Missió espacial europea
Històric aterratge (doble) en un cometa
El mòdul 'Philae' culmina una missió de 10 anys i 6.500 milions de quilòmetres
El giny va rebotar contra terra i fins avui no se sabrà si està operatiu
ANTONIO MADRIDEJOS
BARCELONA
BARCELONA
Dijous, 13 de novembre del 2014
El mòdul Philae, un laboratori robòtic de 100 quilos de pes que durant els últims 10 anys havia viatjat adossat a la nau Rosetta,
va fer ahir història al convertir-se en el primer giny creat per l'home
que aterra al nucli d'un cometa després de culminar un descens d'alt
risc amb un final accidentat (i potser desastrós). El centre de control
de l'Agència Espacial Europea (ESA) a Darmstadt (Alemanya) va rebre a
les 17.03 hores, tal com estava previst, la confirmació que Philae havia aterrat sobre el cometa 67P/ Txuriúmov-Guerassimenko, popularment Txuri, però el que en aquell moment no sabien els tècnics de la missió és la pirueta que es va produir amb posterioritat.
Pel que sembla, el petit laboratori va rebotar després de contactar amb la superfície de Txuri i va acabar en un emplaçament diferent, cosa que dificulta la comunicació amb la sonda Rosetta -que li serveix d'antena-i impedeix l'ulterior enviament dels senyals fins a la Terra. Philae es troba aparentment en bon estat, però fins avui al migdia no se sabrà si els problemes de connexió són temporals o bé obeeixen a un desastre irreparable. «No comprenem del tot el que ha passat», va assumir Stephan Ulamec, principal responsable del mòdul. «La bona notícia és que sabem que el robot ha tocat a terra i que ens ha enviat dades de l'operació i informació científica», va afegir.
ÈXIT SENSE PAL·LIATIUS / En qualsevol cas, Philae ha complert una fita en l'exploració espacial després del primer aterratge en un planeta, en un satèl·lit i en un asteroide. Diversos cometes ja havien estat visitats per sondes no tripulades, però cap portava un mòdul de descens. Les dades que ja ha subministrat la missió i que seguirà subministrant, ja que Rosetta es mantindrà activa un any més -amb independència del destí final de Philae-, són extraordinàries per al coneixement dels cometes, cossos celestes que es consideren un romanent de les primeres etapes del Sistema Solar. Rosetta, que ja ha recorregut 6.500 milions de quilòmetres, és a més a més un orgull per a la indústria aeronàutica europea, molt sovint a remolc de les altres potències en l'exploració espacial.
La pèrdua del mòdul, segons Ulamec, va ser deguda a un problema en uns arpons que s'haurien d'haver clavat a terra just en el moment de l'aterratge per evitar que Philae sortís rebotat, una possibilitat molt temuda a causa de l'escassa gravetat exercida pel petit nucli del cometa. No és que els arpons no es clavessin, sinó que no es van arribar a disparar per un motiu desconegut. «Però seguim tenint contactes amb Philae», va afegir esperançat Jean-Jacques Dordain, director general de l'ESA.
Amb posterioritat, ja amb menys impuls, el mòdul va acabar aterrant suaument i desplegant els cargols penetradors situats a les rodes, cosa que suposadament en garanteix l'estabilitat, segons l'ESA. Els cargols van funcionar, encara que s'han enfonsat només uns quatre centímetres, senyal que el terreny és més tou del que es pensava. Molt possiblement, segons els tècnics de la missió, es tracta d'un terreny «arenós». Al marge dels arpons i els cargols de les potes, el mòdul tenia un tercer sistema per intentar evitar el rebot, una espècie de propulsors o toveres que expulsen gas i faciliten el descens, però aquest sistema ja va patir una anomalia abans que s'iniciés la maniobra de descens. L'ESA va decidir seguir endavant pel fet que els sistemes d'aterratge eren redundants.
DESCENS D'ALT RISC / L'operació de descens va començar amb puntualitat. L'ESA va tenir la confirmació ahir a les 10.03 hores que Philae s'havia desacoblat de Rosetta i havia iniciat el descens en solitari cap a Txuri. Tècnicament, l'operació s'havia produït 28 minuts abans, que és el temps que trigaven els senyals a recórrer els 511 milions de quilòmetres que separen el cometa de la Terra. La primera confirmació es va rebre a l'antena de New Norcia (Austràlia) i immediatament va arribar a l'ESOC, el centre de l'ESA a Darmstadt. En el moment d'iniciar-se la maniobra, Rosetta es trobava a uns 22 quilòmetres de Txuri.
Dues hores després, Philae va contactar amb la sonda per comunicarli que estava descendint segons els plans previstos. Rosetta també va enviar la primera foto del mòdul. El descens i l'aterratge es van produir a una velocitat moderada d'un metre per segon a causa de l'escassa gravetat exercida pel cometa.
Les bateries del mòdul Philae garanteixen, en principi, dos dies de treball a la superfície de Txuri. A partir de llavors, tot dependrà de la capacitat que tinguin els panells solars per captar la radiació solar. I això estarà a expenses de les condicions del lloc exacte de la caiguda. Si és que el mòdul està en bon estat, és clar.
Pel que sembla, el petit laboratori va rebotar després de contactar amb la superfície de Txuri i va acabar en un emplaçament diferent, cosa que dificulta la comunicació amb la sonda Rosetta -que li serveix d'antena-i impedeix l'ulterior enviament dels senyals fins a la Terra. Philae es troba aparentment en bon estat, però fins avui al migdia no se sabrà si els problemes de connexió són temporals o bé obeeixen a un desastre irreparable. «No comprenem del tot el que ha passat», va assumir Stephan Ulamec, principal responsable del mòdul. «La bona notícia és que sabem que el robot ha tocat a terra i que ens ha enviat dades de l'operació i informació científica», va afegir.
ÈXIT SENSE PAL·LIATIUS / En qualsevol cas, Philae ha complert una fita en l'exploració espacial després del primer aterratge en un planeta, en un satèl·lit i en un asteroide. Diversos cometes ja havien estat visitats per sondes no tripulades, però cap portava un mòdul de descens. Les dades que ja ha subministrat la missió i que seguirà subministrant, ja que Rosetta es mantindrà activa un any més -amb independència del destí final de Philae-, són extraordinàries per al coneixement dels cometes, cossos celestes que es consideren un romanent de les primeres etapes del Sistema Solar. Rosetta, que ja ha recorregut 6.500 milions de quilòmetres, és a més a més un orgull per a la indústria aeronàutica europea, molt sovint a remolc de les altres potències en l'exploració espacial.
La pèrdua del mòdul, segons Ulamec, va ser deguda a un problema en uns arpons que s'haurien d'haver clavat a terra just en el moment de l'aterratge per evitar que Philae sortís rebotat, una possibilitat molt temuda a causa de l'escassa gravetat exercida pel petit nucli del cometa. No és que els arpons no es clavessin, sinó que no es van arribar a disparar per un motiu desconegut. «Però seguim tenint contactes amb Philae», va afegir esperançat Jean-Jacques Dordain, director general de l'ESA.
Amb posterioritat, ja amb menys impuls, el mòdul va acabar aterrant suaument i desplegant els cargols penetradors situats a les rodes, cosa que suposadament en garanteix l'estabilitat, segons l'ESA. Els cargols van funcionar, encara que s'han enfonsat només uns quatre centímetres, senyal que el terreny és més tou del que es pensava. Molt possiblement, segons els tècnics de la missió, es tracta d'un terreny «arenós». Al marge dels arpons i els cargols de les potes, el mòdul tenia un tercer sistema per intentar evitar el rebot, una espècie de propulsors o toveres que expulsen gas i faciliten el descens, però aquest sistema ja va patir una anomalia abans que s'iniciés la maniobra de descens. L'ESA va decidir seguir endavant pel fet que els sistemes d'aterratge eren redundants.
DESCENS D'ALT RISC / L'operació de descens va començar amb puntualitat. L'ESA va tenir la confirmació ahir a les 10.03 hores que Philae s'havia desacoblat de Rosetta i havia iniciat el descens en solitari cap a Txuri. Tècnicament, l'operació s'havia produït 28 minuts abans, que és el temps que trigaven els senyals a recórrer els 511 milions de quilòmetres que separen el cometa de la Terra. La primera confirmació es va rebre a l'antena de New Norcia (Austràlia) i immediatament va arribar a l'ESOC, el centre de l'ESA a Darmstadt. En el moment d'iniciar-se la maniobra, Rosetta es trobava a uns 22 quilòmetres de Txuri.
Dues hores després, Philae va contactar amb la sonda per comunicarli que estava descendint segons els plans previstos. Rosetta també va enviar la primera foto del mòdul. El descens i l'aterratge es van produir a una velocitat moderada d'un metre per segon a causa de l'escassa gravetat exercida pel cometa.
Les bateries del mòdul Philae garanteixen, en principi, dos dies de treball a la superfície de Txuri. A partir de llavors, tot dependrà de la capacitat que tinguin els panells solars per captar la radiació solar. I això estarà a expenses de les condicions del lloc exacte de la caiguda. Si és que el mòdul està en bon estat, és clar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada