El cònsol britànic a Barcelona Andrew Gwatkin diu: «Enhorabona a tots els participants a la Via Catalana»
El cònsol britànic a Barcelona té clar que el procés català "ens afecta a tots" a escala europea
"No m'arriben grans preocupacions de les empreses per la situació política", assegura
Bernat Ferrer , Consolat General Britànic | ND 02/11/2014 a les 23:59h
Andrew Gwatkin, amb la Sagrada Família al fons. Foto: Adrià Costa
Des de la planta tretzena de la Torre Barcelona de la Diagonal, seu del Consolat General Britànic a Barcelona, es té una perspectiva immillorable de la capital catalana. Des de la Sagrada Família a Montjuïc, des de Pedralbes a la Diagonal. I, des d'aquesta talaia, el cònsol general britànic a Barcelona, el gal·lès Andrew Gwatkin, observa la situació política, econòmica i social de Catalunya des del 2009. Políticament, doncs, ho ha viscut tot: el tripartit, la sentència contra l'Estatut, l'arribada al poder d'Artur Mas, les negociacions pel pacte fiscal, l'arribada al poder de Mariano Rajoy, les eleccions anticipades, les Vies Catalanes...
Gwatkin, de fet, és el degà dels cònsols establerts a Barcelona. Des de la perspectiva que li ofereix el pas del temps, amb el referèndum d'Escòcia encara calent i sabedor de la impossibilitat diplomàtica de pronunciar-se sobre la situació que observa a Catalunya, assegura a Nació Digital que les manifestacions que ha protagonitzat l'independentisme del 2010 ençà l'han impressionat. "Per a un polític català, em sembla difícil no veure-ho ni escoltar-ho, és difícil actuar sense tenir-ho en compte", reconeix. I hi afegeix, en clau internacional: "El que passa a diverses parts d'Europa afecta a tots a Europa."
- Kosovo, país nascut el 17 de febrer de 2008 i reconegut pel Regne Unit com a tal just l'endemà, encara no pot participar a Eurovisió perquè hi ha uns estats d'Europa que no el reconeixen. Com es pot solucionar aquest bloqueig?
- Amb diàleg, amb explicacions dels països que sí que reconeixen Kosovo com a país... Convèncer els demés... o no. Explicar les seves opinions. I també li toca a Kosovo explicar què vol. La comunitat internacional és així, és un procés a vegades una mica lent, però és un procés d'adaptació i que tots entenguin que és la situació i com acceptar-la. Nosaltres opinem que hem de reconèixer Kosovo com a país. Això no vol dir que els que no el reconeixen no tenen raó, però és la nostra opinió.
- El ministre d'Estat britànic per Europa, David Lidington, ha expressat recentment el seu suport a Kosovo, que es va independitzar mitjançant una declaració unilateral del seu parlament. Hipotèticament, aquesta situació de reconeixement per part britànica seria extrapolable a d'altres països que s'independitzessin a través d'una DUI?
- Cada cas és individual i diferent. En el cas de Kosovo opinem que sí, que és un país. Però cada cas s'ha de mirar individualment.
- Com qui comparava el Quebec i Escòcia.
- Exacte. És clar que hi ha coses en comú, cada país del món pot buscar una cosa en comú amb un altre, però cada cas és diferent.
- Tot i ser cada cas diferent, al Regne Unit s'ha viscut un procés d'independència a Escòcia, que finalment s'ha saldat amb victòria del "no". El govern britànic entén que Escòcia marca un abans i un després en processos d'independència?
- No diria tant. No és la nostra intenció. A Escòcia, per votació, hi havia un partit que volia una cosa i que representava a la majoria. I nosaltres vam veure necessari i important escoltar què volien. I una manera d'escoltar-ho era a través d'un referèndum. Hi ha d'altres maneres, però en el nostre cas, en tant que hi va haver la sol·licitud d'un referèndum, el primer ministre va decidir que sí, que calia fer-lo. I veiem que no hi ha hagut guanyadors i perdedors, perquè el resultat final ha estat de guanyadors i guanyadors. La relació que ara tindrà Escòcia amb el govern central és més forta que abans. Ningú no ha perdut. Escòcia tindrà més autonomia, més possibilitat de fer més coses... Va guanyar el "sí" a la unió, i Escòcia ha guanyat.
- També els escocesos independentistes hi han guanyat?
- Si algú creu fermament que Escòcia ha de ser independent, és clar que ha perdut. Però, en el seu conjunt, no veig que Escòcia hagi perdut. El seu país, el seu entorn, ha millorat.
- ...però la líder del Labour escocès va plegar acusant Ed Miliband de no voler complir la promesa de major "devolution". Si acaba passant això, l'SNP ha dit que no descarta una DUI si torna a guanyar unes altres eleccions a Hollyrood. L'Estat britànic és conscient d'aquest escenari?
- Però és que la intenció és respectar l'acord! El nostre govern és seriós i vol respectar l'acord de major "devolution" d'abans de la votació. No veig ningú que no ho vulgui respectar. Potser el que hi ha és un problema de "tempos", però no veig ningú que jugui a dir que no implementarà les promeses.
- La paraula britànica es compleix.
- Sí. I està documentat públicament. Com no ho pots respectar?
- No tenim una opinió. És un assumpte per als polítics d'Espanya i Catalunya. Escòcia és diferent perquè és un país en una unió de països, el nostre sistema de govern no té Constitució escrita, la història és diferent... En el nostre cas, ens va semblar correcte el referèndum i el diàleg, però perquè és el nostre cas. Això no vol dir que diguem a ningú què ha de fer. Ho sento, oficialment no puc dir res més.
- Però com a observador de les dues realitats sí que veu com hi ha qui realitza gestos nazis al Parlament, o veu associacions de militars jubilats que reclamen intervencions militars. Quins informes passa a Londres?
- Nosaltres mirem les fonts oficials dels partits, dels protagonistes, de la societat civil... A tot arreu sempre pots trobar-hi un radical o algú que pugui tenir una veu molt extrema. Però això no representa a la majoria. Potser només té ell aquesta opinió, o deu persones més, o deu mil. Però no parla en nom de ningú. Segurament, no parla en nom de cap ciutadà democràtic. Nosaltres transmetem informació oficial i també busquem opinions i matisos, però una veu radical sola no sé si és vàlida... El que ens interessa són les tendències globals, què es percep políticament, socialment, econòmicament...
- Precisament, les relacions econòmiques entre el Regne Unit i Catalunya són intenses. La British Chamber of Commerce in Spain té comptabilitzades més de 400 empreses britàniques establertes a Catalunya, i detalla que Catalunya és la zona de l'Estat que concentra un percentatge més elevat d'intercanvis comercials. Detecta alguna inquietud d'aquestes empreses envers el procés polític català?
- Estan mirant la situació, és clar. Però com l'estan mirant a tots els llocs on estan implementats. Perquè una empresa té una activitat primària i té els seus mercats, i dins dels mercats mira la demanda, l'estabilitat, l'intercanvi de moneda, situació política, social... Estan preocupats? No he sentit empreses que estiguin particularment preocupades amb Catalunya, o per la situació política actual d'Espanya. Ho estan mirant, però com estan mirant com creixeran a Buenos Aires, o Düsseldorf... M'arriba que s'ho estan mirant, però no grans preocupacions.
- Barclays es preguntava què passaria amb el deute públic espanyol si ERC guanya unes eleccions i proclama una DUI que l'Estat espanyol no vulgui reconèixer. Valora que pugui haver-hi un escenari com aquest, a tenor dels seus contactes amb els líders polítics?
- Sí. És una opció. Clar. Però com també ho és la desobediència pública, o el diàleg, o un nou pacte fiscal... Hi ha moltes opcions. No sabem on arribarà tot això. En aquest moment no estan clars els passos que es faran, o quina serà la solució, o els passos finals. No sabem què passarà, com imagino que tampoc no ho sap Artur Mas.
- Aquesta és una de les grans diferències entre Escòcia i aquí. Allí estava tot molt pautat.
- Sí. Personalment, em va agradar molt la preparació del referèndum. Tothom va intentar informar tant com va poder, i la informació ajuda el ciutadà a votar amb intel·ligència, amb allò que pot considerar millor per al seu entorn, la seva feina, la família... Aquest procés va ser útil per avaluar on som ara mateix: quins beneficis tenim, quines coses negatives tenim, què podria passar en cas d'independència o de continuar a la unió? Jo personalment ho veig interessant. No és una resposta oficial, però sí que veig interessant haver tingut l'oportunitat d'avaluar d'on ens trobem.
- La informació també és clau per a una empresa.
- Per a una empresa que ja s'està aquí, clar que està tenint plans per una cosa o altra, o una altra. Però seria important, en la meva opinió, que Espanya i Catalunya tinguessin també present les empreses inversores que estan pensant en entrar. Què han de fer? Una empresa que vulgui invertir molts diners busca estabilitat, un futur..., i crec que és molt important per a Catalunya i Espanya tenir aquesta oferta estable. No és un consell, no és la meva tasca. Però crec que les empreses que ja hi són, gestionaran la situació com els toca gestionar mil altres coses. Però els inversors foranes...
- Vostè és cònsol des del 2009, i és el degà dels cos consolar barceloní des del setembre de l'any passat. Durant tot aquest temps han passat moltes coses, i vostè n'ha pogut ser un espectador privilegiat. Quin resum personal faria de l'evolució política?
- A veure. Professionalment, el lloc és increïble, la ciutat és preciosa. Dit això, políticament ho trobo tot plegat molt interessant, molt seriós, molt important. La meva tasca aquí és donar una visió des d'aquí al meu ambaixador, que l'ajudi en els seus informes a Londres a tenir una opinió equilibrada. Un, assegut a Madrid, veu les coses d'una manera, i assegut a Barcelona, ho veu d'una altra. Això no vol dir que jo no em decanti cap a un cantó o un altre, perquè em mantinc en la posició d'observar. Però observar amb intel·ligència, informació i contactes. Un es pot observar des de Londres, mirant els diaris. Però percebre, parlar amb gent... és allò fonamental de la feina. I en això sí que he vist un canvi, una evolució important durant els anys.
- Quin canvi?
- Al principi, quan vam arribar a la proposta de pacte fiscal, la independència sí que era important per a una part de la població, però el 2010 es podia dir que la majoria volia una millora de la situació econòmica per a Catalunya, que se li reconegués la contribució a l'Estat central, i que hi hagués un retorn més apropiat en infraestructures.... Raonable, tot molt raonable. Després, la cosa va començar a escalfar-se amb l'Estatut i la manifestació del 10-J. El president Mas encara reclamava el pacte fiscal, però des del 'no' de Madrid i de la manca de diàleg des d'allí la cosa va començar a canviar bastant. I es nota en la política local. Amb les eleccions anticipades van canviar els percentatges de cada partit, ERC va pujar, el president i el seu partit van decidir promoure un referèndum... I es nota un canvi. És molt diferent del que vaig veure el 2009 ó 2010. Ara veig dos camins: un clarament opina que la Constitució no ho permet. I, en canvi, Catalunya creu que està actuant dins la llei, i que el camí és tenir el dret a decidir. Que, segons els sondejos, el vol un 80% de la població.
- L'opinió oficial és que hi va haver una manifestació amb un nombre important de persones, i que és qüestió d'Espanya i Catalunya actuar en funció del que facin els ciutadans. Personalment, les manifestacions que he vist a Catalunya del 2009 ençà, sempre m'ha xocat que són pacífiques, que hi ha bon ambient, familiar, sense confrontacions... Quan hi ha molta gent al carrer, es difícil que no passi res. Però aquí, tot és completament tranquil, hi ha bon ambient. Mobilitzar tanta gent és impressionant, és enorme. No parlo de si van ser 1,8 milions de persones o 800.000. Va ser moltíssima gent. Impressionant. Difícil d'aconseguir. I això vol dir moltes coses: potser una molt bona organització, també molta voluntat per la part dels manifestants... Se'n poden extreure moltes conclusions. Tot plegat xoca, avui en dia, oimés quan la societat actual s'ha tornat més individualista... És impressionant quan la gent inverteix el seu dia de festa en una cosa així. Tothom anava amb la bandera, amb la samarreta vermella o groga... Chapeau, enhorabona a tots els que ho van aconseguir. Per a un polític català, em sembla difícil no veure-ho ni escoltar-ho, és difícil actuar sense tenir-ho en compte. Així, no em sorprèn que el president i el seu govern ho hagin de tenir en compte, i pensar que això també forma part de les opinions de la població. La forma democràtica és votar, però això també és una forma de donar l'opinió.
- Superat el 9-N, en què tot apunta que el govern espanyol no tolerarà cap referèndum com l'escocès, hi ha la possibilitat d'unes eleccions "plebiscitàries". Un polític britànic també ho tindrà difícil per actuar en relació amb Catalunya sense tenir en compte tots aquests precedents?
- Torna a ser un tema per a Espanya i Catalunya. Jo tampoc voldria que un polític d'aquí opinés sobre el que passa a Luton, per exemple. El que sí que està clar és que ens afecta a tots. El que passa a diverses parts d'Europa afecta a tots a Europa. Escòcia era un afer de la Gran Bretanya, però clar que tenia el seu impacte més enllà de la Gran Bretanya. Ningú no pot aïllar-se. Si afecta als nostres negocis entre Catalunya i la Gran Bretanya, ens afecta a nosaltres, a les nostres feines. I si a algú li afecta a la feina, li afecta a la família, als seus nens, al seu futur... Ningú no pot dir que viu en una illa i punt. Però en l'assumpte polític no hi podem entrar.
- Catalunya ha acabat de celebrar el Tricentenari del 1714. En aquella batalla, el Regne Unit hi va jugar un paper destacat. En algun moment d'aquest any, la diplomàcia britànica s'ha plantejat si tenia algun deute amb Catalunya?
- [Riu]
- ...tenint en compte que el parlament britànic primer va donar el seu suport a la línia austriacista, després se'n va desentendre...
- ...després del Tractat d'Utrech... Sí, va ser un canvi del govern conservador... Doncs no puc contestar, perquè no ho sé. A nivell d'ambaixada i de nosaltres, clar que la Diada i el que va passar a la Llotja de Mar i l'endemà ho vam observar. Però a nivell de govern, no sé si hi ha una reflexió o no. Però sí que, com sempre en un moment important com un dia nacional on sigui, és important tenir una reflexió del que significa. I del que significa actualment per a les persones.
Gwatkin, convençut que el referèndum d'Escòcia ha estat una bona experiència. Foto: Adrià Costa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada