CRÒNICA
“All trains stop at Fira Gran Via”
El saló és un formiguer on tothom té una missió
TONI VALL Barcelona |
Aquests dies el metro és ple de joves Zuckerbergs amb
l’acreditació del MWC ostentosament penjada al coll des que surten de
l’hotel. L’Allan té 21 anys, ve de Londres i està llegint Mobile Developers. Guide to the Galaxy. Té una important cita de negocis al congrés i si li surt bé tindrà feina assegurada durant els pròxims cinc anys. “ All trains stop at Fira Gran Via
”, gran quantitat de cartells i voluntaris fan impossible que ningú es
perdi, una situació inconcebible que la marca Barcelona no es podria
permetre sota cap concepte.
Dins de l’espai immens de la fira tot està pensat i
executat perquè res funcioni malament, no hi ha espai per a l’error ni
per al dubte. Tot és mecànica i cervell, tot encaixa i tot té una
resposta. És un formiguer de gent, tots amb una missió, amunt i avall.
Veig persones que es troben per casualitat amb companys de feina o amb
amics que no esperaven. S’aturen un instant, se saluden i es desitgen
sort i encert. Trobades imprevistes que són petits miracles. A mi me’n
passa una: topo amb el Manolo -el fotògraf del diari- per pura xamba i
l’acompanyo a l’auditori principal. Està a punt de començar una
conferència i l’aspecte és talment el d’un cinema de nova generació.
L’acte està concebut com una experiència total, focus de llum, pròleg a
les fosques amb projeccions dinàmiques i músiques que transmeten
modernitat. Costa una barbaritat omplir les sales de cinema. S’entén.
Ara l’experiència de l’espectacle és aquesta.
Arribo a un mirador del pis superior que és un
estand del Barça amb maniquins vestits del primer equip i una Copa
d’Europa (autèntica?) per fer-se selfies. Miro el meu mòbil, un
vetust iPhone 4, i hi tinc disponibles 31 xarxes de wifi. Dins d’un
gerro gegant hi ha infinites pilotetes antiestrès. N’agafo una per si de
cas. Segueixo un robot d’Orange que es diu Ub-y i té una pantalla on es
veu la seva conductora, atractiva i somrient, que diu “Excuse me sir ” cada vegada que topa amb algú.
La “ñ” i “Catalonia” són veïns
Detecto l’estand oficial d’Espanya amb un cartell en què la ñ està emmarcada amb una pantalla de smartphone. A deu metres hi ha el de la Generalitat, amb un cartell immens on s’hi llegeix “Catalonia”. Emmarcar la lletra ñ o posar el nom del país en anglès. Interessants eleccions.
No gaire lluny hi ha habilitades zones de relax a
l’aire lliure amb gespa artificial per agafar forces, prendre el sol,
fer petar la xerrada i consultar el mòbil. No tot són sandvitxos i sucs
de pot; també veig una noia que s’ha endut la carmanyola i dina una
amanida de llenties. Els xiringuitos tenen noms i fotos d’espais
emblemàtics de la Rambla: Liceu, Boqueria, Plaça Reial, Colom...
Qualsevol pretext és bo per promocionar marca. A l’espai Port hi ha
gandules i hi veig un xinès dormint.
A la sortida, l’Ikea em rep amb els braços oberts i
de camí al tren una noia oriental em dóna la targeta d’una sauna a
l’avinguda Tarradellas. Tots els trens paren a la modernitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada