Art
Frank Gehry conquereix el Pompidou
El museu parisenc presenta aquest dimecres la retrospectiva més important feta a Europa de l'arquitecte, responsable d'el museu Guggenheim de Bilbao, el Walt Disney Concert Hall i el Museu de Biologia del Panamà
EFE París |
La retrospectiva més important a Europa dedicada a l'arquitecte creador del Guggenheim de Bilbao, Frank Gehry (Toronto, 1929),
comença aquest dimecres al Centre Pompidou, pocs dies abans que
s'inauguri també a París la seva darrera creació, la Fundació Vuitton,
dedicada a l'art contemporani.
Considerat com un dels més grans arquitectes vius del món, l'artista presenta aquí seixanta grans projectes resumits en 67 maquetes claus, més de 200 dibuixos i documents audiovisuals.
Considerat com un dels més grans arquitectes vius del món, l'artista presenta aquí seixanta grans projectes resumits en 67 maquetes claus, més de 200 dibuixos i documents audiovisuals.
Entre ells hi ha
'Esquisses', el documental biogràfic que el cineasta Sidney Pollack va
rodar el 2005 sobre l'obra del seu amic, premi Pritzker i Príncep
d'Astúries de les Arts, que el 1947 va deixar el seu país natal per
instal·lar-se amb la seva família a Califòrnia, que el 1962 va obrir la
seva agència d'arquitectura. La mostra estarà oberta fins al proper 26
de gener i després viatjarà a Los Angeles (EUA), on se sumaran a ella
els seus dissenys de mobiliari, segons han avançat els comissaris
Aurélien Lemonier i Frédéric Migayrou.
L'arquitectura, art transgressora i social
En sis capítols i dos temes titulats 'Urbanisme' i 'Computació', l'exposició resumeix de quina manera Gehry qüestiona els seus mètodes de concepció, el paper social i cultural dels seus treballs, així com la seva inserció en l'urbs, mentre desenvolupa programes informàtics cada vegada més complexos i busca materials adaptats a cada projecte.
El recorregut cronològic i temàtic subratlla sis eixos decisius en la seva obra, des de les primeres creacions, entre 1965 i 1980, època de l'extensió del seu habitatge a Santa Mònica (1977-1978), veritable manifest sobre la seva manera d'entendre l'arquitectura com una obra d'art transgressora i social.
En sis capítols i dos temes titulats 'Urbanisme' i 'Computació', l'exposició resumeix de quina manera Gehry qüestiona els seus mètodes de concepció, el paper social i cultural dels seus treballs, així com la seva inserció en l'urbs, mentre desenvolupa programes informàtics cada vegada més complexos i busca materials adaptats a cada projecte.
El recorregut cronològic i temàtic subratlla sis eixos decisius en la seva obra, des de les primeres creacions, entre 1965 i 1980, època de l'extensió del seu habitatge a Santa Mònica (1977-1978), veritable manifest sobre la seva manera d'entendre l'arquitectura com una obra d'art transgressora i social.
A París es presenta la
Winton Guest Home de Minnesota (EUA) (1982-1987); la Wosk Residence
(1981-1984); el Walt Disney Concert Hall (1989-2003); el Guggenheim de
Bilbao i el d'Abu Dhabi, en construcció des de 2006; o l'acolorit Museu
de Biologia de Panamà, l'edificació del qual va començar el 2000.
Ressalten també la visió de projectes no realitzats, com el Jerusalem Museum of Tolerance d'Israel, concebut entre 2000 i 2003; el gratacel de lava de 80 metres d'altura ideat per al Museu Nacional d'Art d'Andorra (2007); o el translúcid National Art Museum of China Competition, pensat per a Pequín, entre 2010 i 2012.
La retrospectiva conclou amb maquetes d'altres produccions recents, com l'etèria Fundació Vuitton i la Fundació Luma a Arles, en curs de construcció en aquesta ciutat del sud-est francès en què aspira a servir, com a Bilbao, d'engranatge principal per a la seva transformació cultural, social i econòmica.
Ressalten també la visió de projectes no realitzats, com el Jerusalem Museum of Tolerance d'Israel, concebut entre 2000 i 2003; el gratacel de lava de 80 metres d'altura ideat per al Museu Nacional d'Art d'Andorra (2007); o el translúcid National Art Museum of China Competition, pensat per a Pequín, entre 2010 i 2012.
La retrospectiva conclou amb maquetes d'altres produccions recents, com l'etèria Fundació Vuitton i la Fundació Luma a Arles, en curs de construcció en aquesta ciutat del sud-est francès en què aspira a servir, com a Bilbao, d'engranatge principal per a la seva transformació cultural, social i econòmica.
La selecció de les obres ha estat
complicada, ja que al llarg de més de mig segle de carrera Gehry ha
produït milers de maquetes, dibuixos i un ingent material de treball,
emmagatzemat en dos grans dipòsits de 4.000 metres quadrats cadascun.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada