Els ocells urbans canten més fort per fer-se sentir
La contaminació acústica els perjudica, segons un estudi
SEO / BIRDLIFE
EL PERIÓDICO / BARCELONA
Dijous, 30 de juny del 2016 - 18:33 CEST
El soroll de les ciutats obliga els ocells a elevar la potència del seu cant o a canviar a tons més aguts per fer-se sentir entre els seus congèneres, segons revela un estudi publicat per la revista científica 'Behavioral Ecology'.
L'estudi, elaborat per l'investigador del Museu Nacional de Ciències Naturals i president del Comitè Científic de SEO/BirdLife, Mario Díaz, revela que cada espècie d'au modifica la seva conducta en funció de les seves capacitats, però, en general, el soroll i la compensació dels seus efectes tenen conseqüències negatives.
"De la mateixa manera que l'exposició a un soroll excessiu pot produir danys en les persones, la contaminació acústica perjudica els ocells", assenyala l'investigador, que advoca per una "naturalització de la ciutat", amb un percentatge més alt d'espais verds que facin pantalla davant el soroll.
Segons Mario Díaz, el soroll de fons de la ciutat es mou en freqüències baixes o greus i per això algunes aus opten per emetre un cant més agut per fer-se sentir, com el mascle de la mallerenga carbonera o de la blava, amb conseqüències negatives en la comunicació amb la femella.
Si les dues opcions anteriors no són possibles, afegeix aquest científic, l'ocell opta per cantar més i a un volum més alt per fer-se sentir, una modificació de conducta que pot atraure no només potencials parelles, sinó també els seus depredadors.
En el seu estudi, Mario Díaz assenyala que a un nivell de soroll per sobre dels 70 decibels les aus es rendeixen i opten per cantar menys -cosa que indica que els beneficis de cantar no compensen els seus costos- i en altres casos decideixen abandonar el lloc.
De fet, "diversos treballs han demostrat pèrdues no aleatòries d'espècies, sobretot les que canten en freqüències baixes, a les proximitats de fonts de soroll, com autopistes o estacions de bombament de petroli o gas", indica l'investigador.
El soroll de les ciutats obliga els ocells a elevar la potència del seu cant o a canviar a tons més aguts per fer-se sentir entre els seus congèneres, segons revela un estudi publicat per la revista científica 'Behavioral Ecology'.
L'estudi, elaborat per l'investigador del Museu Nacional de Ciències Naturals i president del Comitè Científic de SEO/BirdLife, Mario Díaz, revela que cada espècie d'au modifica la seva conducta en funció de les seves capacitats, però, en general, el soroll i la compensació dels seus efectes tenen conseqüències negatives.
"De la mateixa manera que l'exposició a un soroll excessiu pot produir danys en les persones, la contaminació acústica perjudica els ocells", assenyala l'investigador, que advoca per una "naturalització de la ciutat", amb un percentatge més alt d'espais verds que facin pantalla davant el soroll.
Segons Mario Díaz, el soroll de fons de la ciutat es mou en freqüències baixes o greus i per això algunes aus opten per emetre un cant més agut per fer-se sentir, com el mascle de la mallerenga carbonera o de la blava, amb conseqüències negatives en la comunicació amb la femella.
MATINERS
Per un altre costat, per sobreviure en una ciutat algunes espècies només canten quan hi ha menys soroll, com el pit-roig urbà, que prefereix fer-ho a la nit, mentre que altres matinen més o avancen la fase d'aparellament.Si les dues opcions anteriors no són possibles, afegeix aquest científic, l'ocell opta per cantar més i a un volum més alt per fer-se sentir, una modificació de conducta que pot atraure no només potencials parelles, sinó també els seus depredadors.
En el seu estudi, Mario Díaz assenyala que a un nivell de soroll per sobre dels 70 decibels les aus es rendeixen i opten per cantar menys -cosa que indica que els beneficis de cantar no compensen els seus costos- i en altres casos decideixen abandonar el lloc.
De fet, "diversos treballs han demostrat pèrdues no aleatòries d'espècies, sobretot les que canten en freqüències baixes, a les proximitats de fonts de soroll, com autopistes o estacions de bombament de petroli o gas", indica l'investigador.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada