dimarts, 9 de setembre del 2014

L'acumulació de CO2 a l'atmosfera arriba al seu màxim nivell en 30 anys

CANVI CLIMÀTIC

L'acumulació de CO2 a l'atmosfera arriba al seu màxim nivell en 30 anys

L'Organització Meteorològica Mundial alerta del nivell d'acidificació dels oceans i les seves conseqüències per a la vida

Projecció de Greenpeace sobre la central tèrmica de Belchatow.
ARXIU / REUTERS
Projecció de Greenpeace sobre la central tèrmica de Belchatow.
EL PERIODICO
EFE / Ginebra
Dimarts, 9 de setembre del 2014 - 10.51 h
La quantitat de gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera, causants del canvi climàtic, va arribar a un nou màxim el 2013, ha revelat aquest dimarts l'Organització Meteorològica Mundial (OMM).
El diòxid de carboni (CO2) és --entre els tres gasos més importants-- el que més ha augmentat la seva concentració, a un ritme que no s'observava en gairebé trenta anys. Dades preliminars apunten que aquest augment possiblement es deu a la reducció de la quantitat de CO2 absorbida per la biosfera de la Terra, sumat al constant increment de les seves emissions.
Aquestes són algunes de les principals conclusions del butlletí anual de l'OMM sobre gasos d'efecte hivernacle, que també indica que no s'han trobat en els últims 300 anys precedents per al ritme actual d'acidificació dels oceans.
"Hem d'invertir aquesta tendència reduint les emissions de diòxid de carboni i d'altres gasos d'efecte hivernacle com a mesura generalitzada", va dir el secretari general de l'OMM, Michel Jarraud, al presentar aquests resultats.
El responsable de l'agència científica de l'ONU va assegurar que "una acció internacional concertada davant l'acceleració del canvi climàtic és més urgent que mai".

Conseqüències en els organismes marins

El butlletí assenyala que el fenomen anomenat de forçament radioactiu --causant de l'efecte d'escalfament del clima-- va experimentar un increment del 34% a causa dels gasos d'efecte hivernacle de llarga durada, que són el metà (CH4) i l'òxid nitrós (N2O), a més del CO2. La concentració d'aquest últim en l'atmosfera va arribar al 142% del nivell de l'era preindustrial (abans del 1750), el de metà el 253% i el d'òxid nitrós el 121%.
Aproximadament, una quarta part de les emissions totals de CO2 són absorbides pels oceans i una quantitat similar per la biosfera, amb la qual cosa esmorteeixen l'augment del CO2 a l'atmosfera, encara que els oceans estan pagant en particular les conseqüències d'això. "Si l'escalfament de la Terra no es considera una raó suficient per reduir les emissions de CO2, l'acidificació dels oceans ho hauria de ser", va assenyalar Jarraud.
Els científics creuen que l'acidificació dels oceans té conseqüències complexes en els organismes marins, especialment entre els corals, algues, mol·luscos i diferents espècies de plàncton, que veuen afectada la seva capacitat per construir petxines, closques o material per als seus esquelets (mitjançant la calcificació), ja que la seva capacitat de calcificació disminueix a mesura que augmenta l'acidificació.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada