dijous, 29 de maig de 2014 | 12:27h
Aquest diumenge els catalans hem donat un senyal molt clar de com està el país en el seu any electoral més important de la seva història recent. Els partits a favor de la consulta han guanyat
el vot majoritari dels catalans (62% del vot emès) en un context de
participació creixent en relació al 2009 (del 36% al 47% del cens, per
sobre de la mitjana espanyola i europea), mentre que els partits a
Catalunya a favor de l’statu quo del centralisme madrileny s’han
estimbat o estancat de manera molt notable. Malauradament, desenes de milers de catalans residents a l’exterior van quedar sense poder votar com al 2012
per culpa de les ambaixades espanyoles, així com també conec
personalment molts casos de catalans residents a Catalunya als quals no
van arribar mai les paperetes electorals: això ens ha impedit assolir el 50% de participació i per això és urgent que la propera llei catalana de consultes ens situï al capdavant del vot electrònic: l’empresa catalana Scytl (www.scytl.com),
per exemple, és una empresa líder al món en aquest camp, organitzant el
vot electrònic en molts països, Estats Units inclosos. Per això a la
nit electoral vaig agrair a tota la gent que va fer d’apoderat durant
tot el dia, fent possible el joc net imprescindible sense el qual no hi
ha democràcia. Finalment, vull agrair a tots els qui ens heu ajudat a fer una bona campanya electoral,
amb notables mobilitzacions i mítings electoral: aquestes eleccions han
estat novament una experiència personal fantàstica, que ha estat
possible gràcies a la confiança que CiU ha dipositat novament en mi,
així com també a la meva família, especialment a la meva dona Maria Rosa. Moltes gràcies, en aquests anys miraré de correspondre cada dia tota la confiança que novament heu dipositat en mi.
1.- ERC ha obtingut un triomf històric protagonitzant un creixement espectacular,
a tocar del seu màxim històric, havent obtingut 598.000 vots. Els
felicito, també en clau històrica: ERC no va ser legalitzada al mateix
temps que el PCE a la transició i va començar la cursa democràtica amb
els altres partits des de molt més enrere. L’esfondrament del PSC i la no presència de les CUP
han facilitat que ERC guanyés més de 400.000 vots, esdevenint primera
força a moltes ciutats grans i mitjanes on mai no hi havia guanyat, en
alguns casos amb victòries molt ajustades per sobre de CiU.
2.- CiU ha aguantat el seu percentatge de vot de 2009, un 22%, assolint
550.000 vots: més ben dir, CiU ha sumat el passat diumenge 110.000 vots
als obtinguts el 2009 (440.000), fet que representa un creixement del
20%, fins al punt que el gran diari europeu de referència, el Financial Times, va escriure dimarts passat que el resultat de CiU és raonablement bo: “reasonably well”! aquí teniu el link del diari ARA: http://m.ara.cat/especials/eleccionseuropees/Financial_Times-ERC-Eleccions_europees_0_1145885605.html#.U4SOgSkay0c).
Després de la guerra bruta de l’Estat contra CiU des de 2012, així com després de quatre de govern gestionant un pressupost català que ha estat retallat des de Madrid un 20%
en aquest període, penso que aquest resultat electoral és un molt bon
resultat. Al 2009, per exemple, després de 4 anys de molt bona feina al
Parlament Europeu, Raül Romeva
va veure caure un 40% el vot a ICV pel desgast del segon tripartit, que
llavors encara no afectava PSC i ERC però si erosionava ICV. Sumar vots
després d’anys de govern no és gens fàcil en els temps que corren, i
hem vist a França i Gran Bretanya com els partits que hi governen quedaven tercers en aquestes eleccions partint grans pèrdues.
3.- ICV veu premiada electoralment la seva aposta pel dret a decidir, esdevenint la quarta força política i superant
el PP a Catalunya. A Barcelona ciutat ICV esdevé tercera força superant
PSC i PP, fent possible un podi on els tres primer partits de la
capital catalana estan a favor de la consulta: l’electorat català ha
valorat positivament el seu posicionament de la radicalitat democràtica
que suposa el 9N, fet que hauria de fer reflexionar el PSC.
4.- Les pèrdues majors en termes absoluts i relatius són per a PSC i PP, que
pateixen un daltabaix molt significatiu: tot i pujar 10 punts la
participació electoral, el PSC perd 350.000 vots (la meitat dels
aconseguits al 2009, baixant del 37% al 14% dels vots) i el PP en perd
110.000, situant-se per sota del 10%. El Financial Times diu literalment que els dos grans partits espanyols han estat desplaçats als marges del mapa política català. Ciutadans, finalment, s’estanca a Catalunya i queda molt per sota de les seves expectatives i de la seva omnipresència mediàtica, alhora que veu com Podemos es configuren com el seu antídot.
Conclusió:
hem salvat amb nota un difícil examen (unes europees sempre són terreny
adobat al bipartidisme espanyol per la circumscripció electoral única
i, més encara, a l’euroescepticisme creixent) i hem demostrat que els
catalans demanden de manera creixent i transversal votar el seu futur en
el referèndum del proper 9N. Seguim avançant, doncs!
Vídeos destacats de campanya:
1.- Concert de gospel en la presentació del manifest de suport a Ramon Tremosa:
2.- Un dia a Brussel·les amb Ramon Tremosa:
3.- Feina feta al Parlament Europeu (2009-2014):
4.- Feina que farem al Parlament Europeu:
5.- Entrevista TV3 a Els Matins: “el silenci europeu és el gran fracàs espanyol”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada