escassa implantació taronja
Ciutadans i el seu Pla Hidrològic fracassen a les Terres de l'Ebre
El partit de Rivera només va aconseguir el 7,9% dels vots de les eleccions generals a les comarques per on passa el riu
ARXIU / JOAN PUIG
Una manifestació contra el Pla Hidrològic Nacional del PP, a Tortosa, el 2003.
Rafa Julve
Dimecres, 6 de gener del 2016 - 22:04 CET
EL PERIODICO
Ciutadans va obtenir en les eleccions generals 489.503 vots (el 13,05%) a Catalunya, però pocs en va aconseguir a les Terres de l’Ebre. Hi deu haver altres raons, per descomptat, però la seva proposta d’impulsar un Pla Hidrològic Nacional per centralitzar la gestió de l’aigua –per convertir-la en una «competència estratègica nacional» que eviti «una visió localista i un model insolidari en l’ús de l’aigua»– no li ha servit precisament per implantar-se amb força a les comarques per on passa el riu. De les 84.789 persones que van votar en els comicis del 20-D als 52 municipis de la Terra Alta, la Ribera d’Ebre, el Baix Ebre i el Montsià, només 6.672 (el 7,9%) es van decantar pel partit taronja.
A Tortosa, la localitat més poblada de la zona i capital del Baix Ebre, Ciutadans va recopilar 1.474 paperetes de les 15.090 que es van introduir a les urnes. A Amposta, capital del Montsià, 802 persones van votar el partit taronja de les 9.441 que hi van participar. A Gandesa (Terra Alta), la força d’Albert Rivera va obtenir 116 sufragis d’un total de 1.384, mentre que a Móra d’Ebre (Ribera d’Ebre) va registrar 234 paperetes de les 2.625 que es van comptabilitzar en total.
En tots aquests municipis encara estan molt fresques en la memòria les manifestacions que es van organitzar durant la dècada passada en protesta contra el Pla Hidrològic Nacional que volia portar a terme el Govern de José María Aznar. Que algú insisteixi ara a recuperar la idea no sembla la millor manera per captivar la població.
AL DARRERE DEL PP
Passar de biaix en aquesta qüestió –almenys els seus màxims dirigents estatals no la van esmentar– ha sigut un dels factors que li han servit al PP per imposar-se a Ciutadans a les Terres de l’Ebre. Els populars només van quedar al darrere de la força taronja en dos municipis de la regió (Móra d’Ebre i Xerta), però és que, a més, van ser el partit més votat a Caseres, amb 43 vots, i a Corbera d’Ebre, amb 123. Aquests dos nuclis de la Terra Alta i Pontons (Alt Penedès), l’únic poble de Catalunya on l’alcalde és del PP, són les tres localitats catalanes on els conservadors van guanyar les eleccions generals.
Ciutadans, que el 20-D va vèncer en sis municipis (Salou, Vila-seca,
Roses, Vilamalla, Arres i Mont-roig del Camp), va ser l’últim partit amb
representació al Congrés a la gran majoria de localitats de les Terres
de l’Ebre. Només es va poder consolar amb el fracàs d’Unió Democràtica.
La Palma d’Ebre i Rasquera van ser les úniques poblacions en què els
democristians van superar en vots el partit de Rivera. En una altra van
empatar i a les 49 restants, encara que fos per un parell de vots (s’ha
de tenir en compte que el cens és molt baix en diverses d’aquestes
localitats), Ciutadans va quedar al davant.
També va avantatjar el PSC a Arnes, Vilalba dels Arcs, l’Ampolla i Santa Bàrbara, i Democràcia i Llibertat, a la Sénia.
EL PERIODICO
Ciutadans va obtenir en les eleccions generals 489.503 vots (el 13,05%) a Catalunya, però pocs en va aconseguir a les Terres de l’Ebre. Hi deu haver altres raons, per descomptat, però la seva proposta d’impulsar un Pla Hidrològic Nacional per centralitzar la gestió de l’aigua –per convertir-la en una «competència estratègica nacional» que eviti «una visió localista i un model insolidari en l’ús de l’aigua»– no li ha servit precisament per implantar-se amb força a les comarques per on passa el riu. De les 84.789 persones que van votar en els comicis del 20-D als 52 municipis de la Terra Alta, la Ribera d’Ebre, el Baix Ebre i el Montsià, només 6.672 (el 7,9%) es van decantar pel partit taronja.
A Tortosa, la localitat més poblada de la zona i capital del Baix Ebre, Ciutadans va recopilar 1.474 paperetes de les 15.090 que es van introduir a les urnes. A Amposta, capital del Montsià, 802 persones van votar el partit taronja de les 9.441 que hi van participar. A Gandesa (Terra Alta), la força d’Albert Rivera va obtenir 116 sufragis d’un total de 1.384, mentre que a Móra d’Ebre (Ribera d’Ebre) va registrar 234 paperetes de les 2.625 que es van comptabilitzar en total.
En tots aquests municipis encara estan molt fresques en la memòria les manifestacions que es van organitzar durant la dècada passada en protesta contra el Pla Hidrològic Nacional que volia portar a terme el Govern de José María Aznar. Que algú insisteixi ara a recuperar la idea no sembla la millor manera per captivar la població.
AL DARRERE DEL PP
Passar de biaix en aquesta qüestió –almenys els seus màxims dirigents estatals no la van esmentar– ha sigut un dels factors que li han servit al PP per imposar-se a Ciutadans a les Terres de l’Ebre. Els populars només van quedar al darrere de la força taronja en dos municipis de la regió (Móra d’Ebre i Xerta), però és que, a més, van ser el partit més votat a Caseres, amb 43 vots, i a Corbera d’Ebre, amb 123. Aquests dos nuclis de la Terra Alta i Pontons (Alt Penedès), l’únic poble de Catalunya on l’alcalde és del PP, són les tres localitats catalanes on els conservadors van guanyar les eleccions generals.
Els resultats de Ciutadans a les comarques de l'Ebre
Terra Alta: 337 vots de 6.227
Ribera d'Ebre: 648 vots d'11.575
Baix Ebre: 2.985 vots de 35.626
Montsià: 2.662 vots de 31.361
Total: 6.672 vots de 84.789
També va avantatjar el PSC a Arnes, Vilalba dels Arcs, l’Ampolla i Santa Bàrbara, i Democràcia i Llibertat, a la Sénia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada