Mor Luis Salom després d'un accident a Montmeló
El mallorquí de 24 anys ha patit una caiguda al revolt 12 del traçat del circuit durant els entrenaments lliures
Les imatges d'una càmera de vigilància mostren l'accident de Salom.
EL PERIODICO
EMILIO PÉREZ DE ROZAS / MONTMELÓ
Divendres, 3 de juny del 2016 - 17:48 CEST
Faltaven 25 minuts per finalitzar la segona sessió d’entrenaments de Moto2 del GP de Catalunya. De sobte, tothom va elevar els ulls cap als monitors. Alguna cosa havia passat al revolt 12, precisament el revolt que precedeix el gir que dóna entrada a la recta de meta de Montmeló. El 12 és aquell revolt, amb una pobra escapatòria, que la F-1 havia rebutjat i esquivat obligant el Circuit a construir una xicana perquè els bòlids driblessin el maleït gir. Expliquen que, quan el Circuit va presentar el traçat de F-1 als pilots de MotoGP, Marc Márquez va ser l’únic pilot que va demanar aquest disseny per a les motos. I Valentino Rossi el primer que es va negar a adoptar-lo.
En aquesta sorra, encara que oficialment va morir al quiròfan de l’Hospital General de Catalunya, a 20 minuts del Circuit, va morir el jove pilot mallorquí Luis Salom, de 24 anys, després de perdre, ell sol, el control de la seva moto. «L’únic que he vist, anant darrere de Luis, ha sigut que ha perdut la roda del davant, ha caigut i ha començat a lliscar cap al mur en paral·lel a la seva Kalex», va explicar el portuguès Miguel Oliveira, que anava darrere de Salom.
Moto i pilot van travessar la sorra a gran velocitat, però en paral·lel. La Kalex ho va fer cinc metres al davant de Salom. Així que la màquina va picar primer contra les defenses que protegeixen el mur i es va convertir en un molinet. Just en el segon gir sobre si mateixa, la Kalex va enxampar Salom, que arribava relliscant, i li va destrossar el cos. Salom ni tan sols va arribar a impactar amb el mur.
Van arribar els dos cotxes mèdics amb el salvavides doctor Ángel Charte més dues ambulàncies. Però no s’hi va poder fer res. Salom estava molt malferit. Van decidir portar l’helicòpter del RACC fins a l’escapatòria, però, immediatament, van ordenar traslladar a Luis en ambulància. No gaire ràpida, sense sirena, sense precipitació. Estava clar que a dins hi havia algú més que ferit.
Fa cinc anys va morir el popular i estimat Marco Simoncelli a Sepang (Malàisia) al ser atropellat per altres pilots. Ahir es va produir la tercera mort en 25 anys d’existència del Circuit. L’acreditació del campionat diu, en la primera línia, «els esports de motor poden ser perillosos». Això ho sabem tots i, per descomptat, ho sabia i ho patia la mare del Luis, la meravellosa María Horrach, que no se separava del seu fill ni mig metre ni mig minut. Encara més, va ser ella qui li va entregar la granota nova abans de la segona sessió. El Luis va estar a punt de rebutjar-la: «Mare, vull la vella, la que m’estan cosint, aquella és la bona». I, sí, pot ser que ho fos. No va ser culpa de la mare, no, va ser pura fatalitat. A Salom tampoc li va servir de gaire el pare el nostre que resava abans de cada assaig i de cada gran premi.
El dia que el Mundial, el pàdoc i els seus 2.000 habitants van convertir en llegenda el campió Àlex Crivillé, que va invitar la Isabel, la seva mare, a trepitjar «per primera vegada, sí, per primera vegada en la seva vida», un circuit, la María va perdre el Luis. Expliquen que la Isabel acomiadava cada dimecres de gran premi Crivi fent-li dos grans petons i dient-li «nen, per favor, no corris». I que el nen de Seva li responia: «Mare, si no puc córrer, és millor que no hi vagi».
No hi va haver consol ahir per a la María, per al seu marit, el Luis, el fill gran de l’avi Toni Salom, el creador d’una meravellosa saga de pilots mallorquins. I és que els pares de Luis Salom no van saber què dir-los als pilots de MotoGP quan, a mitja tarda, després d’inspeccionar junts la zona de l’accident, van trucar a la María i li van demanar consell: «¿Correm en homenatge a Luis o suspenem el gran premi?». La María només va plorar i els campions, d’acord amb Dorna, la FIM i IRTA (associació d’equips), van decidir mantenir el GP encara que, això sí, amb el traçat de la F-1, el que va demanar Marc Márquez fa dos anys.
Faltaven 25 minuts per finalitzar la segona sessió d’entrenaments de Moto2 del GP de Catalunya. De sobte, tothom va elevar els ulls cap als monitors. Alguna cosa havia passat al revolt 12, precisament el revolt que precedeix el gir que dóna entrada a la recta de meta de Montmeló. El 12 és aquell revolt, amb una pobra escapatòria, que la F-1 havia rebutjat i esquivat obligant el Circuit a construir una xicana perquè els bòlids driblessin el maleït gir. Expliquen que, quan el Circuit va presentar el traçat de F-1 als pilots de MotoGP, Marc Márquez va ser l’únic pilot que va demanar aquest disseny per a les motos. I Valentino Rossi el primer que es va negar a adoptar-lo.
En aquesta sorra, encara que oficialment va morir al quiròfan de l’Hospital General de Catalunya, a 20 minuts del Circuit, va morir el jove pilot mallorquí Luis Salom, de 24 anys, després de perdre, ell sol, el control de la seva moto. «L’únic que he vist, anant darrere de Luis, ha sigut que ha perdut la roda del davant, ha caigut i ha començat a lliscar cap al mur en paral·lel a la seva Kalex», va explicar el portuguès Miguel Oliveira, que anava darrere de Salom.
Moto i pilot van travessar la sorra a gran velocitat, però en paral·lel. La Kalex ho va fer cinc metres al davant de Salom. Així que la màquina va picar primer contra les defenses que protegeixen el mur i es va convertir en un molinet. Just en el segon gir sobre si mateixa, la Kalex va enxampar Salom, que arribava relliscant, i li va destrossar el cos. Salom ni tan sols va arribar a impactar amb el mur.
Van arribar els dos cotxes mèdics amb el salvavides doctor Ángel Charte més dues ambulàncies. Però no s’hi va poder fer res. Salom estava molt malferit. Van decidir portar l’helicòpter del RACC fins a l’escapatòria, però, immediatament, van ordenar traslladar a Luis en ambulància. No gaire ràpida, sense sirena, sense precipitació. Estava clar que a dins hi havia algú més que ferit.
NO HI VA HAVER MIRACLE
A l’hospital General de Catalunya no van poder fer el miracle i Salom va morir, de forma oficial, a les 16.55 hores. «Amb molta tristesa hem d’anunciar que, al revolt 12 del Circuit, ha mort Luis Salom», va confirmar, amb veu entretallada, l’italià Giancarlo di Filippo, responsable mèdic de la Federació Internacional (FIM). I no hi va haver res més, ni tan sols comunicat mèdic, tot i haver sigut anunciat pels responsables de premsa del Mundial.Fa cinc anys va morir el popular i estimat Marco Simoncelli a Sepang (Malàisia) al ser atropellat per altres pilots. Ahir es va produir la tercera mort en 25 anys d’existència del Circuit. L’acreditació del campionat diu, en la primera línia, «els esports de motor poden ser perillosos». Això ho sabem tots i, per descomptat, ho sabia i ho patia la mare del Luis, la meravellosa María Horrach, que no se separava del seu fill ni mig metre ni mig minut. Encara més, va ser ella qui li va entregar la granota nova abans de la segona sessió. El Luis va estar a punt de rebutjar-la: «Mare, vull la vella, la que m’estan cosint, aquella és la bona». I, sí, pot ser que ho fos. No va ser culpa de la mare, no, va ser pura fatalitat. A Salom tampoc li va servir de gaire el pare el nostre que resava abans de cada assaig i de cada gran premi.
El dia que el Mundial, el pàdoc i els seus 2.000 habitants van convertir en llegenda el campió Àlex Crivillé, que va invitar la Isabel, la seva mare, a trepitjar «per primera vegada, sí, per primera vegada en la seva vida», un circuit, la María va perdre el Luis. Expliquen que la Isabel acomiadava cada dimecres de gran premi Crivi fent-li dos grans petons i dient-li «nen, per favor, no corris». I que el nen de Seva li responia: «Mare, si no puc córrer, és millor que no hi vagi».
No hi va haver consol ahir per a la María, per al seu marit, el Luis, el fill gran de l’avi Toni Salom, el creador d’una meravellosa saga de pilots mallorquins. I és que els pares de Luis Salom no van saber què dir-los als pilots de MotoGP quan, a mitja tarda, després d’inspeccionar junts la zona de l’accident, van trucar a la María i li van demanar consell: «¿Correm en homenatge a Luis o suspenem el gran premi?». La María només va plorar i els campions, d’acord amb Dorna, la FIM i IRTA (associació d’equips), van decidir mantenir el GP encara que, això sí, amb el traçat de la F-1, el que va demanar Marc Márquez fa dos anys.
SILENCI ATERRIDOR
El silenci, a partir de les 17.20 hores d’ahir a Montmeló, va ser sepulcral. Cap pilot va voler parlar, encara que tots van expressar el seu condol a través de les xarxes socials. «Els pilots conviuen amb el dolor més que amb la por a morir, perquè ells, des que són nens, no pensen en la mort», explica el doctor Michele Zasa, responsable de la Clínica Mòbil. «No els creguin uns herois, són com nosaltres i, més sovint del que es pensa, necessiten una abraçada, una paraula amiga i una espatlla que els consoli».
TEMES
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada