Xavier Miserachs, l'ull de la Costa Brava

La Biennal de Fotografia de Palafrugell dedica una mostra a l'autor de les instantànies més icòniques de l'Empordà dels 60

El fotògraf va recórrer el litoral del 1958 al 1966 i va documentar els canvis provocats per l'arribada del turisme de masses

Xavier Miserachs, l'ull de la Costa Brava

Xavier Miserachs (1937-1998) i Costa Brava van units. Esmentar-ne un és gairebé esmentar l’altre i viceversa. No en va, un dels treballs més coneguts del fotògraf és un fotollibre amb 155 imatges, pròleg de Josep Pla i escrits de Manuel Vázquez Montalbán i Peter Coughtry, que mostra com el turisme de masses va envair les platges de l’Empordà cap a la dècada del 1960. El que eren pobles de pescadors tocats per la tramuntana es van convertir de la nit al dia en objecte de desig d’homes i dones abillats amb menys roba que els veïns i que, a diferència d’aquests, no buscaven l’ombra sinó que es delien pel sol. Van arribar els turistes, els biquinis, les cremes solars, els utilitaris i el maó. I els contrastos entre la vida tradicional i la modernitat que s’imposava. Un ‘show’. El ‘show’ de la Costa Brava. O la ‘Costa Brava Show’, que així és com va titular Miserachs el llibre.

Camí de ronda

Un document publicat per l’Editorial Kairós el 1966 que passa per ser un dels fotollibres més importants de la història de la fotografia del país i un gran treball documental sobre com els canvis en el consum van arribar a la beata Espanya franquista de la mà de la popularització del turisme i dels estiuejants de més enllà del Pirineu. Hi ha un cert neorealisme en les imatges però el que destaca és, sobretot, la ironia i el peculiar sentit de l’humor de Miserachs. El llibre ha lligat el nom del fotògraf amb la Costa Brava per sempre, per descomptat, però no és ni de bon tros l’única cosa que relaciona l’artista amb la zona. Miserachs adorava aquest tros de litoral. Platges i pobles que coneixia dels seus estiuejos adolescents a Sant Feliu de Guíxols, a casa d’uns amics, i de les seves escapades juvenils a Cadaqués, refugi per excel·lència de la ‘gauche divine’ de la qual Miserachs no només va formar part sinó que també la va fotografiar. Ja d’adult va comprar Can Vilanova, a Esclanyà, a prop de Palafrugell però municipi agregat a Begur, i també d’adult va muntar una botiga de fotografia a Llafranc.

Imatge feta a Roses el 1965. FOTO: XAVIER MISERACHS

Per Palafrugell es va passejar llargues temporades. De fet, allà es va instal·lar, a Esclanyà, a partir de la dècada dels 80. I a Palafrugell l’estimaven. No pel seu renom sinó per la seva senzillesa, simpatia i bonhomia. Tant és així que el camí de ronda entre Calella i Llafranc porta el seu nom. I tant és així que des de la seva sobtada mort el 1998, amb només 61 anys, se celebra una biennal en honor seu. Primer hi va haver un funeral a la plaça del seu poble d’adopció: amics, copa de cava, jazz i parlaments. Així ho va voler Miserachs. I a l’any hi va haver una exposició homenatge: les seves obres i les dels seus companys. Hi havia les fotografies de Colita, Català-Roca, Maspons, Pomés... D’aquesta manera improvisada va començar la cita fotogràfica que aquest any compleix 10 edicions: la Biennal de Fotografia Xavier Miserachs. No és l’únic aniversari, també se celebren els 20 anys de la mort del fotògraf.

Amb moto i amb la Leica

Tanta efemèride ha portat els organitzadors de la cita (Maria Planas, Enric Bruguera i Lluís Català) a trencar una norma no escrita i a dedicar una de les mostres de la trobada a Miserachs. De fet és la segona exposició amb imatges del mestre que programa la biennal: en el desè aniversari de la seva mort també hi va haver homenatge amb retrospectiva inclosa. Ara, com no podia ser de cap altra manera, la mostra reuneix una selecció de fotografies de la sèrie ‘Costa Brava Show’. Vint-i-quatre imatges que respecten el format i l’enquadrament que Miserachs va escollir per a la seva publicació i que mostren els contrastos i l’impacte que el turisme produïa en unes poblacions encara tradicionals. Una mirada molt personal i molt diferent de les projectades fins al moment. Temps en què els objectius enfocaven el paisatge i el tipisme. Les postals de sempre. Miserachs va donar la volta a tot això buscant les persones i tot allò que passava inadvertit a les càmeres: multituds a la sorra, edificis a mig construir, publicitat a dojo, precaris xiringuitos, cartells taurins i pescadors pescant.

Un home i un policia municipal passejant per Tossa de Mar, el 1965. FOTO: XAVIER MISERACHS

Tampoc va fixar la seva mirada en els famosos que en aquella època poblaven la costa. Hi va tenir relació, des de Carmen Amaya a Salvador Dalí, passant per La Chunga, el Gitano de la Costa Brava i Albert Puig Palau, el ‘Tío Alberto’ de la cançó de Serrat, però no els va convertir en protagonistes de la sèrie d’instantànies de la Costa Brava. Cent cinquanta-cinc de publicades però més de 4.000 de disparades. Ho va fer en vuit estius recorrent la costa de de nord a sud, de Cadaqués a Blanes. Des del 1958 fins al 1966. I ho va fer amb la seva moto i la seva Leica. El resultat van ser "les millors [fotografies] que s’han fet sobre el que s’acostuma a anomenar Costa Brava". O això va deixar escrit un altre dels grans coneixedors de la zona: Josep Pla.

Temes: Exposicions Palafrugell Fotografia

L'EGO de SITGES

dilluns, 6 d’agost del 2018