INFORME ANUAL
El català perd sintonia a la tele
EL CAC denuncia la desigualtat de l'oferta a favor del castellà des de la implantació de la TDT
La ràdio manté un equilibri en l'oferta, ja que totes les emissores han de complir la normativa catalana
JOSEP LOASO
Dimarts, 19 de juliol del 2016 - 13:40 CEST
La implantació de la televisió digital terrestre (TDT) ha provocat un espectacular augment de l'oferta audiovisual, però majoritàriament en castellà, cosa que ha comportat que pràcticament 'es mengi' l'oferta en català. Així, en aquesta última dècada, l'oferta de canals de TDT en castellà s'ha multiplicat per cinc a Catalunya, però l'audiència de la tele en català ha caigut 10 punts en aquest mateix període.
Aquesta és la principal dada que ofereix l'últim informe anual del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC), que destaca l'"important descens" sofert per la tele en català, al qual també ha contribuït el 'boom' de la tele de pagament i les noves formes de distribució audiovisual per internet; totes bàsicament en castellà.
El treball precisa que l'audiència de tots els canals en català el 2005 era del 29,7%, però el 2015 ja havia caigut fins al 19,8%. En el cas concret de TV-3, la seva audiència s'ha reduït en aquesta dècada 10 punts percentuals.
En l'entorn analògic del 2005, previ a la implantació de la TDT, a Catalunya es podien sintonitzar sis canals de cobertura estatal en castellà (TVE-1, La 2, A-3 TV, Tele 5, Cuatro i la incipient La Sexta), i dos en català (TV-3, K3-33), a més de les locals (com BTV i CityTV). Però finals del 2015, l'oferta és totalment diferent: 32 canals de cobertura estatal en castellà i 8 en català, a més de les desconnexions de TVE-Catalunya i les televisions locals.
Per al CAC, amb la digitalització de la tele "no s'ha tingut en compte la diversitat cultural i lingüística de l'Estat, malgrat que aquest precepte estava inclòs a la llei 7/2010, general de la comunicació audiovisual". Això ha provocat que, una dècada després, "l'evolució de l'oferta de canals en català i en castellà ha sigut l'oposada".
Per al CAC, un dels reptes futurs és garantir la presència de la llengua catalana, "malgrat la falta d'igualtat competitiva dels prestadors catalans en relació amb els dels àmbits espanyol i global". Per aquesta raó, el Consell està elaborant, per encàrrec del Parlament, un Llibre Blanc de l'audiovisual català, treball que presentarà un conjunt de propostes per consolidar i enfortir l'audiovisual català i en català.
De fet, l'informe anual ja suggereix que convindria tenir competències plenes sobre l'espectre radioelèctric, així com sobre regulació de xarxes i de continguts d'internet. I conseqüentment, veu necessari que el CAC evolucionés cap a una autoritat catalana de les comunicacions, amb competències sobre tots els àmbits d'aquest macrosector.
La implantació de la televisió digital terrestre (TDT) ha provocat un espectacular augment de l'oferta audiovisual, però majoritàriament en castellà, cosa que ha comportat que pràcticament 'es mengi' l'oferta en català. Així, en aquesta última dècada, l'oferta de canals de TDT en castellà s'ha multiplicat per cinc a Catalunya, però l'audiència de la tele en català ha caigut 10 punts en aquest mateix període.
Aquesta és la principal dada que ofereix l'últim informe anual del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC), que destaca l'"important descens" sofert per la tele en català, al qual també ha contribuït el 'boom' de la tele de pagament i les noves formes de distribució audiovisual per internet; totes bàsicament en castellà.
El treball precisa que l'audiència de tots els canals en català el 2005 era del 29,7%, però el 2015 ja havia caigut fins al 19,8%. En el cas concret de TV-3, la seva audiència s'ha reduït en aquesta dècada 10 punts percentuals.
En l'entorn analògic del 2005, previ a la implantació de la TDT, a Catalunya es podien sintonitzar sis canals de cobertura estatal en castellà (TVE-1, La 2, A-3 TV, Tele 5, Cuatro i la incipient La Sexta), i dos en català (TV-3, K3-33), a més de les locals (com BTV i CityTV). Però finals del 2015, l'oferta és totalment diferent: 32 canals de cobertura estatal en castellà i 8 en català, a més de les desconnexions de TVE-Catalunya i les televisions locals.
Per al CAC, amb la digitalització de la tele "no s'ha tingut en compte la diversitat cultural i lingüística de l'Estat, malgrat que aquest precepte estava inclòs a la llei 7/2010, general de la comunicació audiovisual". Això ha provocat que, una dècada després, "l'evolució de l'oferta de canals en català i en castellà ha sigut l'oposada".
LA RÀDIO, LA PART POSITIVA
Si a la televisió, el panorama per al català és pessimista, a la ràdio passa tot al contrari, perquè, segons el CAC, la Generalitat és competent en l'adjudicació de llicències. Així, totes les emissores que hi ha a Catalunya (321 en FM) estan subjectes a la normativa catalana. I aquesta obliga a incorpora el català, com a mínim, en el 50% del temps d'emissió. El mateix passa en relació amb la música, que ha d'incorporar un mínim del 25% de cançons en català.Per al CAC, un dels reptes futurs és garantir la presència de la llengua catalana, "malgrat la falta d'igualtat competitiva dels prestadors catalans en relació amb els dels àmbits espanyol i global". Per aquesta raó, el Consell està elaborant, per encàrrec del Parlament, un Llibre Blanc de l'audiovisual català, treball que presentarà un conjunt de propostes per consolidar i enfortir l'audiovisual català i en català.
De fet, l'informe anual ja suggereix que convindria tenir competències plenes sobre l'espectre radioelèctric, així com sobre regulació de xarxes i de continguts d'internet. I conseqüentment, veu necessari que el CAC evolucionés cap a una autoritat catalana de les comunicacions, amb competències sobre tots els àmbits d'aquest macrosector.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada