Trotski atura el procés
Tres organitzacions trotskistes integrades a la CUP, amb un vot cadascuna, decanten l'empat previ de les territorials que s'havia produït dissabte
Una de les lliçons que ha après l'opinió pública catalana en aquests
darrers tres mesos és que la CUP funciona a través d'un sistema de presa
de decisions molt complicat. No només això, sinó que l'empat de
l'assemblea de Sabadell encara va cafegir més complexitat al com, el
quan i, sobretot, el qui decisia sobre la investidura d'Artur Mas.
Esquemàticament, dissabte van posicionar-se les bases territorials i,
diumenge, a aquesta opinió s'hi va afegir la de les organitzacions amb
militància pròpia.
El resultat de les assemblees territorials va tornar a reflectir el mateix empat de Sabadell. Tant
l'opció d'investir com la de no investir van aprovar-se exactament amb
el mateix percentatge: 29 sí; 27 no i 1 abstenció. Empat, doncs. I alguna gent que votava contradictòriament, sense que això desfés la igualtat.
I diumenge, tot es decanta
Però, diumenge, tot va canviar. Al Consell Polític -ampliat amb el Grup d'Acció Parlamentària- també hi votaven els representants de les organitzacions adherides. que són Arran, Col·lectiu Drassanes, Constituents per la Ruptura, Coordinadora Obrera Sindical (COS), Corrent Roig, Crida Constituent, En Lluita, Endavant OSAN, Lluita Internacionalista (LI), Poble Lliure, i el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC). Això va canviar els resultats fins que l'opció contrària a la investudura va obtenir el suport de 36 sí, 30 no i 1 abstenció. La possibilitat contrària, ara sí, va ser derrotada: 34 no, 32 sí i 1 abstenció. Dos vots de diferència, només.
No només ells, òbviament, però el fet és que les tres organitzacions trotskistes -amb un vot cadascuna- van coindidir a barrar el pas a la investidura. Un fet curiós, perquè Lluita Internacionalista, Corrent Roig i En Lluita són forces sense contrast electoral i que, a més, tenen referents estatals, tot i que reconeixen el dret a l'autodeterminació de Catalunya. Trotski i Catalunya continuen una dialèctica que va començar fa gairebé un segle.
I diumenge, tot es decanta
Però, diumenge, tot va canviar. Al Consell Polític -ampliat amb el Grup d'Acció Parlamentària- també hi votaven els representants de les organitzacions adherides. que són Arran, Col·lectiu Drassanes, Constituents per la Ruptura, Coordinadora Obrera Sindical (COS), Corrent Roig, Crida Constituent, En Lluita, Endavant OSAN, Lluita Internacionalista (LI), Poble Lliure, i el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC). Això va canviar els resultats fins que l'opció contrària a la investudura va obtenir el suport de 36 sí, 30 no i 1 abstenció. La possibilitat contrària, ara sí, va ser derrotada: 34 no, 32 sí i 1 abstenció. Dos vots de diferència, només.
No només ells, òbviament, però el fet és que les tres organitzacions trotskistes -amb un vot cadascuna- van coindidir a barrar el pas a la investidura. Un fet curiós, perquè Lluita Internacionalista, Corrent Roig i En Lluita són forces sense contrast electoral i que, a més, tenen referents estatals, tot i que reconeixen el dret a l'autodeterminació de Catalunya. Trotski i Catalunya continuen una dialèctica que va començar fa gairebé un segle.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada