itàlia
El «sorpasso» del Moviment 5 Estrelles a Roma i Torí deixa Renzi tocat
El primer ministre italià, que ha convocat un referèndum sobre la continuïtat del Senat a l'octubre, pateix un avís seriós a les municipals
Dues activistes es converteixen en alcaldesses al capdavant d'un partit barreja de populisme confús i ganes de fer neteja
Virginia Raggi, la nova alcaldessa de Roma | @virginiaraggi
Virginia Raggi es va emportar diumenge l’alcaldia de Roma en la segona volta de les municipals celebrades a Itàlia. La candidata del Moviment 5 Estrelles, fundat per l’actor còmic Beppe Grillo, va derrotar Roberto Giachetti, l’aspirant del governant Partit Demòcrata del primer ministre Matteo Renzi. El resultat és una bufetada pel govern de centre esquerra, però les xifres (67% a 32%) van ser una autèntica humiliació. Combinat amb el resultat a Torí, on la també candidata dels “grillini”, Chiara Appendino, va vèncer l’històric Piero Fassino (PD) amb el 54% dels vots, converteixen aquestes municipals en un huracà contra Renzi.
Abanderada contra la corrupció
La nova alcaldessa de Roma ha fet les seves primeres armes a l’Ajuntament de la capital, des d’on ha denunciat els continus escàndols de corrupció que han flagel·lat la ciutat. Als seus 37 anys, advocada de formació, Raggi ha esdevingut una veu valenta i nova. Ha encarnat les ànsies de renovació d’una societat castigada per la crisi que ha perdut la confiança en la classe dirigent.
L’any passat, l’esclat de l’anomenat cas Màfia Capital, amb la detenció de desenes de sospitosos, va deixar al descobert un entramat pervers de corrupció al cor de l’ajuntament romà. Una xarxa ben engreixada durant dècades es feia amb les principals concessions municipals. L’alcalde Ignazio Marino, del Partit Demòcrata, no estava compromès amb l’organització criminal, però no va ser capaç d’aturar-la i el govern de Renzi es va veure obligat a intervenir el consistori. La gestió del seu antecessor, Gianni Alemanno, procedent de l’extrema dreta i membre de la coalició dretana liderada per Silvio Berlusconi, està sota sospita, però també està en qüestió la gestió dels anteriors alcaldes, de centre esquerra. És tota la classe política romana la que està qüestionada. I això enmig de la protesta creixent d’una ciutadania que veu com les obres s’eternitzen i els serveis públics funcionen amb desídia creixent.
Al govern i al PD hi ha preocupació. Matteo Renzi, fins ara un home segur d’ell mateix, ha d’afrontar una crisi que no esperava. El diari La Repubblica, de centre esquerra, ha parlat d’un “tsunami Raggi” i ha advertit que les municipals són un senyal del descrèdit de la classe dirigent.
Massimo Cacciari, veu autoritzada de l’esquerra intel·lectual i exalcalde de Venècia, ha estat dels més contundents a reclamar un canvi de política. “Renzi s’ha salvat pels pèls, perquè ha aconseguit mantenir l’alcaldia de Milà”, però ha reclamat un gir.
Les municipals de Roma sempre ha estat un indicador de la política italiana. L’arribada del Partit Comunista a l’alcaldia el 1976 va ser un signe dels temps nous. Quan Giulio Carlo Argan, historiador respectat i membre del PCI, va encaixar la mà del Papa Pau VI, va simbolitzar el diàleg del PCI i el catolicisme italià. Eren els anys de l’anomenat compromís històric. Després, la caiguda del mur va transformar l’esquerra italiana i van arribar a l’alcaldia de Roma figures postcomunistes, com Francesco Rutelli i Walter Veltroni, progressistes amb regust ecologista. Més tard, el 2008, el postfeixista Gianni Alemanno va accedir a l’alcaldia amb el suport de Forza Italia. Era el triomf esclatant de la nova dreta encarnada per l’empresari mediàtic. El PD va recuperar l’alcaldia, però ha deixat un mal regust de boca als romans, que ara han confiat les claus de la capital al “grillisme”, aquesta barreja de populisme confús i ganes de fer neteja.
Renzi se la juga a l’octubre
Les desgràcies mai vénen soles. Renzi se les prometia molt felices i es va atrevir a obrir el meló d’una reforma constitucional ambiciosa. El primer ministre ha anunciat un referèndum per l’octubre perquè els italians decideixin la sort del Senat, que Renzi vol suprimir. Creure que en un país tan complex com Itàlia una reforma així serà fàcil indica molta autoconfiança. Però després d’aquestes municipals, el referèndum apareix com el terreny ideal per deixar Renzi fora de combat.
La dreta travessa una etapa de desgavell. No sembla enemic perillós quan es planteja la successió d’un afeblit Berlusconi. Els candidats del centre dreta han obtinguts uns mals resultats en general, malgrat la victòria a Trieste i a alguna altra ciutat, com Novara. Però és a la franja de les classes mitjanes empobrides i emprenyades i entre els votants del centre esquerra on flaqueja el suport al govern del PD.
Abanderada contra la corrupció
La nova alcaldessa de Roma ha fet les seves primeres armes a l’Ajuntament de la capital, des d’on ha denunciat els continus escàndols de corrupció que han flagel·lat la ciutat. Als seus 37 anys, advocada de formació, Raggi ha esdevingut una veu valenta i nova. Ha encarnat les ànsies de renovació d’una societat castigada per la crisi que ha perdut la confiança en la classe dirigent.
L’any passat, l’esclat de l’anomenat cas Màfia Capital, amb la detenció de desenes de sospitosos, va deixar al descobert un entramat pervers de corrupció al cor de l’ajuntament romà. Una xarxa ben engreixada durant dècades es feia amb les principals concessions municipals. L’alcalde Ignazio Marino, del Partit Demòcrata, no estava compromès amb l’organització criminal, però no va ser capaç d’aturar-la i el govern de Renzi es va veure obligat a intervenir el consistori. La gestió del seu antecessor, Gianni Alemanno, procedent de l’extrema dreta i membre de la coalició dretana liderada per Silvio Berlusconi, està sota sospita, però també està en qüestió la gestió dels anteriors alcaldes, de centre esquerra. És tota la classe política romana la que està qüestionada. I això enmig de la protesta creixent d’una ciutadania que veu com les obres s’eternitzen i els serveis públics funcionen amb desídia creixent.
Al govern i al PD hi ha preocupació. Matteo Renzi, fins ara un home segur d’ell mateix, ha d’afrontar una crisi que no esperava. El diari La Repubblica, de centre esquerra, ha parlat d’un “tsunami Raggi” i ha advertit que les municipals són un senyal del descrèdit de la classe dirigent.
Massimo Cacciari, veu autoritzada de l’esquerra intel·lectual i exalcalde de Venècia, ha estat dels més contundents a reclamar un canvi de política. “Renzi s’ha salvat pels pèls, perquè ha aconseguit mantenir l’alcaldia de Milà”, però ha reclamat un gir.
Les municipals de Roma sempre ha estat un indicador de la política italiana. L’arribada del Partit Comunista a l’alcaldia el 1976 va ser un signe dels temps nous. Quan Giulio Carlo Argan, historiador respectat i membre del PCI, va encaixar la mà del Papa Pau VI, va simbolitzar el diàleg del PCI i el catolicisme italià. Eren els anys de l’anomenat compromís històric. Després, la caiguda del mur va transformar l’esquerra italiana i van arribar a l’alcaldia de Roma figures postcomunistes, com Francesco Rutelli i Walter Veltroni, progressistes amb regust ecologista. Més tard, el 2008, el postfeixista Gianni Alemanno va accedir a l’alcaldia amb el suport de Forza Italia. Era el triomf esclatant de la nova dreta encarnada per l’empresari mediàtic. El PD va recuperar l’alcaldia, però ha deixat un mal regust de boca als romans, que ara han confiat les claus de la capital al “grillisme”, aquesta barreja de populisme confús i ganes de fer neteja.
Renzi se la juga a l’octubre
Les desgràcies mai vénen soles. Renzi se les prometia molt felices i es va atrevir a obrir el meló d’una reforma constitucional ambiciosa. El primer ministre ha anunciat un referèndum per l’octubre perquè els italians decideixin la sort del Senat, que Renzi vol suprimir. Creure que en un país tan complex com Itàlia una reforma així serà fàcil indica molta autoconfiança. Però després d’aquestes municipals, el referèndum apareix com el terreny ideal per deixar Renzi fora de combat.
La dreta travessa una etapa de desgavell. No sembla enemic perillós quan es planteja la successió d’un afeblit Berlusconi. Els candidats del centre dreta han obtinguts uns mals resultats en general, malgrat la victòria a Trieste i a alguna altra ciutat, com Novara. Però és a la franja de les classes mitjanes empobrides i emprenyades i entre els votants del centre esquerra on flaqueja el suport al govern del PD.
Contingut relacionat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada