Arrenca un Primavera Sound de rècord

CULTURA > MÚSICA

Arrenca un Primavera Sound de rècord

Més de 200 bandes i artistes passaran per algun dels 17 escenaris del Parc del Fòrum de Barcelona

Per: Redacció

30.05.2019  17:00

Vilaweb

Aquests dies, es fa a Barcelona un dels festivals de música més prestigiosos i amb més renom internacional de tots els que es fan a la ciutat: el Primavera Sound. Tot i que tècnicament el festival ja va començar dilluns, és amb l’arribada del cap de setmana que el ritme d’actuacions s’intensifica. En només tres dies, més de 200 bandes i artistes passaran per algun dels disset escenaris del Parc del Fòrum.
Alguns dels plats forts de la nit de divendres són Miley Cyrus, que actua en substitució de la rapera Bardi B; els clàssics de la dècada dels noranta Suede i la sempre exuberant Janelle Monáe. També es podrà sentir la particular actuació que oferirà Amaia, J i Manu Ferrón titulada ‘Él mató a un policía motorizado’. Pel que fa als músics locals, és aquest dia quan es podrà veure l’actuació de la cantant Pavvla.

‘Diari d’un judici polític’, per Josep Casulleras

Rebeu cada dia al vostre correu la crònica i l’anàlisi de tot allò que passa al Tribunal Suprem espanyol

Dissabte és potser el dia amb més reclams del festival. S’hi concentraran les actuacions de Rosalía, James Blake, Solange Knowles, Jarvis Cocker, Primal Scream i Röisin Murphy. També hi haurà la reunió de Stereolab, la icona global de la música llatina J Balvin i el trap desencadenat de Rico Nasty. Aquesta tria és una bona mostra de l’actual cohabitació entre l’ànima pop-rock del festival i la progressiva entrada de músiques llatines i urbanes.
Aquesta és una de les moltes propostes que us oferim per al cap de setmana. Si voleu descobrir-ne més, cliqueu ací.

cap de setmana

Tarta de queso americana o New York Cheesecake

Recetas de rechupete

hace 1 día

Aperitivo delicioso ¡con la piel de la patata!

5 Entrantes veganos muy fáciles de hacer

© Proporcionado por Piensa en Pixels S.L

10 personas · Dificultad media-alta · 0,8 euros/persona · Tiempo de preparación: 90 minutos ·

Ingredientes

• Para la base de galletas: 30 galletas o 300 g de galletas de avena
• 75 g. de mantequilla
• 1 cucharada de esencia de vainilla (10 ml.)
• 50 g. de nueces
• Para la crema y base de la tarta: 8 huevos (serían 6 huevos enteros y 2 yemas)
• 600 g. de vuestra crema de queso preferida tipo "Philadelphia"
• 500 g. de nata líquida o crema de leche para montar (35% MG)
• 3 cucharadas de harina de repostería (50 g.)
• 200 g. de azúcar
• 1 yogurt griego (125 g.)
• Para la cobertura: 120 g. de confitura de arándanos
• 120 g. de confitura de frambuesas
• Agua

Cómo hacer una New York Cheesecake. Sola o con salsa de arándanos es una tarta de queso al horno, fácil y famosa donde las haya. Un postre con raíces en la gran manzana que se ha convertido en uno de los postres favoritos de los americanos y de medio mundo. Este clásico americano tiene la consistencia cremosa y suave del queso, el crujiente de la galleta y el contraste dulce de frutos del bosque. Un final perfecto para cualquier comida. En el blog podréis encontrar desde Apple pie, la clásica cheesecake, brownie, pancakes o tortitas, dónuts, banana bread... Nombres que seguro que os vienen a la cabeza cuando pensáis en un rico postre. Tened en cuenta que la mayoría de ellos surgieron de experimentos fallidos. En el caso de esta receta su ingrediente principal, el queso cremoso, fue consecuencia de un fallo de un ganadero. El pastel de queso es quizás en las recetas de postres con queso, una de las más comunes y, quizás, uno de los más antiguos del mundo. Aunque la receta original es con crema de queso existen bastantes variantes que emplean requesón y limón para darle mayor textura y sabor. Mientras que otros utilizan huevos y yema de huevo para darle mayor consistencia. La base suele ser de galleta o de masa quebrada, y en cuanto a la cubierta tenemos la clásica con confitura de arándanos, mermelada de fresa o frambuesa, chocolate o incluso sin cobertura. La que os presento hoy no os defraudará, sólo tenéis que seguir la receta paso a paso tal como os explico y respetando los ingredientes. No quedarán ni las migas.

Preparación New York Cheesecake

Preparación de la base de galleta para nuestra NY Cheesecake

1. Derretimos la mantequilla (usad el microondas, es más rápido, a temperatura baja unos 2 minutos).
2. Con la picadora trituramos las galletas. Si no tenéis, en un trapo de cocina echamos las 30 galletas y envolvemos para luego machacarlas con una cuchara o algo pesado. No os quedará tan fino pero sirve igual.
3. Añadimos por encima la mantequilla derretida. La masa estará caliente y será muy manejable.
4. Añadimos la cucharada de esencia de vainilla. Trituramos las nueces y añadimos a la masa.
5. Cogemos la mezcla de galleta y la repartimos por la base de un molde desmontable grande, 22 cm de diámetro. Apretamos contra el fondo y en los lados con la ayuda de una cuchara o con los dedos.
6. Introducimos al horno unos 10 minutos a unos 180º C para que se endurezca y se evapore un poco el líquido sobrante.
7. Sacamos el molde y dejamos enfriar para rellenar con la crema de queso.
8. Bajamos la temperatura del horno a 150º C y lo dejamos así mientras preparamos la crema. Si vamos a preparar la crema más tarde debemos poner el horno a precalentar.
9. Consejo de Elsa: "La próxima vez prueba a echar menos galletas y añade frutos secos bien pasaditos por el mortero (nueces pacanas, macadamia, nueces, avellanas,…). Creo que no te arrepentirás"

Preparación de la crema de queso para nuestra NY Cheesecake

1. Batimos los huevos y el azúcar hasta que blanqueen un poco, tiene que quedar una mezcla espumosa y algo blanquecina.
2. Introducimos en mismo bol las dos tarrinas de crema de queso.
3. Añadimos la nata líquida, el yogurt griego y las cucharadas de harina de trigo de repostería. Si eres celiaco (sustituye las galletas por unas sin gluten y la harina por una apta para ti, así tendrás una tarta perfecta sin gluten).
4. Batimos hasta su completa disolución, la mezcla debe quedar homogénea y sin ningún grumo.

Horneado y presentación de la tarta de queso

1. Vertemos sobre la base de galletas que ya estará crujiente y volvemos a introducir en el horno a 200º C durante 10 minutos. Aire arriba y abajo y posición central del horno. No hace falta que pongamos la función del aire caliente.
2. Colocamos un poco de papel de aluminio encima para que no se dore demasiado, así no se nos quemará.
3. Pasado este tiempo bajamos la temperatura hasta los 180º C y dejamos unos 60 minutos más.
4. Cuando haya pasado ese tiempo apagamos el horno y dejamos que se enfríe dentro pero con la puerta entreabierta.
5. De esta forma conseguimos que todo el aire caliente que ha abombado ligeramente la tarta salga poco a poco sin cambios bruscos. Algunas veces por temas de temperatura a veces ocasionan grietas y hacen que no quede muy presentable.
6. El interior de la tarta, al mover, parecerá un flan de huevo. No os preocupéis, se asentará. Pasa algo parecido a la tarta de queso La Viña.
7. Una vez pasado este tiempo, dejamos la tarta de queso en el horno apagado varias horas.
8. Una vez a temperatura ambiente la tarta, la llevamos al frigorífico hasta que esté totalmente fría. Lo mejor es preparar la tarta de un día para otro.
9. En los comentarios mucha gente me comenta que en su horno requiere un poco más de tiempo. Es fácil de comprobar con un tenedor, si sale casi seco ya podemos apagar el horno. Acabará de asentarse con el tiempo de frío en la nevera tal como os comenté.
10. Metemos en la nevera y dejamos enfriar en la nevera hasta el día siguiente.

Preparación y montaje de la cobertura de confitura para la NY Cheesecake

1. Si tenéis confitura ya hecha mucho mejor. Antes preparaba una de moras en verano que estaba deliciosa pero esta vez he usado una mezcla de frambuesas y arándanos. Las 2 muy ricas, elegid la que más os guste.
2. Echamos en un cazo la confitura o mermelada y 2 cucharadas de agua.
3. Calentamos de manera suave hasta que se forme un sirope.
4. Apartamos del fuego y en el mismo recipiente donde esta la tarta de queso ya fría echamos el sirope de manera homogénea. Como está líquido es bastante fácil.
5. Y otra vez a la nevera durante unas horas, debe estar muy fría para su degustación.

A la hora de servirla podemos acompañarla de nata montada, de nuestro helado preferido o un buen café o té. Aquí tenéis una tarta deliciosa a buen precio y sobre todo muy sencilla. Os animo a que la probéis a hacer en casa. Podéis ver todas las fotos del paso a paso de esta tarta de queso NY CheeseCake en este álbum. [flickr n="1" set="72157681115398435"]

Curiosidades sobre la New York Cheesecake

• El primer registro que hace mención al pastel de queso viene de la antigua Grecia (Aegimus, πλακουντοπουκόν σύγγραμμα).
• La historia de este pastel empieza con Marcus Porcius Caton, él escribió dos recetas para uso religioso: libum y placenta (esta segunda es la que más se parece a la actual) pero fue William Lawrence de Chester (1872 New York) el que llevó este postre a su fama mundial.
• A él se le ocurrió una manera de hacer un queso más cremoso parecido al queso francés Neufchatel, seguro que os suena por el nombre con el que James Kraft lo comercializó en 1912: "Philadelphia".
• Acabo de recibir un mail de Mikel, un enamorado de este tipo de tarta, me comenta que quería compartir conmigo unos comentarios sobre la receta y por supuesto, son muy bienvenidos:

"Sólo quería compartir que en busca de mejorar cada día mi cheesecake la receta que he leído aquí me ha gustado mucho y me ha aportado muchas cosas para la mía. Me gustaría decir que con galletas maría integrales sale muy rica la base y, para mi gusto, prefiero descartar la mantequilla (un poco es necesario, pero muy poquita) y con las dos claras sobrantes, a punto de nieve, incorporarlas a la base. Queda una textura muy apetecible tras hornear, quitamos un poquito de grasas y aprovechamos unas claras que si no estamos cocinando nada más se perderían. Y por último también añado también unas galletas oreo para darle un toque a la base. Gracias por la

El Periódico prescindeix d’Enric Hernández. La nova directora serà Anna Cristeto

CULTURA > MITJANS DE COMUNICACIÓ

El Periódico prescindeix d’Enric Hernández. La nova directora serà Anna Cristeto

La periodista fins ara havia estat delegada d'Europa Press a Catalunya

Per: Redacció

23.05.2019  20:00

Vilaweb

La direcció d’El Periódico, que recentment ha estat comprat pel grup Prensa Ibérica, ha decidit de rellevar Enric Hernández a la direcció del diari, lloc que ocupava des del febrer del 2010. Serà substituït per Anna Cristeto, fins ara delegada d’Europa Press a Catalunya i prèviament havia estat a Expansión, La Vanguardia o La Gaceta de los Negocios, entre d’altres.
El 18 d’abril es feia públic que el Grup Zeta havia signat la seva venda a Prensa Ibérica. Culminava així un llarg procés que canviava la propietat de capçaleres històriques com El Periódico o Sport. L’adquisició dels dos diaris catalans reforça el posicionament de Prensa Ibérica a Catalunya, on ja edita el Diari de Girona, Regió7 i el setmanari Empordà, Mediterráneo, Levante-EMV, entre d’altres.

El Periódico

El Nacional

Repressió

Munic acollirà el primer acte de la campanya per internacionalitzar la repressió de l'Estat

El Nacional
Barcelona. Dimarts, 21 de maig de 2019
1 minut

La plataforma Wereport, nascuda per internacionalitzar la repressió de l'Estat espanyol, ja té lloc, data i hora pel primer acte de la campanya de denúncia de la “vulneració de drets civils” que asseguren que es practica a Espanya. L'esdeveniment tindrà lloc a Munic aquest dijous a les set de la tarda.
Hi participaran Diether Dehm, diputat al Bundestag per Die Linke, Peter A. Kraus, catedràtic de Ciència Política a la Universitat d'Augsburg, Anand Torrents, coordinador del projecte Wereport, i Núria Tarrés, mare de l'Adrià Carrasco, activista dels CDR exiliat a Bèlgica.

Què és Wereport?

Diverses entitats socials van posar en marxa el passat mes de gener la plataforma Wereport, un projecte amb què volen denunciar internacionalment la “vulneració de drets civils” que asseguren que practica l’Estat espanyol, que acusen “d’assemblar-se a Turquia o Veneçuela”.
L’objectiu d’aquest projecte és engegar una campanya internacional de denúncia de la vulneració dels drets civils i polítics a Catalunya: "El dret a la representació política, el dret a la participació política, el dret a la llibertat d'expressió i fins i tot el dret a la pròpia integritat física, per no parlar del dret col·lectiu a l’autodeterminació són vulnerats a casa nostra", afirmen els creadors del projecte.

cas 1-O Neix Wereport, una plataforma per internacionalitzar la repressió de l'Estat El Nacional

NOVA LEGISLATURA Ressò a la premsa internacional de la presència dels presos al Congrés i el Senat Cèlia Forment

• Repressió policial

es

Nosotr@s,
con Puigdemont

Manifiesto de apoyo a la candidatura

del presidente Puigdemont, Toni Comín y Clara Ponsatí,

promovido por ciudadanos del Estado español no residentes en Catalunya.

Ningún demócrata puede tolerar que se le impida tener una lista electoral que les represente y a la que quieran votar. La cosa ya no va de ideología, sino de democracia.
Ante situaciones extraordinarias se ha de reaccionar, la Junta Electoral Central (JEC) pretendía excluir, por razones políticas, al cabeza de lista de Lliures per Europa (Junts), Carles Puigdemont, y al números dos y tres de la lista, Toni Comín y Clara Ponsatí, de las elecciones europeas, y eso no se puede tolerar.
Hay que determinar es si estamos a favor o en contra del “derecho a tener derechos” y si dicha categorización es también aplicable al president Puigdemont y sus consellers o no.
Los derechos humanos y también los civiles y políticos son patrimonio del conjunto de la sociedad y su defensa es obligación de todos. La equidistancia es complicidad y ningún demócrata debería ser cómplice de tales abusos. No existirá una sociedad igualitaria, justa y democrática si a todos no se nos reconocen y garantizan los derechos fundamentales.
El president Puigdemont, Toni Comín y Clara Ponsatí han desafiado el régimen del 78 como nunca se había hecho hasta ahora, poniendo sobre la mesa terminar con una transición inconclusa.
Puigdemont, Comín y Ponsatí representan la desfranquización de España para conseguir que España se comporte como una democracia europea, y es por esto que apelamos a todos los demócratas de España.
Que España respete el derecho a la autodeterminación supone que se comporta como una democracia plena, y que otras naciones del Estado tengan una oportunidad futura de ejercer su soberanía y decidir libremente sobre su destino. Y esto es de interés de todos los españoles, no sólo de los catalanes. Puigdemont, Comín y Ponsatí estan defendiendo la democracia en España.
Impedir que el president Puigdemont y los consellers Ponsatí y Comín se presentaran a las elecciones europeas vulnera también al derecho de todos los catalanes y españoles a votar libremente a quienes consideren oportuno y afecta a los derechos de todos porque estamos ante unas elecciones que son en circunscripción única y con la intención de impedir que ni siquiera la lista que ellos encabezan se pudiese presentar.
El objetivo de la Junta Electoral Central era silenciar a una parte importante de los electores catalanes y como demócratas lo tenemos que denunciar. Aquí la cosa ni va de candidatos ni va de partidos, simplemente va de democracia sí o democracia no.
Nosotros, como ciudadanos del Estado español, hemos decidido vencer el miedo, vencer la represión y denunciar esta violación de derechos fundamentales. Nosotros defendemos la libertad.
Las elecciones europeas son circunscripción única, cualquier ciudadano del Estado, viva donde viva, puede votar la lista del president Puigdemont, la candidatura Lliures per Europa (Junts). Estas elecciones se han convertido en un plebiscito entre la democracia o el autoritarismo. Por esto defendemos y apoyamos la candidatura del presidente Puigdemont, es quien más miedo les da. Nosotros, los ciudadanos, podemos dar voz  al presidente Puigdemont, Toni Comín y Clara Ponsatí con nuestros votos. Es fundamental que tengan voz en Europa, en el Parlamento Europeo, por la democracia, por la libertad.

Agustin Gainza. Economista. Bilbao
Alejandro Pacheco Yepes, diseñador. El Garaje Ediciones, loquesomos.org. Madrid
Antonio Galo Ibarrondo Gamboa. Hostelero jubilado. Bilbao
Antonio Rincon. Profesor. Redondela, Galiza
Anxela Pereira. Profesora. Vigo
Arantza Goyoaga. Periodista. Bilbao
Asier Fdez. de Truchuelo. Mecánico. Vitoria-Gasteiz
Bea Talegón. Abogada y periodista. Madrid
Beñi Agirre. Historiador, profesor de euskera. Gipuzkoa
Bráulio Amaro. Profesor. Vigo
Carmen Sorauren. Iruñea/Pamplona
Cristina Ridruejo. Traductora, miembro de Mujeres X la República. Madrid
Dionisio Pereira. Historiador. A Coruña
Dolores Varela Salgado. Profesora. Galiza
Eneko Egibar Artola- Albaitaria eta Politika Zientzietan Lizentziatua. Vitoria-Gasteiz
Fernando Ealo Bravo. Delineante proyectista jubilado. Bilbao
Fernando Sánchez Aranaz. Escritor, historiador. Araba
Francisco Cisneros Medina. Movilidad. Málaga
Gonzalo Boye. Abogado penalista. Madrid
Guillermo Canut Garramiola. Ondarroa. ExPresidente del Zazpirak Bat de Rosario (Argentina)
Gustavo Luca de Tena. Xornalista. Vigo
Henrique del Bosque. Profesor. Vigo
Humberto Astibia. Catedrático de la EHU/UPV. Iruñea/Pamplona
Ikel Castrillo Urrejola. Administrativo. Madrid
Iñaki Alonso Ruiz. Editor de LoQueSomos, miembro de las Consultas Republicanas de Madrid. Madrid
Iñaki Anasagasti Iturriaga. Electricista jubilado. Bilbao
Iñaki Arrondo. Soraluze(Gipuzkoa)
Iñaki Baseta Isundegi. Guarda forestal jubilado. Bilbao
Iñaki Elejalde. Farmacéutico. Vitoria-Gasteiz
Iñaki López Rentería. Licenciado en medicina, jubilado. Bilbao
Iñigo Larramendi. Economista. Vitoria-Gasteiz
Isabel Elbal. Abogada penalista. Madrid
Javier Vizcaya. Periodista. Jefe de prensa de Xabier Arzalluz. Bilbao
Jean-Marie Bidegainberry. Biarritz
Jesus Pérez de Viñaspre. Médico. Vitoria-Gasteiz
Jexux Agirresarobe. Baserritarra. Gipuzkoa
José Joaquín Odriozola. Gipuzkoa
José María Lara. Productor de cine. Madrid
José María Rous. Enginiero telecos. Collado Villalba - Madrid
Joseba Ealo Barrena. Licenciado en Ciencias Políticas. Bilbao
Joxan Jauregi Mindegia. Papergintzako langilea. Gipuzkoa.
Joxe Migel Agirre. Psiquiatra.  Vitoria-Gasteiz
Joxean Larrañaga “Urko”. Kantaria. Donostia.
Juan Manuel Rey de la Torre. Gestor laboral. Sevilla
Lourdes Gutiérrez Cano, diseñadora, Málaga
Luis Gereka. Médico. Donostia.
Luis Mª Martínez Garate. Ingeniero de telecomunicaciones. Escritor. Donostia.
Mª Ángeles Pérez Lamana. Iruñea/Pamplona
Mª Carmen Rekalde. Ilaskea/estudiante. Gipuzkoa
María Angustias Cortés Ortiz. Secretariado Asamblea Nacional Andaluza. Málaga
María del Carmen Barrena Arizamendi. Administrativa jubilada. Bilbao
María Esperanza Silva Mendoza. Estudiante. Sevilla
Maria Luisa Fernández Clavo. Limpiedora. Utrera
María Xosé Rial Conde. Profesora. Vigo
Miguel Salazar. Pelotari. Markina. Miami
Mikel Ezkerro. Buenos Aires.
Mikel Sorauren. Historiador. Iruñea/Pamplona
Mireille Tumba. Docente. Madrid
Mohamed-Rida Lkhluf Ouaddana. Ingeniero de telecomunicaciones. Málaga
Montserrat Toll del Cacho. logopeda escolar. Madrid
Moraia Grau. Madrid
Nekane Alzelai. Irakaslea/Profesora. Donostia.
Omar Salcedo de la Torre. Estudiante. Sevilla
Pedro Ignacio Altamirano Macarron. Coordinador Federal Partido Somos Andaluces, Partido Andaluz. Málaga
Pedro Santana Montoya. Escritor. Málaga
Rafael Sanmartin. Periodista y escritor. Sevilla
Robert Knörr. Sacramento State University (CA)
Rosa Minguella. Madrid
Salvador Garcia Urbano. Presidente de la Asamblea Nacional Andaluza. Málaga
Victor Manuel Vaca Arcila. Empresario hostelero. Puerto de Santa María, Cádiz
Xabier Añua. Abogado. Primera Mesa de Herri Batasuna. Vitoria-Gasteiz
Xabier Garaloces. Responsable Relaciones Insitucionales Xuntos Actua. Galiza

Futbol

L’extraordinària oferta de renovació que li hauria fet el City a Guardiola

Segons el ‘The Sun’, el conjunt de Manchester ha demostrat que confia en el seu projecte amb un suculent contracte per als pròxims cinc anys

per Redacció 20 de maig de 2019 12:42

 

elMón

 

El Manchester City sap valorar el que té. El conjunt masculí citizen ha completat una temporada històrica en aconseguir el seu primer triplet anglès (Premier, FA Cup i Copa de la Lliga) i fer-ho amb un estil de joc que ha tornat a meravellar a Europa i té molt clar que bona part de l’èxit es deu a l’aportació de Pep Guardiola. Tant és així que, encara que al català li queden dos anys més de contracte, a les oficines mancunianes ja s’està preparant un nou contracte per al de Santpedor.

Segons el The Sun, els dirigents del City li haurien fet una oferta de renovació al català molt més que suculenta. El club de Manchester vol ampliar tres anys més el seu vincle amb Guardiola i està disposat a pagar-li 114 milions d’euros per les cinc temporades que seurà a la banqueta local de l’Etihad Stadium si ho accepta. Anualment, l’extècnic del Barça i del Bayern passaria a cobrar gairebé 23 milions d’euros per curs, uns sis més dels que ingressa en l’actualitat.

El mitjà de comunicació en qüestió no ha informat sobre la reacció de Guardiola a la proposta, però la realitat és que el català sempre ha dit que al Manchester City se sent molt còmode i tranquil. Els directius sempre han confiat en ell més enllà dels resultats i només l’ombra de la possible expulsió de la Champions podria condicionar-ho tot negativament. Ell, en la roda de premsa posterior a la consecució de la FA Cup a Wembley, va deixar clares les seves intencions: “No sé quantes vegades ho haig de dir. No me n’aniré a Torí ni a Itàlia tot i la marxa d’Allegri de la Juventus. Estic satisfet treballant en aquest club amb la gent que hi ha aquí. Així és com em sento en l’actualitat, encara que el futbol canvia molt”.

El president Puigdemont.per Víctor Alexandre

Opinió

El president Puigdemont

"Catalunya és la nació més fuetejada perquè es la nació que mai no han pogut sotmetre"

per Víctor Alexandre 19 de maig de 2019 18:50

elMón 

Ara fa un any i set mesos que el president Puigdemont, al costat de quatre consellers del govern de Catalunya, es va haver d’exiliar a Bèlgica davant la certesa que Espanya, com va fer tot seguit amb l’altra meitat del govern, volia empresonar-lo i imposar-li una condemna de 25 anys sota l’acusació d’haver comès el delicte més aberrant, més abjecte, més infame i ignominiós que pot cometre un president demòcrata: posar les urnes al servei dels ciutadans. Per això, a més d’empresonar-lo, volien tractar-lo com un reu de l’època medieval i sotmetre’l a tota mena de vexacions a la plaça pública no sols amb la voluntat d’escarnir la seva persona, també la seva figura presidencial i, alhora, humiliar Catalunya. Exactament el mateix que el Règim anterior havia fet quan va empresonar el president Companys. Catalunya és la nació més fuetejada perquè es la nació que mai no han pogut sotmetre, és la nació que, com deia el gran Francesc Pujols, quan creuen que ja la tenen morta i enterrada, sempre sobreviu als seus il·lusos enterradors.

No cal enumerar les barbaritats que Espanya i els partits nacionalistes espanyols (PP-PSOE-Vox-Ciudadanos) han arribat a dir i a fer al llarg d’aquests darrers dinou mesos per apaivagar la immensa ràbia que els provoca que, a més de no poder engarjolar-lo, el president Puigdemont es mogui lliurement per Europa, doni conferències de premsa i posi en evidència davant de tot el món que Espanya és un Estat que viola sense escrúpols els drets fonamentals. No hi ha res que tregui tant de polleguera Espanya com la internacionalització de la causa catalana. S’entén, però. Tota dèria totalitària, covarda de mena, necessita opacitat per martiritzar impunement. Aquesta és la raó per la qual han intentat torpedinar la candidatura europea del president Puigdemont. Però s’han estavellat contra la tossuda realitat de la mateixa manera que, amb la cua entre cames i a corre-cuita, van haver de retirar l’ordre de recerca que havien dictat contra ell.

El president Puigdemont és una persona íntegra, amb uns valors humanístics de fraternitat universal que pot fer una tasca extraordinària a Europa en diverses direccions. D’una banda, per denunciar que la ideologia de Vox, PP i Ciudadanos, que és una ideologia d’ultradreta, ultranacionalista i xenòfoba, constitueix una amenaça per a les llibertats i la consecució d’una veritable Unió Europea. De l’altra, per la immensa càrrega simbòlica que té que la veu del president Puigdemont, un president forçat a l’exili per un règim autoritari, pugui sonar forta i clara al Parlament Europeu. La Unió Europea, tal com és ara, un club privat controlat per una dreta abjecta i per una colla de personatges sinistres, entre els quals Jean-Claude Juncker, Antonio Tajani o Margaritis Schinas, està abocada a la desintegració. Representen el pitjor d’Europa i un càncer per a la coexistència pacífica dels pobles. Ells decideixen quin poble té dret a ser i quin no en té, ells decideixen quin pobles són ‘superiors’, és a dir, els seus, i quins pobles són inferiors, és a dir, el poble català. I aquesta infàmia la financem nosaltres. Som nosaltres els qui mantenim aquesta colla de vividors impermeables a les terribles realitats socials del seu entorn.

Cap ni una de les aberracions que està cometent Espanya amb Catalunya seria possible sense aquesta Unió Europea indigna del seu nom. És la Unió Europea que es mostra absolutament indiferent davant el règim dictatorial encobert espanyol, un règim que ha embogit, en sentir-se impune, i que persegueix i empresona la dissidència, que manté entre reixes durant anys persones innocents sense cap sentència, que fabrica proves falses a través de les clavegueres de l’Estat per incriminar opositors, que organitza judicis farsa en què els testimonis de la fiscalia reciten un per un, fil per randa, un mateix manual ple de falsedats, que talla i limita la participació dels advocats defensors, que prohibeix l’exhibició audiovisual de les proves que desemmascaren les mentides dels qui cometen perjuri, que obliga el president de Catalunya i la meitat del seu govern a exiliar-se per salvaguardar la veu del país a l’exterior i que viola la integritat física de la ciutadania obrint caps a cops de porra per mitjà de les seves forces policials.

El president Puigdemont és la gran bèstia negra de l’Estat espanyol, perquè no sols ha deixat en ridícul els serveis d’intel·ligència que l’espiaven, sinó que ha esdevingut un símbol de la lluita pacífica, democràtica i tenaç per les llibertats. L’odi de l’Estat espanyol al president Puigdemont té un fons molt profund de ràbia, de despit i de fatxenderia burlada, sí, però també de por, de por per l’engrandiment de la seva figura i de tot el que això significa. Observo amb atenció diverses fotografies actuals del president Puigdemont i les comparo amb altres de fa només dos anys i hi veig un canvi que no es correspon al pas d’un grapat de mesos. El seu rostre, tot i el somriure i la bonhomia permanents que l’acompanyen, reflecteix el pes immens que suposa el lloc on l’ha situat la vida i que difícilment podia imaginar quan era l’estimat batlle de Girona.

Ara, però, no són només gironins, els qui us estimen, president; ara us estimen milers i milers de catalans de tot arreu, catalans que estan al vostre costat, que us agraeixen la perseverança i que saben que la vostra elecció com a eurodiputat, al capdavant de la llista de Lliures per Europa, constituirà una derrota espectacular de l’Estat espanyol en la seva encegada, irracional i virulenta obsessió per emmordassar la veu de Catalunya al món. Us odien, sí, però en la mesura del seu odi hi ha la prova de la vostra grandària. Us odien perquè sou lliure, president; us odien perquè camineu lliure per Europa.

Castelló per la llengua presenta La Carta Lingüística Castelló 2019

COMARCA > CASTELLÓ DE LA PLANA

Castelló per la llengua presenta La Carta Lingüística Castelló 2019

La proposa a totes les candidatures locals per a la seua acceptació com a base de la política lingüística del nou Ajuntament

Per: Redacció

14.05.2019  10:02

Vilaweb

Castelló per la llengua és una plataforma integrada per partits, sindicats i organitzacions cíviques, culturals i socials de la ciutat, l’objectiu de la qual és treballar per la plena normalització pública de la llengua a la població. Aquesta entitat ha elaborat  una proposta de document marc per a la política de normalització lingüística de l’Ajuntament de Castelló, la «Carta lingüística Castelló 2019», que podeu consultar en aquest enllaç.

En la seua versió anterior, de 2015, aquest document elaborat per Castelló per la Llengua va servir com a base de la política lingüística del govern del Pacte del Grau.

Des de la plataforma conviden els partits amb candidatures a les eleccions municipals a subscriure el pacte, i anuncien que sol·licitaran reunir-se amb les forces amb opció de governar després del 26 de maig per a estudiar l’aplicació d’aquestes mesures.

Vull subscriure-m'hi

Comentaris
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells , clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací. Entre més avantatges, podreu participar en els debats a la Xarxa VilaWeb, rebreu cada vespre el VilaWeb Paper, podreu llegir en exclusiva les notícies de l'endemà i accedir a més serveis i avantatges especials. Més informació sobre tots els serveis de la subscripció a VilaWeb, clicant ací.

Recepta: Pebrots farcits

CULTURA > GASTRONOMIA

Recepta: Pebrots farcits

Farcits de carn, mig de porc mig de vedella

Per: Neus Cuscó

18.05.2019  21:50

Vilaweb

Ingredients:
(per a quatre persones)
4 pebrots vermells rodons
200 g de carn magra picada
200 g de carn de vedella picada
1 ceba grossa
4 alls tendres
2 ous
50 g de formatge parmesà ratllat
sal, pebre negre, oli

Elaboració:
Posem oli a la paella i fregim les carns. A mitja cocció, hi afegim la ceba i els alls tallats petits. Ho salpebrem. Tapem la paella i deixem que s’acabi de coure a foc lent.

Amb el foc apagat, hi afegim els dos ous batuts, ben remenats, perquè no quallin.

Rentem bé els pebrots, els netegem de dins i els omplim amb el farcit de carn que tenim preparat.

Els posem en una safata al forn, a 200°, amb un raig d’oli per sobre i formatge ratllat. Courem els pebrots uns trenta minuts.

La cuina de la Neus

El Nacional

Nova legislatura

Els presos fan penetrar al Congrés l'excepcionalitat política catalana

Marta Lasalas
Foto: Efe
Madrid. Dilluns, 20 de maig de 2019
2 minuts

Enmig de fortes mesures de seguretat i una expectació enorme, Oriol Junqueras, Josep Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull han entrat avui al Congrés per formalitzar la seva acreditació com a diputats. Els nous parlamentaris han arribat custodiats de la presó de Soto del Real i han realitzat tots els tràmits acompanyats en tot moment d'estreta vigilància policial. L'excepcionalitat catalana ha penetrat a les Corts espanyoles, que ara hauran de decidir què fan amb els seus nous membres després que el Suprem ha deixat clar que no pensa demanar el suplicatori i ha passat la pilota a la Mesa que es constituirà demà.
No se sabia ni com ni a quina hora arribarien, però passades les deu del matí, els quatre diputats electes s'han presentat a la sala Lázaro de Dou per formalitzar els tràmits. A l'interior hi havia en aquell moment l'exministre Rafael Catalá i el diputat d'IU Alberto Garzón.
Quan han sortit de l'ascensor els esperaven els diputats de JxCat, ERC i Bildu, que els han acollit amb aplaudiments i els han acompanyat a la sala. Entre d'altres, hi havia els republicans Gabriel Rufián, Joan Capdevila i Gerard Gómez de Moral; els membres de JxCat Laura Borràs, Míriam Nogueras, Sergi Miquel i Josep Lluís Cleries, i Jon Iñarritu i Marian Beitialarrangoitia de Bildu. També l'exdiputat i coordinador de les defenses de JxCat Francesc Homs.
Els presos no estaven autoritzats a fer cap reunió ni declaracions al Congrés. Únicament i exclusivament formalitzar la seva acreditació. Això no obstant, Junqueras ha aprofitat el moment per publicar un vídeo a través del seu compte de Twitter.
Dins de la sala, els nous diputats no s'han limitat a formalitzar les acreditacions. Els companys de grup els han portat cafè i entrepans de pernil del bar del Congrés.
Mentre els presos seguien els tràmits, s'ha tancat l'accés de la premsa al passadís que dona accés a la sala. A escassos metres, just al davant, es reunia la diputació permanent de la Cambra que, entre altres qüestions, ha de decidir sobre com es farà la constitució del Congrés de demà.
Els presos han rebut la seva cartera com a diputats i el material que els correspon per treballar, però ho han hagut de deixar tot als seus companys de grup perquè no els està permès introduir-ho a la presó. El Congrés no els ha lliurat ni l'ordinador ni el mòbil que han rebut la resta de membres de la Cambra.
En poc més d'una hora, un cop formalitzades les declaracions pertinents i després de fer la fotografia oficial, han acabat els tràmits i han tornat a desaparèixer per l'ascensor per on havien arribat.
"El que és lamentable, tenint en compte que tenen els seus drets intactes amb una acta que els garanteix la immunitat, és que hagin hagut de marxar per tornar a la presó de Soto del Real fins demà al matí quan tornin a l'hemicicle", ha lamentat la diputada Laura Borràs, en declaracions posteriors.

Nova legislatura Jordi Sànchez: “Encetem una nova etapa en què persistim en la nostra lluita” El Nacional

Nova legislatura Romeva recull l’acta de senador custodiat per la policia Nicolas Tomás

Nova legislatura Els presos esquiven el veto del Suprem Marta Lasalas

Nova legislatura Els entrepans que desconcerten el dispositiu policial dels presos Marta Lasalas

• Josep Rull
• Raül Romeva
• Jordi Turull
• Jordi Sànchez