On es troba i qué ens contà Philae?
Ja
han passat 10 dies des de l’aterratge del mòdul Philae sobre el cometa
67P/Churyumov–Gerasimenko i les notícies sobre el que passà en aterrar,
el seu parador, i el que és més important, la ciència que féu abans
d’hivernar-se, van desvelant-se de mica en mica.La nau mare Rosetta captà amb la càmera OSIRIS diversos instants del sobrevol de Philae a pocs metres de la superfície i, fins i tot, el lloc del primer contacte. Sabem ara que després d’aquest primer contacte el mòdul s’enfilà fins a un quilòmetre d’alçada durant uns minuts per tornar al caure i rebotar altre cop fins a caure en algun lloc, per ara desconegut, a l’ombra d’alguna elevació. I és que la superfície de l’objecte és molt escarpada.
Però malgrat l’aparent desastre, el mòdul complí les expectatives i assolí el 90% dels seus objectius primordials amb la bateria dels seus instruments, cosa que vaig a resumir a continuació.
L’experiment més important i esperat, i també el més perillós donada la precària situació de la nau dipositada sobre el cometa, era el perforar la superfície amb el trepant SD2 (Sampling, Drilling and Distribution). Se sap que el trepant es desplegà 46,9 centímetres sota Philae però, com no es coneix quina és la posició final de la nau, no se sap si es foradà realment
o si el trepant només girà en l’aire i sacsejà la nau. Les mostres
aconseguides havien d’entrar en uns forns per escalfar els materials,
vaporitzar-los i analitzar-los. A hores d’ara encara no està clar si
aquesta part s’aconseguí o no. Això, ara mateix, està sota estudi.
Tanmateix l’instrument COSAC (COmetary SAmpling and Composition) sí que aconseguí analitzar la pols alçada per la nau en l’aterratge i hi detectà molècules orgàniques
amb els seus espectròmetre de masses i cromatògraf. Fred Goessmann,
investigador principal de l’instrument Cosac, assegurà en una entrevista
a la BBC, que el seu equip encara està interpretant els resultats, “Cosac
va ser capaç d’”olorar” l’atmosfera i detectar les primeres molècules
després de l’aterratge. L’anàlisi de l’espectre i la identificació
d’aquestes molècules estan en estudi.”Altre experiment ben interessant ha vingut de la mà del penetròmetre MUPUS (Multi-Purpose Sensors for Surface and Subsurface Science). La seua principal missió consistia en mesurar la temperatura a poca altura, en la superfície i en el subsol. La mesura sota la superfície es devia realitzar amb l’ajuda dels arpons dissenyats per subjectar la nau a terra, però en no desplegar-se no es va poder fer. Prop de la superfície Mupus mesurà -153 ºC mentre que una vegada a terra la temperatura baixà fins a -170 ºC. També es tractà de clavar una sonda en terra a la màxima potència però sota una capa d’uns vint centímetres de pols es trobà una capa molt més dura de l’esperada, segurament formada per gel d’aigua, que a aquestes baixíssimes temperatures té la duresa de la roca.
I per acabar, de moment, amb el que ens ha aportat Philae, vos deixe el so que va produir el primer aterratge de la nau, a través de les vibracions mecàniques de les potes del mòdul, registrades per l’instrument SESAME-CASSE. El podeu escoltar en aquest enllaç.
La recerca del punt d’aterratge continua i pot estar pròxim a resoldre’s. Sembla que les dades de l’instrument Consert
(Comet Nucleus Sounding Experiment by Radio wave Transmission), pel
qual Philae i Rosetta s’anaven enviant ones de ràdio a través del nucli
cometari, poden ser l’ajuda definitiva per a que la càmera Osiris a bord
de Rosetta veja on es troba la petita nau. El propòsit de la missió
Consert consistia en fer un mapa 3D de l’interior de 67 P/CG veient com
es transmetien les ones d’anada i tornada entre les dues naus. Però
l’anàlisi acurat dels senyals també ha servit per calcular les
distàncies entre les dues naus en cada moment. Aquestes dades han permés
que Wlodek Kofman, investigador principal de
l’instrument Consert de l’Institut de Planétologie et d’Astrophysique de
Grenoble a França, acote una estreta banda de 30 per 350 metres de
superfície de la zona d’Agilkia on probablement es trobe la sonda. Kofman
també proposa una altra zona pròxima d’uns 30 metres de diàmetre on
també caldria buscar, si s’utilitza un model alternatiu 3D del cometa 67
P/CG.I, tornarà a viure Philae? Aquesta és, a hores d’ara, una incògnita. Les teories més generalitzades preveuen que ressuscite cap a l’agost del 2015, una vegada augmente la insolació solar i es carreguen les bateries. Tanmateix els possibles dolls de gas que eixiran de la superfície en els pròxims mesos poden fer girar el cometa o fins i tot, si un d’aquest surt en les proximitats de Philae, moure la nau i posar-la en millor posició. Caldrà estar atents a l’aventura de Philae.
Podeu obtenir una informació molt més detallada en l’article de Daniel Marti: Los primeros resultados científicos de Philae (Bitácora de Rosetta 11).
Imatges:
1.- Sobrevol de Philae i primer aterratge. Crèdit: ESA/Rosetta/MPS for OSIRIS Team MPS/UPD/LAM/IAA/SSO/INTA/UPM/DASP/IDA
2.- Instruments de Philae. Wikimedia Commons
3.- Zona probable d’aterratge de Philae a partir de les dades de CONSERT. Crèdits: ESA/Rosetta/Philae/CONSERT
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada