Sarkozy: tot a favor per liderar la dreta francesa
L’expresident és el favorit en les eleccions internes d’avui a la UMP
CARME RIERA París |
L’expresident francès Nicolas Sarkozy i les seves
ambicions de recuperar l’Elisi tenen avui una primera cita amb les
urnes. El seu partit, la conservadora UMP, escull avui un nou president i
els sondejos donen pràcticament per fet que els 300.000 militants amb
dret a vot el situaran al capdavant d’una formació esquinçada i
desorientada des que fa dos anys Sarkozy va abandonar la política
després de perdre l’Elisi contra François Hollande. Si es confirma el
que és previsible, el marit de Carla Bruni haurà guanyat una primera
batalla sense gaires esforços, però després de dos mesos de campanya en
què ha fet evident que encara no té ni les armes ni els escuts
necessaris per vèncer la guerra i coronar-se a l’Elisi el 2017.
L’escenari d’aquests primers comicis ha sigut molt
favorable per al fill pròdig de la política francesa, imputat per
corrupció activa i tràfic d’influències. Els seus dos rivals, Bruno Le
Maire i Hervé Mariton, no han aconseguit fer ombra al mite, i Sarkozy
segueix sent el favorit entre els militants del seu partit. Però a
l’horitzó hi ha unes presidencials obertes a tots els francesos, que,
segons les enquestes, prefereixen que sigui l’ex primer ministre Alain
Juppé qui torni la dreta a la presidència de la República.
El setmanari Nouvel Observateur publicava
ahir detalls inquietants de l’enfocament que està donant l’hiperactiu
Napoleó de la França moderna al seu retorn polític. Fonts pròximes a
l’expresident explicaven que quan l’anterior líder de la UMP,
Jean-François Copé, va abandonar el càrrec al maig per un escàndol de
corrupció, Sarkozy va trucar a un amic per preguntar-li si havia de
presentar-se per substituir-lo. “Com a amic, et dic que ho deixis estar i
que gaudeixis de la vida, però pensant en el país, et dic que has de
tornar -li hauria dit el confident-. I si vols presentar-te el 2017,
estàs pràcticament obligat a fer-ho”, va dir-li, confirmant la intuïció
de Sarkozy: “Sí, això és el que em semblava”.
Dubtes i confidències
Ara, cinc mesos després de prendre la
decisió, dubta i truca a altres amics per preguntar-los si va fer bé
presentant-se. Segons la publicació, li diuen que sí, que per
descomptat, que té tota la raó de vendre’s com l’única esperança d’una
França “abocada a l’abisme”. Però Sarkozy pot llegir diàriament que
molts francesos diuen que l’han calat, que no s’empassen la seva faceta
de líder “penedit que ha après dels seus errors”, que més enllà de
l’èpica del retorn no hi ha ni propostes noves ni una línia política
definida. Tot França ha sentit també com la líder del Front Nacional,
Marine Le Pen, diu que es diverteix davant el retorn de Sarkozy, i es
frega les mans davant una “sensació de déjà-vu ”.
“Encara que resulti còmodament reelegit, Sarkozy ha
perdut un primer partit: el d’imposar-se com un líder unitari i
pacificador”, alertava ahir el periodista Alain Auffray a les pàgines de
Libération. Efectivament, quan va anunciar que tornava, va
prometre renovar una UMP balcanitzada per les guerres internes que ell
mateix ha alimentat durant dos anys entre bastidors fins a poder-se
mostrar com l’únic capaç d’arreglar-ho. Diu en els seus mítings que no
vol “més sectes ni capelletes”, però una posició borrosa en temes tan
sensibles com el matrimoni homosexual ha acabat allunyant-lo dels seus
cercles més pròxims. Joves promeses del partit, com l’excandidata a
l’alcaldia de París Nathalie Kosciusko-Morizet, s’han mostrat hostils
amb el seu mentor després que Sarkozy cedís fa unes setmanes davant els
centenars de militants del lobi contrari al matrimoni homosexual i
prometés que l’eliminaria.
“Abans sabia ocupar com ningú l’espai
politicomediàtic, imprimir el tempo i federar al seu voltant”, diu
Matthieu Croissandeau sobre el nou Sarkozy a l’editorial del Nouvel Observateur.
“Però avui, sense ganes de treballar ni inspiració, ho intenta amb poc
èxit”, afegeix un periodista per a qui els seus mítings només han sigut
un instrument per seduir masses nostàlgiques que l’idolatren en excés.
Erràtic, Sarkozy ha llançat discursos a la carta, passant de prometre
davant un auditori de Niça un límit estricte a una immigració que
“amenaça la manera de viure” dels francesos a defensar una setmana
després a Alsàcia una “societat mestissa”.
Diuen els
experts que l’error de Sarkozy és limitar-se a personificar la seva
campanya, que no té més idea a vendre que ell. I, en el seu cas, ell pot
ser el miratge d’un líder amb autoritat per redreçar el país, però
també pot ser l’evidència de la desena de casos de corrupció que el
persegueixen, una bomba de rellotgeria que el podria fer miques a mig
camí cap a l’Elisi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada