Groenlàndia es desfà
Un nou estudi de la Universitat de Leeds considera que els científics han subestimat l'impacte del desglaç, que és ara de 243.000 milions de tones mètriques cada any
EUROPA PRESS Madrid |
Fa anys que els científics van detectar la pèrdua de
gel a Groenlàndia, i també fa temps que van començar a alertar de les
importants conseqüències que el desglaç tindria per a tot el planeta.
Però aquest perill s'ha subestimat, i la situació és encara més
dramàtica del que es pensava. Aquesta és la conclusió a què han arribat
un grup de científics de la Universitat de Leeds, que després de simular
per primer cop la distribució futura dels llacs que es formen a la
superfície de la capa amb gel fos de neu i gel han arribat a la
conclusió que l'impacte de la pèrdua de gel serà molt més important del
previst. Groenlàndia es desfà, i a tota velocitat: 243.000 milions de
tones mètriques cada any.
Fins ara s'havia assumit
que l'impacte dels llacs supraglacials en la pèrdua de gel de
Groenlàndia era petit, però la nova investigació, que es publica aquest
dilluns a ' Nature Climate Change',
apunta que aquests llacs es desplaçaran terra endins durant els pròxims
cinquanta anys i alteraran el flux de la capa de gel d'una manera
dramàtica.
La doctora Amber Leeson, de l'Escola de la
Terra i del Medi Ambient i membre de l'equip del Centre Polar
d'Observació i Modelització (CPOM), que ha dirigit l'estudi, explica que
"els llacs supraglacials poden augmentar la velocitat a la qual es fon
la capa de gel i els fluxos, i la nostra investigació mostra que el 2060
la superfície de Groenlàndia coberta pels llacs serà el doble de
l'actual".
Els llacs supraglacials són més foscos que
el gel, de manera que absorbeixen més calor del Sol, la qual cosa
condueix a un augment de la fusió. Quan els llacs arriben a una
grandària crítica drenen a través de les fractures del gel i fan
possible que l'aigua arribi a la base de la capa de gel que fa que
llisqui amb més rapidesa en els oceans. Aquests canvis també poden donar
lloc a una fusió més elevada.
"Quan aboquem en una
paella la pasta per fer creps, aconseguim que siguin molt fines si de
forma ràpida la desplacem cap a les vores de la paella. Això mateix
passa amb les plaques de gel”, diu Leesen, “que com més ràpid flueixen,
més primes són”. Això és important, perquè com més fina és la capa de
gel, més vulnerable és a la temperatura de l'aire”.
Fins ara, els llacs supraglacials s'han format a les elevacions més
baixes de tot el Litoral de Groenlàndia, en una zona d'un centenar de
quilòmetres d'ample. Terra endins, el clima és massa fred per fer
possible la formació dels llacs. Però des de la dècada del 1970 la zona
on es formen els llacs supraglacials s'ha endinsat 56 quilòmetres terra
endins. És per això que els investigadors prediuen que si les
temperatures de l'Àrtic continuen augmentant, els llacs supraglacials
s'estendran molt més terra endins, fins a 110 km el 2060, i duplicaran
l'àrea de Groenlàndia que cobreixen avui.
Fins ara
els científics calculaven que les pèrdues de gel de Groenlàndia
contribuirien a una pujada global del nivell del mar de 22 cm l'any
2100. No obstant això, els models utilitzats per fer aquesta projecció
no representen canvis en la distribució dels llacs supraglacials, que
l'estudi de Leeson revela que serà considerable. Si els nous llacs
desencadenen nous augments de la fusió del gel i el flux, llavors les
futures pèrdues de gel de Groenlàndia i la seva contribució a l'augment
global del nivell del mar han estat subestimades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada