per Redacció
dimecres, 17 de juny 2020 -
15:07h
| Pxhere
Després
que les emissions de gasos d'efecte hivernacle d'origen humà,
especialment de diòxid de carboni, hagin augmentat sense aturador d'ença
de l'inici de la Revolució Industrial, a mitjans del segle XIX,
2020 podria ser el primer any on aquestes emissions són més baixes que l'any anterior.
Les causes d'això són, d'una banda, la pandèmia del SARS-CoV-2, que ha
paralitzat l'economia mundial i, de l'altra, el descens de l'ús del
carbó per a l'obtenció d'electricitat, substituït per fonts renovables
com ara el sol o el vent. Quan les restriccions pel COVID-19 s'acabin
però, pot fer-se evident que
la frenada en les emissions no és tan gran com ens pensem i, per tant, pot quedar en anecdòtica davant el que passi els propers anys.
Alguns científics, però, no pensen el mateix, i
es plantegen seriosament la possibilitat que 2019 fos l'any en què la Humanitat va arribar al seu nivell màxim d'emissions
i que, a partir d'aquí, anirà baixant, molt abans del que deien la
majoria de prediccions. Fins i tot aquests, però, com explica Zeke
Hausfather, director de clima i energia de l'Institut Breakthrough, que
promou solucions tecnològiques als reptes mediambientals,
en un article a la cadena nord-americana NBC, no ho tenen clar: "no està garantit, hi donaria unes probabilitats de 50-50".
La pandèmia, de fet, és una mostra de com de difícil seria reduir les emissions amb el nivell de dependència actual:
s'ha hagut de tancar pràcticament tot perquè es notés el descens. Per a
Kim Cobb, director del Programa de Canvi Global de la universitat
nord-americana Georgia Tech, "el món cap on diem que anem no és un de
gran ruina econòmica, desplaçament i desigualtats aberrants". Al
contrari. Arribar al pic d'emissions de gasos d'efecte hivernacle seria
un punt d'inflexió històric i l'inici del que hauria de ser una gran
reducció d'emissions per evitar la pitjor cara del canvi climàtic.
Aquest
primer descens, però, no serà res si no continuen caient de manera
sostinguda durant les properes dècades. Per la seva vinculació a
l'activitat econòmica,
les emissions de gasos d'efecte hivernacle es frenen durant les recessions
com la que, afirmen els experts, continuarà fins i tot quan s'acabi la
pandèmia. En aquests anys, però, caldrà continuar treballant per
augmentar l'ús d'energies renovables i reduir les emissions d'allà on es
pugui perquè, si no es fa res més, l'escalfament del planeta
continuarà sent una amenaça greu per a centenars de milions de persones
arreu del món. No podem quedar-nos on som: les emissions han de
continuar baixant, i això demana canvis econòmics i tecnològics d'un
abast enorme. El descens d'enguany, de fet, i malgrat les grans
restriccions, serà de només entre un 4 i un 7% respecte 2019 mentre que,
per limitar l'escalfament global a 1,5ºC,
s'hauria de continuar reduint a un ritme d'un 8% anual durant molt de temps.
| Pixabay
Així,
a més dels canvis en el comportament de la població general, com reduir
l'ús del vehicle, calen canvis a molt més gran escala, especialment pel
que fa a la producció d'energia.
Ara, però, la pandèmia ha fet
que molta gent eviti el transport públic i torni al vehicle privat, alb
les emissions que això comporta. La resta de l'economia es
tornarà a activar i, si no s'han fet polítiques prou valentes ni les
grans empreses han canviat el seu rumb, podríem tornar ràpidament la
situació de 2019 o fins i tot, si no aquest any el vinent, tornar a
batre el rècord d'emissions de gasos d'efecte hivernacle.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada