02.05.2019 12:36
El president Carles Puigdemont ha presentat la campanya de recollida de signatures
a la Unió Europea perquè la Comissió Europea es pronunciï sobre la
situació a Catalunya i prengui mesures contra Espanya per la vulneració
de l’estat de dret. ‘Ara és el moment de demostrar el poder de la
ciutadania’, ha dit.
El primer pas és demanar a la Comissió que registri una Iniciativa Europea Ciutadana per demanar l’aplicació de l’article 7 del Tractat de la UE contra Espanya. Aquest article permet de sancionar un estat membre quan comet violacions dels principis que protegeix la UE. Brussel·les haurà de respondre en un màxim dos mesos si accepta o no el registre de la campanya.
Puigdemont ha dit que la mesura no era pas cap estratègia de defensa, sinó una manera d’interpel·lar la ciutadania europea i una oportunitat perquè Espanya reforci el seu estat de dret. També ha informat que si Brussel·les no admet el registre administratiu de la iniciativa, acudiran al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).
En l’acte de presentació, Puigdemont anava acompanyat dels consellers i membres del Consell per la República Toni Comín, Lluís Puig i Clara Ponsatí; la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie; i per l’ex-eurodiputat occità Gérard Onesta.
La iniciativa va signada per set ciutadans de set estats membres: Finlàndia, Suècia, França, Eslovènia, Espanya, Alemanya i Bèlgica. A més, han assenyalat que serà finançada únicament amb fons privats donats per ciutadans i entitats sense ànim de lucre.
La petició denuncia les vulneracions de drets fonamentals a Catalunya per part del govern espanyol, inclosa la violació de la ‘dignitat humana, la llibertat, la democràcia, el respecte igualitari dels drets humans i de les minories’.
Entre els exemples exposats, hi ha la decisió de la Junta Electoral espanyola d’impedir que Puigdemont, Comín i Ponsatí es presentin a les eleccions europees. També es queixen d’una ‘utilització espúria’ de les euroordres contra independentistes per part d’Espanya.
‘El gruix de la ciutadania catalana, preocupada per la regressió dels seus drets, es dirigeix a la resta de ciutadans europeus perquè ens ajudin amb la seva signatura a defensar, de manera egoista, també la seva democràcia i els seus drets’, ha dit Puigdemont.
Després d’aquest procés, els promotors de la Iniciativa Europea Ciutadana –l’Assemblea Nacional Catalana i el Consell de la República– hauran d’informar del resultat a la Comissió, amb dades dels suports i del finançament que hagin rebut.
L’etapa final estableix un termini màxim de tres mesos perquè la iniciativa, en cas de complir tots els requisits de registre, sigui exposada en detall davant l’executiu comunitari i en una audiència pública al Parlament Europeu. La Comissió no té l’obligació de proposar mesures concretes com a conclusió, però sí de donar una resposta motivada després d’haver-la analitzada.
El primer pas és demanar a la Comissió que registri una Iniciativa Europea Ciutadana per demanar l’aplicació de l’article 7 del Tractat de la UE contra Espanya. Aquest article permet de sancionar un estat membre quan comet violacions dels principis que protegeix la UE. Brussel·les haurà de respondre en un màxim dos mesos si accepta o no el registre de la campanya.
Puigdemont ha dit que la mesura no era pas cap estratègia de defensa, sinó una manera d’interpel·lar la ciutadania europea i una oportunitat perquè Espanya reforci el seu estat de dret. També ha informat que si Brussel·les no admet el registre administratiu de la iniciativa, acudiran al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).
En l’acte de presentació, Puigdemont anava acompanyat dels consellers i membres del Consell per la República Toni Comín, Lluís Puig i Clara Ponsatí; la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie; i per l’ex-eurodiputat occità Gérard Onesta.
La iniciativa va signada per set ciutadans de set estats membres: Finlàndia, Suècia, França, Eslovènia, Espanya, Alemanya i Bèlgica. A més, han assenyalat que serà finançada únicament amb fons privats donats per ciutadans i entitats sense ànim de lucre.
La petició denuncia les vulneracions de drets fonamentals a Catalunya per part del govern espanyol, inclosa la violació de la ‘dignitat humana, la llibertat, la democràcia, el respecte igualitari dels drets humans i de les minories’.
Entre els exemples exposats, hi ha la decisió de la Junta Electoral espanyola d’impedir que Puigdemont, Comín i Ponsatí es presentin a les eleccions europees. També es queixen d’una ‘utilització espúria’ de les euroordres contra independentistes per part d’Espanya.
Un any per a aconseguir un milió de signatures
Segons les regles comunitàries, en aquesta primera fase, la Comissió Europea ha d’acceptar el registre d’una iniciativa si constata que no és fora de l’àmbit de les seves competències i si ‘no és manifestament abusiva, frívola o temerària’ ni contravé els principis i valors de la UE. Si l’accepta, els impulsors hauran d’aconseguir en dotze mesos un milió de signatures almenys en set estats de la UE.‘El gruix de la ciutadania catalana, preocupada per la regressió dels seus drets, es dirigeix a la resta de ciutadans europeus perquè ens ajudin amb la seva signatura a defensar, de manera egoista, també la seva democràcia i els seus drets’, ha dit Puigdemont.
Després d’aquest procés, els promotors de la Iniciativa Europea Ciutadana –l’Assemblea Nacional Catalana i el Consell de la República– hauran d’informar del resultat a la Comissió, amb dades dels suports i del finançament que hagin rebut.
L’etapa final estableix un termini màxim de tres mesos perquè la iniciativa, en cas de complir tots els requisits de registre, sigui exposada en detall davant l’executiu comunitari i en una audiència pública al Parlament Europeu. La Comissió no té l’obligació de proposar mesures concretes com a conclusió, però sí de donar una resposta motivada després d’haver-la analitzada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada