Dijous  12.03.2015  09:36

Autor/s: Jordi Julià, Laia Font

Cal un iogurt cada dia?

Cada vegada hi ha més veus que diu que els lactis no són necessaris per a garantir la ingesta de calci. La indústria alimentària paga estudis i campanyes institucionals per contradir-ho.

Vilawe'Beu-te el got de llet, que si no no creixeràs.' Tots hem sentit dir aquesta frase als nostres pares i avis, o fins i tot al metge. Però què en té, de cert? En el curs de la història, s'han mitificat els beneficis de la llet i els seus derivats? Actualment, el consum de productes lactis divideix el món de la nutrició. Malgrat que la creença més generalitzada és que s'han de prendre diàriament productes d'aquesta mena, hi ha una part d'experts que asseguren que se n'hauria de limitar el consum o fins i tot eliminar-los de la dieta de la població.
Així doncs, trobem d'una banda, aquells nutricionistes i metges que recomanen seguir les indicacions de la piràmide dels aliments difosa per institucions com la Generalitat en què s'indica que s'han de prendre entre dues i quatre racions de llet o derivats al dia. I per l'altra banda, hi ha aquells que es posicionen en contra d'aquestes recomanacions, argumentant que si bé l'ésser humà, com a mamífer, ha de consumir llet en època de lactància, un cop ha passat aquesta etapa ja no és necessari.
El consens: el calci és necessari
El que ningú posa en dubte és que el calci és necessari. 'Sobretot per a nens i gent gran, per garantir un bon creixement i per prevenir l'osteoporosi', explica Jaume Serra, metge i màster en nutrició per la UB, i col·laborador tècnic del programa PAAS de l'Agència de Salut Pública de Catalunya. Així mateix, també hi ha consens que amb prendre només calci no n'hi ha prou: 'per molt que se'n prengui, sense vitamina D, que només s'obté amb exposició solar directa sense protecció; o si no es fa exercici, els ossos no el podran assimilar', argumenta el col·laborador d'aquest òrgan públic.
Tampoc es posa en dubte que els productes làctics són clares fonts de calci, i també de magnesi, potassi, proteïnes i vitamines B2 i B12. Aquest és el principal argument a favor de beure llet al llarg de tota la vida. 'Aporta proteïnes d'alt valor biològic, i de ràpida absorció, cosa molt adient per a gent gran', afegeix Jaume Serra, que defensa prendre 3 o 4 racions diàries perquè 'garanteixen la ingesta de calci que necessitem'.
No només la llet té calci
Tot i això, hi ha veus discordants. 'La gent pren làctics per por ja que les indústries alimentàries han estès la creença que si no prens llet tindràs els ossos febles, però no expliquen que hi ha altres aliments que també porten calci', assegura Lucía Redondo, diplomada en nutrició per la UB i docent de Dietètica a l'Institut de Formació Professional Roger de Llúria.
De fet, institucions de prestigi com la Harvard Medical School no recomanen el consum de làctics, sinó que aconsellen limitar-lo a una o dues racions al dia. 'Això demostra que no és una corrent alternativa', afirma Juan Revenga, dietista-nutricionista, biòleg i professor a la Universidad San Jorge de Saragossa. 'Les noves recomanacions no s'han reflectit en les actualitzacions de les piràmides oficials', afegeix.
'Cal prendre aliments amb calci que tinguin biodisponibilitat i no siguin acidificants', recomana Assumpta Mestre, metgessa especialitzada en homeopatia, medicina biològica i nutrició ortomolecular. No és el cas de la llet, que 'com que és acidificant, arrossega el calci i no es pot absorbir', detalla Mestre.
Entre els altres aliments hi trobem la col, les algues, les espines, els ous o la fruita seca. La doctora assenyala que 'aquests aliments tenen un percentatge de calci igual o superior, i tenen millor biodisponibilitat que els làctics'. És a dir, el calci que aporten és més fàcil d'absorbir.
Els làctics no són imprescindibles
Lucía Redondo considera que aquests productes làctics no són imprescindibles en cap de les etapes vitals de les persones que viuen en països desenvolupats. Ho serien en cas que la població no tingués més accés a altres aliments ja que la llet és un producte barat i aporta molts nutrients.
Malgrat això, segons aquesta nutricionista la creença que prendre molta llet assegura un creixement sa, o bé la prevenció de malalties òssies, no està fundada. Creu que antigament era comprensible que es prenguessin productes làctics diàriament perquè era la proteïna més barata del mercat perquè poques persones tenien accés a la carn o al peix. 'A dia d'avui ja no fa falta seguir aquest consum perquè obtenim aquests nutrients de moltes altres fonts', explica.
Això porta, segons Redondo, a que la població porti unes dietes hiperproteiques. És a dir, si un adult segueix les recomanacions de prendre 2 o 4 racions diàries de làctics, ingereix una quantitat de proteïnes molt superior a la que necessita. 'No hi ha cap estudi que certifiqui que la gran quantitat de calci dels làctics sigui correctament absorbida pels ossos' afirma la nutricionista. Juan Revenga afegeix que 'per prevenir l'osteoporosi intervenen molts altres factors' i que 'els 800 mg de calci necessaris són relativament fàcils d'ingerir amb una dieta variada, i prendre'n més no és garantia de res'.
El paper de la indústria làctia
Aquestes idees sobre el consum de llet s'han anat estenent i segurament són una de les causes del descens del consum de productes làctics que s'ha produït arreu d'Europa. Això és una amenaça per a les indústries fabricants de llet i derivats, que inverteixen grans quantitats econòmiques a fer campanyes i estudis per tal que es manifestin els beneficis del líquid blanc i, sobretot, els seus derivats.
Cada cop hi ha més derivats de la llet enriquits amb components suposadament beneficiosos per a la salut. Des de la llet enriquida amb calci o amb omega 3, fins a derivats làctics per ajudar el sistema immunitari, combatre el colesterol o fins i tot anar de ventre.
Però últimament les indústries d'aquest sector han anat més enllà. Han passat a fer campanyes conjuntes de tots els fabricants per augmentar el consum dels seus productes fent estendre la creença que els iogurts són imprescindibles en una dieta saludable. Un exemple en seria la campanya '1 yogur al día', que es va fer a la tardor del 2013 i incloïa anuncis a televisió, ràdio i premsa.
La iniciativa era de l'Associació Espanyola de Fabricants de Iogurt i Postres Làctics Frescos, però l'únic logotip que apareixia a les pantalles era el de la Federació Espanyola de Societats de Nutrició, Alimentació i Dietètica (Fesnad), a la qual mencionaven perquè havien fet un estudi en què s'aconsellava prendre un iogurt cada dia. Però aquest estudi estava finançat per Danone, com a part de l'associació de fabricants.
Conflicte d'interessos
De la Fesnad en va marxar més tard la Fundación Española de Dietistas-Nutricionistas (llavors en forma d'associació), que denuncia conflictes d'interessos amb la indústria alimentària. El dietista-nutricionista Juan Revenga, que també és membre de la FED-N, creu que 'aquest estudi podria ser una de les mostres de l'intent de la indústria per influir en l'opinió pública i les decisions dels professionals'.
Un any més tard, el logotip de la campanya '1 yogur al día' va reaparèixer en un altre anunci, en aquest cas acompanyat del logotip de les administracions públiques, en una campanya de foment d'hàbits saludables finançada per la mateixa associació de fabricants.
Com es pot combatre la força persuasiva de la publicitat de productes tan bàsics com els aliments? Segons Lucía Redondo, el principal front per combatre el poder d'aquesta publicitat és l'educació: 'si ningú ens ensenya a menjar bé des de ben petits a l'escola o l'institut, les indústries alimentàries ho tenen fàcil, són elles les que ens ensenyen a menjar'.

• 

A favor o en contra?

Campanya institucional finançada pels fabricants

Just un any després d’haver fet la campanya “1 yogur al día”, a la tardor del 2014 apareixia a les televisions, ràdios i premsa de Catalunya una campanya institucional per fomentar els hàbits saludables. L’anunci promovia accions que cal fer cada dia, i les quantificava: 5 peces de fruita i verdura, 30 minuts d’exercici, un litre d’aigua i un iogurt al dia. Per il·lustrar aquesta última recomanació es feia servir el mateix logotip de la campanya “1 yogur al día”. I és que, tot i que l’únic logotip que aparegués fos el de la Generalitat de Catalunya, l’anunci estava finançat per la pròpia Associació de Fabricants de Iogurt. La campanya també incloïa pòsters, fullets i daus muntables que es repartien per escoles i centres de salut públics.
Tot i que al portal de la Generalitat sobre la campanya s’assegura que “els continguts i missatges han estat assessorats per l’Agència de Salut Pública de Catalunya”, el cert és que si bé aquest òrgan sí que recomana consumir làctics, no prioritza els iogurts. A la mateixa tardor del 2014 el govern de Canàries va fer un anunci gairebé igual, que feia algunes variacions en la resta de recomanacions però no en la del iogurt, que s’il·lustrava exactament amb la mateixa imatge de dos nens. En aquest cas la campanya la pagaven la filial de Danone a l’arxipèlag i l’associació de supermercats canaris. En aquest cas es van fer polseres amb les recomanacions perquè ho portés el personal mèdic.