INVESTIGACIÓ D'ASTROFÍSICA
¿El novè planeta del sistema solar?
Investigadors nord-americans troben evidències de l'existència d'un objecte als confins del sistema
El cos celeste, que tindria una massa 10 vegades la de la Terra, exerceix una atracció gravitatòria sobre altres objectes
Antonio Madridejos
Dimecres, 20 de gener del 2016 - 22:34 CET
EL PERIODICO
Investigadors nord-americans asseguren haver obtingut proves convincents, tot i que encara no observacions directes, de l’existència del novè planeta del Sistema Solar, a vegades conegut com a planeta X, un hipotètic cos l’existència del qual ja va ser proposada a principis del segle XX. El planeta, al qual se li suposa una mida 10 vegades menor que el de la Terra, se situa en els confins del sistema a una distància mitjana del Sol extraordinària –uns 90.000 milions de quilòmetres– i triga entre 10.000 i 20.000 anys a traçar una òrbita completa.
L’existència del planeta pot deduir-se, segons els autors del treball, gràcies a una simulació informàtica basada en els efectes gravitatoris que exerceix sobre sis cossos més del sistema solar situats més enllà de l’òrbita de Neptú, en l’anomenat Cinturó de Kuiper, entre ells el planeta nan Sedna, descobert el 2003.
La investigació, que s’ha publicat a la revista especialitzada Astronomical Journal, ha estat encapçalada per dos astrofísics de renom, Konstantin Batygin i Mike Brown, de l’Institut Tecnològic de Califòrnia (Caltech).
Brown explica en un comunicat distribuït per Caltech que el suposat novè planeta té 5.000 vegades la massa de Plutó, «per tant (en qüestió de mida), no hi hauria d’haver cap debat sobre la seva condició de verdader planeta». A més a més, a diferència del que passa amb Plutó, que va ser degradat a la categoria de planeta nan el 2006, el nou planeta «domina gravitatòriament el seu veïnatge del sistema solar».
«Encara que al principi érem bastant escèptics sobre l’existència d’aquest planeta, per primera vegada en més de 150 anys hi ha evidència sòlida que el cens planetari del sistema solar està incomplet», diu Batygin. «Només s’han descobert dos autèntics planetes des de l’antiguitat –Urà i Neptú, tots dos al segle XIX– i aquest seria el tercer. Hi ha una part molt important del nostre sistema solar que encara queda per ser descoberta, cosa que resulta molt emocionant», afegeix Brown.
MASSA CASUALITATS / El camí cap al descobriment teòric no va ser senzill. El 2014, un antic posdoc de Brown, Chad Trujillo, i el seu col·lega Scott Shepherd van publicar un article en què destacaven que 13 dels objectes del Cinturó de Kuiper tenien una estranya característica orbital. A partir d’allà, Brown –especialista en observació– i Batygin –físic teòric– van començar a pensar el motiu. Tots dos es van adonar que els sis objectes més distants de l’article de Trujillo i Shepherd «seguien òrbites el·líptiques que apuntaven en la mateixa direcció», subratlla la nota de Caltech. Els sis també tenen una òrbita inclinada semblant. «La probabilitat que això pasi és d’aproximadament el 0,007%. Bàsicament no passa a l’atzar», diu Brown. L’explicació que ofereixen és que les òrbites d’aquells petits planetes nans i asteroides es veuen afectades per la gravetat d’un llunyà planeta de massa molt superior.
EL PERIODICO
Investigadors nord-americans asseguren haver obtingut proves convincents, tot i que encara no observacions directes, de l’existència del novè planeta del Sistema Solar, a vegades conegut com a planeta X, un hipotètic cos l’existència del qual ja va ser proposada a principis del segle XX. El planeta, al qual se li suposa una mida 10 vegades menor que el de la Terra, se situa en els confins del sistema a una distància mitjana del Sol extraordinària –uns 90.000 milions de quilòmetres– i triga entre 10.000 i 20.000 anys a traçar una òrbita completa.
L’existència del planeta pot deduir-se, segons els autors del treball, gràcies a una simulació informàtica basada en els efectes gravitatoris que exerceix sobre sis cossos més del sistema solar situats més enllà de l’òrbita de Neptú, en l’anomenat Cinturó de Kuiper, entre ells el planeta nan Sedna, descobert el 2003.
La investigació, que s’ha publicat a la revista especialitzada Astronomical Journal, ha estat encapçalada per dos astrofísics de renom, Konstantin Batygin i Mike Brown, de l’Institut Tecnològic de Califòrnia (Caltech).
Brown explica en un comunicat distribuït per Caltech que el suposat novè planeta té 5.000 vegades la massa de Plutó, «per tant (en qüestió de mida), no hi hauria d’haver cap debat sobre la seva condició de verdader planeta». A més a més, a diferència del que passa amb Plutó, que va ser degradat a la categoria de planeta nan el 2006, el nou planeta «domina gravitatòriament el seu veïnatge del sistema solar».
«Encara que al principi érem bastant escèptics sobre l’existència d’aquest planeta, per primera vegada en més de 150 anys hi ha evidència sòlida que el cens planetari del sistema solar està incomplet», diu Batygin. «Només s’han descobert dos autèntics planetes des de l’antiguitat –Urà i Neptú, tots dos al segle XIX– i aquest seria el tercer. Hi ha una part molt important del nostre sistema solar que encara queda per ser descoberta, cosa que resulta molt emocionant», afegeix Brown.
MASSA CASUALITATS / El camí cap al descobriment teòric no va ser senzill. El 2014, un antic posdoc de Brown, Chad Trujillo, i el seu col·lega Scott Shepherd van publicar un article en què destacaven que 13 dels objectes del Cinturó de Kuiper tenien una estranya característica orbital. A partir d’allà, Brown –especialista en observació– i Batygin –físic teòric– van començar a pensar el motiu. Tots dos es van adonar que els sis objectes més distants de l’article de Trujillo i Shepherd «seguien òrbites el·líptiques que apuntaven en la mateixa direcció», subratlla la nota de Caltech. Els sis també tenen una òrbita inclinada semblant. «La probabilitat que això pasi és d’aproximadament el 0,007%. Bàsicament no passa a l’atzar», diu Brown. L’explicació que ofereixen és que les òrbites d’aquells petits planetes nans i asteroides es veuen afectades per la gravetat d’un llunyà planeta de massa molt superior.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada