dimarts, 7 d’octubre del 2014

La revolució de Gaudí

PRIMER CONGRÉS MUNDIAL SOBRE EL CREADOR

La revolució de Gaudí

La Universitat de Barcelona obrirà una càtedra per investigar l'arquitecte modernista i la seva obra

Els ponents critiquen que assajos sobre el geni no es tradueixin al català i al castellà

EL PERIODICO
CRISTINA SAVALL / BARCELONA
Dimarts, 7 d'octubre del 2014
Crasemann Collins, Lourdes Cirlot, Torii, Figuerola i Molema, ahir al claustre.
«Antoni Gaudí va fer la revolució estructural», va dir Toshiaki Tange, que va ser el president del Centre d'Estudis Gaudinistes i responsable del projecte conceptual del Gaudí Centre de Reus. Era la seva veu però no les seves paraules, ja que Tange va llegir la conferència d'Arata Isozaki, creador del Palau Sant Jordi, que ahir va inaugurar el primer Gaudí World Congress a l'aula magna de l'edifici històric de la Universitat de Barcelona.
Isozaki va haver de cancel·lar la seva assistència al congrés pel funeral de la seva dona morta a l'agost. Al final va optar per no gravar un vídeo i delegar en Tange la seva ponència sobre el gran inventor de configuracions que va ser Gaudí.
Per a Isozaki, a la cripta de la Colònia Güell, Gaudí va sobrepassar tots els límits establerts en el món de les formes. «En els seus mètodes ja estava prevista l'era digital, que és el que avui dia ens fa avançar», va arribar a dir Tange en nom d'Isozaki, que va aportar vídeos d'edificis inspirats en obres de Gaudí que s'han construït recentment a Qatar i a Xangai.
Christiane Crasemann Collins, historiadora d'Arquitectura Moderna i viuda de George Roseborough Collins, el primer investigador que va publicar en anglès assajos sobre Gaudí va començar parlant en català «per la gran estima» que sent per Barcelona, ciutat que tantes vegades va visitar amb el seu marit.
El precursor
«Desafortunadament, els seus més de 600 articles i publicacions sobre Guadí no s'han traduït ni al català ni al castellà», va lamentar Crasemann. I llavors va llegir un paràgraf d'una ressenya de Collins: «En l'obra de Gaudí preval una fusió interna entre el desig de l'estructura i la forma arquitectònica. Res en ell és arbitrari. Tot està calculat i ordenat amb harmonia cap a les formes geomètriques i físiques de la naturalesa». I va tancar la seva ponència assegurant que Gaudí va ser «el precursor» de l'arquitectura actual.
«¿Com pot ser que hi hagi barcelonins que no valorin Gaudí? Va ser apreciat a Europa abans que aquí. Ja és hora que tingui el seu merescut reconeixement a Barcelona». Amb aquestes paraules, Lourdes Cirlot, vicerectora de Relacions Institucionals i Cultura de la Universitat de Barcelona, va rebre els 350 participants del primer congrés mundial sobre Gaudí.
Cirlot va anunciar la creació d'una nova càtedra dedicada a l'arquitecte de Reus, que tindrà la seu al recinte de l'antiga fàbrica tèxtil de la Colònia Güell. Aquesta nova font d'investigació serà més pluridisciplinària que la Càtedra Gaudí de l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona, ja que estudiarà el creador modernista des de diferents òptiques, com les matemàtiques, la biologia, la física o la geometria.
Pere Jordi Figuerola, historiador i un dels organitzadors del congrés, va recordar que fins ara la investigació més exhaustiva al voltant de Gaudí s'ha fet en altres països. «Anem amb anys de retard. Quan alguns dels ponents venien fa 60 o 50 anys a veure les obres de Gaudí a Barcelona es trobaven amb un panorama desolador. Ells van ser els que van lluitar perquè Gaudí avui tingui vuit edificis catalogats patrimoni mundial per la Unesco», va assenyalar Figuerola, encara que en va afegir un de més, perquè en són set. No obstant, la seva obra lidera aquesta llista tan distingida.
La vicerectora va recordar que el seu pare Juan Eduardo Cirlot va publicar el 1950 El Arte de Gaudí (Ediciones Omega). «És perfecte i just que la Universitat de Barcelona aculli aquest primer congrés sobre Gaudí, a qui jo vaig descobrir gràcies al meu pare», va dir.
Jan Molema, enginyer i investigador a la Facultat d'Arquitectura de la Universitat de Tecnologia de Delft (Holanda), va afirmar que fins a finals dels anys 70 a Espanya es veia Gaudí com un home estrany. «No entenien la seva arquitectura, però ara Gaudí és gairebé un déu, fins i tot el faran sant», va argumentar, després de declarar que no li importa la vida privada del geni, però que «era homosexual i el món no volia saber-ho».

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada