Ara fa poc més de 36 anys iniciava les seves emissions la primera ràdio municipal a Catalunya,
Ràdio Arenys,
a la que en pocs anys se li van sumar moltes altres arreu del
territori, nascudes de la voluntat ciutadana, i també política, de dotar
ràpidament el país de les eines d’expressió i comunicació que havien
estat segrestades durant la llarga nit del franquisme. Només cal
recordar que als anys 30 del segle passat havien sorgit emissores de
ràdio a ciutats com Sabadell, Terrassa, Badalona, Girona o Vilanova i la
Geltrú.
Els principis fundacionals de les ràdios municipals afirmaven que la
missió era la de “promoure la comunicació a tots els nivells, informar,
contribuir a l’espai comunitari, estimular la vida sociocultural i ser
una eina d’expressió creativa. Inserida en la realitat en la qual neix
i, per tant, catalana i catalanitzadora”.
Certament des d’aquell ja llunyà 1980, en el que se celebrà a Rubí la
primera trobada d’emissores municipals, ha canviat molt el país i el seu
ecosistema mediàtic. I no només perquè parlem d’una època on encara
havien de néixer els mitjans públics nacionals i on l’única gran
emissora que emetia 100% en català era Ràdio4, sinó també a nivell local
i comarcal. La resta de mitjans de proximitat s’han multiplicat, tant
en paper com en oferta audiovisual, i la mateixa eclosió de mitjans
digitals pel territori ha acabat de transformar-ho tot.
Però si ningú discuteix que les grans emissores de ràdio tenen paper
molt destacat en el consum mediàtic present i futur, amb uns resultats
històrics per a les que emeten en català, no s’hauria d’oblidar les
emissores locals que, segons dades del tristament ja desaparegut
Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, sumaven més de 100.000 oients.
Una contribució a l’ecosistema comunicatiu del país, que va molt més
enllà de la seva identificació com a escoles de formació de nous
professionals dels
media. En canvi, el seu reconeixement només
apareix puntualment, quan s’atorga a alguna d’aquestes emissores el
Premi Nacional a Mitjans de Proximitat, o amb els Premis Ràdio
Associació en la categoria de millor programa de ràdio local.
Moltes i molt diverses
Segons les darreres dades, Catalunya disposa d’unes 170 emissores locals
que emeten de forma regular, tot i que la xifra total de ràdios supera
amb escreix les dues-centes i les freqüències de ràdio atorgades a
municipis arriba a 272. Per tant, una part molt significativa dels
municipis catalans compta amb emissora radiofònica pròpia i, en concret,
prop del 80% dels ajuntaments de més de 20.000 habitants en disposen
d’una. Això sí, amb diferències notables entre comarques; amb el Maresme
com la que té una més alta concentració d’emissores, o l’Alt i Baix
Empordà i les Terres de l’Ebre com a comarques on aquestes emissores
tenen una major penetració.
La crisi ha castigat totes les institucions del país, i de manera molt
evident els ajuntaments, i entre el 2010 i el 2013 diverses ràdios
municipals van posar fi a la seva existència –11 el primer any-- i
altres es van reduir i difondre els seus continguts només via IP, com
les de Santa Coloma de Gramenet o l’Hospitalet de Llobregat. I com en la
resta d’agents del món de la comunicació, la reducció de les ja petites
plantilles va ser denominador comú per a moltes.
Posteriorment la normativa antimunicipalista impulsada pel govern
espanyol amb la LRSAL (Llei de racionalització de l’administració local)
ha significat la desaparició de molts organismes, patronats i societats
municipals que gestionaven aquests mitjans, per passar-los a
dependència directa dels ajuntaments. Un fet que ha significat un pas
enrere en el procés de garantir la necessària independència informativa i
funcional d’aquestes emissores respecte el govern local de torn.
D’aquestes emissores, una cinquantena tenen capacitat de produir
continguts informatius diaris, amb quasi 300 persones implicades, la
majoria de les quals contractades. La resta, integren els més de 1.500
col·laboradors que fan possible la producció i emissió de les seves
programacions diàries o setmanals. De fet, segons un estudi realitzat fa
dos anys, es calculava que un 22% de les ràdios locals no comptaven amb
cap professional en plantilla, sinó que depenien íntegrament de la
tasca dels seus col·laboradors.
Ràdio Puig-reig: fer del Berguedà “capital” de la comunicació nacional per uns dies
D’emissores municipals n’hi ha de moltes dimensions, sobretot a les
grans ciutats o capitals de comarca. La dimensió de la plantilla i/o el
ser la ràdio d’una població administrativa o demogràficament important
no són pas els únics factors de la seva rellevància. I és fora de les
emissores de pressupost més o menys important, on trobem un cas
especialment meritori per més enllà de la seva programació radiofònica:
Ràdio Puig-reig.
Nascuda ara fa 34 anys a partir de l’empenta de tres veïns de la
població, aquesta emissora municipal que emet els caps de setmana,
compta amb una xarxa de corresponsals en altres municipis que li permet
seguir l’actualitat no només local sinó també del conjunt del Berguedà.
El fet més distintiu no és pas aquest, prou important i meritori per a
un mitjà que se sustenta en el voluntariat dels qui hi treballen, sinó
en haver situat aquesta petita població al calendari dels punts de
trobada del món de la comunicació catalana. Enguany s’ha celebrat la
25ena edició del “Fòrum 10 Comunicació” a Puig-reig, per on hi ha
participat gran part dels protagonistes del món mediàtic català de les
darreres dècades, especialment, però no només, de la ràdio i la
televisió.
Unes jornades de debat i reflexió sobre el present i futur mediàtic del
país, i que en l’edició d’aquest passat mes de novembre van comptar amb
noms com Mònica Terribas, Salvador Alsius, Gonçal Mazcuñan i Vicenç
Villatoro; alguns dels quals ja havien participat en anys anteriors. Un
Fòrum que, amb un pressupost d’una modèstia extrema, s’ha consolidat i
ha garantit la seva continuïtat gràcies a l’esforç i perseverança del
director de l’emissora, Josep Genescà, qui va rebre el 2008 el Premi
Nacional de comunicació de proximitat.
Sant3ràdio: simbiosi ciutadana amb el barri
Més enllà de les ràdios municipals, tenim altres emissores que formen
part d’aquest ecosistema de mitjans de proximitat. Un cas ben
il·lustratiu el tenim a Barcelona, concretament als barris de Sants,
Hostafrancs i la Bordeta amb l’emissora
Sants3ràdio,
nascuda el 1997. Amb més d’un centenar de col·laboradors, entre
locutors, productors i tècnics de so, i amb unes modernes instal·lacions
que compten amb 3 estudis, aquesta emissora dirigida per Oleguer
Forcades emet tots els dies i a tota hora.
Tants col·laboradors fan possible 15 hores de programació diària
dedicada al batec d’aquest districte barceloní, tant a nivell
associatiu, econòmic o cultural, com una mena d’àgora a les ones. Una
emissora amb una presència directa, física, als esdeveniments ciutadans
al carrer i als espais públics d’aquests barris gràcies a una unitat
mòbil pròpia --un equipament tècnic que semblaria reservat a emissores
de majors dimensions-- i que veu reforçada la seva oferta mediàtica amb
un digital informatiu, el el3.cat.
Sants3ràdio és un bon exemple de com els mitjans de comunicació de
proximitat poden acabar formant part del “paisatge” ciutadà del seu
entorn, esdevenint eines de cohesió social, de la mateixa manera que
altres mitjans, a Catalunya i a la resta del món, ho fan en clau
nacional. Com en altres casos, la seva història també conté capítols
d’amenaces de tancament administratives, que la pressió ciutadana i el
consens posterior entre administracions van resoldre favorablement. Dels
expedients del passat arribem als reconeixements institucionals, com el
recent Premi Civisme 2015 de la Generalitat en la modalitat de
producció radiofònica.
Un sector comunicatiu que treballa coordinadament
Al llarg dels anys, s’ha anat articulant eines de col·laboració i
sinergia entre les emissores locals. El 1981 naixia l’associació EMUC
(Emissores Municipals de Catalunya) que arrencava amb 27 estacions i
gràcies a un Decret-llei de la Generalitat que donava un primer aixopluc
legal a aquests mitjans. Passant per sobre la dualitat d’entitats
supramunicipals que el vell i superat conflicte entre CiU i PSC, que va
dividir també el món de la comunicació local durant molts anys, arribem a
l’actual situació. La majoria de les emissores locals estan integrades
en dues organitzacions plenament complementàries: La Federació de
Mitjans Locals de Catalunya i la Xarxa de Comunicació Local, que té al
darrera les quatres Diputacions.
Mentre la primera fa una important tasca de representació i defensa
permanent del sector davant administracions i altres organismes, la
Xarxa de Comunicació Local posa a disposició de les seves entitats
adherides –aquí cal incloure les TV locals- suport tècnic i continguts,
gran part dels quals són generats per les mateixes emissores, i que es
posen a l’abast de la resta gràcies a una potent eina en xarxa
(sindicada.cat) i alhora promou la coproducció de programes, que són
emesos per les emissores participants i per la resta que els incorporen a
la seva graella.
Per posar només una dada: l’any passat es van poder compartir més de
12.000 notícies generades per les distintes emissores locals vinculades a
la Xarxa. A més, aquesta entitat facilita la connexió d’aquests mitjans
amb els de la CCMA; unes sinergies entre els mitjans locals i els
nacionals que podem constatar cada setmana en continguts informatius com
les competicions esportives de les categories inferiors o les diades
castelleres.
A nivell territorial, existeixen fórmules col·laboratives d'èxit entre
emissores pel que fa a compartir continguts, com les existents de fa
anys les Terres de l’Ebre, amb l’associació EMUTE que agrupa a sis
emissores; el consorci EMUN del Segrià, amb altres sis ràdios
vinculades, o la més recent Ona Bages, a les comarques del Bages i el
Moianès.
Les ràdios locals, com la resta de mitjans de proximitat, han hagut
també de fer front, amb pressupostos a voltes irrisoris, a tres grans
reptes comuns de l’ecosistema mediàtic: la convergència digital, la
comunicació multicanal aprofitant la xarxa, i la redacció integrada en
cas que en aquell municipi haguessin altres mitjans municipals, escrits
i/o televisius.
En aquesta evolució tecnològica i d’incorporació als nous hàbits
comunicatius, les ràdios locals han estat molt àgils en la incorporació
de Twitter i Facebook com a eines per a la participació de l’audiència,
ajudant a la seva fidelització. Fent un joc de paraules, les xarxes
socials han fet encara més pròxims els mitjans de comunicació de
proximitat. Una estreta relació entre ràdios i audiència que hauria de
garantir un llarg futur per davant al servei públic que construeixen
cada dia aquestes emissores.
Un programa de Ràdio Vic. Foto: Adrià Costa
