eleccions espanyoles 20-D

Les deu grans incògnites de les eleccions del 20-D

Qui guanyarà a Catalunya en les eleccions més igualades de la història?; caurà la participació?; quins efectes tindrà sobre el procés sobiranista?; el bipartidisme espanyol s'acabarà per sempre?; realment perdrà tants diputats el PP?; entre les preguntes que es resoldran diumenge

GRÀFICS Evolució resultats eleccions espanyoles a Catalunya i a l'Estat

Arnau Urgell-Nd | 19/12/2015 a les 19:35h

Especial: 20-D: eleccions espanyoles 2015

Estelades, senyeres i banderes europees en un acte de campanya del 20-D | Adrià Costa

Aquest diumenge se celebren les eleccions espanyoles al Congrés i al Senat. Els col·legis electorals obriran a les nou del matí i, com és habitual, es tancaran a les vuit del vespre. A aquesta hora –malgrat que es continuarà votant a les Illes Canàries- TV3 farà públic els resultats d'un sondeig que ha encarregat, conjuntament amb TVE i altres televisions autonòmiques, a l'empresa TNC Demoscopia. Dues hores després ja s'espera que hi hagi el 90% dels resultats escrutats –en directe a NacióDigital- i que, per tant, part de les incògnites de la jornada estiguin resoltes. A continuació, us en presentem deu de les principals tant a Catalunya com al conjunt de l'Estat.

Cinc grans incògnites a Catalunya

Qui guanyarà en les eleccions més igualades de la història? La campanya del 20-D va començar a Catalunya amb fins a cinc formacions (ERC, Democràcia i Llibertat, En Comú Podem, C's i el PSC) amb opcions reals guanyar, una situació absolutament inèdita en la història del país. Després de quinze dies, tot apunta que el PSC és el partit que n'ha quedat més despenjat, que Democràcia i Llibertat ha millorat una mica les expectatives i que el desgast de Ciutadans a nivell estatal també es pot notar a Catalunya. Sigui com sigui, mai com en aquesta ocasió és difícil fer previsions més enllà de situar el PP com a sisena formació i UDC molt probablement fora del Congrés.

Hi haurà “vot dual” molt pronunciat? Catalunya sempre ha tingut un “vot dual” entre les eleccions al Parlament i les espanyoles. CiU guanyava quasi sempre en un cas i en les altres ho feia sempre el PSC. La situació es va trencar fa quatre anys amb la primera victòria de la federació nacionalista. Ara, amb un mapa de partits absolutament diferent, caldrà veure com es reconfigura aquest “vot dual”. En destaca el més que previsible èxit d'En Comú Podem que podria igualar el número de diputats de Catalunya Sí que es Pot el 27-S –en aquest cas amb 47 escons en joc, en comptes dels 135 del Parlament-.

Caurà la participació? A les eleccions del 27 de setembre es va registrar una participació històrica del 77,4%. Una xifra només superada pels comicis estatals del 1982 (80,8%). Ara, i tot just tres mesos després de votar, caldrà veure fins a quin punt hi ha un cansament entre la ciutadania. Fa quatre anys la participació a Catalunya va ser del 66,8%.

Quins efectes tindrà sobre el procés sobiranista? Les eleccions espanyoles arriben quasi tres mesos després de les del 27-S però, encara, amb un govern en funcions i pendent de si Junts pel Sí i la CUP tanquen un acord in extremis. Més enllà d'aquesta qüestió, caldrà veure si els resultats d'aquest diumenge poden tenir efectes en la política catalana. En Comú Podem promet un referèndum; C's assegura que si guanyen s'haurà acabat el procés; mentre ERC té moltes opcions de tornar a superar CDC, després de la victòria assolida a les europees de l'any passat.

Com reaccionarà el votant de la CUP? La CUP no es presenta a les eleccions i aquesta setmana ha fet una crida a l'abstenció. Tanmateix, més enllà dels cercles més militants –i fins i tot en el seu si- s'espera que bona part dels més de 300.000 votants “cupaires” del 27-S sí que acudeixin a les urnes. ERC i En Comú Podem han protagonitzat aquests dies una lluita més o menys explícita per tal d'atraure aquest electorat que, fins i tot, podria acabar decantant la victòria.

Cinc grans incògnites a Espanya

Realment perdrà tants diputats el PP? En una legislatura marcada per una crisi que no acaba de remetre i la corrupció, tot apunta a una gran patacada del Partit Popular. Tanmateix, les mateixes enquestes que pronostiquen que la formació de Mariano Rajoy pot perdre 60 o 70 diputats assenyalen que mantindria un avantatge important respecte el PSOE. Ara bé, realment perdrà tants diputats com mostren alguns sondejos o, finalment, aconseguirà retenir part del seu electorat més fidel?

El bipartidisme s'acabarà per sempre aquest diumenge? Les eleccions del 20-D són les primeres a nivell estatal on no només hi ha dos partits amb opcions d'aconseguir desenes de diputats. A banda de PP i PSOE, aquest diumenge irrompran en força Podem –amb la seva marca o coalicions associades- i C's. Serà la fi del bipartidisme espanyol o només un accident històric? Això sí, cal tenir en compte un sistema electoral poc propici a partits emergents ja que en un gran nombre de províncies només estan en joc tres o cinc diputats.

Hi haurà “remuntada” de Podem i desgast de Ciutadans? Durant les dues setmanes de campanya s'han percebut dues tendències importants: la “remuntada” de Podem i el desgast de Ciutadans –i en menor grau del PSOE-. De nou, és difícil de preveure com es traduiran aquests dos corrents de fons aquest diumenge i, fins a quin punt, un increment del percentatge de vot al partit de Pablo Iglesias el pot acostar en nombre d'escons als socialistes.

L'Estat pot viure una situació de bloqueig similar a l'actual de Catalunya? A mesura que ha avançat la campanya més enquestes han mostrat la possibilitat que PP amb Ciutadans no sumessin la majoria absoluta. D'aquesta manera, l'únic pacte bilateral possible seria una “gran coalició” entre populars i socialistes, negat fins ara per ambdues parts. Tot plegat ha fet surar en els darrers dies la possibilitat d'una situació de bloqueig similar a la que es viu actualment a Catalunya.

Els partits nacionalistes i independentistes deixaran de tenir protagonisme al Congrés? El sistema bipartidista espanyol ha provocat que, en absència de majories absolutes, els partits nacionalistes hagin tingut un protagonisme important. L'ascens de Podem i Ciutadans feia pensar que això acabaria per sempre. Serà realment així o bé la fragmentació els hi pot donar una nova oportunitat. Els partits catalans tornaran a buscar estratègies de negociació o desconnectaran? Per altra banda, serà el PNB molt actiu a Madrid per defensar el concert econòmic després que Ciutadans s'hagi convertit en el primer partit en posar-lo en dubte?
14.00h

16.00h

20.00h

Abstenció

Percentatge de vots sobre el cens electoral. Font: Generalitat de Catalunya

...........................

Eleccions espanyoles a Catalunya

Vots

Escons

CiU*

ERC

ICV - EUiA*

PP*

PSOE

UDC

UCD

Elaboració: Laura Aragó/NacióDigital. Font: Generalitat de Catalunya* Convergència i Unió es presenta a partir de l'any 1979. Les eleccions del 1977 ho fa amb el nom de Pacte Democràtic per Catalunya
** ICV-EUiA: del 1977 al 1982 es presenta com a PSUC. El 2000 ICV i EUiA ho fan per separat
*** El Partit Popular es crea l'any 1989 de les bases d'Aliança Popular
UCD: Unió del Centre Democràtic es presenta l'any 1977. El 1979 i el 1982 com a Centristes de Catalunya-UCD
UDC: Unió del Centre i Democràcia Cristiana de Catalunya es presenta l'any 1977, després s'integra a CiU

............................

Eleccions generals a l'estat espanyol

Escons

Vots

CiU*

EAJ-PNV

ERC

IU*

PP*

PSOE

UCD

CDS

Elaboració: Laura Aragó/NacióDigital. Font: Ministeri de l'Interior* Convergència i Unió es presenta a partir de l'any 1979. Les eleccions del 1977 ho fa amb el nom de Pacte Democràtic per Catalunya
** Esquerra Unida no es conforma fins les eleccions del 1986. Els tres primers comicis es presenta com a Partit Comunista d'Espanya
*** El Partit Popular es crea l'any 1989 de les bases d'Aliança Popular

L'EGO de SITGES

diumenge, 20 de desembre del 2015