dilluns, 3 de novembre del 2014

La fal·làcia nazi de l'unionisme

La fal·làcia nazi de l'unionisme

Comparar la Catalunya actual amb l'Alemanya dels anys 30 ha esdevingut un discurs freqüent als mitjans i l'esfera política espanyola

| ND  02/11/2014 a les 21:45h
 
Comparar el sistema polític català i la seva societat amb l'Alemanya dels anys 30 ha esdevingut un discurs freqüent i normalitzat als mitjans i l'esfera política espanyola. La banalització del nazisme no ha tingut cap mena de conseqüència legal i ha quedat impune més enllà de certes reprovacions, fins i tot provinents de la Unió Europea.

Goebbels i la propaganda
 
Joseph Goebbels Foto: Arxiu Federal Alemany
Una de les comparacions més freqüents és afirmar que des de Catalunya, tant a través dels seus mitjans públics com des del sistema educatiu, es manipula la 'veritat' com es va fer durant el règim nazi de l'Alemanya dels 30 de la mà del ministre de Propaganda, Joseph Goebbels. El 16 d'abril del 2013, el diputat al Congrés de UPyD Toni Cantó afirmava que CiU segueix "l'estatègia de Goebbels" de "manejar la publicitat, l'educació i que el missatge vagi calant". I pràcticament un any després, l'11 de juliol de 2014, el diputat de C's José Manuel Villegas acusava "tots els grups que donen suport a aquest procés separatista una estratègia goebbeliana que pot donar els seus fruits a curt termini, però que estem segurs que a mitjà i a llarg termini anirà caient pel seu propi pes".

Però no només aquestes declaracions s'han fet des de l'òrbita política sinó des dels propis mitjans de comunicació com per exemple Telemadrid o TVE. Ben curiós que siguin aquestes dues cadenes les que hagin fet tals comparacions, quan tot just el sis d'octubre passat el Partit Popular col·locava com a president de RTVE a l'exdirector de la cadena madrilenya.

En un reportatge dins els informatius, amb el nom "La imposición y perversión del lenguaje", Telemadrid afirmava coses com que "La propaganda estalinista lo creó, los nazis lo perfeccionaron, y hoy se apodera y nos articula sin que muchos sean conscientes. Es la perversión del lenguaje. Obsesionado por imponer su lenguaje vive el nacionalismo". Tot això acompanyat d'imatges de Stalin, Hitler, ETA i més endavant Artur Mas i Junqueras.


I per la seva banda, també en un reportatge, "La consulta soberanista" emès a TVE el 15 de desembre de 2013, s'hi recollien unes declaracions del filòsof Fernando Savater en què afirmava que "la manipulació que hi ha hagut en els darrers anys a Catalunya és sorprenent" i afegia que "des que va morir l'enyorat Goebbels mai no s'ha mentit tant a Europa com s'ha mentit a Catalunya els darrers anys”.
 

A tot això des de molts mitjans d'àmbit espanyol s'ha donat veu sense posterior reprovació a comentaris de l'alçada dels que va fer la tertuliana de Telecinco, COPE i 13TV, Montse Suárez, quan considerava que "l'única diferència" entre el règim nazi i Catalunya és que "de moment aquí no maten" però que la "propaganda independentista d'Artur Mas" era el mateix que la que va dur a terme Goebbels.

Marcar i assenyalar les persones 

Recentment l'Assemblea Territorial de les Corts per la Independència, dins de l'ANC, engegava una campanya al barri amb l'objectiu de donar fulletons als establiments, penjar-hi cartells informatius i en última instància donar-los un distintiu que identifiqués el comerç com 'amic' de l'Assemblea.

Davant d'això, les primeres reaccions es van fer sentir de la mà de l'exeurodiputat de CiU, Ignasi Guardans, on en una piulada insinuava una relació entre la campanya i el que va passar els anys 30 amb els jueus a Alemanya, quan se'ls marcava amb la creu de David per identificar-los. "Marcar amb un senyal groc els comerços fidels al règim. I encara es molesten de que provoqui records..."
 


Unes paraules que s'allunyaven més aviat poc de les del periodista de l'ABC, Hermann Tertsch que directament deia que "L'ANC ja marca als carrers els comerços amics per estigmatitzar els enemics. I s'irriten si els hi diem nazis." 
 


No ha estat la primera ni l'última vegada que "el gran periódico español", com es defineix 'ABC', estableix similituds amb la persecució nazi. El seu director adjunt, Ramon Pérez Maura, feia aquesta reflexió en un article el 21 d'octubre passat: "El seu assenyalament és una manera d'apuntar als que no són diferenciats, i per tant, són culpables. (...) Com a l'Alemanya de les dècades de 1930 i principis de la de 1940 s'ha de diferenciar els que no són escollits."

I més directament es pronunciava Javier Orrico, llicenciat en Literatura Hispànica per la Complutense, que titllava la campanya de l'ANC Les Corts de "tàctica nazi". En la seva columna a La Opinión de Murcia el catedràtic argumentava que "quan alguns escrivim 'nazionalismo' no ho fem gratuïtament, sinó per les semblances manifestes (...) marcar a l'enemic, als jueus en aquell cas, amb una estrella groga sobre la roba, el que ha començat a fer el nacionalisme català a través de l'Assemblea Nacional Catalana "

Atac a la identitat 

Sobre la por espanyola a una possible desvinculació o desconnexió dels catalans de la identitat espanyola, José Bono s'expressava el novembre de 2012 al Congrés, dient que "quan a Alemanya va començar a ser sospitós tenir dues identitats, la catàstrofe que tots lamentem arribava", en una clara insinuació a que l'escenari d'aquell moment s'obligava a decidir a les persones entre la identitat catalana o espanyola.

Just un més després, des del mateix PSOE es tornava a insistir en aquest missatge. L'exalcalde socialista de la Corunya Paco Vázquez no va tenir cap contemplació en afirmar en una entrevista per a Televisió de Galícia que "no hi ha cap diferència entre la situació que vivia un jueu amb l'estrella groga perseguit pels nazis i un nen català castigat per parlar en castellà al pati de l'escola".

Malauradament, les comparacions han estat una cosa transversal en els partits polítics espanyols. El regidor d'UPyD a l'Ajuntament de Madrid Jaime Berenguer piulava que "la llibertat que avui es viu a la Catalunya nacionalista és molt semblant a la que es vivia a l'Alemanya del 1933"

Adoctrinament 


Molts cops s'ha assenyalat el sistema educatiu català com un sistema que adoctrina els seus alumnes en falsedats històriques, una identitat separada de l'espanyola i l'odi cap el contrari. És recurrent en els cercles de poder madrilenys el discurs de què va ser un error cedir les competències en educació a Catalunya.

Entre d'altres, sobre aquest hipotètic adoctrinament, al llibre 'L'Espanya segrestada' el doctor en Història Pedro Antonio Heras concloïa que "Catalunya falseja dades fins a extrems de vergonya aliena (...) elogia terroristes, denigra immigrants i fomenta entre els estudiants la puresa de la raça". 

I el periodista Javier Montilla, al seu llibre 'Els murs de Catalunya', parla entre d'altres coses d'adoctrinament, manca de llibertat, foment del pensament únic i  exclusió del castellà, assegurant que "aquests són els vertaders murs de Catalunya".

Mobilitzacions 
Desfilada nazi a Berlín  Font: Arxiu Federal Alemany
Les manifestacions i concentracions democràtiques i pacífiques de la societat catalana en aquests últims anys també han rebut. L'ordenada organització i estètica de la societat civil en les mobilitzacions ha suscitat relacions com les que establien  des del Partit Popular, concretament el seu portaveu a Sabadell, Esteban Gesa, amb un fotomuntatge penjat a les xarxes socials aquest setembre. En ell s'hi podia veure tres fotografies amb una 'V' on comparava la mobilització independentista amb la dels règims totalitaris de Hitler i Mussolini, fent referència a la campanya #VeigV, que es va generar mesos abans de la mobilització a les xarxes i que pretenia que els usuaris pengessin imatges on es pogués identificar la V.

En un altre sentit, Jordi Llovet publicava a 'El Quadern' de 'El País' el 2 d'octubre de 2013 que "només els totalitarismes es poden permetre l'ús i abús d'elements estètics per afirmar-se", en una clara voluntat d'associar les samarretes grogues amb el feixisme, i assumia que aquells que s'hi deixaven emportar deixaven de banda el discurs racional. "tots els parafernals i l’oriflama estètiques que hom es pugui imaginar —manifestacions, grogors disperses, cadenes humanes, samarretes tribarrades o quadribarrades, tant se val— acaba topant amb un discurs racional".

També sobre l'efecte estètic també s'hi posicionava el 10 de setembre de 2013 el presentador de 13TV Alfonso Merlos, concretament sobre el moviment de torxes per la independència: "Això em recorda a moviments totalitaris com el nazisme i el feixisme... Això de les torxes i reclamar foc la identitat de la teva raça, de la teva pàtria. Però això què és? Ens hem tornat bojos aquest 2013?"

I com no sobre la Via Catalana, Federico Jiménez Losantos la titllava directament de "pollastre nazi", al 'Queremos Opinar' d'Intereconomía, just un dia després de la mateixa.

Vot
 
Cartell de campanya de Hitler Foto: Arxiu Federal Alemany
Arran de la voluntat de la majoria de la societat catalana i l'arc parlamentari català de manifestar la seva opinió respecte a l'organització territorial a través del vot, l'oposició ha anat més enllà del simple argument que la Constitució no reconeix la sobirania catalana. Malauradament, s'ha acusat qui vol votar d'utilitzar un mecanisme democràtic amb propòsits feixistes.

Robert Centeno, ex-director general d'ENAGAS, comparava al seu bloc de 'El Confidencial' la consulta amb la nit dels vidres trencats. "La consulta està prevista pel 9 de novembre, data clau pels alemanys i per Europa. El 9 de novembre de 1938 va ser la nit del Reichkristallnacht [nit dels vidres trencats] en la qual el nacionalisme ferotge dels nazis va ensenyar la seva cara més lletja davant de la resta d'Europa"

I sobre unes hipotètiques plebiscitàries a Catalunya, les declaracions recents del primer secretari del PSC, Miquel Iceta, on insinuava la relació amb els comicis que va guanyar Hitler. "A l'Alemanya de l'any 1933 hi va haver unes plebiscitàries", assenyalava Iceta,  i afegia que 'a mi no m'agraden gens els plebiscits, és el que feien els dictadors'. L'endemà, el socialista demanava perdó i aclaria que no volia "comparar una cosa amb l'altra".


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada