Sefarad no era Espanya

BON NADAL I QUE AQUEST 2015 SIA L'ANY DE LA INDEPENDÈNCIA

03/01/2015

Sefarad no era Espanya

El nom jueu atribuït a la Península Ibèrica en realitat no es referia a aquesta sinó que va ser un error de traducció del segle II

Lluís Bou

El Singular

Sefarad, el nom jueu atribuït a la Península Ibèrica, en realitat és un error de traducció dels segles II i III, segons explica el doctor en filologia semítica Manuel Forcano a 'Els jueus catalans', que acaba de publicar Angle Editorial. No tenia relació amb cap territori ibèric.

L'expressió 'Sefarad' apareix a la Bíblia en les profecies d'Abdies, que estan datades cap al segle V abans de Crist. L'autor clama contra la desfeta provocada pels edomites, i entre els exiliats que profetitza que tornaran a Israel cita "els de Sefarad".

"Per l'època en què hom creu que pot datar-se el llibre d'Abdies, el topònim de Sefarad correspon més aviat a la ciutat de Sardes, a l'Àsia menor, o bé a Sapharda, ciutat al sud-est de Mèdia, a Pèrsia, no gaire lluny de Babilònia, on sí que és versemblant creure que hi havia exiliats jueus, i no pas a la riba occidental de la Mediterrània, poc desconeguda, remota i impossible", assenyala Forcano. També recorda la hipòtesi que es podria tractar de Sefarvaïm, que apareix citada al segon Llibre dels reis de la Bíblia, i que està a l'actual Síria.

En els segles II i III de la nostra era alguns rabins que comentaven la Bíblia, van començar a relacionar Sefarad amb la Península Ibèrica. El primer va ser Jonatan ben Uziel. A l'edat mitjana es va popularitzar la nova interpretació i va aparèixer a tractats del Talmud amb la paraula referida a la península.