Dimarts  07.10.2014  03:14

Les cinc coses que tothom ha de saber sobre el virus d'Ebola

Responem les preguntes bàsiques sobre com s'encomana, per què s'ha escampat tant, com és que no té remei i com cal actuar si hom sospita que n'ha estat contaminat

Vilaweb

Com s'encomana?

El virus d'Ebola en realitat no és tan contagiós com sembla. Bàsicament s'escampa només amb el contacte directe amb els fluids corporals --vòmit, semen, suor i sang-- d'un portador. Això vol dir que algun d'aquests fluids ha d'entrar al teu cos, per la boca, el nas, els ulls o algun tall.

Ara, el virus pot viure en una superfície durant unes quantes hores i en la sang, fora del cos, durant dies. Per tant, hi ha risc de contagi si hom toca una superfície contaminada i després la mà es posa en contacte amb la boca i els ulls.

Dues notícies molt positives són que el virus d'Ebola no es transmet per l'aire i que aquests darrers anys no ha mutat. Allò que el fa perillós, de fet, és que encara ara no n'hi ha cap tractament ni guariment al mercat.

Com és que s'ha escampat tant?

La primera documentació sobre el virus d'Ebola és del 1976, al Zaire i el Sudan. Segurament en tots dos casos va ser transmès per ratpenats a la zona del riu Ebola. Des d'aleshores hi ha hagut vint brots més d'Ebola i fins ara tots han estat fàcils de contenir. La infecció va tornar a aparèixer el 1977 i el 1979, per exemple. Després d'una fase sense casos reportats, va reaparèixer el 1994 i, des d'aleshores, n'hi ha hagut casos cada any o cada dos anys fins el 2014 en uns quants països africans. En la majoria dels brots el nombre de morts ha estat inferior a cinquanta. Solament tres vegades s'ha superat els dos-cents.

Normalment els brots s'han esdevingut en àrees rurals incomunicades de l'Àfrica. Però també més enllà. En algun cas, a Rússia, va haver-hi un problema en un laboratori. També se n'han documentat casos a Europa i Amèrica, però que no afectaven humans, sinó uns altres primats. 

El brot actual, que va començar el març d'enguany, és el més ampli de tots els que han afectat humans i el que s'ha escampat més. Una coincidència en té la culpa: va començar a Guéckédou, a Guinea, prop de les fronteres de Sierra Leone i Libèria, on es va escampar de seguida. Des d'allà, el passatger d'un avió el portà a Nigèria i s'escampà segurament de la mateixa manera al Congo i al Senegal. Les autoritats africanes estaven acostumades a contenir els brots d'Ebola en les àrees rurals, però no van poder plantar cara a aquest. 

Cal tenir en compte, també, les característiques dels països afectats: gran pobresa, herències desastroses de guerres civils i cops d'estat, taxes d'alfabetització molt baixes i serveis d'atenció de salut inexistents o insuficients. A més a més, els tres països amb més casos actualment presenten una densitat de població més alta que la resta d'àrees africanes on el virus havia aparegut anteriorment. Tot plegat pot haver afavorit  la propagació de la infecció.
Sigui com sigui, també és evident que la resposta internacional al brot ha estat molt insuficient, per manca de coordinació entre països i per la reacció tan lenta de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), que va trigar tres mesos a identificar el brot i dos mesos més a començar a fer-hi front.
Fora de l'Àfrica només se n'han detectat casos a Espanya i els Estats Units. En el cas espanyol, la discutida repatriació de dos religiosos que finalment es van morir i la manca evident de rigor en el tractament han estat les culpables de la situació actual.
Hi ha perill que l'epidèmia no es pugui controlar?

És una epidèmia molt seriosa. Fins el dia 1 d'octubre ja n'havien estat infectades unes sis mil persones i n'havien mort tres mil, la meitat. Aquestes xifres superen les del total dels vint-i-un brots anteriors. El màxim nombre de morts, de llarg, és a Libèria. Ara la qüestió és si es difondrà més geogràficament i, per tant, si aviat augmentarà el nombre de contagiats.

L'OMS creu que el mes entrant unes vint mil persones tindran el virus. Però aquests càlculs es refereixen a l'Àfrica i no tenen en compte que s'estengui a més continents. És evident que, com més temps duri l'epidèmia a l'Àfrica, més possibilitats hi haurà que s'escampi a uns altres continents, especialment a través de viatgers d'avió.

Tanmateix, és cert que ara les autoritats sanitàries mundials estan en alerta màxima i l'ONU i l'OMS malden per establir una ajuda internacional coordinada sense precedents.

És cert que el virus d'Ebola no té remei?

Se sap que el virus d'Ebola existeix des de fa quaranta anys, però no n'hi ha vaccins ni medicaments o remeis específics. Els pacients hospitalitzats reben tractaments simptomàtics que intenten controlar-ne els paràmetres vitals (com hidratació, respiració, temperatura, circulació sanguínia) i tractar unes altres infeccions si apareixen.

Fins ara, la major part dels estudis sobre l'Ebola s'han fet per mirar d'usar-lo com a arma biològica en la guerra, especialment per part del Departament de Defensa dels Estats Units.

L'empresa GlaxoSmithKline va anunciar el mes passat que començava a produir en massa un vaccí contra l'Ebola que tot just si ha estat provat en humans. L'OMS ha autoritzat aquestes proves ràpides en humans en vista de l'extensió de l'epidèmia i amb el risc de no seguir els terminis normals per a desenvolupar i tractar un medicament.

Per una altra banda, tres nord-americans afectats han estat tractats amb un medicament anomenat ZMapp. És un còctel d'anticossos monoclonals fabricat en laboratori a partir de molècules de la planta del tabac.

Els dos primers pacients que van prendre's aquest medicament van sobreviure, cosa que va desfermar una allau de notícies sobre el 'vaccí secret' que tenia el govern nord-americà. Però el tercer es va morir i a hores d'ara no hi ha una explicació clara sobre per què va funcionar en dos malats i en un altre no.

Una empresa canadenca també prova un medicament que es diu TKM-Ebola, que ha funcionat en el cas de primats no humans que tenien la malaltia.

Sigui com sigui, ara mateix no hi ha cap medicament que pugui ser usat, i encara menys en massa, per contenir aquesta malaltia o guarir-la.

Què he de vigilar?

La notícia del contagi ara d'una infermera madrilenya ha creat una preocupació greu. Oimés tenint en compte les circumstàncies que concorren en el cas. Sembla que va haver-hi grans errades en el dispositiu que havia d'haver garantit que no fos contaminada i que no havia d'haver estat sense vigilància des del moment que va notar els símptomes de la febre. Ara, tot i ser lògica la indignació i la por, cal evitar que el pànic s'escampi. 

Per damunt de qualsevol altra recomanació, n'hi ha una de molt important: cal posar-se en mans dels metges si hi ha cap símptoma seriós que pugui fer sospitar del contagi. Lamentablement, els signes visibles d'Ebola són comuns a algunes altres malalties: febre de més de 38,6 graus, cruiximent, vòmit, diarrea, mal de panxa, sang o blaus que apareixen en parts del cos sense causa aparent.

Tanmateix, si hi ha cap sospita fonamentada d'haver estat en contacte amb algun portador del virus i hom en té símptomes, cal telefonar a les emergències sanitàries i no pas acudir directament a l'hospital o l'ambulatori. Els serveis sanitaris podran desplaçar-se al domicili i activar el protocol des del primer moment.

Els símptomes del contagi poden aparèixer entre dos dies i vint-i-un després de l'exposició al virus, però normalment es fan visibles entre vuit dies i deu després. I és important de saber que els infectats pel virus no són contagiosos mentre no en tinguin els símptomes.

En el cas de la dona ingressada a Madrid, va tenir els primers símptomes el 30 de setembre i entre aquell dia i ahir, dia 6 d'octubre, pot haver transmès la malaltia. Per tant, d'ací a vint-i-un dia, si no n'ha aparegut cap nou cas o no n'apareixen sense tenir relació directa amb ella, hom podria considerar controlada aquesta alarma concreta.

•