Antoni Simon Mossa, parlant durant l'acte d'inauguració del carrer de l'Alguer a València (any 1962)
Antoni Simon Mossa, parlant durant l'acte d'inauguració del carrer de l'Alguer a València (any 1962).
Per: Redacció
03.05.2016  22:00
L’algueresista Pere Català i Roca va definir Antoni Simon Mossa com ‘l’home de més extensa cultura mediterrània’, i no ens ha d’estranyar gens ni mica aquesta definició, perquè parlava i escrivia correctament deu llengües: italià, sard, català, cors, anglès, francès, alemany, castellà, portuguès i basc, i tenia nocions d’algunes altres. Hi ha qui ha parlat d’ell com d’un geni renaixentista contemporani, perquè, a més de ser un reconegut i singular arquitecte, Simon Mossa va ser també guionista i director de cinema, escenògraf, pioner de la ràdio, músic, filòleg, antropòleg, pintor, periodista, escriptor, urbanista, etc.
Simon Mossa, visionari i intel·lectual independentista sardista, algueresista i catalanistaPerò, també i sobretot, Simon Mossa va ser un apassionat i coherent sardista, un intel·lectual convençut que la independència havia de ser un primer i necessari pas per al rescat social, cultural i econòmic de Sardenya, tractada per l’estat italià com una simple colònia: ‘Quan un poble no té el poder d’autogovernar-se ni de decidir el seu futur, hi perd no sols la llibertat col·lectiva i comunitària, sinó també la individual’, afirmava en un dels seus escrits polítics.
Simon Mossa va ser, certament, un pensador visionari i modern, allunyat d’una reivindicació identitària de caire folklorista (va ser un gran defensor d’una aliança ‘federal mediterrània’ entre Còrsega, Sardenya i els Països Catalans) i també va ser un dels protagonistes de la ‘redescoberta’ de la catalanitat de l’Alguer, perquè fou un dels fundadors del Centre d’Estudis Algueresos, com també l’impulsor del primer curset de català a l’Alguer amb l’Escoleta del Bon Pescador (1959), del viatge del Retrobament (1960) i dels Jocs Florals de la llengua catalana a l’exili fets a l’Alguer (1961). Com ha escrit el seu fill, Pere Simon i Altea, ‘amb la complicitat d’altres audaços homes de cultura algueresos, va aconseguir teixir una trama d’amistats amb la intel·lectualitat catalana que permetés als pobles de les dues ribes de la Mediterrània de poder-se trobar físicament i espiritualment’.
Presentació del llibre que recull els seus textos, en catalàAquest vespre, a les 19.00, a l’Institut d’Estudis Catalans de Barcelona es presenta el llibre ‘El pont retrobat‘, que recull una selecció dels seus escrits, alguns d’inèdits, en llengua catalana, curat pel seu fill. Hi intervindran, a més del curador, Francesc Ballone, membre corresponent per l’Alguer de la Secció Filològica de l’IEC, Marcel A. Farinelli, historiador i autor del llibre ‘Història de l’Alguer‘, i Simone Censi, arquitecte, amb la moderació de Manuel Llanas. Ha estat organitzat per l’Associació Cultural Pro no Ismentigare, l’Associació de Sards a Catalunya, l’Ofici de l’Alguer de la Delegació del Govern a Itàlia i la Societat Catalana de Llengua i Literatura (IEC).
Una bona oportunitat, ara que es compleixen els cent anys del seu naixement, per a descobrir un personatge clau en la nostra recent història cultural i per aprofundir la peculiar relació entre Sardenya i els Països Catalans, possible avui gràcies al treball incansable i apassionat d’activistes com ara Antoni Simon Mossa en les dècades precedents.

Joan Elies Adell, coordinador de l’oficina de l’Alguer de la delegació del govern a Itàlia
(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)