MISSIÓ ESPACIAL
Els senyors Guerassimenko i Txuriúmov
El cometa visitat per la missió 'Rosetta' va ser descobert el 1969 per dos astrònoms soviètics
Notícies relacionades
EL PERIÓDICO / BARCELONA
Dimecres, 12 de novembre del 2014 - 12.47 h
El cometa 67P/Txuriúmov-Guerassimenko, conegut més concisament com a '67P/CG' o fins i tot 'Txuri', va ser descobert el 1969 per dos astrònoms ucraïnesos, Klim Txuriúmov i Svetlana Guerassimenko, des de l'observatori de l'Institut d'Astrofísica d'Alma-Ata, al Kazakhstan.
Des que el 2003 el cometa va ser seleccionat com a objectiu per a la missió 'Rosetta' de l'ESA, els dos veterans astrònoms, que encara continuen actius en el camp de la ciència cometària, "han seguit amb entusiasme el progrés de la missió", ha explicat l'Agència Espacial de l'Espai (ESA) en una nota informativa.
Aquella era l'època de la fotografia analògica. "Els astrònoms --prossegueix l'ESA-- utilitzaven plaques de vidre recobertes d'una emulsió sensible a la llum per registrar la llum procedent dels cossos celestes. Al final de la sessió d'observació s'havia de revelar les plaques, un procés que podia necessitar diversos dies o fins i tot setmanes, per després mesurar la posició i la brillantor dels objectes retratats i tractar d'interpretar els resultats".
Svetlana va estar a punt de llençar la placa defectuosa, però afortunadament no ho va fer, ja que al centre de la imatge es podia distingir una diminuta font de llum, que en un primer moment van identificar com el cometa descobert per Josep Comas-Solà, i va pensar que potser podrien extreure'n informació.
Una vegada de tornada a Kíev, els dos astrònoms van començar a analitzar les plaques i es van adonar que el cometa registrat a la fotografia 'defectuosa' no era el que havien estat buscant --el cometa 32P/Comas-Solà es trobava a gairebé dos graus de separació--. Aquella petita taca al centre de la imatge era una marca completament nova: acabaven de descobrir un nou cometa.
El cometa 67P/Txuriúmov-Guerassimenko, conegut més concisament com a '67P/CG' o fins i tot 'Txuri', va ser descobert el 1969 per dos astrònoms ucraïnesos, Klim Txuriúmov i Svetlana Guerassimenko, des de l'observatori de l'Institut d'Astrofísica d'Alma-Ata, al Kazakhstan.
Des que el 2003 el cometa va ser seleccionat com a objectiu per a la missió 'Rosetta' de l'ESA, els dos veterans astrònoms, que encara continuen actius en el camp de la ciència cometària, "han seguit amb entusiasme el progrés de la missió", ha explicat l'Agència Espacial de l'Espai (ESA) en una nota informativa.
RECERCA DE COMETES
El setembre del 1969, Klim i Svetlana van viatjar a l'observatori d'Alma-Ata per estudiar cometes desconeguts i --amb una mica de sort-- descobrir-ne algun nou. "El seu treball --explica l'ESA-- consistia a fotografiar cada regió del firmament dues vegades en un interval de 20-30 minuts amb un telescopi de 50 centímetres". És una tècnica habitual per identificar cometes o altres objectes transitoris: al comparar les dues fotografies d'una mateixa regió es poden identificar fàcilment les fonts de llum que han canviat de posició respecte a les estrelles més llunyanes, que semblen fixes.Aquella era l'època de la fotografia analògica. "Els astrònoms --prossegueix l'ESA-- utilitzaven plaques de vidre recobertes d'una emulsió sensible a la llum per registrar la llum procedent dels cossos celestes. Al final de la sessió d'observació s'havia de revelar les plaques, un procés que podia necessitar diversos dies o fins i tot setmanes, per després mesurar la posició i la brillantor dels objectes retratats i tractar d'interpretar els resultats".
REVELAT DE PLAQUES
El cometa de 'Rosetta' es va descobrir gràcies a un petit incident durant el procés de revelat d'una d'aquestes plaques. Aleshores, Klim i Svetlana estaven estudiant el cometa 32P/Comas-Solà, que havia estat descobert el 1926 des de l'Observatori Fabra de Barcelona, i van dedicar diverses nits a fotografiar la regió del firmament on es trobava. L'11 de setembre, Svetlana estava revelant les plaques d'una d'aquestes sessions quan es va adonar que se li estava acabant el líquid revelador. "En aquell moment va decidir acabar la placa que ja havia començat abans de preparar una nova solució, però aquesta fotografia va quedar subrevelada", rememora l'ESA.Svetlana va estar a punt de llençar la placa defectuosa, però afortunadament no ho va fer, ja que al centre de la imatge es podia distingir una diminuta font de llum, que en un primer moment van identificar com el cometa descobert per Josep Comas-Solà, i va pensar que potser podrien extreure'n informació.
Una vegada de tornada a Kíev, els dos astrònoms van començar a analitzar les plaques i es van adonar que el cometa registrat a la fotografia 'defectuosa' no era el que havien estat buscant --el cometa 32P/Comas-Solà es trobava a gairebé dos graus de separació--. Aquella petita taca al centre de la imatge era una marca completament nova: acabaven de descobrir un nou cometa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada