dijous, 31 de gener del 2019

Només el 21,7% dels espanyols dóna suport actuar amb "mà dura" a Catalunya

EL NACIONAL estelada final acte junqueras sant jordi - sergi alcazar
Només un 21,7% dels espanyols creu que l'estratègia apropiada per a Catalunya ha de ser una política "de mà dura", enfront d'un 71,7% que inclou el diàleg, sense matisos o combinat amb el "compliment de la llei", en la manera d'actuar davant el procés independentista.
Així ho revela una pregunta inclosa en l'últim baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), segons el qual el 36,9% opina que cal aplicar a Catalunya una política "que combini el diàleg amb el compliment de la llei", al qual se suma un 34,8% que suggereix un "diàleg".
La majoria dels enquestats pel CIS reconeix que la situació a Catalunya no influirà en el seu vot davant les pròximes eleccions, ja que el 33,2% assegura que no afectarà en "res" i el 17,9% diu que "poc", fet que suposa un 51,1%.

Catalunya repercutirà en el vot del 43% dels espanyols

A més, el CIS pregunta específicament a aquest 42,9% com creu que la situació de Catalunya repercutirà en el seu vot. Alhora, el 43,2% explica que el portarà a votar a partits "que plantegen opcions de diàleg i negociació", per contra, el 36,4% reconeix que Catalunya l'influirà "votant a partits que plantegen opcions més radicals i dures" i el 13% apunta que l'impulsarà cap a una "major abstenció i desconfiança en la política".
El mostreig inclou l'habitual pregunta sobre el model territorial preferit pels ciutadans, segons la qual el 42,2% aposta per un Estat amb Comunitats Autònomes com l'actual i el 9,4% per un que els reconegui la possibilitat de convertir-se en Estats independents.
El 16% s'inclina per un Estat "amb un únic Govern sense autonomies", el 13,8% opta per un en el que les comunitats "tinguin més autonomia que en l'actualitat" i el 12,1% per un model on tinguin "menys autonomia que en l'actualitat".
A més, el baròmetre de gener assenyala que un 57% dels ciutadans se sent tan espanyol com de la seva terra, el 13,9% se sent "únicament espanyol" i el 10,5% més del seu territori o Comunitat Autònoma que espanyol. El 6,6% afirma sentir-se únicament del seu lloc de procedència i el 5,7%, més espanyol que de la seva terra.

Messi, en 'mode triplet': "Volem guanyar-ho tot"

Messi, en 'mode triplet': "Volem guanyar-ho tot"

"S'ha anat dient que tiràvem la Copa i s'ha demostrat que no és veritat. Aquest equip vol lluitar pels tres títols", ha declarat el capità després de la remuntada

elMón

Leo Messi i Luis Suárez celebren un dels sis gols del Barça contra el Sevilla. | EFE
El barcelonisme té dos grans motius per somriure: el primer és el bon joc de l'equip per remuntar el Sevilla i classificar-se, així, per a les semifinals de la Copa del Rei 2018/19. El segon, però, encara és millor: Leo Messi té ganes de triplet. "S'ha anat dient que tiràvem la Copa i s'ha demostrat que no és veritat. Aquest equip vol lluitar pels tres títols. Aquesta és l'obligació del Barça. Anem a per totes i ho lluitarem fins al final".

En la prèvia del partit, quan va rebre el premi 'MVP LaLiga', Leo Messi ja va demanar als afeccionats culers que confiessin en la remuntada. Per als que no hagueu estat entre els 60.000 seguidors que han acudit al Camp Nou, no us entrebanqueu dos cops amb la mateixa pedra. Si el '10' us convoca a algun partit, no us ho penseu dues vegades i veniu a l'estadi. Ell, a més, us ho agrairà: “El públic que ha vingut al Camp Nou ha fet que el partit semblés de Champions. L’equip ha fet un partidàs i seguim vius".

Per últim, Messi també ha parlat del fet que li ha cedit el penal a Coutinho, encara que es tractava d'un moment decisiu. “Coutinho tenia ganes de xutar el penal i ho hem pactat així. Amb el seu gol ha començat tot", ha sentenciat l'argentí, que no ha volgut llançar-se floretes.

El Suprem ajorna l'inici del judici a mitjan febrer

presos politics lledoners Òmnium Cultural
El Tribunal Suprem no fixarà la data del judici de l'1-O per la setmana que ve.
Encara ha de resoldre els últims escrits entrats per alguns dels advocats, a banda que ha de decidir i redactar la interlocutòria amb l'admissió dels testimonis i les proves, i assenyalar en aquest mateix document l'inici del judici.
Segons avança EFE, la data ara gira entorn al 12 de febrer, una de les dues dates probables que hi ha sobre la taula des de fa setmanes.
Tot i que al Tribunal Suprem tècnicament tot està a punt per començar el que serà el judici més rellevant de l'alt tribunal, i tot i que la Sala Segona preveia poder començar la setmana del 5 de febrer, no ha acabat els tràmits per poder començar.
També és important tenir en compte la petició d'alguns dels advocats, com el d'Oriol Junqueras i Jordi Cuixart, demanant temps entre la data que es fixa l'inici i el començament del judici. Un fet, que si es denegués podria concórrer en una vulneració del dret a la defensa.
El tribunal, format per set magistrats, està encara perfilant l'acte d'admissió a prova, que està portant més temps de l'esperat a causa del volum dels escrits de les defenses i a la gran quantitat de prova sol·licitada.
Les defenses dels 12 acusats han presentat escrits que sumen més de 1.800 folis, davant dels més de 300 de les acusacions.  Fins que l'escrit d'admissió a prova no sigui notificat a les parts, no es pot fixar la data del judici.
Davant aquesta situació, el tribunal no descarta començar el dia 12, davant de les previsions inicials que situaven l'inici de la vista per a la setmana que ve, en concret entre el 5 i 6 de febrer, si bé totes les possibilitats sobre la data estan obertes.

De fet, el president del tribunal, Manuel Marchena, va informar el passat 23 de gener al ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, que el Suprem tenia previst començar el judici "en dates pròximes" al 5 de febrer.

Ho va fer en un nou ofici al titular d'Interior amb l'objectiu que es posessin en marxa els tràmits per al trasllat a Madrid dels nou acusats que es troben en presons catalanes i garantir així la seva presència en la vista.

Però, en aquest mateix escrit, va precisar que en cas que es produís algun retard derivat de la pràctica de diligències indispensables per al desenvolupament del judici, el titular d'Interior seria advertit de forma oportuna per assegurar que els presos fossin traslladats a presons de Madrid amb l'antelació necessària.

I el trasllat?

Ara mateix torna a estar en l'aire el trasllat dels presos a Madrid. Està per veure si segueix endavant el trasllat dels presos previst per demà al matí.
Tot estava a punt perquè la comitiva sortís a dos quarts de set del matí de Lledoners cap a Brians 2.
Com es farà el trasllat, això és un ritual que es manté: En una primera fase, els Mossos conduiran als presos des de les presons en les quals es troben -Lledoners (Sant Joan de Vilatorrada, Barcelona), El Catllar (Tarragonès) i Puig de les Basses (Figueres, Alt Empordà) fins a Brians 2, a Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat), centre d'enllaç entre els Serveis Penitenciaris de la Generalitat i Institucions Penitenciàries, dependent del ministeri de l'Interior.

Posteriorment, seran conduïts per la Guàrdia Civil a les presons madrilenyes de Soto del Real, en el cas dels homes, i d'Alcalá de Henares, en el de les dones, presons en les quals està previst que estiguin mentre duri el judici.

Política El govern espanyol lliura a la neta de Companys la condemna al consell de guerra que en va ordenar l'execució El Consell de Ministres va aprovar al desembre la declaració de la restitució de la "plena dignitat" de l'expresident de la Generalitat per Europa Press 30/01/2019 21:22 elMón La ministra de Justícia, Dolores Delgado, ha lliurat aquest dimecres a la neta de l'expresident de la Generalitat Lluís Companys la documentació que reconeix la "restitució de la plena dignitat" del dirigent polític" i en la qual es condemna el consell de guerra que va acordar la seva execució. El Govern central va aprovar aquesta declaració de reparació el passat 21 de desembre, en el Consell de Ministres que es va celebrar a Barcelona, recolzant-se en la Llei de Memòria Històrica i "atenent a la trajectòria vital i política" del president català, a les "ominoses circumstàncies en què es va produir la seva mort" i a les diverses declaracions i iniciatives parlamentàries favorables a la reparació i al reconeixement personal dels qui van ser represaliats durant la Guerra Civil i el franquisme. Durant el viatge oficial a Mèxic que està fent la ministra de Justícia, s'ha reunit amb Maria Lluïsa Gally, neta de l'expresident de la Generalitat, que el 2010 va sol·licitar que l'Executiu central reconegués que Companys va ser "assassinat covardament per ser president de la Generalitat". Lluís Companys va ser president de la Generalitat del 1934 al 1940, líder d'ERC i ministre de la Marina d'Espanya el 1933; va haver d'exiliar-se durant la Guerra Civil a França, però va ser capturat i sotmès a un consell de guerra. Després del consell, el dictador Francisco Franco va donar l'"assabentat" a la seva sentència de mort i va ser afusellat a l'alba el 15 d'octubre del 1940 al castell de Montjuïc (Barcelona), que feia les funcions de presó. #Lluís Companys # govern espanyol

El govern espanyol lliura a la neta de Companys la condemna al consell de guerra que en va ordenar l'execució

 

El Consell de Ministres va aprovar al desembre la declaració de la restitució de la "plena dignitat" de l'expresident de la Generalitat
La ministra de Justícia, Dolores Delgado, ha lliurat aquest dimecres a la neta de l'expresident de la Generalitat Lluís Companys la documentació que reconeix la "restitució de la plena dignitat" del dirigent polític" i en la qual es condemna el consell de guerra que va acordar la seva execució.

El Govern central va aprovar aquesta declaració de reparació el passat 21 de desembre, en el Consell de Ministres que es va celebrar a Barcelona, recolzant-se en la Llei de Memòria Històrica i "atenent a la trajectòria vital i política" del president català, a les "ominoses circumstàncies en què es va produir la seva mort" i a les diverses declaracions i iniciatives parlamentàries favorables a la reparació i al reconeixement personal dels qui van ser represaliats durant la Guerra Civil i el franquisme.

Durant el viatge oficial a Mèxic que està fent la ministra de Justícia, s'ha reunit amb Maria Lluïsa Gally, neta de l'expresident de la Generalitat, que el 2010 va sol·licitar que l'Executiu central reconegués que Companys va ser "assassinat covardament per ser president de la Generalitat". Lluís Companys va ser president de la Generalitat del 1934 al 1940, líder d'ERC i ministre de la Marina d'Espanya el 1933; va haver d'exiliar-se durant la Guerra Civil a França, però va ser capturat i sotmès a un consell de guerra. Després del consell, el dictador Francisco Franco va donar l'"assabentat" a la seva sentència de mort i va ser afusellat a l'alba el 15 d'octubre del 1940 al castell de Montjuïc (Barcelona), que feia les funcions de presó.

La colonització europea d'Amèrica va causar tantes morts que va refredar la Terra

La colonització europea d'Amèrica va causar tantes morts que va refredar la Terra

Milions d'hectàrees de camps de conreu abandonats van ser ocupats per nous boscos, augmentant la capacitat de captura de diòxid de carboni i contribuint a la Petita Edat de Gel
 
La fundació de Santiago (1888)
La fundació de Santiago (1888), obra de Pedro Francisco Lira Rencoret | D.P.
"La Gran Mortaldat dels Pobles Indígenes de les Amèriques va conduir a l'abandonament de prou terra deforestada com perquè l'absorció de carboni resultant tingués un impacte detectable tant en el CO2 atmosfèric com en les temperatures de l'aire en superfície a escala global". Dit d'una altra manera: la colonització d'Amèrica per part dels europeus va provocar tantes morts que va canviar el clima de la Terra, refredant el planeta. Aquesta és la conclusió a què han arribat un grup de científics de l'University College de Londres (Anglaterra) i que expliquen en un article publicat a la revista 'Quaternary Science Reviews'.

Segons afirmen, la destrucció de les civilitzacions natives del continent americà va fer que s'abandonessin tants camps de conreu que, en ser ocupats una altra vegada per arbres i altres tipus de vegetació, van començar a absorbir prou diòxid de carboni de l'atmosfera com perquè s'acabés notant a tot el planeta. De fet, malgrat que el període conegut com la Petita Edat de Gel va començar al segle XIV, els efectes de la colonització d'Amèrica hi podrien haver contribuït decisivament a partir del segle XVI. Això explicaria parcialment perquè, dels sis segles de durada d'aquesta època, els mínims es van registrar la dècada de 1650, la de 1770 i la de 1850.

La matança de Tóxcatl, a Mèxic, perpetrada per Pedro de Alvarado
La matança de Tóxcatl, a Mèxic, perpetrada per Pedro de Alvarado | Códex Duran

Els investigadors van revisar totes les dades disponibles sobre la població humana d'Amèrica a finals del segle XV, just abans de l'arribada de Cristòfor Colom, i sobre com, durant les dècades i segles següents, va caure en picat a causa de la conquesta per part de les potències europees i, també i especialment, de les malalties que els nouvinguts van introduir al continent. Així, segons afirmen, si el 1492 a Amèrica hi vivien uns 60 milions de persones -un 10% de la població mundial-, al cap d'un segle només hi quedaven 5 milions.

Aquesta caiguda brutal de la població va tenir, forçosament, un impacte en les extensions de terra cultivada, que previsiblement va ser reocupada pels boscos. Segons els científics de l'UCL, la superfície reforestada va ser d'uns 56 milions d'hectàrees. En comparació, la superfície actual de l'estat espanyol és de 50,5 milions. Aquesta nova superfície forestal, afirmen, podria absorbir prou CO2 atmosfèric com per fer que la seva concentració caigués entre 7 i 10 parts per milió. Per veure l'abast d'aquest canvi en el volum de diòxid de carboni només cal recordar que actualment la concentració és d'unes 405ppm i que, per tornar a una situació estable i segura, hauria de baixar fins a 350ppm. Així doncs, l'absorció de CO2 d'aquestes noves masses forestals van tenir, sens dubte, un impacte en les temperatures globals, coincidint amb el primer mínim de la Petita Edat de Gel, que es va produir el 1650. Tot i que el procés natural de refredament de la Terra havia començat abans, la influència humana va acusar-lo molt més, cosa que els científics han pogut comprovat gràcies a les anàlisis del gel de l'Antàrtida, un registre històric acuradíssim dels canvis en el clima.

Selva nebulosa (o bosc de boira) | Pixabay

Si fins ara havíem considerat que els humans no havíem estat capaços d'afectar a gran escala els cicles naturals del nostre planeta fins l'inici de la Revolució Industrial, aquest estudi sembla que demostra que ens equivocàvem. Tot i això, i mirant-ho des del punt de vista actual, també ens mostra com, si la reforestació de 56 milions d'hectàrees -i les terribles causes que la van provocar- "només" van fer baixar el diòxid de carboni un màxim de 10ppm, és força clar que caldrà fer moltíssim més per aturar el canvi climàtic que s'està produint.

dimarts, 29 de gener del 2019

La baula perduda de l'evolució dels planetes

La baula perduda de l'evolució dels planetes

Un equip d'astrònoms japonesos detecten per primer cop un cos celest l'existència del qual es va predir fa més de 70 anys i que mostra un pas important en la formació del Sistema Solar

elMón

Kuiper
Representació artística de l'objecte descobert | Ko Arimatsu
Per primera vegada, un equip d'astrònoms japonesos han detectat un cos d'1,3 quilòmetres de radi als límits del Sistema Solar. Objectes com aquests fa més de 70 anys que s'havia predit que existien, però la descoberta d'un d'ells és un pas molt important pel paper que van complir en la formació dels planetes, ja que són l'estadi intermig entre les primeres amalgames de pols i gel i els grans cossos celestes que coneixem a dia d'avui. L'objecte ha estat localitzat al Cinturó de Kuiper, la col·lecció de petits objectes que hi hi ha més enllà de Neptú i el més conegut dels quals és Plutó, tot i que darrerament s'ha parlat molt d'un altre d'aquests cossos: Ultima Thule.

Els objectes del Cinturó de Kuiper es consideren les restes de la formació del Sistema Solar, però mentre el cinturó d'asteroides que hi ha entre Mart i Júpiter ha estat alterat per la radiació del Sol, col·lisions amb altres objectes i la gravetat dels planetes, al Cinturó de Kuiper, fred, fosc i solitari, les condicions que regien la formació dels planetes del Sistema Solar continuen pràcticament inalterades. Per als astrònoms, representa una màquina del temps que es remunta al principi del naixement dels planetes.

La suposició que allà hi havia objectes amb radis d'entre un i uns quants quilòmetres es va fer fa anys, però eren massa llunyans, petits i foscos fins i tot pels millors telescopis, que no els poden observar directament. Un equip de l'Observatori Astronòmic Nacional del Japó, doncs, va buscar-los fent servir un altre sistema: l'ocultació, consistent a seguir un gran nombre d'estrelles esperant que, en algun moment, es detecti l'ombra d'un objecte passant per davant seu, com es fa per descobrir exoplanetes. Així, observant 2.000 estrelles durant 60 hores, es va detectar el pas d'un objecte del Cinturó de Kuiper, d'uns 1.300 metres de radi, per davant d'una estrella. La rapidesa amb què es va trobar podria indicar que hi ha moltíssims objectes com aquest, recolzant la teoria que, en la formació dels planetes, primer es formen cossos d'aquesta mida que van augmentant unint-se entre ells.

Així, amb un pressupost extraordinàriament més petit que el de qualsevol gran projecte internacional, l'equip japonès ha aconseguit fer un descobriment que, publicat a la revista 'Nature Astronomy', ha demostrat una antiga predicció. Els científics continuaran examinant el Cinturó de Kuiper a la recerca de més cossos com aquest.

El Cirque du Soleil tornarà a Barcelona amb Messi com a protagonista

El Cirque du Soleil tornarà a Barcelona amb Messi com a protagonista

‘Messi 10’, el primer muntatge que la companyia estrena a l’Estat, s’instal·larà al Parc del Fòrum el 10 d’octubre

elMón

El Cirque du Soleil tornarà a Barcelona amb Messi com a referent. | @MessiCirque
El Cirque du Soleil desembarcarà el pròxim 10 d’octubre a Barcelona amb l’estrena de ‘Messi 10’, un nou muntatge que, de la mà de la productora argentina Popart Music, girarà al voltant de la passió pel futbol i “l’esperit” del capità del Barça, Leo Messi. L’espectacle aterrarà al Parc del Fòrum fins al 10 de novembre per commemorar el llegat de Messi i els valors universals de l’esport.

El ‘show’, creat per Mukhtar O.S Mukhtar i amb una nova carpa per a 3.000 persones fabricada per a l'ocasió, vol connectar allò que uneix el món del circ i el futbol: “Tots dos permeten la possibilitat de somiar i de pensar que, amb esforç, qualsevol cosa és possible”, ha afirmat el director aquest dimarts. L’embolcall de ‘Messi 10’ serà ‘Messi Challenge’, una experiència interactiva per apropar-se a la figura de l’estrella argentina en un espai al costat de la carpa principal 
del circ.
Leo Messi #

La setmana de la feblesa per Joan J. Queralt

El front de diàleg de Madrid ha rebut aquesta setmana tres estocades de cal déu, molt reveladores d’un símptoma greu: feblesa. Feblesa a Madrid.
La primera patacada va ser la revocació, a instantàncies del fiscal, de l’arxivament de la causa contra els acompanyants del president Puigdemont quan va ser detingut a Alemanya. El jutjat d’instrucció de l’Audiència Nacional (AN) va arxivar el cas basant-se en essència en el desconeixement de la persecució judicial i internacional contra el mandatari català. Ara l’AN diu que de desconeixement res de res. Per tant, el judici contra aquestes quatre persones no cal descartar-lo.
On rau la feblesa del sanchisme governamental, que no controla ni els fiscals a peu d’obra? És impensable que en un pretès clima d’appeasement el fiscal de l’AN tiri pel dret, insti la revisió d’un arxivament o posi més pressió a una olla que ja en té prou. Recordem que el fiscal no és independent; a tot estirar, és funcionalment autònom.
En el context d’aquesta autonomia fiscal no és sobrer recordar també que, quan es ventilava el recurs sobre la llibertat del conseller Forn, el fiscal va dir que la demanava per imperatiu legal. És a dir, perquè l’anterior fiscal general, per instrucció de l’aleshores president Rajoy, l'hi va demanar, en resposta a més que probables pressions personals de la cancellera Merkel. La sala d’apel·lacions del Tribunal Suprem es va desentendre de la petició del fiscal i va mantenir la presó a petició de l’acusació popular, un partit ara emergent. Fins i tot es va veure, per part dels defensors del règim més abrandats, com un revés al govern espanyol.
O sigui que sí, es donen instruccions als fiscals i les segueixen. Esclar, depèn de la força de qui mani i com mani. Manar, si no se’n sap o s’aparenta no saber-ne, és pluja sobre el mar.
L’endemà, dijous, hi va haver a Girona la detenció de 16 persones, entre les quals els alcaldes de Celrà i de Verges i un fotoperiodista. Personat l’advocat Salellas a la comissaria, els policies li diuen que “mientras no hable castellano no entrarà en la dependència policial”.
Dos punts cridaners, ací. D’una banda, com va afirmar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, no hi havia cap ordre judicial de detenció, la qual cosa és més que irregular perquè es tracta d’unes diligències ja judicialitzades, en què la iniciativa policial és mínima. Qualsevol ingerència en els drets fonamentals —i la detenció en aquest context ho és— requereix  una resolució judicial.
Tanmateix, la pràctica, en clara corruptela legal, va per un altre camí. No pocs jutges d’instrucció, un cop rebuda la inicial denúncia policíaca, s’acontenten amb informes informals, menys o més periòdics, i deixen fer a la policia sense cap ordre concreta més enllà de fer allò que se suposa que fa la policia: investigar delictes.
Per això, el ministre de l’Interior, Grande-Marlaska, ell mateix jutge —i no gaire ben considerat al Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg— va dir, primer, que les detencions s’emmarcaven dins d’una actuació judicial i, després, que es tractava d’una operació supervisada pel jutge competent. Mai s’ha mostrat cap resolució. Tot apunta que la policia va actuar pel seu compte, pressionant més que no ho ha de fer —si volien identificar, segons van dir, no calia detenir ningú i encara menys fer-ho en pla homes de Harrelson— en moments de més que palesa pressió ambiental. Conclusió, el ministre de la policia mana poc sobre la policia i aquesta gaudeix d’una àmplia autonomia; tanta, que d’allò que fa, el ministre se’n assabenta pels mitjans.
Cap reacció oficial, en canvi, ha merescut la no desmentida negativa a deixar entrar a la comissaria un advocat si no parlava castellà. Ras i curs: això és una vulneració del dret de defensa, que podria estar castigada a l’art. 530 del Codi Penal per no haver-se respectat una de les garanties que envolten la detenció; ací, el dret fonamental del detingut que l’assisteixi el lletrat.
També constitueix una vulneració d’un dret cívic: el dret d'emprar la llengua oficial de Catalunya, el català, infracció prevista en l’art. 542 del mateix codi. En tot cas, semblen vulnerats diversos apartats del núm 1. de l’art. 5 de la Llei orgànica de forces i cossos de seguretat. Un comportament que pot caure en les faltes molt greus de la Llei de règim disciplinari de la Policia Nacional, en l’art. 7 c) i d).
Es pot dir que qui ha patit la violació dels seus drets pot denunciar-la. És cert. Però no ho és menys l'existència l’obligació de les autoritats governatives d’obrir el corresponent expedient per aquestes notícies i actuar en conseqüència sense esperar denúncia pública o dels afectats.
La tercera bastonada quasi a l’entrecuix del govern espanyol ha estat la declaració de l’Assemblea d’Extremadura, només amb el vot en contra de Podemos, que demana reivindicar l’esperit de la Transició, la defensa de la unitat d’Espanya i l’ aplicació de l’article 155 de la Constitució a Catalunya. Aquesta grotesca declaració, que santifica la Transició i que no figura quan escric aquest article (migdia del dissabte 19 de gener) a la web del Parlament autonòmic, ha estat deplorada fins i tot pel govern espanyol.
Suposo que, d’alguna manera forçat pel ridícul seguidisme d’alguns barons socialistes, poc o gens sanchistes i aterrits per la possibilitat de perdre la poltrona el pròxim 26 de maig, el president de la Junta d’Extremadura va fer divendres passat una piulada, poc ressaltada, però que mostra la profunditat del forat que ha fet l’independentisme. La piulada és, literalment, per llogar-hi cadires:
Fernández Vara admet sense embuts que el control del 155 toca fer-lo als tribunals europeus. Implícitament queda clar que els espanyols no ho farien. L’afirmació és tan greu com sinistra. Els tribunals espanyols no controlen una aplicació sense base de l’article 155. Si no la controlen, és legítim deduir que és per manca de voluntat de fer-ho, en comunió amb el govern que l’ha instada i el Senat que l’aprovada. O sigui, que es carrega la separació de poders i la independència judicial. Més clar, l’aigua.
Si aquesta és tota la rectificació o matisació que la Moncloa sanchista pot obligar a fer als seus barons en comandament en plaça, la feblesa a què fa referència el títol de la peça d’avui és esfereïdora.
En aquestes condicions, un hipotètic diàleg esdevé més que problemàtic. No tant, tot i que també, per la manca o no de voluntat d’arribar a acords, com per la (in)capacitat de complir allò acordat. Quan els petardistes els tens a casa, malament.
Però, compte! Que ningú es fregui les mans ni posi el cava en fresc. Sense un oponent mitjanament fort i sòlid, qualsevol diàleg és una quimera. I que, ara com ara, Sánchez no sigui capaç de voler o poder donar un cop de puny a la taula i lligar curt els seus sabotejadors —al preu que sigui— no vol dir cap pas envers una solució que cauria com la fruita madura per incompareixença del contrari.
D’una banda, l’Estat perdura; suposo que hom ja ha après la lliçó. De l'altra, el repàs a les files del independentisme no és per fer volar coets. No ja una fèrria unió, si més no una convergència estratègica potser se l’espera, però no hi és.
A pencar, doncs.

La Generalitat planteja una xarxa de trens regionals que connectin amb França

FGC
La Generalitat es planteja crear a partir del 2020 una xarxa de trens regionals de velocitat alta -fins a 200 quilòmetres per hora- per connectar Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida amb ciutats franceses com Perpinyà, Tolosa o Montpeller. Així ho va anunciar el president dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), Ricard Font, en la conferència organitzada ahir a Girona per Ferrmed i Energie TGV.

Segons consta en la presentació del projecte, la Generalitat vol aprofitar la liberalització dels serveis ferroviaris, el 2020, per crear, en solitari o "preferentment" en col·laboració amb socis privats, aquesta xarxa de serveis regionals d'altes prestacions entre Catalunya i el sud de França.

La pròpia Generalitat assumeix que es tractaria d'un negoci "amb una gran inversió inicial" i un temps de maduració "lent", però creu que es podria aconseguir el punt d'equilibri en l'operació del negoci en un termini de sis anys i fins aleshores, estima que es generarien unes pèrdues de 3,94 milions d'euros anuals.

Això no obstant, Ferrocarrils de la Generalitat subratlla que una xarxa d'aquest tipus podria tenir un potencial de viatgers de 3,79 milions a l'any, i tindria la virtut d'enllaçar ciutats catalanes entre elles, i aquestes amb ciutats franceses, en temps de viatge "molt competitius" davant del vehicle privat.

FGC estima que els seus trens podrien connectar Barcelona i Girona en 40 minuts i la capital catalana amb Montpeller en 2 hores i 58 minuts, així com que s'enllaçaria Girona i Tarragona en 1 hora i 19 minuts, per exemple. Pel que fa al preu, calcula que un bitllet per a un viatge entre Barcelona i Montpeller o Tolosa se situaria entre els 30 i els 90 euros, en funció de la flexibilitat del passatger i de la categoria.

El diagnòstic de la Generalitat es basa en la tesi que "les empreses monopolítiques estatals no han articulat una oferta atractiva de serveis transfronterers de caràcter regional i de mitjana distància". Una xarxa d'aquest tipus permetria també "enllaçar l'aeroport de Barcelona, el de Girona i el de Reus configurant un veritable sistema aeroportuari", argumenta la Generalitat.

Puigdemont es reunirà amb parlamentaris d’Irlanda i serà rebut oficialment pel batlle de Dublín

puigdemont
El president Carles Puigdemont viatja avui a Irlanda. Puigdemont visitarà avui el senat del país i es reunirà amb senadors i diputats irlandesos durant el matí, així com amb el president del grup parlamentari d’Amics de Catalunya. La visita a Irlanda, de dos dies, també inclou l’endemà una recepció oficial a l’Ajuntament de Dublín per part del batlle de la capital irlandesa, Nial Ring.
A la tarda, el president farà una conferència al Trinity College, la universitat més prestigiosa del país, per a internacionalitzar el conflicte entre Catalunya i Espanya. El Sinn Féin va convidar Puigdemont al país, mentre que el Casal Català d’Irlanda ha contribuït a organitzar la conferència a la universitat, que porta el títol ‘Independència, Nacionalisme i Democràcia’, i que abordarà els processos d’Escòcia i de Catalunya, així com el Brexit.
Butlletí de notícies de VilaWeb
Rep les notícies de VilaWeb cada matí al teu correu
L’any passat, el ple municipal de Dublín va aprovar que s’hissés la senyera a la façana de la casa de la vila com a mostra de solidaritat amb Catalunya, contra la repressió policíaca del Primer d’Octubre i per a demanar l’alliberament dels presos polítics.
En viatges anteriors, Puigdemont ja ha visitat els parlaments del Regne Unit, d’Alemanya, de Baviera, de Dinamarca, de Finlàndia i de les Illes Fèroe, en els quals s’ha reunit amb diputats i senadors dels països respectius.

diumenge, 27 de gener del 2019

La imatge més profunda de l'Univers

La imatge més profunda de l'Univers

Un equip d'investigadors ha invertit tres anys a recuperar la llum "perduda" del Camp Ultra-Profund del Telescopi Espacial Hubble
Imatge profunda
La llum recuperada pels científics de l'IAC permet veure amb més claredat el Camp Ultra-Profund del Hubble | Institut d'Astrofísica de Canàries
El Camp Ultra-Profund del Telescopi Espacial Hubble és el resultat de la combinació de centenars d'imatges obtingudes amb la Càmera de Camp Ampli 3 del Telescopi durant més de 200 hores d'observació. Gràcies a això, es va aconseguir la imatge amb més profunditat que s'havia obtingut mai de l'Univers. El mètode de combinat de les imatges, però, no era especialment bo a l'hora de detectar els objectes més tènues.

Imatge de l'espai profund captada pel telescopi espacial Hubble | NASA

Per millorar aquests resultats i superar la marca del Camp Ultra-Profund com a imatge més profunda que existeix de l'Univers, un grup d'investigadors de l'Institut d'Astrofísica de Canàries (Espanya) van agafar imatges originals del Telescopi Espacial Hubble i van sotmetre-les a un procés de combinat diferent que, gràcies a les millores respecte el que es va fer servir per obtenir el Camp Ultra-Profund, va aconseguir recuperar una gran quantitat de llum de la part exterior de les galàxies més grans. En recuperar aquesta llum, emesa per les estrelles de la zona més externa de les galàxies, va ser com recuperar la llum d'una galàxia sencera que havia quedat "amagada" i, fins i tot, en alguns casos va mostrar que la mida de les galàxies era gairebé el doble del que es pensaven fins ara.

Recepta: Cigrons amb capipota

Recepta cigrons amb capipota.
Ingredients:
(per a 4 persones)
1 kg de capipota bullit
600 g de cigrons per a coure o 1 kg de cigrons bullits
1 tros de pernil d’uns 150 g
100 g de xoriç (si agrada)
1 ceba grossa
3 grans d’all
julivert
3 tomàquets grossos per a ratllat
1 gotet de vi blanc
oli, sal, pebre negre, pebre vermell, una fulla petita de llorer
Per a fer la picada:
80 g d’ametlles i avellanes barrejades (dotze de cada)
2 galetes Maria
Elaboració:
Posem els cigrons en remull durant dotze hores amb una mica de sal, abans de coure.
Després, fem bullir els cigrons un parell d’hores a foc mitjà, mirant que no deixin de bullir en cap moment.
En una cassola de ferro colat o de fang, amb un raig d’oli, sofregim els alls a trossets amb la ceba tallada fina. Quan la ceba sigui transparent, afegim el pernil tallat a trossets petits i el xoriç, també a trossets. Hi tirem el vi, i tot seguit els tomàquets ratllats i una fulla petita de llorer.
Mentrestant, rentem la careta i la tallem a trossos petits i l’afegim al guisat.
Un cop cuit, escorrem els cigrons (desarem una mica de suc) i els posem a la cassola.
Preparem la picada: en un morter posem un gra d’all, les avellanes, les ametlles, les galetes i una mica de julivert. Ho piquem tot i ho desfem amb una mica de suc dels cigrons. Tirem la picada al guisat. Ho salpebrem i ja ho podrem servir.

Receptaris que basteixen ponts: ‘Halar, cuina gitana de Catalunya’

Cuineres i cuiners de la comunitat gitana van cuinar els plats a la Fundació Alícia.
La gastronomia traça ponts culturals i emocionals com poques activitats socials de la humanitat són capaces de fer. La cuina és un camí que no acostuma a fallar mai per a la descoberta i fascinació, trencant prejudicis, cap a altres cultures. ‘Efectivament —diu Toni Massanés, director de la Fundació Alícia—, la cuina és allò que ens agrada de l’altre. I en aquest sentit, la gastronomia és com la música.’
La Fundació Alícia s’ha posat al davant d’un projecte apassionant, impulsat pel departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya: la creació d’un receptari de cuina gitana, que han titulat Halar, cuina gitana a Catalunya. Explica Massanés: ‘Bernat Valls, del departament, va impulsar un procés de reflexió amb la Fundació Alícia, per fomentar elements patrimonials del poble gitano, elements sobre els quals no acostumem a pensar, que vol dir més enllà de la música per exemple. I així va sorgir la idea d’elaborar el receptari. No és el primer llibre de cuina gitana que s’ha fet, però aquest volum sí que és únic i singular en el sentit que la cuina gitana s’entén com una part del corpus de la cuina catalana.’
Patrimoni culinari
‘La cuina reflecteix com han viscut i on han viscut les diferents comunitats gitanes establertes a Catalunya. Perquè en el receptari n’hi ha de diferents procedències dins de la península Ibèrica i també de comunitats amb una presència llarga i continuada a Catalunya. Per això el que vam fer és inventariar una part d’aquesta cuina, cercant els valors patrimonials a preservar, sobretot en un moment de trencament de la transmissió de la cuina familiar, de pares a fills, no només en les comunitats gitanes sinó en tota la societat.’
‘Entrevistes, grups de discussió, sobretot amb dones, també amb algun cuiner gitano, sobretot centrant-nos en l’àmbit familiar. I aquestes dones van venir a cuinar a la Fundació Alicia, amb nosaltres.’ I tot aquest treball es va acabar materialitzant en un receptari de trenta-quatre receptes, que s’han anat transmetent i incorporant al llarg dels sis-cents anys, els que fa que el poble gitano va arribar a Catalunya.
El treball patrimonial, és clar, també ha cercat si hi ha elements característics en aquesta cuina, senyals que es repeteixin, per marcar-los com a definitoris, maneres de menjar… Com diu Massanés en el llibre: «El menjar es troba al moll de l’os d’allò que ens defineix com a societats. I la cuina, que és l’art de fer el menjar, es caracteritza en cada comunitat per aquells ingredients emprats, per les maneres en què es combinen i es transformen per convertir-los en preparacions, per les maneres de menjar (i els usos, costums, calendaris i rituals), i per fi el significat compartit que té cada aliment i cada pràctica, les històries relacionades amb cada plat, els relats lligats a cada gest, els refranys i les dites que contribueixen a perpetuar la saviesa ancestral…»
Descobertes
Li preguntem a Toni Massanés què han après de tota aquesta recerca. Entre més, constata que per als gitanos seure la taula a menjar continua essent avui un fet molt important, sobretot en l’àmbit familiar, i que és envoltat també d’una idea festiva. Les portes sempre són obertes per oferir un cafè, per poder parlar. I sovint la sobretaula es fa amb música.
Per altra banda, també s’ha constatat que la cuina gitana incorpora les tradicions d’allà per on han passat els qui la fan, d’allà on s’han establert. Recullen la cuina d’on han passat i d’on són. Això vol dir que és una cuina permeable. De manera que a través de la cuina es trenca la idea tan arrelada que la gitana és una comunitat tancada. Doncs no ho pot ser tant si la seva és una cuina d’intercanvi i d’incorporació.
El llibre Halar, cuina gitana a Catalunya és com dèiem al principi, una eina molt útil i necessària de coneixement del poble gitano. Perquè tal com diu en el llibre Manuel Fernández Cortés, del Consell assessor del pla integral del poble gitano: «Després de sis-cents anys el poble gitano segueix sent, en molts sentits, un gran desconegut per al conjunt de la societat europea, i també per a la catalana. La imatge d’aquesta comunitat continua associada a prejudicis i estereotips que no permeten veure les innumerables contribucions culturals i socials del poble gitano. Contribucions que no només se centren en la música i la dansa, sinó que també arriben al cinema, a la poesia, a les arts plàstiques, a la participació social o al pensament filosòfic i científic.»
Estructura del receptari
El receptari s’ha dividit en quatre categories escollides segons la forma en què es mengen els plats: de cullera, de cullera i forquilla, de forquilla i ganivet i amb les mans. Explica el llibre que els menjars de cullera de la cuina gitana solen ser molt nutritius i dels quals s’aprofita tot. Són uns grans exemples de la cuina dels nostres avantpassats que han perdurat fins als nostres dies. Els menjars de cullera i forquilla podrien ser aquells que requereixen una forquilla de tant en tant per poder punxar els trossos de carn o peix que hi neden, sense menysprear la riquesa de les verdures, els llegums o els farinacis que els subjecten. Els plats de forquilla i ganivet comparteixen la característica de tenir ingredients principals, sobretot carnívors, enaltits per una cocció concreta que els fa esdevenir exquisits i capitanejar àpats vinculats a diades o celebracions. També s’ofereixen tres elaboracions amassades i/o menjades amb les mans, característiques d’èpoques concretes però que han traspassat diades per esdevenir menges comunes durant altres dates festives o diàries de la resta de l’any.
Destaca Manuel Fernández Cortés «el famosíssim potaje de bacallà que en tantes cases gitanes es hala la nit de Nadal, el cocido amb fonoll i sopa de pa, el brou de chicharros o mongetes vermelles, les gachas, l’escudella a la catalana amb col, l’arròs amb fesols vermells i fonoll, o les patates amb bacallà, són alguns dels plats típics de la cuina gitana que en moltes cases (gitanes i paies) se segueixen cuinant avui dia. També les migas, els nochebuenos, o els biñuelos, postres gitanes que es fan en moltes cases gitanes de Catalunya.»
Aquestes i altres receptes es troben explicades en aquest llibre, que Toni Massanés insisteix amb tota la raó que són cuina catalana, que formen part del nostre patrimoni.

Zuckerberg planeja unificar les aplicacions de missatgeria de Facebook, Instagram i WhatsApp, segons NYT

Whatsapp facebook instagram
El CEO de Facebook, Mark Zuckerberg, planeja integrar els tres serveis de missatgeria principals de l’empresa: Facebook, Instagram i WhatsApp, en una mateixa estructura unificada, com informa The New York Times (NYT).
Els canvis que planeja implementar la companyia suposen la unificació de l’estructura de missatgeria de les tres aplicacions, si bé Facebook, Instagram i WhatsApp mantindrien el seu ús com a aplicacions independents.
La reconfiguració de les aplicacions, segons quatre fonts implicades en aquest canvi citades per NYT, requereix de milers de treballadors, i encara es troba en una fase primerenca. S’espera que la unificació s’hagi completat a principis del 2020.
La companyia, a més, planeja introduir en totes les aplicacions l’encriptació d’extrem a extrem, que impedeix l’accés no autoritzat a les converses privades dels usuaris. Si bé Zuckerberg no ha especificat el tipus de beneficis que reportaran els canvis, dos de les fonts consultades han destacat la implicació dels usuaris i noves formes de publicitat.

 

Publicitat, reconeixement facial i mode nocturn: així canviarà WhatsApp el 2019

WhatsApp mòbil
WhatsApp és l’aplicació mòbil més popular. Segons dades de l’aplicació, l’utilitza més de mil milions de persones arreu de 180 països. Aquesta gran popularitat fa que cada actualització introduïda a l’aplicació prengui un relleu considerable. L’expectació és tal que existeixen portals especialitzats com WaBetaInfo que bussegen entre les versions beta de l’aplicació i n’avancen els punts claus abans que s’anunciïn de manera oficial. A continuació, us detallem quines seran les principals novetats de WhatsApp el 2019.
No es pot reenviar missatges més de cinc cops
Una de les grans novetats de WhatsApp, per la seva transcendència social, ja comença a estar disponible a alguns telèfons mòbils. A partir d’ara, els missatges només es podran enviar a més de cinc persones alhora. Si volem reenviar-lo a més gent, haurem de repetir-ho les vegades que vulguem en grups de com a molt cinc contactes. L’objectiu d’aquesta mesura és frenar la propagació massiva de notícies falses, que va esdevenir clau a la campanya electoral de l’ultra-dretà Jair Bolsonaro, president del Brasil, i va causar una onada d’assassinats a l’Índia per notícies falses sobre suposats violadors de nens. De fet, va ser a l’Índia on WhatsApp va instaurar aquesta mesura per primera volta aquest estiu.
Butlletí de notícies de VilaWeb
Rep les notícies de VilaWeb cada matí al teu correu
Reconeixement facial i de l’empremta per a desblocar WhatsApp
Les converses de WhatsApp són un dels arxius més importants a protegir si volem mantenir la nostra privacitat intacta. De cara als mesos vinents, WhatsApp oferirà la possibilitat de protegir amb la nostra empremta dactilar o amb el reconeixement facial en els dispositius que contemplin aquesta tecnologia. Si activem l’opció, ens demanarà de desblocar l’aplicació cada cop que l’obrim. En cas de fallar diverses vegades, WhatsApp ens demanarà la contrasenya del telèfon.
Publicitat dins de WhatsApp
Tot i ser l’aplicació més utilitzada, històricament ha tingut problemes per a generar ingressos. En un inici calia pagar un euro anual per a fer-la servir, però des de 2016 el model de negoci ha canviat per a fer-la totalment gratuïta. Segons que va explicar el vice-president de WhatsApp Chris Daniels, l’aplicació introduirà publicitat intercalada entre els ‘estats’, similar a les ‘stories’ d’Instagram, dels nostres contactes. De fet, això és quelcom que ja passa a Instagram, que com WhatsApp és propietat de Facebook. Aquesta actualització s’espera durant el primer trimestre de 2019.
Mode nocturn
Moltes aplicacions tenen un mode nocturn que canvia els colors clars de l’aplicació per a tons foscos, i enguany WhatsApp se sumarà a la llista. D’aquesta manera la llum de la pantalla afecta menys els ulls quan la fem servir de nit o en ambients de poca llum.
Classificació dels contactes segons la importància
WhatsApp oferirà la possibilitat d’ordenar els nostres contactes segons la interacció habitual que tinguem amb ells, de manera que puguem trobar abans aquelles persones amb qui parlem més.
Vista prèvia dels vídeos sense obrir els missatges
Des de fa mesos podem llegir i contestar els missatges que rebem per WhatsApp sense haver d’obrir l’aplicació, directament des de la notificació que rebem. Amb aquesta opció, a més, podem llegir el contingut del missatge sense que l’aplicació ens posi les dues marques blaves. Durant el 2019, a més, aquesta opció s’ampliarà i podrem reproduir els vídeos que rebem des de la pestanya de la notificació.

El City de Guardiola goleja el Burnley i ja és a vuitens de la FA Cup (5-0)


El Manchester City de Pep Guardiola ha golejat per 5-0 el Burnley en el partit de quarta ronda de la FA Cup. Kevin De Bruyne, cada cop més recuperat de la lesió, ha liderat l'equip citizen en aquesta golejada.
Els locals han dominat la primera meitat, però sense brillar en excés com en altres ocasions. Al descans, només hi havia al marcador un solitari gol de Gabriel Jesus; i el Burnley tenia l'opció de ficar-se en el partit en qualsevol moment.
A la segona meitat, el City ha necessitat d'un ensurt de mort per despertar. Vydra ha perdonat l'empat després d'una errada d'Otamendi; i a partir d'aquí ha començat l'huracà dels de Guardiola. Sota la batuta de De Bruyne, el City ha ofert la seva millor versió. El futbolista belga ha liderat el contracop que ha acabat amb el 2-0 de Bernardo Silva, pocs minuts després ha deixat un golàs des de la frontal de l'àrea per sentenciar i d'una centrada seva n'ha sortit el 4-0 després que Long s'introduís l'esfèric a la seva pròpia porteria. Recuperar la millor versió de Kevin De Bruyne és una notícia òptima per a Pep Guardiola. Agüero ha posat la cirereta amb el 5-0 de penal en els últims minuts de partit.
El City, doncs, seguirà viu a les dues copes d'Anglaterra. A la Carabao Cup ja s'ha proclamat finalista i ara avançarà cap a vuitens de la FA.
Messi Alcalá Barça Girona EFE
Prèvia Girona-Barça Montilivi acull un derbi de dinàmiques oposades Pau Cusí
Borja Iglesias Piatti Alex Lopez Puado Espanyol Vilareal EFE
Prèvia Espanyol-Madrid Espanyol-Madrid, David contra Goliat Albert Malla