Els braços internacionals de l’Estat Islàmic
Joves d’altres països reclutats per combatre a l’Iraq i a Síria
TERESA TURIERA |
LES XARXES SOCIALS HAN SIGUT CLAU PER CAPTAR JOVES I RECURSOS DE L’ESTRANGER PER A LES ACCIONS TERRORISTES.
Les xifres varien segons les
fonts. Alguns experts ja situen en més de 16.000 els joves d’arreu del
món reclutats per diferents grups terroristes islamistes des de l’inici
de la guerra a Síria, ara fa quatre anys. Senten desafecció pels països
on han crescut i marxen amb l’objectiu de donar un sentit a la seva
vida: ajudar i protegir els seus germans musulmans. Mentrestant, les
democràcies occidentals malden per endevinar les intencions dels joves
que tornen als seus països d’origen. L’atemptat d’aquesta setmana a
París, així com els que hi va haver l’any passat a Brussel·les i el 2012
a Tolosa de Llenguadoc, certifica la impotència a l’hora d’evitar que
el terreny de batalla es traslladi també al cor d’Europa.
Jihad: Concepte islàmic espiritual i no necessàriament violent que significa lluita i que pot referir-se a tota mena d’esforç o acció d’inspiració religiosa.
Jihadisme:
Ideologia que considera que Occident, els jueus i altres no creients
conspiren per suprimir l’islam. Aquest grup entén la jihad com el
compromís i l’obligació de cada musulmà practicant de defensar amb tots
els mitjans possibles -inclosos els violents- les terres de l’islam. Els
partidaris del jihadisme segueixen la doctrina salafista, que no
accepta cap altra interpretació de l’islam que la que suposadament van
adoptar els primers descendents del profeta Mahoma. Rebutgen la
democràcia i qualsevol sistema de lleis fet per l’home i apliquen
aquests principis a un estricte codi de conducta social. Així, grups
jihadistes com Al-Qaida han condemnat reiteradament Hamàs pel fet de
reconèixer el sistema polític a Palestina i haver acceptat participar en
unes eleccions democràtiques. Si el 2001 (Nova York i Washington), el
2004 (Madrid) i el 2005 (Londres) la tàctica principal dels jihadistes
era col·locar bombes que poguessin causar moltes morts, actualment la
majoria dels seus atacs són per ocupar territori i enfrontar-se a forces
militars convencionals. El 16 de desembre del 2014 hi va haver a la
ciutat pakistanesa de Peshawar un dels atacs més mortífers, a càrrec del
principal grup talibà al Pakistan, amb més de 140 morts, la majoria
nens d’una escola.
Estat Islàmic de l’Iraq i Síria (EI)
Grup islamista radical amb arrels a Jordània i l’Afganistan, que els
últims cinc anys ha evolucionat de ser un petit grup terrorista a una
organització cada vegada més sofisticada. Actualment ja controla milers
de quilòmetres en un territori entre Síria i l’Iraq que ells mateixos
han definit com a califat. L’objectiu és eixamplar el seu domini
territorial i governar milions de persones amb el terror com a arma
principal. Tant l’Organització de les Nacions Unides com Amnistia
Internacional han denunciat reiteradament la neteja ètnica que
practiquen els combatents de l’Estat Islàmic quan ataquen un territori.
El 2014 va augmentar el nombre de les seves accions de propaganda
internacional amb el degollament d’ostatges, tant occidentals com
ciutadans dels territoris que han anat conquerint. Avui dia l’EI
rivalitza amb Al-Qaida -i pràcticament la substitueix- com a líder del
jihadisme global. L’Estat Islàmic és el grup més mortífer a Síria i a
l’Iraq, i ha perpetrat atacs en uns tretze països més, especialment a
Nigèria, l’Afganistan, el Iemen, Somàlia i el Pakistan.
Què està fent la comunitat internacional per aturar l’EI?
Els Estats Units lideren una coalició de més de 60 països que
proporcionen suport polític i militar per combatre l’Estat Islàmic. Els
experts consideren, però, que l’única manera d’aturar els atacs violents
d’aquest grup i la seva expansió territorial és adoptant una política
que vagi molt més enllà de les mesures contra el terrorisme. Es
requereix una acció continuada en l’àmbit diplomàtic i de
desenvolupament econòmic i social, i cal convèncer els líders polítics i
religiosos de l’islam que condemnen la violència perquè liderin aquesta
acció, amb el suport de la coalició internacional, i no a l’inrevés.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada