L’aparició de Quan el cel embogeix (Adia Edicions), d’Antoni Vidal Ferrando; de l’antologia de poemes Si no dius fort el meu nom em condemnes per sempre (Pagès Editors), d’Antònia Vicens; i d’aquí a quinze dies de Tània i els vius (Adia), la novel·la guanyadora del premi Ciutat de Palma, obliga a mirar cap al municipi i prova d’escatir el perquè d’on ve l’aparició de tants escriptors de primer ordre en aquesta contrada de secà, prou allunyada de Palma. A més a més, en el cas d’Antònia Vicens Adia va reeditar el 2019 La Santa; Lleonard Muntaner, 39 graus a l’ombra (la novel·la amb què l’autora va guanyar el premi Sant Jordi quan tenia tan sols vint-i-set anys); i Jardins de Samarcanda el seu poemari de debut, Lovely, publicat el 2009 a l’editorial Moll i que era pràcticament introbable.

L’arribada de la màquina d’escriure de contraban d’Antònia Vicens és una anècdota, però aquesta activitat econòmica a què es va dedicar una part important de la població potser també va contribuir a l’eclosió cultural d’aquest poble del sud de Mallorca, ja que va propiciar que hi hagués un cert interès per la cultura importat dels viatges a l’exterior i també que hi hagués un petit capital econòmic que propiciés que el poble pogués mantenir, per exemple, el seu propi diari, una plataforma molt important per donar a conèixer la creació d’alguns dels autors que començaven.
El turisme, en canvi, no va ser un motor que propiciés la creació literària per si mateix, però sí que es va convertir en un element important, com palesa 39 graus a l’ombra d’Antònia Vicens, una de les primeres novel·les a descriure els efectes de la transformació que va implicar l’arribada de turistes en massa a l’illa. Aquesta transformació econòmica i social sí que ha estat un dels punts importants per als narradors illencs de l’anomenada generació dels 70, de la qual forma part Vicens.
Sens dubte, el literat més important que ha produït la vila és Blai Bonet i Rigo (1926-1997), que el 1950 ja va començar a obtenir reconeixement com a poeta gràcies a Bernat Vidal i Tomàs. L’apotecari participava en la tertúlia de Guillem Colom i va ser en aquest cenacle on es va a atrevir a llegir els Quatre poemes de Setmana Santa de Blai Bonet, que des d’aquella obra primerenca ja mostrava un trencament amb tot allò que escrivien els membres de l’anomenada segona generació de l’Escola Mallorquina. Blai Bonet el 1952 ja va guanyar el premi Óssa Menor amb el seu Cant espiritual, publicat el 1953, amb influències d’Ausiàs Marc, Joan Maragall i la generació espanyola de 1927. Bonet va publicar un total de dotze poemaris en quaranta-un any i també es destacà com a novel·lista, amb obres com El mar (1958), amb la qual va guanyar el premi Joanot Martorell de l’any anterior, o l’experimental Mister Evasió (1969). Alguns dels seus dietaris han estat editats per Pau Vadell i publicats per el Gall.
Els sèniors
Antoni Vidal Ferrando i Antònia Vicens són dos dels autors més interessants de la literatura catalana contemporània, però ni l’un ni l’altre no han tingut el reconeixement que es mereixen dues trajectòries basades en l’excel·lència dels texts. Amb tot, aquests darrers anys Antònia Vicens sí que ha obtingut un ressò popular important com a poetessa i tots dos gaudeixen del màxim reconeixement de la crítica i dels companys de professió.
Vadell és, en certa manera, hereu de Vidal Ferrando, perquè l’escriptor va ser professor durant molts anys a l’institut de Santanyí. ‘Jo no vaig ser alumne seu directament, vaig coincidir-hi a l’institut quan ell feia els darrers anys de classe i hi impartia alguns tallers literaris. Cuidava molt tot l’aspecte creatiu i sempre es va preocupar de poder portar escriptors a les aules. Evidentment, és un mestratge important. A casa meva no hi havia un ambient cultural especialment remarcable, però a Santanyí la cultura la pots trobar, fins i tot encara ara, amb molta facilitat.’ Vadell ja ha publicat catorze llibres de poemes i atresora en el seu palmarès premis tan importants com el Bernat Vidal i Tomàs del 2005, el senyoriu d’Ausiàs March del 2014 i els Jocs Florals de Barcelona del 2017.
El darrer santanyiner a començar a publicar és Joan Pons, que es va fer conegut amb Un incendi al paradís, una novel·la negra amb què guanyà el premi Pollença del 2016 i que enguany ha guanyat el premi Ciutat de Palma amb Tània i els vius, que apareixerà abans de quinze dies (la crisi sanitària derivada de la Covid-19 n’ha endarrerit la publicació). De moment, és l’únic que no ha publicat cap obra poètica.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada