Captura de pantalla 2016-01-21 a les 20.57.44
El famós vídeo d’Antena 3 en què s’inventen una connexió malèvola entre la CUP, Podem i Veneçuela ha causat indignació i rialles a parts iguals. La tesi del reportatge és senzillament demencial i això ha fet que molta gent se’l prengués com una broma. Però la pràctica periodística i política causa indignació. I cal que siga denunciada contundentment.
En primer lloc, és obvi que presentar com una mena de secret un viatge públic, del qual els protagonistes van parlar i sobre el qual més tard van escriure articles, és una manipulació perversa. Manipulació accentuada pel format de les imatges, expressament pensat per a dotar d’una aurèola de clandestinitat allò que de clandestí no en tenia res.
Ara, l’element central és aquell de què Antena 3 no vol parlar. Qui va enregistrar aquestes imatges? Qui els les va facilitar? On han estat guardades fins ara? Per què ara han eixit a la llum pública? Com és que Antena 3 no adverteix als seus espectadors d’on provenen? I, finalment, Antena 3 és conscient que és utilitzada? Ho consent?
No en tinc cap prova, però la lògica indica que aquestes imatges només poden haver estat enregistrades per la policia. En un seguiment molt més que discutible i que el ministre d’Interior espanyol hauria d’aclarir per què es va fer. Per què filmava gent que havia estat convidada a fer un viatge? Què volien aconseguir filmant Anna Gabriel mentre fumava una cigarreta? A quina ordre responia, això?
Però si l’enregistrament en si ja és greu, cedir-lo amb intencionalitat política és gravíssim. I encara ho és més el comportament d’Antena 3, indecent i reprovable professionalment.
Això no és cap investigació, com van dir. Perquè una investigació només ho és si la comença un periodista i si qui investiga és el periodista. Altrament, si el periodista rep alguna cosa sense demanar-la, aleshores és una filtració. I en aquest cas, cal tenir sempre la màxima prevenció i advertir els espectadors, perquè no hi ha cap filtració que no siga interessada.
Antena 3, amb aquest vídeo, va passar per alt tots els criteris deontològics haguts i per haver. I encara va fer una cosa més greu: manipular la realitat per fer veure que destapava un afer que els protagonistes haurien volgut mantenir en secret. Cosa absolutament falsa. No era tan difícil de saber que en això mentien: Anna Gabriel mateix va escriure almenys un article explicant el viatge i la premsa veneçolana en va parlar a bastament.
Posar una cadena de televisió al servei d’allò que a Itàlia en deien els ‘periodistes d’uniforme’ és molt greu. Però també cal reconèixer que demostra fins a quin punt estan disposats a mentir i manipular sobre allò que siga i com siga per canviar una realitat que els molesta. Els uniformats i els que ixen en pantalla. Tots.