pobresa
Les majors 62 fortunes acumulen la riquesa de 3.600 milions de persones
Un informe sobre desigualtat de l'ONG Oxfam del 2015 adverteix que hi ha 7,6 bilions de dòlars ocults en paradisos fiscals
Redacció- Nd | 18/01/2016 a les 10:57h
Imatge de la situació a la Franja de Gaza | Anas al Baba/Oxfam
L'escletxa
entre rics i pobres ha augmentat el 2015 a escala mundial i les 62
fortunes més grans acumulen els mateixos diners que 3.600 milions de
persones, la meitat més pobre de la humanitat. Són xifres d'un informe elaborat per l'ONG Oxfam i que també xifra en 7,6 bilions el capital ocult en paradisos fiscals.
Titulat Una economia al servei de l'1%, recull que la desigualtat extrema ha arribat a cotes "insuportables" i l'organització fa una crida a actuar sobre aquestes diferències "per combatre amb èxit la pobresa". L'estudi indica que, mentre que el 50% de la nova riquesa generada des de començaments de segle ha anat a parar a un 1% de la població, la meitat més pobre del món amb prou feines ha millorat.
Paradisos fiscals
Gairebé una tercera part de la fortuna dels africans més rics, prop de 500.000 milions de dòlars, es troben en paradisos fiscals, fet que podria suposar als països d'aquest continent pèrdues anuals de 14.000 milions en concepte d'ingressos fiscals i que podrien salvar la vida de quatre milions de nens i pagar els salaris de suficients professors com per escolaritzar tot el continent.
Oxfam ha analitzat 200 empreses, entre les quals hi ha les més grans del món, i ha conclòs que nou de cada deu tenen presència en països considerats paradisos fiscals. L'any 2014, la inversió dirigida a aquests estats opacs ha estat gairebé quatre vegades més gran que la registrada el 2001.
Els diners també estableixen les seves particulars diferències per gènere. Només 9 de les 62 principals fortunes pertanyen a dones i només hi ha 24 presidentes en les companyies de la llista Fortune 500.
Propostes
"El problema no és la falta de riquesa del món. Senzillament, no és raonable ni des del punt de vista econòmic ni, per descomptat l'ètic, que hi hagi tant en mans de tan pocs", apunta l'informe, que demana als líders mundials que prenguin mesures.
Les propostes d'Oxfam inclouen pagar als treballadors un salari digne que redueixi les diferències amb els alts directius. Com a exemple, l'organització cita que el president de la principal empresa de tecnologia de la informació de l'Índia guanya 416 vegades més que un empleat mitjà.
L'ONG també insta a fomentar la igualtat econòmica i els drets de les dones, així com a posar límit a la capacitat d'influència dels grups de pressió. Alhora, proposa modificar el sistema mundial de recerca i desenvolupament i de fixació de preus de medicaments per garantir l'accés de totes les persones a aquests productes.
En termes fiscals i d'inversió, Oxfam planteja distribuir l'esforç "de manera justa i equitativa", traslladant cap a la riquesa i el capital la càrrega que pesa ara sobre el treball i el consum, i introduir una despesa pública progressiva, amb prioritat per a la gratuïtat de serveis públics.
Titulat Una economia al servei de l'1%, recull que la desigualtat extrema ha arribat a cotes "insuportables" i l'organització fa una crida a actuar sobre aquestes diferències "per combatre amb èxit la pobresa". L'estudi indica que, mentre que el 50% de la nova riquesa generada des de començaments de segle ha anat a parar a un 1% de la població, la meitat més pobre del món amb prou feines ha millorat.
Paradisos fiscals
Gairebé una tercera part de la fortuna dels africans més rics, prop de 500.000 milions de dòlars, es troben en paradisos fiscals, fet que podria suposar als països d'aquest continent pèrdues anuals de 14.000 milions en concepte d'ingressos fiscals i que podrien salvar la vida de quatre milions de nens i pagar els salaris de suficients professors com per escolaritzar tot el continent.
Oxfam ha analitzat 200 empreses, entre les quals hi ha les més grans del món, i ha conclòs que nou de cada deu tenen presència en països considerats paradisos fiscals. L'any 2014, la inversió dirigida a aquests estats opacs ha estat gairebé quatre vegades més gran que la registrada el 2001.
Els diners també estableixen les seves particulars diferències per gènere. Només 9 de les 62 principals fortunes pertanyen a dones i només hi ha 24 presidentes en les companyies de la llista Fortune 500.
Propostes
"El problema no és la falta de riquesa del món. Senzillament, no és raonable ni des del punt de vista econòmic ni, per descomptat l'ètic, que hi hagi tant en mans de tan pocs", apunta l'informe, que demana als líders mundials que prenguin mesures.
Les propostes d'Oxfam inclouen pagar als treballadors un salari digne que redueixi les diferències amb els alts directius. Com a exemple, l'organització cita que el president de la principal empresa de tecnologia de la informació de l'Índia guanya 416 vegades més que un empleat mitjà.
L'ONG també insta a fomentar la igualtat econòmica i els drets de les dones, així com a posar límit a la capacitat d'influència dels grups de pressió. Alhora, proposa modificar el sistema mundial de recerca i desenvolupament i de fixació de preus de medicaments per garantir l'accés de totes les persones a aquests productes.
En termes fiscals i d'inversió, Oxfam planteja distribuir l'esforç "de manera justa i equitativa", traslladant cap a la riquesa i el capital la càrrega que pesa ara sobre el treball i el consum, i introduir una despesa pública progressiva, amb prioritat per a la gratuïtat de serveis públics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada