Què volem fer a Mart?
La possibilitat que en un futur no gaire llunyà es pugui colonitzar Mart és cada cop més real. La NASA hi vol enviar una nau tripulada el 2030 i una empresa privada busca colons en un viatge només d’anada
MÒNICA L. FERRADO | Fotos: NASA |
1 / 9
Aquests podrien ser l’escenari i alguns dels dilemes d’una de les
moltes novel·les apocalíptiques que s’han escrit sobre la Terra i sobre
la colonització de Mart. Els fets descrits, però, estan basats en les
prediccions dels científics sobre els efectes de les activitats humanes
sobre el clima de la Terra i sobre el fet que hi hagi ja en marxa dos
projectes, un de privat i un altre de la NASA,
perquè els humans puguin trepitjar Mart d’una vegada. Un somni des del
segle passat, una realitat cada cop mes plausible els últims anys.
El camí tecnològic per arribar a tocar terra marcià ja ha començat. A
diferència dels anys 60, quan l’home va trepitjar per primer cop la
Lluna en plena rivalitat espacial en un món dividit entre el poder dels
Estats Units i la Unió Soviètica, ara els pressupostos governamentals
per a l’espai són molt més reduïts. Aleshores la NASA tenia el 5% del
pressupost dels Estats Units; avui, el 0,5%. Davant la necessitat de
prioritzar, el president dels Estats Units, Barack Obama, ja va anunciar
el 2010 que la NASA se centraria a visitar asteroides i a trepitjar
Mart. “Viuré per veure-ho”, va dir en el seu discurs. La Guerra Freda ja
no alimenta la carrera a l’espai, però sí que s’ha vist el seu
potencial com a negoci. Així ho demostra l’aliança de la NASA amb altres
agències de l’espai i, sobretot, amb empreses privades, com SpaceX i
Boing. Segons el seu full de ruta, el 2030 els primers astronautes
trepitjaran terra vermell.
COM ARRIBAR-HI?
Per l’experiència en viatges no tripulats, es calcula que de la Terra a
Mart es pot trigar entre sis i deu mesos. La companyia Boeing és la
contractista principal del coet gegant SLS, el que es preveu que porti
els primers humans cap a Mart. Però tan sols és una petita part d’un
complex sistema. Segons explica en un vídeo divulgatiu Michael Raftery,
director de sistemes d’exploració espacial de Boeing, en total caldran
sis peces per poder anar i tornar de Mart. Com si es tractés d’una nina
russa, la gran nau espacial transportarà fins a l’objectiu la càpsula
Orion i un sofisticat sistema de transport amb enormes panells solars i
amb un complex sistema de propulsió. Un cop alliberada la càpsula,
“utilitzarà l’energia del sol per conduir el sistema de propulsió, i la
nau lluirà com un veler”, explica Raftery. A més, enganxada al “veler”
hi haurà la “llar” on viurà la tripulació. Probablement anirà girant per
proporcionar als astronautes a bord algun tipus de gravetat artificial i
evitar així que els ossos i músculs se’ls degradin en excés per la
perllongada missió.
Les dues últimes peces
fonamentals per a la missió són un mòdul d’aterratge i un escut tèrmic
inflable per passar amb èxit un dels moments més crítics de la missió i
arribar a tocar la superfície de Mart amb seguretat. Finalment, un cop
que les seves operacions hagin conclòs, els astronautes utilitzaran un
petit coet per tornar a la nau en òrbita i, en última instància, a la
Terra.
El que proposa la NASA amb els seus socis és
un viatge d’anada i tornada. Molt diferent del que proposa Mars One, un
projecte que, tot i que no disposa del mateix suport tecnològic, també
té el vistiplau de la NASA. El seu objectiu és establir la primera
colònia humana a Mart a partir del 2024, en un viatge tan sols d’anada.
El projecte té grans dosis d’espectacle. S’hi han presentat més de
200.000 candidats de tot el món. Al final del procés en quedaran 40, que
hauran d’acomiadar-se dels seus estimats per anar a viure a Mart,
reproduir-se si ho consideren adient i morir. Hi ha molt d’escepticisme
entorn al projecte, impulsat per Richard Branson, president de Virgin i
conegut per altres excèntrics projectes.
A part de la
Lluna, amb la tecnologia actual Mart és la millor opció com a planeta a
colonitzar. Tot i que Mercuri i Venus són més a prop, allà les
temperatures són extremadament altes. La tecnologia permet aguantar
millor la fredor de Mart. De fet, la NASA també està investigant
tècniques per crionitzar astronautes que hagin de viatjar durant llargs
períodes. Tot i les temperatures extremadament fredes, aproximadament de
menys 10 graus, i una atmosfera molt feble, es creu que en el passat
Mart es va assemblar molt a la Terra. El dia marcià dura 24 hores, 39
minuts i 35,244 segons. Mart té una inclinació axial lleugerament
superior a la Terra (25,19º en comparació als 23,44º de la Terra). I
també té estiu, primavera, tardor i hivern, tot i que duren el doble
perquè el seu any també dura molt més.
Mart, que és
sis cops més petit que la Terra, també disposa de recursos que es poden
explotar per construir els hàbitats artificials on viurien els futurs
colons. Amaga aigua congelada que, en teoria, es podria desfer per
consumir-ne. Tot i que la seva atmosfera és irrespirable, amb grans
quantitats de CO, es creu que l’excés d’aquest gas es podria explotar
per fer créixer vegetals en hivernacles. En comptes de carn, les
proteïnes vindrien dels insectes que també es podrien criar en
hivernacles.
CONVERTIR MART EN UNA TERRA?
Durant anys també s’ha especulat amb el fet que en un futur, quan s’hi
establissin colònies humanes, es pogués manipular l’ecosistema marcià
per convertir-lo en una nova Terra. El procés es coneix com a terraformació
i seria la manera més sostenible de mantenir els nous immigrants
interplanetaris. Caldria canviar-ne l’atmosfera, la temperatura i les
condicions de l’aigua, entre altres coses. Als anys 70 la NASA va dur a
terme els primers estudis que indicaven que era factible. Als anys 80
diversos científics, entre ells Christopher McKay, investigador de la
NASA, i el mateix James Lovelock, van publicar articles en què
explicaven el mètode per augmentar la temperatura a Mart. Es tractaria
d’aportar a l’atmosfera perfluorocarbonis, potents gasos d’efecte
hivernacle, que fins i tot es podrien sintetitzar a partir d’altres
elements presents al sòl i l’aire marcians. Escalfant el planeta
s’aconseguiria alliberar el CO congelat, per amplificar l’escalfament i
augmentar la pressió atmosfèrica fins al punt on l’aigua líquida podria
fluir.
ELS ROBOTS JA HAN TREPITJAT MART
Els robots ja saben què és viure a Mart. La missió Mars Pathfinder hi
va dur el 1997 el primer robot marcià, el Sojourner. Entre els més
recents hi ha l’Opportunity i l’Spirit, dos robots bessons que van tocar
terra el 2004. Els va seguir el Curiosity, que va arribar a Mart l’any
passat. Treballen agafant mostres i fent fotografies. Així avui se saben
moltes més coses sobre la composició del planeta, sobre el gel que
amaga i sobre els canvis que hi ha durant l’any marcià.
Pam a pam, la superfície marciana també l’observen altres satèl·lits en
òrbita al seu voltant, entre ells el Mars Reconnaissance Orbiter,
equipat amb la càmera més potent que s’ha enviat mai al planeta, amb la
qual s’han pogut fer fotografies úniques de la superfície. Conscients no
només de la vàlua científica sinó també de la bellesa del material, des
de la NASA se’n vol fer la màxima difusió. Juntament amb la Universitat
d’Arizona i voluntaris d’arreu del món, s’ha creat el projecte en línia
Beautiful Mars. Entre els col·laboradors hi ha 28 voluntaris catalans que estan traduint al català els continguts.
I és que el paisatge marcià és molt dinàmic. Més de 200 roques impacten
al sòl de Mart cada any i provoquen cràters de diferents mides. Una de
les formacions més belles que ha recollit la càmera HiRISE és el cràter
Victòria, provocat per un impacte de 750 metres de diàmetre i que ha
explorat el totterreny Opportunity. És a la regió coneguda com a
Meridiani Planum, al sud de l’equador del planeta. Hi ha hematita
cristal·lina gris, un mineral que a la Terra es forma sobretot a les
deus que manen aigua calenta o als estanys. Molts científics creuen que
és la prova que al planeta no només hi ha hagut aigua sinó que és
possible que ocasionalment en brolli. Al terra marcià també hi ha
esculpides formes que indiquen que hi ha passat aigua.
El Curiosity treballa ara al cràter Gale. Els experts esperen que
l’estudi d’aquest forat immens i la muntanya escarpada que hi ha a dins
puguin confirmar si hi ha aigua. On hi ha el Curiosityhi ha sediments,
com argiles i sulfats, que es formen amb l’aigua.
Un
cop més, a part de l’interès científic, trobar aigua és una peça
fonamental per establir les futures colònies. Ni la missió que té
prevista la NASA ni Mars One han decidit encara on aterraran, però de
ben segur que serà un dels llocs on se sàpiga amb més precisió que hi
hagi prou aigua per abastar de líquid i oxigen els habitacles inflables
on viuran. Potser per sempre, si la tecnologia no falla.
6 / 9
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada