Acostar-te a la complexitat de Bacus, l’últim déu d’entrar a l’Olimp, el que va lligat per sempre més al conreu de la vinya i l’elaboració del vi, protector de la vegetació i de la força vital de la natura, lligat a la gresca, a les arts del teatre i la poesia, a la desmesura de les bacanals, als sàtirs i nimfes… Quina bomba d’oxigen gaudir d’una exposició dedicada a Bacus, en temps d’estretors morals, llibertats trepitjades, limitades, vides censurades. Amb aquesta frescor ens hem passejat per l’exposició Bacus, les màscares del Déu, que aquests dies es pot veure al vestíbul del Museu de Badalona (és de franc) i que més endavant s’instal·larà al Museu d’Empúries.
Són una seixantena de peces que provenen d’onze museus i jaciments arqueològics de Catalunya i que també ens traspassen la importància i pervivència de la cultura i civilització clàssica entre nosaltres.
‘Diari d’un judici polític’, per Josep Casulleras
Rebeu cada dia al vostre correu la crònica i l’anàlisi de tot allò que passa al Tribunal Suprem espanyol