La baula perduda de l'evolució dels planetes
Un equip d'astrònoms japonesos detecten
per primer cop un cos celest l'existència del qual es va predir fa més
de 70 anys i que mostra un pas important en la formació del Sistema
Solar
elMón
Els objectes del Cinturó de Kuiper es consideren les restes de la formació del Sistema Solar, però mentre el cinturó d'asteroides que hi ha entre Mart i Júpiter ha estat alterat per la radiació del Sol, col·lisions amb altres objectes i la gravetat dels planetes, al Cinturó de Kuiper, fred, fosc i solitari, les condicions que regien la formació dels planetes del Sistema Solar continuen pràcticament inalterades. Per als astrònoms, representa una màquina del temps que es remunta al principi del naixement dels planetes.
La suposició que allà hi havia objectes amb radis d'entre un i uns quants quilòmetres es va fer fa anys, però eren massa llunyans, petits i foscos fins i tot pels millors telescopis, que no els poden observar directament. Un equip de l'Observatori Astronòmic Nacional del Japó, doncs, va buscar-los fent servir un altre sistema: l'ocultació, consistent a seguir un gran nombre d'estrelles esperant que, en algun moment, es detecti l'ombra d'un objecte passant per davant seu, com es fa per descobrir exoplanetes. Així, observant 2.000 estrelles durant 60 hores, es va detectar el pas d'un objecte del Cinturó de Kuiper, d'uns 1.300 metres de radi, per davant d'una estrella. La rapidesa amb què es va trobar podria indicar que hi ha moltíssims objectes com aquest, recolzant la teoria que, en la formació dels planetes, primer es formen cossos d'aquesta mida que van augmentant unint-se entre ells.
Així, amb un pressupost extraordinàriament més petit que el de qualsevol gran projecte internacional, l'equip japonès ha aconseguit fer un descobriment que, publicat a la revista 'Nature Astronomy', ha demostrat una antiga predicció. Els científics continuaran examinant el Cinturó de Kuiper a la recerca de més cossos com aquest.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada