Estats Units
El pols per la secretaria d’Estat fractura l’equip de Trump
Partidaris de Mitt Romney i de Rudy Giuliani divideixen els republicans
Jill Stein, la candidata verda, insisteix en un recompte en tres estats
Trump designa la conservadora Nikki Haley com a ambaixadora a l'ONU
Arxivat a: Internacional , Estats Units, EUA, Donald Trump, Mitt Romney, Rudy Giuliani, eleccions EUA 2016
Donald Trump ha de decidir qui dirigirà la diplomàcia nord-americana. | Europa Press
En l’equip de Donald Trump es viu una batalla sorda per decidir qui ha de ser el secretari d’Estat de la nova administració. Els dos candidats que apareixen com a finalistes de les travesses són l’exalcalde de Nova York Rudy Giuliani i Mitt Romney, que va ser el nominat dels republicans en les anteriors eleccions. Giuliani és un partidari de Trump des de l’inici de les primàries i té el suport dels trumpians més fervorosos.
Romney és tot el contrari. Va negar-se a donar suport al magnat durant les primàries i és un exponent –potser com molt pocs- de l’establishment. No només això. Va fer unes declaracions contra Trump en què assegurava que no estava capacitat per ser president i que, de ser elegit, faria el món menys segur. En aquell moment, no creia possible que Trump guanyés les eleccions. Però qui, entre els sectors benpensants, ho creia?
El pols entre Romney i Giuliani és seriós, i amenaça de fracturar el nucli dur de Trump i dividir els líders republicans. Dins de la jerarquia del partit, Romney és ben vist i, en canvi, Giuliani és percebut com un incontrolable que està mancat d’experiència internacional. Però entre els partidaris més radicals de Trump, Romney és vist com una provocació. Figures com Mike Huckabee i Newt Gingrich han atacat Romney de manera desaforada. Potser la tensió existent farà que aparegui un tercer nom més de consens.
Mentrestant, el president electe va anunciant nomenaments. Quasi tots són de línia molt conservadora i poden generar conflictes en els diversos àmbits. La designació per al departament d’Educació de Betsy DeVos, una milionària de Michigan que defensa l’escola privada i s’ha enfrontat amb els sindicats de professors, no augura res de plàcid a l’escola nord-americana. També guanya punts l’excandidat Ben Carson, neurocirurgià reconegut que va ser candidat, molt tradicionalista, com a secretari d’Habitatge i Desenvolupament Urbà.
Un recompte?
La candidata verda, Jull Stein, porta dies reclamant un recompte en els tres estats on els resultats van ser molt ajustats: Michigan, on encara no s’ha declarat un guanyador (Trump porta un 0,3% d’avantatge sobre Clinton), Wisconsin (un 1,2% més pel magnat) i Pennsilvània (un 1%). Una campanya de crowfunding li ha permès recaptar més de 4 milions de dòlars per finançar un recompte. Han sortit algunes veus reclamant recompte allà on es va votar amb màquines de votació electrònica. Però de moment la campanya de Clinton no s’ha afegit a la petició de recompte, senyal que estem parlant d’una possibilitat remota. Dimecres vinent es tanca el termini per poder demanar que es tornin a comptar els vots a Michigan, i el dilluns 28 a Pennsilvània.
Romney és tot el contrari. Va negar-se a donar suport al magnat durant les primàries i és un exponent –potser com molt pocs- de l’establishment. No només això. Va fer unes declaracions contra Trump en què assegurava que no estava capacitat per ser president i que, de ser elegit, faria el món menys segur. En aquell moment, no creia possible que Trump guanyés les eleccions. Però qui, entre els sectors benpensants, ho creia?
El pols entre Romney i Giuliani és seriós, i amenaça de fracturar el nucli dur de Trump i dividir els líders republicans. Dins de la jerarquia del partit, Romney és ben vist i, en canvi, Giuliani és percebut com un incontrolable que està mancat d’experiència internacional. Però entre els partidaris més radicals de Trump, Romney és vist com una provocació. Figures com Mike Huckabee i Newt Gingrich han atacat Romney de manera desaforada. Potser la tensió existent farà que aparegui un tercer nom més de consens.
Mentrestant, el president electe va anunciant nomenaments. Quasi tots són de línia molt conservadora i poden generar conflictes en els diversos àmbits. La designació per al departament d’Educació de Betsy DeVos, una milionària de Michigan que defensa l’escola privada i s’ha enfrontat amb els sindicats de professors, no augura res de plàcid a l’escola nord-americana. També guanya punts l’excandidat Ben Carson, neurocirurgià reconegut que va ser candidat, molt tradicionalista, com a secretari d’Habitatge i Desenvolupament Urbà.
Un recompte?
La candidata verda, Jull Stein, porta dies reclamant un recompte en els tres estats on els resultats van ser molt ajustats: Michigan, on encara no s’ha declarat un guanyador (Trump porta un 0,3% d’avantatge sobre Clinton), Wisconsin (un 1,2% més pel magnat) i Pennsilvània (un 1%). Una campanya de crowfunding li ha permès recaptar més de 4 milions de dòlars per finançar un recompte. Han sortit algunes veus reclamant recompte allà on es va votar amb màquines de votació electrònica. Però de moment la campanya de Clinton no s’ha afegit a la petició de recompte, senyal que estem parlant d’una possibilitat remota. Dimecres vinent es tanca el termini per poder demanar que es tornin a comptar els vots a Michigan, i el dilluns 28 a Pennsilvània.
(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SócNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada