’ha convertit en una pràctica força habitual, i és tan
gratificant com perillosa (i il·legal).
Etagi
Però per aquells que vulguin sentir-se com un ciutadà de Sant
Petersburg més sense haver d’infringir cap llei, poden dirigir-se a
alguna de les terrasses que hi ha repartides per la ciutat i que
ofereixen una vista que en un principi havia d’estar reservada als
ocells. Un exemple n’és Etagi, un edifici amb una gran varietat de
tallers d’art i comerços alternatius amb una terrassa panoràmica on es
pot accedir pagant 100 rubles (menys de 2€).
Tant si la visites de dia com al capvespre o de nit; a l’hivern o a
l’estiu; un parell de dies o quatre setmanes, Sant Petersburg no te
l’acabes. És una ciutat que, tot i haver viscut èpoques més glorioses,
no té ni un indici de decadència. Ben el contrari, és en contínua
evolució, mirant cap al futur però sense oblidar el passat. I gaudint
del present.
10.08.2018 22:00
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada