divendres, 31 d’agost del 2018

La nova col·laboració musical de Carles Puigdemont

Puigdemont ACN
La relació de Carles Puigdemont amb la música és prou coneguda. De jove tocava el baix i ara fa dos anys es va atrevir a pujar a un escenari amb els Sopa de Cabra per acompanyar-los tocant la guitarra la cançó Camins. Ara ha tornat a fer una col·laboració musical, aquest cop amb la seva veu, incloent un fragment d’un discurs seu en la cançó Love, del cantant Marc Durandeau.
Segons informa el mateix cantant, la cançó està editada per donar suport a les llibertats catalanes i per això inclou un fragment del president Puigdemont, que ell mateix ha autoritzat.
Les paraules de Puigdemont, en francès, fan referència al cas català, entès com una “causa europea” en defensa de valors com “la democràcia, la llibertat, la lliure expressió i la no violència”.
Marc Durandeau és un cantant d’Esparreguera que es va donar a conèixer durant els anys 90 amb un pop elegant i de contingut romàntic. Va editar els discos T’espero a casa el 1993, que inclou un dels seus temes més coneguts, Que et recordi el seu nom, i Caminant descalç el 1996.
Després d’una aturada de més d’una dècada va tornar amb Tot el k veus el 2009 i Pirineus 13 el 2013. Actualment treballa en noves composicions.

Òmnium de l’Alguer avala la llei de política lingüística de Sardenya

Òmnium Cultural de l’Alguer ha fet públic un comunicat en què dóna suport a la llei de política lingüística aprovada pel parlament sard el 3 de juliol passat ‘pel viu interès del legislador per la llengua i cultura sarda, pel català de l’Alguer, i també per les altres llengües minoritàries de Sardenya’. La nova llei, destaquen, afegeix importants novetats en mèrit de l’ús, la salvaguarda i la promoció del català de l’Alguer dins de les institucions públiques i de les escoles.
Amb tot, recorden que Òmnium ja havia introduït el català a les escoles de l’Alguer el 1999, amb el projecte Joan Palomba, en què han participat milers d’estudiants i que ‘encara avui és un exemple de model d’ensenyament de la llengua materna minoritària a l’escola’. La millora de la nova llei es deu en part a les esmenes que van presentar, com ara que la llei faci referència a l’ús estàndard del català a l’Alguer i la necessitat que els mestres i els treballadors d’oficines lingüístiques hagin de tenir el certificat de nivell C1 de català.

Irene Coghene: ‘El català a l’Alguer és una llengua viva, però li mancava l’escolarització’

 
Vilaweb
Els pares podran escolaritzar els fills en català a les escoles de primer grau ­­de l’Alguer, és a dir, fins a tretze anys. A més, els algueresos també podran dirigir–se en català a les administracions i hi haurà un terç de la programació del servei públic de ràdio i televisió en les llengües pròpies de l’illa: català, sard, sassarès, gal·lurès (cors) i tabarquí (lígur). El català de l’Alguer, per tant, guanya protecció legal gràcies a la nova llei de disciplina de la política lingüística, aprovada fa dues setmanes al Consell Regional de Sardenya per a regular les llengües. Irene Coghene ha estat sempre al peu del canó: és coordinadora territorial de la Plataforma per la Llengua i presidenta de la Consulta Cívica per les Polítiques Lingüístiques del català de l’Alguer. El seu afany ha estat important en la gestació de la llei que vol garantir el futur del català.
Sardenya és l’illa de les cinc llengües i entre aquestes hi ha el català de l’Alguer. Quina és la seva situació a la ciutat?
—L’alguerès és una llengua viva, encara més considerant que no hi havia possibilitats per a escolaritzar-se en català i que les opcions per a estudiar–lo no són obligatòries. És present al carrer i encara més a la família. Si vols, pots viure força parlant en català a l’Alguer. Tot i això, la gent gran el parla demés en comparació als joves.
Segons l’enquesta ‘Els usos lingüístics de l’Alguer’ de la Generalitat de Catalunya del 2015, vora un 20% dels enquestats parla en català amb els avis, però poc més d’un 5% amb els fills.
—És cert que hi ha una substitució lingüística per l’italià. Hi ha tanta gent que viu únicament en italià, sense saber l’alguerès. Els anys seixanta no es parlava encara de substitució, ja podives parlar sol italià però, de vera substitució, se’n parla a final dels setanta i a començament dels vuitanta. Aqueixa tendència pot canviar amb mesures com la d’incloure l’alguerès al currículum escolar.
La mateixa enquesta afegeix que només un 3% sap escriure en català, en contra del 30% que el sap parlar.
—Sí, és un dels problemes actuals. Encara que sigui una llengua emprada oralment, els qui l’entenen i la parlen, no la saben escriure, amb excepció de poques persones.
La nova llei, que permet que l’escolarització en català sigui possible, és una bona opció per a canviar-ho. 
—Sí, és així. Els pares pogueran triar que els propis minyons estudiguin en català a l’hora de la inscripció, fins a tretze anys, no solament la matèria de català, sinó com a llengua vehicular en assignatures generals, com per exemple, història. Ara tenim de veure com s’aplicarà, perquè no tots els mestres i professors són preparats.
Per tant, l’escolarització en català no serà possible, encara, aquest curs vinent?
—No, caldrà temps per a fer efectiva la llei, perquè els professors se puguin formar. Si no, una idea sigueriva de fer venir professors de fora formats en català, amb calqui acord entre institucions o bé fer també un intercanvi amb els docents dels altres territoris de llengua catalana. L’objectiu arribarà calqui any, però de segur que arribarà.
Quines eren les possibilitats fins ara per als qui volien estudiar en català?
—La llei estatal 842, de 15 de desembre de 1999, teniva indicacions similars a la regional actual, però mai se són aplicades. L’alguerès a les escoles és entrat els anys noranta, mitjançant projectes a cura d’associacions i de docents amb sensibilitat que han promovit l’alguerès perquè hi creieven. No era obligatori i no feva part del currículum, per tant no era una possibilitat en totes les classes.
Hi ha interès per a aprendre’l?
—Digueriva de sí, ningú veu mal aprendre l’alguerès. Hi ha un sentiment positiu per la llengua. No és com en altres zones catalanoparlants, on la llengua està polititzada. Aquí no hi ha ningú que sigui contrari a la llengua, mai. Manca tendre una formació. Ara l’administració municipal, la consulta cívica i les associacions tenen d’informar els pares que hi ha aqueixa possibilitat i sensibilitzar–los perquè entenguin que aprendre català és un enriquiment i un coneixement més, que pot ésser útil per al futur.
La nova llei també inclou que el català haurà de ser present en un terç de la programació que sorgeixi del conveni entre l’administració sarda i el servei públic de radiotelevisió, juntament amb el sard i les altres llengües de l’illa.
—És força important també. No tenim cap mitjà audiovisual en català, hi ha el diari en línia Alguer.cat i un telenotícies a internet, Alghero Channel. La cosa bona sigueriva de poder veure les comunicacions dels Països Catalans i també tendre la nostra. Al primer esbós de la llei se parlava de llengua sarda. Gràcies a les diverses esmenes que havem pogut presentar a través del conseller regional Raimondo Cacciotto, que ha treballat amb l’altre conseller alguerès Marco Tedde, havem aconseguit que tot allò reconeixut pel sard, ho fossi també per al català. Amb l’aplicació de la llei podem demanar subvencions per als audiovisuals i segurament creixeran en alguerès.
Un altre dels punts destacats és que farà possible de comunicar–se en català a les administracions.
—Ja existi un ofici lingüístic regional i és estat confirmat que continuarà a existir, endemés d’aquells als territoris. Els oficis lingüístics, entre les tantes coses, s’encarregaran de la formació dels dependents públics tant en català com en sard perquè la gent s’hi pugui adreçar amb totes dues llengües. A escala territorial l’Alguer també té un ofici i, d’ara endavant, en aqueix i al de la regió, els treballadors tengueran de tenir el nivell C1, però primer no era previst.
Quina és la situació de les altres llengües de Sardenya?
—El sard i el català són llengües històriques i reconeixudes també de l’estat italià. El sard té la mateixa situació del català, és una llengua força viva però li manca una escolarització orgànica. També hi ha més llengües, que són el sassarès, el gal·lurès [cors] i el tabarquí [lígur] que tenen una tutela inferior. Clarament en un futur tengueran problemes si no se tutelen més. La gent encara les parla i bastant, el problema venguerà d’aquí a vint anys, perquè la transmissió oral se va perdent i les noves generacions no tenen accés a materials ni a formació en l’idioma del mateix territori. Segurament el sard i el català tengueran una vida millor gràcies a la nova llei, que ha estat possible per l’afany de l’equip tècnic de la Plataforma per la Llengua.
Què passarà d’aquí a vint anys, doncs, amb el català?
—Si tot allò que havem vist amb la nova llei s’aplica, la gent s’hi aniguerà acostumant. Fent un bon treball de difusió i de publicitat de les possibilitats d’aplicar-la, jo tenc una visió positiva.
Quin reconeixement fa l’estat italià de les llengües que es parlen a Sardenya?
—L’única llengua oficial, malauradament, és l’italià, però les lleis de protecció de les minories lingüístiques, com l’estatal i la darrera regional, són passos envant per a la normalització.
Sou presidenta de la Comissió Lingüística, quin n’és el rol a l’Alguer?
—És un òrgan de consulta d’un mes de vida per a l’administració municipal relativa a les polítiques lingüístiques del català de l’Alguer. En aqueix moment sem onze associacions. Nosaltres comencem a treballar per arribar a una vera normalització, a dins de l’administració pública, a l’escola, en tota la societat i en ciutat. També a qui arriba de fora, té d’ésser clar que és arribat a una ciutat catalanoparlant, on la llengua té d’ésser parlada i ben visible.

Òmnium de l’Alguer avala la llei de política lingüística de Sardenya

Òmnium Cultural de l’Alguer ha fet públic un comunicat en què dóna suport a la llei de política lingüística aprovada pel parlament sard el 3 de juliol passat ‘pel viu interès del legislador per la llengua i cultura sarda, pel català de l’Alguer, i també per les altres llengües minoritàries de Sardenya’. La nova llei, destaquen, afegeix importants novetats en mèrit de l’ús, la salvaguarda i la promoció del català de l’Alguer dins de les institucions públiques i de les escoles.
Amb tot, recorden que Òmnium ja havia introduït el català a les escoles de l’Alguer el 1999, amb el projecte Joan Palomba, en què han participat milers d’estudiants i que ‘encara avui és un exemple de model d’ensenyament de la llengua materna minoritària a l’escola’. La millora de la nova llei es deu en part a les esmenes que van presentar, com ara que la llei faci referència a l’ús estàndard del català a l’Alguer i la necessitat que els mestres i els treballadors d’oficines lingüístiques hagin de tenir el certificat de nivell C1 de català.

L’Alguer celebra la festa del 31 d’agost amb una forta presència del govern català

L’Alguer celebra els tres dies de la festa de final d’agost amb una forta presència del govern de Catalunya, com també de la Diputació de Barcelona i del municipi de Begues. Per part de la Generalitat, hi assisteix la consellera de Cultura, Laura Borràs; el diputat Francesc de Dalmases; el vice-president del parlament Josep Costa; i el director de la Institució de les Lletres Catalanes, Joan Elies Adell.
Avui és l’últim dia d’aquestes festes organitzades per l’Obra Cultural de l’Alguer. A les 19.00 a la galeria d’art Bonaire s’inaugurarà una exposició de pintura titulada ‘A Carles Hac Mor, en l’esdevenidor paraparèmic de Carles Hac Mor’, dedicada al gran escriptor mort el 2016.
A les 20.30 es farà l’acte ‘Poesia als Parcs’ a la plaça de Pi Piras, que comptarà amb els poetes Odile Arqué, Iban Llop, Antoni Canu, Cinzia Paolucci, Antonello Colledanchise i Giovannin Piras.

55 urnes: la denúncia artística de la violència del primer d’octubre a Perpinyà

‘El primer d’octubre ens van ofegar i no pot ser que ens quedem sense aire.’ L’artista David Torrents resumeix amb aquestes paraules tan contundents l’essència de l’exposició ‘Urnes. 55 artistes per la llibertat’, que s’inaugurarà avui a Perpinyà després d’haver passat per Brussel·les. La inauguració es farà a les 18.30 a la Casa de la Catalanitat (plaça de Josep-Sebastià Pons) i hi serà present el president de la Generalitat, Quim Torra. És previst que s’hi llegeixin dues cartes (de Jordi Turull i Jordi Sànchez) escrites de la presó estant. També hi haurà una actuació de l’artista Pascal Comelade i una altra del músic Pere Figueres.
Les urnes són el punt de partida de la mostra, promoguda pel Comitè de Solidaritat de Catalunya Nord. L’entitat va donar cinquanta-cinc urnes del referèndum a cinquanta-cinc artistes, que les han convertides en obres d’art per a reivindicar la llibertat. Partint d’aquest mateix material comú, l’urna del primer d’octubre, cada artista ha volgut exposar la seva visió sobre què va significar aquell dia. Alguns, com ara David Torrents i Franc Aleu, s’han centrat a denunciar la violència de la policia i la repressió de l’estat espanyol. Aleu explica que, en la seva obra, vol fer referència a Felipe VI: ‘Li diuen “El preparao” perquè ha estudiat molt per a ser rei. Al final, només li ha servit per a estar disposat a apallissar les nostres àvies amb l’objectiu de mantenir-se en el càrrec. Fins que no posem fi a la monarquia, no hi podrà haver entesa entre els pobles.’
Butlletí de notícies de VilaWeb
Rep les notícies de VilaWeb cada matí al teu correu
L’urna de l’artista Franc Aleu.
Torrents fa la seva denúncia partint de l’experiència: ‘A l’urna hi plasmo tota la meva família, que som dins, ofegats com en un aquari. Intenta reflectir què vam sentir quan érem al col·legi i vivíem amb intensitat totes les coses que passaven al voltant. Vam sentir la violència malgrat que allà no hi va haver càrregues.’
L’urna de David Torrents i Jacqueline Molnár
Alguns altres artistes, en canvi, han preferit subratllar els punts positius d’una jornada en què el poble va saber resistir amb fermesa i creativitat malgrat la violència. ‘La meva obra té la tapa de l’urna oberta per a remarcar la incògnita de què passa si votem. Podem parlar? Podem votar? Realment serveix un vot?’, explica l’artista Tom Carr.
L’urna de l’artista Tom Carr.
En una línia similar, Enric Pladevall, que també participa en la mostra, vol reivindicar allò que considera ‘l’acció política més important que s’ha viscut a Catalunya d’ençà de la guerra civil’.
L’urna de l’artista Enric Pladevall.
Missatge contundent del món de l’art
D’aquesta manera, el món de l’art vol enviar un missatge de denúncia de la violència de la policia del primer d’octubre, d’una manera contundent i col·lectiva, amb la participació de nombrosos artistes: J. Franc Aleu, Nora Ancarola, Miquel Arnaudiès, Biel Barnils Carrera, Jacquie Barral, Núria Batlle, Pere Bellès, Fabien Boitard, Danièle Busquet, Tom Carr, Francesca Caruana, Pascal Comelade, Roger Cosme Esteve, Joël Desbouiges, Quim Domene, Philippe Domergue, Pep Duran Esteva, Ignasi Esteve i Bosch, Joan Fontcuberta, Marc Fourquet, Gabriel, Jesús Galdón, Jordi Isern, Salvador Juanpere, Patrick Jude, Emmanuelle Jude, Brigitte Kühlewind Brennenstuhl, Delphine Labedan, Lola Lasurt, Antoni Llena, Anna Llimós, Francesca Llopis, Assumpció Mateu, Odile Marot, Enric Mauri, Carme Miquel, Pere Noguera, Gilles Olry, Frederic Perers, Enric Pladevall, Xevi Prat, Jaume Ribas, Antònia Ripoll, André Rober, Dolors Rusiñol Masramon, Esteve Sabench, Gerard Sala, Carme Sanglas, Claret Serrahima, Servand Solanilla, David Torrents i Jacqueline Molnar, Francesc Torres, Montse Vendrell, Christian Vila i Marga Ximenez.
‘És la primera denúncia d’aquesta mena, però no serà l’última. La gent de la cultura s’implica per demanar, per una banda, concòrdia i, per una altra, que s’alliberin els presos polítics’, explica Torrents. ‘Els artistes no sempre es manifesten voluntàriament en un fet històric, però en aquest cas ens manifestem tots, i ja era hora!’, afegeix. ‘Els músics van ser els primers a dir-hi la seva i nosaltres potser hem necessitat més espai per a reaccionar.’
Pladevall recorda que el món de l’art es va definir a favor del dret de decidir l’any 2014, abans que uns altres col·lectius. Tanmateix, creu que ‘la repressió ha causat molta por’ i que, per aquest motiu, alguns artistes no han volgut participar en la mostra.
El catàleg de l’exposició
La denúncia internacional d’un dia que durarà anys
A Perpinyà, la mostra es podrà visitar fins a final de setembre. Del primer d’octubre fins a final de novembre serà a l’Ars Santa Mònica de Barcelona. Arribarà a Vic al desembre i passarà també per València, Cervera i Girona l’any vinent. També ha de passar per més ciutats europees. De fet, la internacionalització de la denúncia de la repressió és un dels objectius principals de la mostra. ‘Volem cridar l’atenció sobre aquesta situació tan singular que viu Catalunya, que al cap i a la fi és un problema present a molts països d’Europa’, explica Tom Carr. En la mateixa línia, Franc Aleu entén l’exposició com una manera d’explicar al món què passa a Catalunya: ‘Convé que circuli pel món i viatgi durant anys per a deixar ben clar que “ni oblit ni perdó”.’
Quan s’acabi la tanda d’exposicions, les obres seran subhastades i els diners que se’n facin s’ingressaran a la caixa de solidaritat amb els polítics perseguits. El catàleg de l’exposició també servirà per a finançar-la. Aquesta publicació, editada en català, anglès i francès, és a la venda del mes de juny ençà. A més de les creacions de l’exposició, inclou texts de diversos autors i fotografies de situacions viscudes durant les setmanes anteriors i posteriors al referèndum. És un llibre solidari en què tots els qui hi han participat ho han fet sense ànim de lucre, fins i tot la distribuïdora i els llibreters. ‘En diem El llibre groc perquè és tot pintat de groc. Vèiem clar que havia de ser així, per tota la càrrega simbòlica que té’, explica David Torrents, que ha dissenyat el catàleg, a més de participar en l’exposició.
El catàleg també inclou texts d’autors diversos.

dijous, 30 d’agost del 2018

Més d’un centenar de persones tornen a penjar llaços grocs a les Voltes de la Bisbal d’Empordà



Més d’un centenar de persones han tornat a penjar llaços grocs a les Voltes de la Bisbal d’Empordà (Baix Empordà). Aquesta matinada una vuitantena de persones van retirar els símbols d’aquesta població i de més indrets del Baix Empordà, com ara Corçà, la Pera i Sant Feliu de Guíxols.
El coordinador de l’ANC de la Bisbal, Joan Massich, ha explicat que habitualment els veïns de la comarca es reuneixen per penjar llaços i que avui tocava Vullpellac, però que arran dels actes d’aquesta nit, molta gent ha volgut ajudar a tornar a posar els de la Bisbal. Durant la jornada, els Mossos han aixecat una acta per infracció de la llei de seguretat ciutadana per una concentració no comunicada.

El govern de Navarra autoritza les emissions de la segona i tercera cadenes d’ETB

El mes que ve, Navarra podrà començar a veure les emissions de la segona cadena d’Euskal Telebista, que emet en espanyol, i a Pamplona i més ciutats importants també les de la tercera, dedicada sobretot als infants, que emet en èuscar. Ja fa anys que a Navarra s’hi veu ETB1, cadena generalista en èuscar.
L’entrada d’ETB 2 i 3 a Navarra era una vella reivindicació cultural i mediàtica que fins ara havia estat impedida amb arguments burocràtics. L’alliberament d’un canal de TDT d’una empresa que ha deixat d’emetre ha permès al govern navarrès d’aconseguir l’entrada de les cadenes d’Euskal Telebista.
Amb aquest canvi, s’hi podran veure les dues cadenes de Navarra Televisión (empresa privada que té una cadena en espanyol i una en èuscar), tres dels quatre canals d’Euskal Telebista (dos en èuscar i un en espanyol), Hamaika Telebista (la televisió impulsada, entre més, pel diari Berria) i nombroses televisions locals, també amb programació en llengua basca.

Receptes d’estiu: Carn magra a la planxa amb xampinyons

La carn, sigui quina sigui, ens aporta proteïnes d’alt valor biològic perquè conté tots els aminoàcids, inclosos els essencials. Gràcies a aquests aminoàcids el nostre organisme podrà formar les proteïnes necessàries per a sintetitzar cèl·lules i teixits corporals. També ens aporta vitamines del grup B i minerals indispensables com ara el ferro, el fòsfor, el potassi, el sofre i el zinc. La carn magra de porc té un color més intens que la carn de pollastre perquè és una carn vermella. Aquest color la hi dóna la mioglobina, una proteïna muscular que conté ferro, el que s’anomena ‘ferro hemo’.

Fa uns quants anys, es va menystenir la carn de porc perquè deien que tenia molt de colesterol, però, en realitat, en té molt menys que no la carn de vedella o de xai. Estudis recents han posat de manifest que la meitat dels greixos són àcids grassos monoinsaturats del tipus de l’àcid oleic, com el de l’oli d’oliva. És cert que també conté greixos saturats que, en excés, són perjudicials per al sistema càrdio-vascular; per això, de carn vermella es recomana de consumir-ne només una vegada per setmana.
La carn magra o cap de llom és la peça del coll. A continuació, per la part de dalt, hi ha el llom i per sota, el costellam. Aquesta carn que hi ha al principi de la peça del llom és més ampla, més vermella i molt més melosa que no el llom. Això és perquè té greix infiltrat entre el múscul –a diferència del llom, que no en té gens–, i també perquè té greix visible per l’entorn, que es pot llevar fàcilment amb un ganivet. Com que és d’una peça melosa, té totes les condicions per a fer-la a la planxa, una tècnica culinària que consisteix a coure els aliments aplicant-los una escalfor alta i sobtada sense afegir-hi quasi greix.
Com coure bé la carn a la planxa
La cocció a la planxa és una de les que es recomana a l’hora de fer una dieta d’aprimament, perquè consisteix a cuinar amb molt poc greix, és a dir, és l’altra cara dels fregits. Vull aclarir que si un aliment es fregeix correctament amb oli net abundant afegint-hi els aliments quan ja té la temperatura adequada (uns 180 ºC, és a dir, que bellugui però no fumegi) i controlem que no es cremi, també és saludable. A més, és una tècnica culinària molt apreciada perquè, si es fa bé, l’oli calent fa impacte en la superfície dels aliments, de manera que de seguida fa una crosta i no deixa que el líquid intern del producte surti enfora. Per aconseguir aquesta crosta cal submergir l’aliment en oli abundant; llavors no penetra a l’interior i les quilocalories finals són molt menors que no pas si es fregeix malament amb poc oli, perquè llavors s’aconsegueix l’efecte contrari: no es fa crosta i l’oli impregna tot l’interior del producte, que queda estovat i greixós. En canvi, la cocció a la planxa és una cocció seca i, si no es fa bé, hi ha el risc que l’aliment es deshidrati i acabi essent sec i dur. Podem coure a la planxa les verdures com l’albergínia, els carabassons i la ceba a rodanxes, els espàrrecs verds, els tomàquets… També és exquisit el peix a la planxa, però és molt delicat perquè la carn del peix es trenca de seguida; per aquest motiu les planxes que es fan servir per fer peix no tenen ratlles de relleu, cal que siguin de superfície plana amb què es pugui recollir la peça de peix amb l’espàtula i girar-la sense que es trenqui.
Per coure bé una peça de carn a la planxa, com la carn magra, una hamburguesa o un tall de pollastre cal triar una planxa de bona qualitat, que no sigui ratllada i que no tingui la capa superficial pelada: si no està en bon estat, cada vegada que s’hi cuini un aliment, una part dels metalls de la cobertura de la superfície en mal estat s’hi queda enganxada i això no és gens bo per a la salut.
Instruccions d’ús
• Es posa la planxa a foc moderat i no es perd de vista en tot el procés.
• Per l’escalfor que desprèn, sabreu que va agafant temperatura i abans no fumegi hi heu de posar l’aliment.
• Poseu un raig d’oli amb un setrill a la peça que s’ha de coure i poseu-la damunt la planxa per la part on hem posat l’oli.
• Llavors podeu posar el foc més fort perquè la carn se sobti ben sobtada i al cap d’una estona afluixar-lo.
• Si es posa l’oli a la superfície de la planxa, es farà una cocció com si fos la d’un fregit amb poc oli i l’aliment l’absorbirà.
• És important que la planxa sigui calenta perquè és l’única manera que tenim de fer un impacte a la superfície del producte per aconseguir marcar-lo i que els sucs interns no surtin enfora.
• Si la carn deixa anar sucs, vol dir que cal més temperatura i heu d’apujar el foc, perquè si no es deshidratarà i quedarà molt eixuta.
• Quan la part que es cou canviï de color i tingui l’aparença que ja és cuita, poseu el raig d’oli a la superfície superior que encara és crua i gireu el tall.
• Quan els talls ja siguin gairebé cuits, saleu-los, així la sal no haurà afavorit la pèrdua del líquid intern i la carn no s’endurirà.
• Compreu una bona planxa, com les que tenen una superfície, sense tefló, recoberta a la pedra.
• Si la que teniu és ratllada, pelada o s’enganxa, llenceu-la.
• Renteu sempre les planxes i paelles amb fregalls especials que no ratllin: és fonamental.
Recepta
És una recepta senzilla i que es prepara en poca estona.
Ingredients (per a dues persones)
• 200 g de carn magra (3 talls per persona)
• 1 all (opcional)
• 200 g de xampinyons
• ½ branca de canyella
• vi de cuina (vi ranci o vermut o vi blanc…)
• oli d’oliva
Preparació
• Renteu els xampinyons, deixeu-los sense gens de terra i escorreu-los.
• Talleu o trinxeu l’all.
• En una paella o cassola, tireu-hi una capa fina d’oli d’oliva i poseu-hi l’all, remeneu-lo vigilant que no es cremi i, així que comenci a canviar de color, poseu-hi els xampinyons tallats.
• Remeneu els xampinyons amb l’oli i l’all i llavors afegiu-hi la petita branca de canyella, en contacte amb l’oli i el suc perquè hi doni gust, i un polsim de sal.
• Deixeu que els bolets treguin una mica d’aigua i afegiu-hi un bon raig de vi, que pot ser un vi ranci de cuina, vi blanc, vermut… Tapeu la cassola, afluixeu el foc i deixeu que l’alcohol es vagi consumint.
• Si es beu tot el suc, podeu afegir-hi una mica d’aigua, ens convé que no quedi una cocció seca.
• Poseu els filets de la carn damunt una fusta de tallar i traieu-ne el greix visible del contorn.
• Poseu la planxa a foc moderat, mirant de no reescalfar-la massa però que sigui calenta quan calgui posar-hi la carn.
• Damunt la fusta de tallar, tireu un raig d’oli d’oliva verge extra a cada filet.
• Poseu-los sobre la planxa per la banda que hi ha l’oli.
• Si la planxa és calenta, la carn de seguida quedarà marcada. Quan tingui el color de carn cuita, poseu unes gotes d’oli a la cara superior del filet i gireu-lo.
• Quan gairebé sigui cuita, afegiu-hi la sal per sobre.
• Se serveixen 3 talls per persona. Teniu dues opcions: la primera s’ha de servir al plat al moment, la segona ens permet reservar-ho per menjar-s’ho més tard, si cal.
• Primera opció: la carn a la planxa, acabada de fer i servida al plat amb l’acompanyament dels xampinyons.
• Segona opció: posar la carn feta a la planxa amb els xampinyons i el suc en una cassola, tapar-la i passar-la pel foc sacsejant-la perquè la carn i els bolets amb suc es barregin, cosa que farà que ho puguem servir més tard i la carn encara sigui tendra.
Suggeriments
• És un segon plat, perquè és ric en proteïnes.
• Pot combinar molt bé amb un primer plat amb glúcids, com ara arròs o pasta amb una salsa de tomàquet o unes patates al forn. També pot combinar amb un plat vegetal: escalivada, albergínia a la planxa, mongeta tendra saltada…
• El plat també es pot fer amb filets de pit de pollastre, en lloc de la carn magra de porc.
Comentaris
• L’alcohol que es posa als xampinyons durant la cocció s’evaporarà i no en quedarà. També podeu no posar-n’hi, però hi dóna un gust i una aroma especials.
• No conté gluten.
Valoració nutricional
Aquesta recepta té una aportació calòrica moderada, amb un contingut elevat en proteïnes i greix però sense aportar glúcids. Caldria compensar l’àpat amb un aliment que tingués fibra i gens de greix, és a dir, amb alguna verdura cuita o amanida.

Receptes d’estiu: Crestes de tonyina

Les crestes són una pasta de forma semblant a una cresta de gall —també les anomenem empanada o panada— i poden estar farcides de tonyina o de carn. A les terres de ponent hi ha els panadons farcits d’espinacs amb panses i pinyons i n’hi ha de dolces amb el farciment de cabell d’àngel, com els panadons o pastissets de Tortosa.
Totes les crestes tenen un gran poder d’atracció. Són com capsetes estanques que ens conviden a descobrir què hi ha a dins. L’elaboració no és dificultosa però sí que és entretinguda i molt adequada per a qui els agraden les manualitats. També és una bona manera de gaudir de la cuina amb les criatures.

La massa es pot fer a casa o es pot comprar feta, ja que es venen uns paquets que tenen vint peces circulars fetes amb una massa molt fina. Segurament, la que es faci a casa no tindrà aquella primor i serà més semblant a la massa de les coques.
Abans les crestes es fregien i durant molts anys s’ha fet així, però ara és molt habitual coure-les al forn. Aquest canvi es deu al fet que la cocció al forn redueix la quantitat d’oli i això fa reduir molt les quilocalories de l’aliment. Les crestes acabades de fregir són cruixents i delicioses, però només si estan ben fregides: en oli net, abundant que les cobreixi i que sigui calent sense que es cremi. Si les feu al forn, acabades de fer també són delicioses i cruixents i amb molt menys greix.
Recepta
Aquí trobareu com es fa la massa i com farcir-les per fer unes crestes de tonyina, però també les podeu farcir amb trossets de pollastre rostit, amb carn picada de porc guisada o amb verdures.
Ingredients (per a fer un la massa i que en surtin 12 unitats)
• 250 g de farina fluixa de rebosteria
• 1 cullerada de postres de llevat en pols o Royal
• 1 ou
• 100g de mantega (que heu deixat a temperatura ambient)
• 3 cullerades soperes d’aigua
• un polsim de sal
Preparació
• En un bol gran, barregeu bé la farina amb el llevat i la sal
• Hi afegiu els altres ingredients: l’ou, la mantega —que serà tova perquè està a temperatura ambient— i l’aigua
• Amb una espàtula ho barregeu tot
• Quan no hi hagi grumolls de farina, tapeu el bol amb un film i deixeu reposar la massa a la nevera durant 20 minuts
• La traieu, la torneu a remenar un parell de cops i la tapeu una altra vegada per deixar-la reposar 20 minuts més
• Sobre una superfície enfarinada, hi poseu 12 porcions de la massa i en feu boletes
• Les estireu amb un corró o les cobriu amb el paper especial per a coure al forn i les aixafeu amb la base d’un cassó
• Si voleu fer circumferències perfectes, podeu fer servir un motlle rodó, però perdreu una mica de massa
• S’ha de fer servir farina fluixa, amb poc gluten i s’ha de treballar poc perquè interessa que la massa quedi elàstica
Ingredients (del farciment)
• 120 g de tonyina (1 llauna de conserva en oli, escorreguda)
• 1 tomàquet madur gran
• Olives verdes sense pinyol
• Pebrot escalivat (en conserva o casolà)
• 1 ou dur
• 1 ou per pintar les crestes
Preparació
• Poseu l’ou en un cassó amb aigua freda i afegiu-hi un rajolí de vinagre blanc perquè es pugui pelar millor. Quan comenci a bullir l’aigua, compteu 5 minuts i llavors el traieu i el refredeu amb aigua freda a raig d’aixeta
• Ratlleu el tomàquet i sofregiu-lo a la paella amb un raig d’oli perquè perdi aigua i quedi més concentrat
• Renteu el pebrot vermell i poseu-lo sencer en una safata amb paper vegetal, al forn, encès a dalt i a baix, a 180º C, fins que la pell estigui torrada i el pebrot perdi consistència i s’aclofi
• Quan estigui, cuit i no cremi, li traieu les llavors, el peleu i el feu a tires
• En un plat poseu-hi la tonyina ben escorreguda, que no degoti oli
• Afegiu-hi les tires del pebrot tallades a trossets i en poseu el que vulgueu, tot o la meitat
• Poseu-hi les olives sense pinyol trossejades, el tomàquet sofregit i l’ou dur esmicolat amb una forquilla
• Ho barregeu tot i ho repartiu entre les 12 unitats que heu estirat
• Doblegueu les masses rodones per la meitat i que quedin com mitges llunes, encareu les vores de la pasta i per tal que no s’obrin, les trepitgeu amb una forquilla. Això li donarà la forma arrissada característica que fa que semblin crestes
• Escalfeu el forn a 180º C i mentrestant poseu-les en una safata de forn folrada amb paper vegetal untat amb una mica d’oli de gira-sol i pinteu-les amb l’ou cru batut
• Poseu-les al forn fins que estiguin daurades, aproximadament uns 15 minuts
Suggeriments
• Es pot considerar que és un segon plat perquè estan fetes amb tonyina i ou, però no tenen la quantitat de proteïna d’un segon plat de peix
• És una preparació que aporta una mica de tot: una mica d’hidrats de carboni, una mica de proteïnes i una mica de greix i per tant es pot servir com un primer o segon que es pot acompanyar d’enciam o tomàquet amanit
• Combineu-lo amb un altre plat que també tingui una mica de glúcids i una mica de proteïna, com un plat de pasta a la bolonyesa o amb una amanida que porti formatge i fruits secs per acabar de completar tots els nutrients
Comentaris
• La massa comercialitzada conté gluten, però se’n poden preparar a casa amb una farina que no en tingui
• Serviu-ne tres per persona
Valoració nutricional
Aquesta recepta amb tres crestes fetes al forn té una aportació calòrica discreta i aporta una mica de cada nutrient.

Verdures d’estiu i altres cultius

L’Hort de Roselló és una de les seccions clàssiques de la revista Mètode: tres cops a l’any, el tècnic agrícola Josep Roselló ens descobreix informació fonamental i dades curioses sobre el cultiu de les verdures i hortalisses més típiques de les terres valencianes. Amb ell, qui no s’ha embrutat mai les mans de terra pot aprendre nocions bàsiques de com iniciar un cultiu hortolà en les millors condicions i que aquest perdure en el temps. Per a aquest estiu, hem preparat una selecció dels seus articles de dedicats a cultius relacionats amb l’estiu i també amb variants valencianes en perill de perdre’s o ser substituïdes per d’altres.

Les fruites i verdures de l’estiu

Tomaques, carabassetes, albergines, meló d’alger… Són les verdures més esperades i apreciades de la temporada d’estiu. Josep Roselló ens n’ha parlat a diversos articles, com per exemple a «Albergines dissenyades per a l’estiu», «Les carabassetes d’estiu» o «Els pebres de l’estiu». En aquests textos trobareu informació sobre les varietats valencianes, com aconseguir i conservar-ne les llavors i com procedir a plantar-les al vostre hort. I tot i que l’estiu no és època de menjar cols, tal com ens recorda Roselló: «qui fa cols pel juliol, en menja quan vol». En aquest article, descobrireu com ocupar les hores mortes d’aquest estiu amb un projecte que us regalarà cols per a Nadal. I si encara teniu temps, abans de tornar de les vacances, podeu provar de sembrar alls tendres cama llarga i cama curta, un cultiu típic de la comarca de la Safor i que ja a la tardor pot collir-se.

La importància de les variants valencianes

A través de l’Hort de Roselló, hem descobert també varietats tradicionals d’hortalisses i fruits el cultiu de les quals ha descendit fortament els últims anys, fins al punt que corren perill de desaparéixer. És el cas del cacau valencià, una planta provinent d’Amèrica i que va ser cultivada per primera vegada a València. La producció d’aquesta lleguminosa va adquirir gran importància a terres valencianes fins a arribar al segle XX, en què l’augment de les exportacions va suposar un descens del cultiu autòcton. Una situació similar és la que pateix el cèlebre garrofó de la paella, una varietat diferent en color i textura dels fesols estrangers, i que com alerta Josep Roselló, només és cultivat per «unes poques dotzenes de professionals […] fins al punt que un grup de cuiners i persones preocupades estan intentant protegir-lo amb una denominació d’origen».
Sobre la protecció de les varietats tradicions valencianes, aprofitem per a recomanar-vos un dels últims articles de l’Hort de Roselló, en què el tècnic agrícola ens parla del nou Pla de diversitat agrària valenciana de la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, orientat a la protecció de «varietats antigues d’hortalisses, fruiters i races ramaderes que formen part de la nostra història i tradició». Una lectura ben interessant per a reflexionar sobre els aspectes negatius de l’agricultura moderna i com pal·liar-los a través d’accions conjuntes de gestors, agricultors i consumidors.
Descobreix la resta d’articles de l’Hort de Roselló al nostre web
Josep Lluís Barona és catedràtic d’Història de la Ciència de la Universitat de València.
QUÈ ÉS MÈTODE?

El Girona FC elegeix el groc per a la segona equipació


L’equip del Girona FC lluirà el groc en els seus partits lluny de l’estadi de Montilivi. El club ha anunciat com serà la segona equipació d’aquesta temporada: groc intens amb els detalls de groc mostassa.
Groc intens amb detalls de color mostassa 💥💛😍

La nova segona equipació del Girona FC, la nostra Segona Pell!
La samarreta, amb la publicitat d’una casa d’apostes al pit, té el lema ‘Orgull gironí’ al clatell i una petita senyera brodada a la part baixa.
La tercera equipació, que estrenarà demà en el partit amb el Vila-reial, combina el blau cel amb el blau marí.