Revisió de l'estat del municipi
Mals aires a la ciutat de Barcelona
MEDI AMBIENT La falta de mesures més contundents, tal com proposen els especialistes en qualitat de l'aire, impedeix que Barcelona posi fre a la contaminació. Els progressos són escassos.
EL PERIODICO
ANTONIO MADRIDEJOS / BARCELONA
Dijous, 7 de maig del 2015
La menor activitat als carrers com a
resultat de la crisi i una bonança meteorològica han permès que els
nivells de contaminació hagin millorat lleugerament a la ciutat de
Barcelona en els últims anys, però la qualitat de l'aire segueix sent
dolenta en línies generals i pràcticament no s'han tingut en compte les
recomanacions dels científics: ni s'han creat zones de baixa emissió, ni
s'ha posat límit als vehicles dièsel més vells, ni tampoc s'ha
aconseguit que els vaixells que atraquen al port es connectin a la xarxa
elèctrica, entre altres qüestions. És més, l'any 2011 es va suavitzar
la limitació de velocitat -el famós límit de 80km/h- que s'havia posat
en marxa per reduir la contaminació en els accessos a la ciutat.
Quan les condicions són propícies, sobretot amb motiu d'anticiclons prolongats, és habitual observar sobre Barcelona una densa boira de contaminació. No és un problema menor. «L'Organització Mundial de la Salut (OMS) i nombrosos estudis evidencien la relació directa entre una mala qualitat de l'aire i un elevat nombre de malalties respiratòries, cardiovasculars, neurològiques, immunològiques i el càncer», recorda un manifest impulsat per la Plataforma per la Qualitat de l'Aire, en què participen entitats ecologistes, socials, científiques i veïnals. A més a més, recorda la plataforma, les mesures necessàries per millorar la qualitat de l'aire tindrien un efecte beneficiós sobre la mobilitat a la ciutat i contribuirien a mitigar el canvi climàtic. Les associacions lamenten que les diverses administracions amb competències -no només l'ajuntament- no vegin «la gravetat del problema» i «no actuïn com ho estan fent» les ciutats europees més avançades.
AHIR MATEIX... / A l'Eixample i en altres zones amb trànsit intens se supera el nivell mitjà anual establert per la UE per al diòxid de nitrogen (NO2), un contaminant que té l'origen fonamental a la ciutat en la combustió dels motors dièsel. Ahir mateix, l'estació de Gal·la Placídia registrava al matí unes mitjanes horàries superiors als 100 micrograms per metre cúbic d'aire, quan l'aconsellable és no passar de 40. De fet, una vegada eradicades les indústries que temps enrere hi havia al casc urbà, el trànsit és amb diferència la principal causa de contaminació. No tots els cotxes circulen a l'uníson, òbviament, però a Barcelona hi ha més de 5.000 cotxes per quilòmetre quadrat. Electrificar alguns vehicles de gran activitat, com els de repartiment i els serveis públics, seria suficient per aconseguir un progrés enorme.
De forma puntual, també se superen els límits europeus per a les petites partícules en suspensió (PM10), un contaminant resultat d'una multitud de processos, inclosos els motors dels cotxes, el trànsit (pastilles de fre i desgast de l'asfalt), les xemeneies, els episodis de pols sahariana i les obres al carrer, entre d'altres. En canvi, en els últims anys no s'ha superat el llindar d'alerta per ozó troposfèric. Segons un estudi del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (Creal), reduir la quantitat de PM10 a l'aire fins als nivells recomanats per l'OMS evitaria 3.500 morts anuals prematures a l'àrea metropolitana.
L'OMS, MÉS ESTRICTA / Al·ludir als nivells recomanats per l'OMS no és una qüestió menor. Com recorda Xavier Querol, especialista del CSIC a l'Institut de Diagnòstic Ambiental (Idaea), els actuals nivells de la Unió Europea es van establir el 2005 i no s'han modificat des d'aleshores malgrat que nous estudis aconsellen endurir-los. Si es tinguessin en compte els barems de l'OMS, les estacions barcelonines els superarien de forma sistemàtica. «Les ciutats del sud d'Europa encara no s'han posat les piles quan són les que necessitarien fer-ho amb més urgència», assegura Querol. «El fet que la pluja sigui menys abundant al sud fa que l'atmosfera no es netegi i les partícules estiguin contínuament en suspensió», assenyala l'investigador del CSIC i coordinador del projecte europeu Airuse Life+.
La Plataforma per la Qualitat de l'Aire ha elaborat una sèrie de propostes que passen en primer lloc per potenciar el transport públic ampliant la xarxa (és molt important arribar als polígons industrials de l'àrea metropolitana) i millorant la freqüència de pas, la velocitat i el sistema tarifari. També proposa reduir l'espai reservat al carrer per al vehicle privat, crear un pla integral de foment de la bicicleta, millorar tecnològicament els vehicles públics, incloent-hi els dedicats a la neteja viària i la recollida d'escombraries. María García, coordinadora a Catalunya d'Ecologistes en Acció, una de les associacions adherides, recorda la importància de crear zones de baixa emissió, àrees de trànsit restringit a l'estil de la que funciona al centre de Berlín (88 quilòmetres quadrats i un milió d'habitants).
Així mateix, la plataforma demana un pla d'electrificació progressiva del port de Barcelona i la connexió dels creuers i altres vaixells de mercaderies a la xarxa elèctrica local, un calendari per a la finalització progressiva de les incineradores i de la crema de residus a les cimenteres, la regulació de les instal·lacions de combustió de biomassa per a ús residencial i la definició d'un «verdader» pla de cotxe quan hi hagi episodis de contaminació elevada.
Ecologistes en Acció també recorda l'impacte del turisme i «demana un canvi buscant un model sostenible i social». Segons la seva opinió, s'hauria d'aplicar una «moratòria sobre la concessió de llicències d'hotels i apartaments turístics fins a disposar d'una avaluació dels seus impactes». Finalment, entre moltes altres qüestions, es proposa ampliar la xarxa de vigilància de la contaminació atmosfèrica.
Un episodi típicd'anticicló i contaminació sobre el cel de Barcelona.
Quan les condicions són propícies, sobretot amb motiu d'anticiclons prolongats, és habitual observar sobre Barcelona una densa boira de contaminació. No és un problema menor. «L'Organització Mundial de la Salut (OMS) i nombrosos estudis evidencien la relació directa entre una mala qualitat de l'aire i un elevat nombre de malalties respiratòries, cardiovasculars, neurològiques, immunològiques i el càncer», recorda un manifest impulsat per la Plataforma per la Qualitat de l'Aire, en què participen entitats ecologistes, socials, científiques i veïnals. A més a més, recorda la plataforma, les mesures necessàries per millorar la qualitat de l'aire tindrien un efecte beneficiós sobre la mobilitat a la ciutat i contribuirien a mitigar el canvi climàtic. Les associacions lamenten que les diverses administracions amb competències -no només l'ajuntament- no vegin «la gravetat del problema» i «no actuïn com ho estan fent» les ciutats europees més avançades.
AHIR MATEIX... / A l'Eixample i en altres zones amb trànsit intens se supera el nivell mitjà anual establert per la UE per al diòxid de nitrogen (NO2), un contaminant que té l'origen fonamental a la ciutat en la combustió dels motors dièsel. Ahir mateix, l'estació de Gal·la Placídia registrava al matí unes mitjanes horàries superiors als 100 micrograms per metre cúbic d'aire, quan l'aconsellable és no passar de 40. De fet, una vegada eradicades les indústries que temps enrere hi havia al casc urbà, el trànsit és amb diferència la principal causa de contaminació. No tots els cotxes circulen a l'uníson, òbviament, però a Barcelona hi ha més de 5.000 cotxes per quilòmetre quadrat. Electrificar alguns vehicles de gran activitat, com els de repartiment i els serveis públics, seria suficient per aconseguir un progrés enorme.
De forma puntual, també se superen els límits europeus per a les petites partícules en suspensió (PM10), un contaminant resultat d'una multitud de processos, inclosos els motors dels cotxes, el trànsit (pastilles de fre i desgast de l'asfalt), les xemeneies, els episodis de pols sahariana i les obres al carrer, entre d'altres. En canvi, en els últims anys no s'ha superat el llindar d'alerta per ozó troposfèric. Segons un estudi del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (Creal), reduir la quantitat de PM10 a l'aire fins als nivells recomanats per l'OMS evitaria 3.500 morts anuals prematures a l'àrea metropolitana.
L'OMS, MÉS ESTRICTA / Al·ludir als nivells recomanats per l'OMS no és una qüestió menor. Com recorda Xavier Querol, especialista del CSIC a l'Institut de Diagnòstic Ambiental (Idaea), els actuals nivells de la Unió Europea es van establir el 2005 i no s'han modificat des d'aleshores malgrat que nous estudis aconsellen endurir-los. Si es tinguessin en compte els barems de l'OMS, les estacions barcelonines els superarien de forma sistemàtica. «Les ciutats del sud d'Europa encara no s'han posat les piles quan són les que necessitarien fer-ho amb més urgència», assegura Querol. «El fet que la pluja sigui menys abundant al sud fa que l'atmosfera no es netegi i les partícules estiguin contínuament en suspensió», assenyala l'investigador del CSIC i coordinador del projecte europeu Airuse Life+.
La Plataforma per la Qualitat de l'Aire ha elaborat una sèrie de propostes que passen en primer lloc per potenciar el transport públic ampliant la xarxa (és molt important arribar als polígons industrials de l'àrea metropolitana) i millorant la freqüència de pas, la velocitat i el sistema tarifari. També proposa reduir l'espai reservat al carrer per al vehicle privat, crear un pla integral de foment de la bicicleta, millorar tecnològicament els vehicles públics, incloent-hi els dedicats a la neteja viària i la recollida d'escombraries. María García, coordinadora a Catalunya d'Ecologistes en Acció, una de les associacions adherides, recorda la importància de crear zones de baixa emissió, àrees de trànsit restringit a l'estil de la que funciona al centre de Berlín (88 quilòmetres quadrats i un milió d'habitants).
Així mateix, la plataforma demana un pla d'electrificació progressiva del port de Barcelona i la connexió dels creuers i altres vaixells de mercaderies a la xarxa elèctrica local, un calendari per a la finalització progressiva de les incineradores i de la crema de residus a les cimenteres, la regulació de les instal·lacions de combustió de biomassa per a ús residencial i la definició d'un «verdader» pla de cotxe quan hi hagi episodis de contaminació elevada.
Ecologistes en Acció també recorda l'impacte del turisme i «demana un canvi buscant un model sostenible i social». Segons la seva opinió, s'hauria d'aplicar una «moratòria sobre la concessió de llicències d'hotels i apartaments turístics fins a disposar d'una avaluació dels seus impactes». Finalment, entre moltes altres qüestions, es proposa ampliar la xarxa de vigilància de la contaminació atmosfèrica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada