¿Per què és tan especial la superlluna d'aquest dilluns?
Podrem veure la Lluna més gran i brillant des del 25 de gener de 1948
ANDRES PIÑA / EFE
La Superlluna des de la ciutat de Valparaíso (Xile).
Diumenge, 13 de novembre del 2016 - 11:01 CET
EL PERIODICO
Aquest dilluns, 14 de novembre del 2016, és un dia assenyalat per a llunèfils i llunàtics perquè d'aquí unes hores, i per cortesia de les lleis de Newton, tindrem l'oportunitat de veure la Lluna més gran i brillant des del 25 de gener de 1948. En aquella ocasió m'ho vaig perdre perquè vaig néixer gairebé un any després, però l'espectacle torna dilluns a la tarda i és probable que algun dels dos mil milions de mòbils que pul·lulen per la superfície del globus capti aquesta vegada la imatge lunar del segle. ¿Per què és tan especial aquesta oportunitat?
EL PERIODICO
Aquest dilluns, 14 de novembre del 2016, és un dia assenyalat per a llunèfils i llunàtics perquè d'aquí unes hores, i per cortesia de les lleis de Newton, tindrem l'oportunitat de veure la Lluna més gran i brillant des del 25 de gener de 1948. En aquella ocasió m'ho vaig perdre perquè vaig néixer gairebé un any després, però l'espectacle torna dilluns a la tarda i és probable que algun dels dos mil milions de mòbils que pul·lulen per la superfície del globus capti aquesta vegada la imatge lunar del segle. ¿Per què és tan especial aquesta oportunitat?
Les òrbites dels astres no són circulars sinó el·líptiques. La Lluna, en el seu viatge al voltant de la Terra, té un màxim acostament de 356.500 km (perigeu) i un màxim allunyament de 406.000 km (apogeu). I la Terra, en el seu viatge al voltant del Sol, s'acosta un màxim de 147 milions de quilòmetres i s'allunya un màxim de 152. Reunim coincidències i considerem la situació en què s'arriba al perigeu molt a prop del moment en què s'alineen el Sol, la Lluna i la Terra. La diferència serà avui de tot just dues hores, i per això la Lluna plena es veurà un 14% més gran i fins a un 30% més brillant del que és habitual. A més, en aquell instant la Lluna estarà a 147.985.477 km del Sol, és a dir, també molt a prop del seu màxim acostament a l'estrella, una ajuda suplementària per a un pleniluni esplendorós (a les 00.00 la il·luminació serà del 99,4%). Fins aquí les millors condicions per a l'objecte observat. Però un simple nuvolet pot arruïnar la festa, així que també convé optimitzar les condicions del subjecte observador.
ATMOSFERA NETA
Per a un espectador a Madrid la Lluna sortirà a les 18 hores i 24 minuts. Hi ha escenaris més apropiats. Convé que l'atmosfera sigui neta i seca i convé situar-se de manera que a l'horitzó, per on hagi de sortir la Lluna, es retallin les siluetes d'arbres o edificis. Aquestes referències serviran perquè el cervell estimi espontàniament la mida de les coses. És un escenari perfecte perquè una il·lusió òptica se sumi a l'espectacle.En efecte, a prop de l'horitzó la gran bola de la Lluna sembla molt més gran que unes hores més tard, quan flota allà dalt sola, penjada al firmament. Per convèncer-se d'això, n'hi ha prou de fer dues fotografies de la Lluna (o del Sol), una d'enganxada a l'horitzó, una altra al punt més alt, i comprovar després que els diàmetres són idèntics en els dos casos. Pel mateix preu, quan surti la Lluna, aquesta es veurà de color rogenc, ja que, estant a prop de l'horitzó, la seva llum viatja un camí més llarg a través de l'atmosfera abans d'arribar a la nostra retina. L'aire absorbeix llavors les longituds d'ona més curtes en benefici de la llum vermella o ataronjada. Falten poques hores per acomodar-se en algun bon lloc d'un bon desert amb una bona palmera a l'horitzó i amb un bon got de vi a la mà per disfrutar d'uns bons segons de glòria còsmica. Si alguna cosa surt malament sempre ho podem tornar a intentar el 2034.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada