Crisi política a Xile

Michelle Bachelet demana la renúncia a tots els seus ministres

Amb aquest anunci, la presidenta intenta frenar el deteriorament de la seva imatge provocat per dos casos de presumpta corrupció

SEBASTIAN RODRIGUEZ / EFE

La presidenta de Xile, Michelle Bachelet (c), durant la seva reunió amb ministres membres del Comitè de Política, dimecres, 6 de maig.

EL PERIODICO

ABEL GILBERT / BUENOS AIRES

Dijous, 7 de maig del 2015 - 08.52 h
“He demanat la renúncia a tots els ministres, els he donat 72 hores per veure qui es queda i qui se'n va". La presidenta de Xile, Michelle Bachelet, va decidir dimecres a la nit donar un cop de timó i intentar redreçar un Govern atrapat en un laberint des que van esclatar dos casos de presumpta corrupció al mateix cor del poder polític. En declaracions al Canal 13 de Santiago, Bachelet va insinuar que la reforma serà profunda: "He considerat fer una avaluació de gestió per determinar l'equip que m'acompanyarà en un nou cicle". I va afegir: “Aquest és el moment per fer un canvi de gabinet (…), no vull fer coses que resultin més malament”.
La presidenta, que el març passat va complir el seu primer any de gestió enmig d'una abrupta caiguda de la popularitat, busca reprendre la iniciativa després que sortissin a llum les denúncies per tràfic d'influències i finançament indegut de la política que involucren el seu fill, Sebastián Dávalos, i el ministre de l'Interior, Rodrigo Peñalillo, respectivament.
“Crec que Xile viu una crisi de desconfiança”, va reconèixer Bachelet. Primer, va esclatar l'anomenat 'cas Penta', una trama d'evasió d'impostos i desviament de fons que vincula un poderós grup empresarial amb la dreta pinochetista. Però, immediatament, es va conèixer el 'Nueragate' i va obligar Dávalos a renunciar al seu càrrec al Govern. Després, la premsa va descobrir l'anomenat 'cas SQM', en què apareix, ni més ni menys, el nom de Peñalillo. La recent enquesta d'Adimark li dóna a Bachelet una aprovació del 31%. Per la seva banda, el Govern és desaprovat per un 70% dels consultats, cinc punts per sobre del mesurament anterior. Aquesta caiguda és només comparable amb la que va tenir el president de dretes Sebastián Piñera quan va enfrontar les protestes estudiantils, entre el 2010 i el 2013.
Davant les càmeres de televisió, Bachelet va lamentar “no haver percebut, conegut bé el que estava passant” quan va esclatar el 'Nueragate', com es coneixen les gestions que va fer Dávalos davant un banc perquè la seva dona, Natalia Compagnon, rebi un crèdit milionari. Després de qualificar el seu fill “d'imprudent”, la presidenta va dir que “ha sigut dur” constatar que la societat no la va creure quan va dir que es va equivocar en aquest tema.

REACCIONS A L'OFICIALISME I L'OPOSICIÓ

L'anunci de Bachelet va tenir repercussions immediates en Nova Majoria, la coalició de Govern que integren diferents variants del socialisme, la Democràcia Cristiana i els comunistes. “Es veia venir. Era part del comentari permanent. Crec que la presidenta ho ha fet bé”, va dir el timoner del Partit Socialista (PS) Osvaldo Andrade, que va demanar “mantenir la tranquil·litat” i la “confiança” en Bachelet.
Per la seva part, el president de Renovació Nacional (RN, dretes), Cristián Monckeberg, va qualificar “d'absolutament necessari” el viratge polític.
La setmana passada, Bachelet havia anunciat severes mesures per “eradicar les males pràctiques en la política, en els negocis i en la relació entre tots dos”. La cap d'Estat va prometre fer transparent de manera completa el finançament de la política. “Eliminarem les aportacions anònimes i reservades i les empreses no en podran fer de cap tipus. La transgressió d'aquestes normes serà considerada un delicte. Serà l'Estat qui finançarà el funcionament dels partits, per això hauran de complir amb exigències i controls clars”, va dir Bachelet.
També va prometre canvis en la Constitució per eradicar els últims vestigis de la dictadura. Però aquests anuncis no han aturat la crisi