dimarts, 31 de maig del 2016

Els tècnics amb FP, els empleats més buscats per les empreses

EVOLUCIÓ DEL MERCAT LABORAL

Els tècnics amb FP, els empleats més buscats per les empreses

Les companyies necessiten un 16% més de perfils intermedis, segons Pimec

El desajust del sistema formatiu provoca un excés d'un 13% d'universitaris

Els tècnics amb FP, els empleats més buscats per les empreses
JOAN REVILLAS

Dilluns, 30 de maig del 2016 - 14:52 CEST
EL PERIODICO                                           
Abans de la crisi, un dels problemes més importants amb què es trobaven les empreses era l’escassetat de treballadors per cobrir llocs de treball de tècnics amb formació professional (FP). El 2016, les empreses tornen a patir una sequera de perfils amb una qualificació intermèdia. Amb l’inici de la recuperació ha tornat a aflorar un problema estructural del mercat de treball de Catalunya i Espanya, que la patronal Pimec quantifica en un desajust del 16% entre l’oferta i la demanda d’empleats amb FP.
La població activa a Espanya pateix un grau molt elevat de polarització entre una franja amb estudis baixos i una altra amb una preparació universitària. Enmig, com un sandvitx, hi ha uns quants titulats en graus professionals que resulten insuficients per atendre el que necessiten les empreses.
A Catalunya, el 36,4% dels llocs de treball de les companyies es troben en la franja mitjana corresponent a tècnics amb FP. En canvi, en el mercat laboral català tan sols hi ha disponible el 20,4% dels actius amb una formació adequada per a aquestes places intermedies. És a dir, que les empreses necessiten el 16% més de tècnics amb formació mitjana que han de cobrir, en molts casos, amb titulats universitaris que acaben treballant en places laborals que requereixen menys qualificació.

SOBREQUALIFICACIÓ
El problema de la sobrequalificació dels treballadors es quantifica en el 13,6% d’excés d’empleats universitaris en relació amb el que necessiten les empreses. Aquest desajust porta molts llicenciats a treballar en feines d’un perfil mitjà o fins i tot baix per fugir de l’atur.
La comparació de Catalunya i Espanya amb altres països europeus retrata encara amb més cruesa aquests desajustos entre el sistema formatiu i el mercat laboral. A Alemanya, el més abundant són els empleats amb un perfil professional mitjà, amb el 59,8%, per cobrir el 49,6% de llocs de treball que requereixen aquesta qualificació. Per tant, les empreses alemanyes viuen una situació a la inversa de la que pateixen les companyies espanyoles al disposar de candidats suficients per cobrir les seves ofertes i poder portar a terme una selecció de candidats. En canvi, l’excés de titulats universitaris és molt més moderat, del 5%.
La comparació que fa Pimec amb vuit països de dimensió similar (com Bèlgica, Noruega, Suïssa i Àustria) també deixa Catalunya en mala posició. En aquests països, el 44% de la població activa té FP, una xifra molt més pròxima a la del 38,8% de llocs de treball que exigeixen aquesta preparació.
Però Catalunya té una peculiaritat que també pesa com una llosa sobre el mercat laboral i el sistema educatiu. El 40% de les ocupacions requereixen una formació baixa, una proporció molt similar a la d’empleats disponibles (42,6%). Es tracta d’uns percentatges molt per sobre de la mitjana de la mostra de vuit països utilitzada per Pimec i de la realitat d’Alemanya. El responsable d’estudis de Pimec, Modest Guinjoan, atribueix el pes elevat d’ocupació poc qualificada «a la importància que tenen els sectors del turisme i del comerç».
L’evolució de la corba d’alumnes de FP permet a Guinjoan assegurar que «sembla que s’està corregint una mica l’escassetat d’estudiants que hi havia anteriorment, però a un ritme molt lent, de manera que segueix havent-hi problemes de sobrequalificació i de subocupació».

PROPOSTES DE LA PATRONAL
La patronal reconeix que capgirar el sistema formatiu no és fàcil, encara que reclama mesures per accelerar el canvi. Entre elles, que el departament de Presidència de la Generalitat assumeixi directament la gestió de la FP conjuntament amb els agents socials, i desenvolupar plenament la llei de FP aprovada l’any passat.
Però la patronal avisa que la recepta de la FP dual, en què els alumnes porten a terme pràctiques remunerades en empreses, no pot ser l’única mesura. «En la FP dual, una part de la formació es desenvolupa a l’empresa. Però la capacitat del país d’implantar aquest sistema és molt limitada. Plantejar la FP dual com a única solució és una barbaritat», adverteix Antoni Cañete, secretari general de Pimec.

Las 15 mejores playas nudistas de España

Las 15 mejores playas nudistas de España

Las 15 mejores playas nudistas de España

Escritora y fotógrafa
martes, 19 de abril de 2016

Si eres de los que tratas de expresar en libertad tu derecho a estar desnudo por las playas de España, echa un vistazo a los mejores lugares de la costa española para hacerlo. Estas son las 10 mejores playas nudistas de España.

¿Sueñas con bañarte desnudo en un mar de aguas cristalinas? Pues estás de enhorabuena porque en Skyscanner hemos recopilado una lista de las mejores playas nudistas de España para que hagas realidad tus fantasías.

Una cosa es segura: te sobrará maleta por todas partes. Con apenas un cepillo de dientes y mucha crema solar estarás preparado para tus vacaciones en estas playas escandalosamente bellas. ¿Te animas a conocerlas?

1. Torimbia, Llanes, Asturias

Entre las montañas verdes que la rodean, la playa de arena blanca y el agua de un azul profundo, este parece el último lugar en la faz de la tierra jamás tocado por la mano del hombre. A este enclave solo se puede llegar a pie. Aviso: esta playa nudista es visitada por público no nudista y, desde el mirador, es habitual ver a gente tomando fotos de las impresionantes vistas. Prepárate porque aquí el agua está fría, como es de suponer en este parte del Mar Cantábrico.
Haz clic en la foto y descubre las 10 mejores playas de España Playa Torimbia Asturias

2. Barronal, Níjar, Almería

Aunque todo el Cabo de Gata permite el nudismo, esta playa es particularmente radical cuando se trata de limitar el acceso al textil. Tendrás que dejar el coche a tres kilómetros de distancia de la playa, en una zona llamada Los Genoveses. Desde allí tendrás que coger un camino de tierra cuesta abajo. El color grisáceo de la arena del Barronal es particularmente curioso porque parece no decidirse entre el blanco amarillento de la costa mediterránea y el negro intenso de las playas volcánicas de Tenerife. Tendrás que verlo con tus propios ojos.
Sigue leyendo: Las diez playas increíbles del mundo en las que perderte

3. Faro de Roche, Conil de la Frontera, Cádiz

Hay hasta nueve cuevas en la costa del Roche resguardas de las incomodas ráfagas de viento del este que suelen soplar por la zona. Los treinta metros de acantilados se elevan mientras las olas se comen la base de la playa. A unos 150 metros del faro hay una cueva que es de difícil acceso, cosa que hace de este lugar una zona ideal para pasearse desnudo. Id sólo cuando la marea está baja.
Dale un clic a la foto para conocer las 10 mejores playas de Cádiz Playa del Faro de Roche

4. Las Gaviotas, Santa Cruz de Tenerife

Esta vendría a ser la hermana nudista de la playa de las Teresitas. Situada a tres kilómetros del barrio de San Andrés, en las Gaviotas comparten espacio nudistas y no nudistas. La tira de arena es estrecha y los bañistas enseguida se encontrarán adentrándose en el agua casi sin darse cuenta. Dos recomendaciones: llega temprano para encontrar aparcamiento y trae agua contigo.
Clica en la imagen y echa un vistazo a las 10 playas más bonitas de Canarias Playa de las Gaviotas

5. Roques Planes, Calonge, Girona

Los buscadores de paraísos nudistas tendrán que dirigirse sí o sí a la Costa Brava. Deja el coche en Sant Antoni de Calonge, en el parking de la torre Martina, camina unos quince minutos dirección sur para encontrarte con un trozo virgen de costa. La verdad es que no hay mucha arena, pero hay muchas rocas llanas donde extender la toalla y disfrutar de las vistas. 536921907
Haz clic en la foto y disfruta de las 10 playas más hermosas de la Costa Brava Roques Planes

6. Coll Baix, Mallorca, Islas Baleares

Si te van las playas nudistas remotas y salvajes, entonces Coll Baix es para ti. Rodeada de largos acantilados, esta playa recóndita apenas se llena en verano. Podrás llegar a ella en barco, que sale del puerto de Alcudia, y en coche. Tendrás que tocar Alcudia y seguir la carretera que bordea la montaña. Una vez llegues al final del camino, aparca y anda unos 500 metros. Ten en cuenta que aquí el viento pega con fuerza, más que en el sur de la isla.
Clica en la imagen y alégrate la vista con las 10 playas más cristalinas de Mallorca Coll Baix

7. Es Trucadors, Formentera, Islas Baleares

En el norte de la isla hay una tira de tierra apartada donde se concentran multitudes, especialmente en verano. Nudismo es la norma aquí. Una atracción para el visitante serán las esculturas de piedritas que la gente ha ido creando a lo largo de los años. Si estás en contacto con tu lado más hippie, aquí te sentirás como pez en el agua.
Clica en la imagen y descubre las 10 mejores playas de las islas Baleares
playa de ses illetes en formentera

8. Barinatxe, Sopelana, Bilbao

Aquí los nudistas se sitúan a los laterales de la playa. Además, podrás ponerte en forma corriendo en cueros por la playa. La ya famosa carrera nudista de Sopelana es de participación gratuita y está dividida en categorías por edad y sexo: masculina, femenina, veteranos (mayores de 40 años) e infantil (menores de 14). Los corredores tendrán que cubrir 5000 metros sobre arena dura para ganar el trofeo Patxi Ros.
**Haz un clic en la foto y no te pierdas las 10 mejores playas de Francia Playa de Barinatxe

9. Playa de Maspalomas, San Bartolomé de Tirajana, Gran Canaria

Esta es una de las playas más bonitas de España para hacer nudismo. Entre la Playa del Inglés y el Faro de Maspalomas, se encuentra esta zona tan especial de enormes dunas de arena y mar calmo. La playa está dividida entre la parte nudista y la textil que suele estar más masificada. Esta playa dispone de todos los comodidades y servicios que puedas necesitar como tiendas, restaurantes y un puesto de socorrismo.
Si quieres saber que hacer en Gran Canaria, haz un clic a la foto Playa de Maspalomas

10. Playa de Figueiras, Islas Cíes, Vigo

Esta es la única playa nudista de las Islas Cíes. También conocida como la playa de los Alemanes, se encuentra a la izquierda del muelle en el que atracan los barcos. Recuerda que para llegar a las islas Cíes debes coger uno de los barcos en la Estación Marítima de Vigo que salen periódicamente todos los días de la semana de junio hasta el 14 de septiembre. Arena blanca, agua cristalina y un entorno natural incomparable son los tres hitos que describen el lugar. No por nada este archipiélago fue declarado Parque Natural el año 1980.
Clica en la foto para conocer las 10 mejores playas de Galicia Playa de Figueiras

11. Playa de Sonabia, Cantabria

Esta es una playa con historia. Rodeada por dos hermosas colinas (una de ellas con forma de Ballena), esta playa fue una de las primeras en España donde la gente se ponía en cueros sin miedo a que le cayera una multa por escándalo público. Años más tarde, Sonabia continúa siendo un bonito santuario para los amantes del naturismo por su entorno aislado y bohemio. También acuden a ella bañistas más tapaditos.
Haz un clic a la imagen y disfruta de los 10 rincones imprescindibles de Cantabria Playa de Sonabia

12. Playa del Ruso, Granada

Se trata de un auténtico refugio nudista que emana paz y tranquilidad. Hay dos formas de llegar a esta playa, o bien por el mar desde el pueblo de la Rábita o a pie desde la salida de la carretera nacional 340. El acceso a pata es bastante accidentado ya que para bajar hasta la playa hay que atravesar un largo sendero cuesta abajo y agacharse en determinados tramos. Sus aguas son cristalinas y templadas y está rodeada por dos grandes rocas, lo que hace de ella una playa idónea para perderse y descansar.
Clica en la imagen para conocer los 10 mejores destinos de fiesta y playa Playa del Ruso

13. Playa de la Mar Bella, Barcelona

Es una de las pocas playas nudistas de España, si no la única, a la que podrás acceder en metro. Baja en la parada Selva de Mar de la línea 4 y camina dos cuadras dirección sur hasta llegar a la Mar Bella. Para practicar nudismo, dirígete a la parte izquierda mirando a mar. La playa dispone de aseos y vestuarios y muy cerca hay un gimnasio al aire libre para los amantes del deporte.
Si quieres saber que cosas estupendas que se pueden hacer en Barcelona haz un clic en la foto
Playa de la Mar Bella

14. Playa de Espalmador, entre Ibiza y Formentera

Hay dos formas de acceder a Espalmador: una es en barco y la otra a nado (siempre que el estado del mar lo permita) ya que esta isla se encuentra a escasos 150 metros de Formentera. Más que una isla, el Espalmador es apenas un peñasco de 3 kilómetros cuadrados. Esta playa/isla es un parque natural protegido, así que conserva cierto aire de salvaje y libertad muy en consonancia con el espíritu nudista de esta lista.
Clica en la foto y recorre 10 rutas en coche por Mallorca, Menorca e Ibiza Playa de Espalmador

15. Cala Cantalars, Alicante

Aparca en la Avenida Costa Blanca (de Alicante) y desciende por un pequeño camino hasta llegar a esta Cala. Su acceso más complicado hace que esta sea la cala donde más se practique el nudismo por esta parte de Alicante. De hecho, es la playa menos concurrida en verano de la zona. Cuando atardece, este pequeño rincón alcanza su máximo esplendor con las vistas de la ciudad como telón de fondo.
Cala Cantalar
Sigue leyendo: Las 11 playas más populares y abarrotadas del mundo

¿Conoces alguna playa nudista más que te gustaría recomendar? ¡Deja un comentario y compártelo!

Conoce más playas estupendas en las dejarte ver (con y sin ropa) haciendo clic en los siguientes artículos

Skyscanner es el comparador global para tus viajes que te ayuda a ahorrar en vuelos, hoteles y coches de alquiler


Manual per entendre el galimaties del full de ruta independentista

EL POLS SOBIRANISTA

Manual per entendre el galimaties del full de ruta independentista

Els actors del sobiranisme defensen processos i terminis diferents per a la secessió

Puigdemont, Junqueras i Mas han fet esmenes al programa de

Manual per entendre el galimaties del full de ruta independentista
FERRAN SENDRA

Dimarts, 31 de maig del 2016 - 09:47 CEST
¿Com i quan s'ha de proclamar la independència de Catalunya? Cada vegada hi ha més respostes diferents a aquesta pregunta en el si del sobiranisme, que viu moments de certa cacofonia i confusió, tot i disposar de més poder que mai a Catalunya. Els anomenats fulls de ruta es multipliquen i es van adaptant a les circumstàncies, fins al punt que cada vegada és més difícil identificar un fil conductor. Vegem-ho.

Els fulls de ruta del procés

EL PERIÓDICO

EL PROGRAMA DE JUNTS PEL SÍ

En primer lloc existia el full de ruta que havia de ser el prioritari: el de la coalició que va guanyar les eleccions, Junts pel Sí. El seu programa electoral prometia el següent si aconseguia majoria absoluta d'escons: declarar l'inici del procés, elaborar una nova constitució, proclamar la independència, aprovar la llei de transitorietat jurídica (que ha de regular de manera provisional les estructures del nou estat), aprovar la llei del procés constituent (que regiria la fase parlamentària i d'aprovació constitucional) i finalment convocar les anomenades eleccions constituents. Tot això en 18 mesos.

LES ESMENES DE PUIGDEMONT

El president Carles Puigdemont ha sigut el primer a introduir esmenes a aquest pla. Va afirmar que no hi haurà declaració unilateral d'independència (DUI) perquè el programa de Junts pel Sí no ho preveia. Això és cert a mitges. Sí que parla de proclamar la independència, i se suposa que si es fa és sense l'aval de l'Estat espanyol. ERC va recordar primer el que s'havia firmat en el programa i finalment es va arribar a un acord salomònic: es farà una "declaració d'intencions".

ELS PLANS DE L'ASSEMBLEA

D'altra banda hi ha el full de ruta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), principal referent cívic de l'independentisme que passa per hores baixes de divisió i de certa letargia mobilitzadora. Amb tot, l'ANC assegura que l'any que ve s'ha de proclamar la independència. En el seu últim document, l'entitat advoca perquè “al llarg del 2017 el Parlament proclami la independència”. Un termini sens dubte ambiciós, tenint en compte que el Govern de Junts pel Sí ja ha deixat clar que els 18 mesos per arribar a Ítaca és un marge que es pot allargar.
Però l'ANC creu que l'any que ve Catalunya serà independent, a continuació aprovarà les lleis de transitorietat jurídica i “les altres eines de l'Estat” i es convocaran eleccions constituents. Es donarà pas, llavors, al nou Estat que culminarà amb l'aprovació de la constitució en un referèndum.
Sempre existeix un pla B, i el de l'Assemblea es diu "assemblea de càrrecs electes", que “en cas de necessitat” assumirà la representació institucional màxima de Catalunya per completar la independència, inclosa la capacitat d'una DUI quan ho cregui oportú.

EL 'RUI' DE LA CUP

Després hi ha el full de ruta de la CUP, que exigeix un referèndum unilateral d'independència (RUI). Així ho ha ratificat en assemblea aquest cap de setmana passat. El cas és que la CUP també exigeix gestos de desobediència, com uns pressupostos que incloguin totes els impostos impugnats pel Tribunal Constitucional, i que en menys de mig any es desplegui la declaració rupturista del 9-N. Els anticapitalistes denuncien que Junts pel Sí ha “rebaixat el valor” d'aquesta declaració parlamentària.

LES IDEES D'ARTUR MAS

Paral·lelament a tot això, s'hi han d'afegir les aportacions de dirigents gens menors com és el cas d'Artur Mas, que dies enrere es treia de la màniga altres eleccions plebiscitàries. Uns comicis que evitarien, segons ell, la unilateralitat d'un referèndum com el que reclama la CUP. En aquestes noves eleccions, Mas creu que s'haurien de comptar, aquesta vegada sí, vots i no només escons.
Una altra aportació singular ha sigut la del vicepresident del Govern i líder d'ERC, Oriol Junqueras, l' independentista més vehementen els últims anys i flagell de les posicions més moderades de CDC, que es va despenjar fa unes setmanes reconeixent que no hi haurà independència de forma unilateral, sinó d'acord amb l'Estat i la comunitat internacional.

ELS DUBTES JURÍDICS (I POLÍTICS)

Tingueu en compte en aquest repàs que una de les ments pensants de l'arquitectura de les estructures d'Estat, Carles Viver Pi-Sunyer, era poc partidari del full de ruta de Junts pel Sí en la denominació d'algunes de les anomenades lleis de desconnexió. I que a CDC s'insisteix una vegada i una altra que les coses s'han de fer “bé” i no de pressa.
Tots aquests fulls de ruta són, a més, susceptibles de ser esmenats, ja que el procés viu moments de transitorietat com ho demostra, sense anar més lluny, la incògnita sobre la continuïtat del Govern en el que es refereix al suport de la CUP als seus primers pressupostos. Finalment, però no menor, Catalunya i l'Estat estan a les portes d'una nova convocatòria electoral decisiva també per al procés.

ELS PLANS B

Si el nou inquilí de la Moncloa obre vies de diàleg amb Catalunya, tots els fulls de ruta -o gairebé tots- s'hi adaptaran perquè, com s'ha esmentat anteriorment, sempre existeix un pla B. En el cas de Junts pel Sí, es tracta d'aquella frase del programa que mostra la disposició a negociar amb l'Estat un possible referèndum pactat.
Una consulta que està en el full de ruta de Catalunya Sí que es Pot i En Comú Podem, que pot tornar a guanyar les generals a Catalunya, segons els sondejos, i que reclamaran que això es posi en l'epicentre del debat del procés. No en va, va ser el mateix Mas qui, la nit electoral del 20-D en què CDC es va clavar una sonora patacada, va exhibir sense embuts la bandera del referèndum pactat amb l'Estat com a via alternativa.

LA SOCIETAT CIVIL

I per acabar el bosc de propostes i vies, anoteu també l'anomenat procés constituent, el que ha de forjar un text constitucional. Compta amb diferents versions i s'està coent a foc lent en una comissió parlamentària i en un nucli d'entitats (reinicia.cat) que vol travar una aliança entre l'impuls de la societat civil i el paper dels partits.
Partits, moviments, Parlament i poder. Fulls de ruta sota un denominador comú: a l'expectativa i presidits per les mirades de reüll entre tots els actors, cap dels quals disposa actualment de cap convenciment sobre on estarà el procés sobiranista en els pròxims mesos... o setmanes.


El Barça presenta la seva nova samarreta inspirada en la de Wembley-92

El Barça presenta la seva nova samarreta inspirada en la de Wembley-92

L'equip torna a les tradicionals ratlles verticals amb unes franges més primes i sense publicitat al pit

EL PERIÓDICO / BARCELONA
Dilluns, 30 de maig del 2016 - 10:47 CEST
El Barça presenta la seva nova samarreta inspirada en la de Wembley-92
La nova pell del Barcelona s'inspira en la samarreta que va usar a Wembley-92 quan el 'Dream Team' de Johan Cruyff va alçar la primera Copa d'Europa, malgrat que va haver de jugar la final contra el Sampdoria amb una de color taronja. Tan bon punt va acabar el partit, es va posar la blaugrana i així va recollir el trofeu a Londres. Nike, la multinacional que equipa el club blaugrana, ha posat a la venda les noves samarretes que lluirà l'equip de Luis Enrique la temporada que ve. Es torna a les clàssiques franges verticals, encara que una mica més primes, a més d'alternar els tradicionals colors blau i grana amb uns "matisos més clars de les mateixes tonalitats". I no porta publicitat al pit, a l'espera que la directiva trobi patrocinador. Les ratlles, com ha indicat el Barcelona, es van estrenyent a mesura que s'acosten al final.
Tant a l'interior com a l'exterior de la samarreta s'han col·locat referències a l'orgull del club. Al revers del coll, per exemple, es pot veure la paraula Barça, al costat d'una petita senyera, reproduint el mosaic que els aficionats blaugrana van fer al ja derruït Wembley el 1992. Les paraules 'un crit' i 'valent' adornen la part interior dels punys dret i esquerre, respectivament. Nike ha explicat que "la tipografia dels noms i els números dels jugadors s'inspiren en els "revolts arquitectònics de la ciutat".
El Barça presenta la seva nova samarreta inspirada en la de Wembley-92

Tortosa vota mantener el monumento a la Batalla del Ebro



Tortosa vota mantener el monumento a la Batalla del Ebro

 

La Gaceta 

 

 

El 68,36% de los electores han decidido mantener el monumento que fue inaugurado por Franco el 21 de junio de 1966.

 
 
   La consulta ciudadana celebrada este sábado en Tortosa se ha saldado con una mayoría clara a favor de mantener el monumento ubicado en el Ebro a su paso por la ciudad, lo que incluye además "reinterpretar y contextualizar" el monumento "para promover la memoria histórica y la paz". El 68,36% de los votos (5.755) ha escogido esta opción, mientras que los partidarios de retirar el monumento para "musealizarlo para promover la memoria histórica y la paz" ha quedado con un 31,25% (2.631 votos).
 
   Los resultados oficiales no se han sabido hasta pasadas las 11 de la noche, con más de una hora y media de retraso de la hora prevista.
 
   De hecho, minutos antes de las 8 de la tarde, cuando tenían que cerrar los colegios, todavía quedaban largas colas de votantes, lo que ha retrasado bastante el cierre de urnas y el inicio del recuento.
 
   El alcalde de Tortosa, Ferran Bel (CiU), se mostró satisfecho por la participación, que con un censo a partir de los ciudadanos de 16 años empadronados, ha llegado al 29,73% de participación (8.464 votos en total).
 
   "Para una consulta es una cifra muy elevada", ha afirmado Bel, que cree que el dato se aproximaría al 40% si la referencia hubiese sido el censo habitual de unos comicios.
 
   "Ha habido elecciones europeas que no han llegado a este número de votantes. Esperaba una buena participación, pero no tanto", ha subrayado.
 
   Bel también ha recordado que la consulta es fruto de un compromiso electoral de 4 formaciones (CiU, PSC, ERC y Movem), partidos que concurrieron a las elecciones con esta propuesta. "No nos lo hemos sacado de la manga", ha apuntillado.
 
   Bel se ha defendido de la críticas por su posición: "este es un país complejo y muy diverso. Nos tenemos que acostumbrar a aceptarnos y respetarnos" ya que "todos los que han ido a votar son tan democráticos como los que más". Según el alcalde, "hoy no se votaba el franquismo, simplemente si un monumento se museiza o se reinterpretaba al lugar".
 
   Bel ha insistido en reclamar "respeto": "Cuestionar el talante y compromiso democrático de las personas que se han acercado a las urnas no sería serio ni conveniente".
 
   "Pedimos que no se nos trate como franquistas porque no lo somos". Así pues, el alcalde se ha comprometido a "materializar la opción b" y ha reclamado la "complicidad de todas las administraciones" para hacerlo.
 
   El monumento a la batalla del Ebro fue inaugurado por Francisco Franco el 21 de junio de 1966 en Tortosa. Con 45 metros de altura, es el más grande de Cataluña. Se encuentra ubicado en medio del curso del río Ebro, sobre una de las pilastras del antiguo puente de la Cinta, volado durante la Guerra Civil.
 
   Entre los partidos con representación en el pleno municipal, ERC, PSC y Movem han defendido la retirada. CiU ha dado libertad de voto. El alcalde, Ferran Bel, y 5 concejales más de CiU votaron por la opción mayoritaria hoy, el mantenimiento y reinterpretación del monumento. El PP ha defendido mantenerlo y arreglarlo y la CUP no ha avalado la consulta y reclamó su retirada sin referendo. 

La Fundación Francisco Franco destaca el resultat de la consulta a Tortosa

QUE S'HO FACIN MIRAR A TORTOSA...!!!

País

La Fundación Francisco Franco destaca el resultat de la consulta a Tortosa

És la notícia més destacada a la web de l'entitat d'apologia del dictador



Captura de pantalla 2016-05-31 a les 9.38.14
La Fundación Francisco Franco ha destacat el resultat de la consulta de dissabte passat a Tortosa en què es va aprovar de mantenir el monument franquista al riu Ebre. És la notícia més destacada de la web de la fundació, que titula: ‘Tortosa vota de mantenir el monument a la batalla de l’Ebre’. L’entitat reprodueix la notícia que va fer La Gaceta sobre el resultat de la consulta, destacant en el subtítol: ‘El 68,36% dels electors ha decidit de mantenir el monument que fou inaugurat per Franco el 21 de juny del 1966’.
El text destaca també unes declaracions de satisfacció del batlle de Tortosa, Ferran Bel (CDC), celebrant la participació, que fou del 29,73%: ‘Per a una consulta, és una xifra molt elevada. Hi ha hagut eleccions europees que no han arribat a aquest nombre de votants.’ Més declaracions: ‘Aquest país és complex i molt divers. Ens hem d’acostumar a acceptar-nos i respectar-nos. Avui no es votava sobre el franquisme, simplement si un monument es museïtza o es reinterpretava (…). Demanem que no se’ns tracti de franquistes perquè no en som’.


(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)

L’AVL, o com crear un problema que no existia, per Vicent Partal


  • Editorial
  • Vicent Partal

Opinió

L’AVL, o com crear un problema que no existia

«Va nàixer com una iniciativa política, no pas científica, fruit d'un pacte entre Zaplana i Pujol, que en teoria havia de posar fi a les discussions socials sobre la llengua catalana al País Valencià»



El president de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, Ramon Ferrer.
El president de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, Ramon Ferrer.
El pacte entre l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i l’anomenada Real Academia de Cultura Valenciana és una equivocació notable, sobretot per la manera com s’ha fet.
L’AVL és l’entitat normativa de la Generalitat Valenciana. Ha tingut un paper complicat aquests anys. Va nàixer com una iniciativa política, no pas científica, fruit d’un pacte entre Zaplana i Pujol, que en teoria havia de posar fi a les discussions socials sobre la llengua catalana al País Valencià. La teoria deia que el conjunt de la població acceptaria més bé el caràcter normatiu d’una entitat estrictament valenciana i, gràcies a això, es podria acabar el secessionisme lingüístic. Tant l’Institut d’Estudis Catalans com les universitats valencianes van malfiar-se profundament de les intencions d’una institució que es movia en una ambigüitat tan gran –començant pel nom: és molt diferent dir-se Acadèmia Valenciana de la Llengua que Acadèmia de la Llengua Valenciana.
La desconfiança no s’ha esvaït, tot i que, amb el pas dels anys, la presència oficial de l’Acadèmia s’havia normalitzat més o menys. Fins i tot s’havia fet perdonar part del pecat original quan, durant la legislatura passada, es va enfrontar al govern del PP defensant la unitat de la llengua catalana, ni que fos amb un llenguatge bàsicament críptic i confús.
Mentre passava això, els secessionistes lingüístics, allò que se’n deien els ‘blavers’, anaven esmorteint-se a poc a poc. D’una banda, perquè, al cap i a la fi, sempre han estat una eina política a les mans de la dreta extrema valenciana i quan aquesta caigué, lògicament, ells també caigueren. D’una altra, perquè l’educació ha avançat. No tan solament per la feina de les escoles –ja hi ha una generació de gent educada en la llengua pròpia–, sinó també gràcies a gests tan senzills com mirar TV3 o escoltar Catalunya Ràdio. Entre les unes coses i les altres, els grups blavers, tan actius i radicals fa anys, ara travessaven la pitjor època. I, tot d’una, de sorpresa, l’AVL acudeix a rescatar-los.
L’anomenada RACV va ser impúdicament regada amb diners pel PP mentre tenia el poder. I ara que el PP pràcticament ha desaparegut de les institucions vivia una situació dramàtica. Necessitava arrimar-se a la institució oficial de la Generalitat per a sobreviure. I per això resulta tan i tan sorprenent que l’acord proposat per l’AVL incloga clàusules, paraules i definicions que serien comprensibles si l’AVL fos l’entitat petita i necessitada, però que esdevenen incomprensibles quan resulta que és al revés.
A què treu cap ara, després d’haver resistit el PP al govern, parlar de ‘llengua valenciana’ o fins i tot ‘idioma valencià’. Per quina raó s’accepten paraules o grafies que no són registrades ni en la normativa de l’AVL –ja prou laxa i permissiva– i què només es poden explicar per la ignorància monumental dels seus usuaris? I, sobretot, per què es presenta un acord com aquest com si fos un acord entre iguals? Tots els partits presents a les Corts Valencianes donen suport a l’AVL. No hi ha entitats significatives que s’apunten a això que en diuen normes de la RACV. Els secessionistes lingüístics obtenen un nombre de vots insignificant, ara mateix. I aleshores la pregunta és: on està el problema a resoldre? Què explica aquesta maniobra desconcertant que, a més, ha tibat les relacions entre acadèmics? (I no parlem de com es deuen sentir els acadèmics ja escollits, però que encara no han pres possessió.)
Havent fet les coses d’aquesta manera, l’AVL ha creat un problema allà on ja no n’hi havia cap. Lamentable.


[A sota trobareu els comentaris dels subscriptors a aquest editorial. He d’avisar també que, com passa alguns dies, ahir vaig corregir al matí l’editorial sobre Tortosa, després de rebre diversos correus demanant que aclarís que els partits d’esquerres també eren partidaris de la consulta. 
Entre més serveis, els subscriptors reben aquest editorial el dia abans de publicar-lo al vespre, i poden afegir-hi la seua opinió. Aquesta és una més de les maneres amb que els subscriptors de VilaWeb participen de la redacció del diari i ajuden a fer-lo millor amb les seues crítiques. Si ens voleu ajudar, amb una petita quantitat us feu subscriptors del diari. Per a saber-ne més, aneu ací.]

(Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció. Reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si podeu contribuir-hi amb una petita quota, us demane que us apunteu en aquesta pàgina. Sapigueu que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)

dilluns, 30 de maig del 2016

Tortosa: un greu error que ens perseguirà, per Vicent Partal


  • Editorial
  • Vicent Partal

Opinió

Tortosa: un greu error que ens perseguirà

«Les coses s'han de fer quan toca o esdevenen un problema molt més llarg conforme passa el temps»



'Soldat de bronze', Tallinn (Estònia).
'Soldat de bronze', Tallinn (Estònia).
Recorde haver assistit a Vílnius a la retirada de la gran estàtua de Lenin que ocupava la plaça que portava el seu nom. Ho van fer amb una grua, de bon matí, només hores després de proclamar la independència de Lituània. No se n’ha recordat mai més ningú.
Però a Tallinn no es van atrevir a desmuntar de seguida el monument al soldat soviètic, conegut per Soldat de bronze. I el monument va esdevenir un símbol contra la independència d’Estònia i en favor del règim soviètic, que el 2007 acabà originant alguns dels pitjors enfrontaments entre la comunitat russa d’Estònia i el govern de la república i atià una enorme tensió entre tots dos països: hi hagué un intent d’assalt a l’ambaixada estoniana a Moscou i es desfermà allò que probablement va ser la primera ciberguerra de la història. Encara avui, cada any, el dia de la commemoració de la victòria soviètica a la Segona Guerra Mundial, hi ha tensió davant el monument. Enguany, per exemple, Estònia va haver de tancar la frontera de Narva per impedir l’entrada de caravanes de cotxes russos que volien manifestar-se a Tallinn.
Què vull dir, amb això? Que les coses s’han de fer quan toca o esdevenen un problema. I per això a Vílnius ningú no recorda l’estàtua mentre que a Tallinn és una font permanent de conflictes.
El relat ve a tomb del dissortat episodi viscut aquest cap de setmana a Tortosa. Temps enrere vaig signar el manifest reclamant que el monument fos desmuntat i criticant que es proposàs un referèndum, de manera que la meua posició és pública. Em sembla totalment inacceptable que un monument feixista puga ser sotmès a discussió. Oimés un com aquest, tacat implícitament amb la sang dels nostres millors joves, aquells que van lluitar a la batalla de l’Ebre defensant la república, la democràcia i la llibertat.
Trobe que la posició del batlle de la ciutat, Ferran Bel, de CDC, és simplement incomprensible i completament reprovable. Molt perillosa. I no crec que apel·lar a la singularitat del territori siga correcte, en aquest cas. L’Ebre ha donat proves de sobres, aquests darrers anys, de dignitat, voluntat i consciència de país. La lluita incansable i valenta de les Terres de l’Ebre ha estat un dels factors que ha servit per a canviar completament el nostre país. I ningú no s’hauria de confondre per aquesta votació d’ara.
A més, això no és pas un problema de Tortosa, sinó de tots. I per aquesta raó crec que l’actuació d’aquests dies no únicament taca Convergència a l’Ebre sinó a tot el país i reclama una resposta. Sense oblidar en cap moment, però, que vint dels vint-i-un regidors del consistori, no només de CDC sinó també d’ERC i ICV, per exemple, han aprovat la consulta i hi han fet costat. Eñ batlle té una responsabilitat especial com a màxim responsable polític però les altres forces polítiques han quedat molt tocades també. Cal, doncs, una reflexió generalitzada i demanar explicacions a tots els partits. Més quan, en definitiva, el resultat que s’ha donat indica que aquesta posició era ben equivocada: hi ha hagut una abstenció altíssima i entre els qui han votat han guanyat els partidaris de mantenir-lo, cosa que ens crea un problema greu.
Perquè, en definitiva, aquesta consulta haurà aconseguit embrutar la magnífica imatge de les Terres de l’Ebre però sobretot haurà creat un lloc de pelegrinatge dels nostàlgics del franquisme i els espanyolistes. Ara hem fabricat nosaltres mateixos una mena de Soldat de bronze a la catalana que ja podeu estar ben segurs que ens perseguirà durant anys, especialment després de la independència. I no puc ni explicar com ho lamente, això.



[A sota, excepte en alguns models de mòbil, trobareu els comentaris dels subscriptors a aquest editorial. Com sempre us recomane de forma especial llegir els més crítics, avui sobretot el Carles Balbastre, el Joan Grimalt i el Josep Blesa. Deixeu-me també que us recomane molt l’extraordinari article que Anna Zaera va escriure ahir sobre aquest mateix tema. Molt brillant. 
Entre més serveis, els subscriptors reben aquest editorial el dia abans de publicar-lo al vespre, i poden afegir-hi la seua opinió. Aquesta és una més de les maneres amb que els subscriptors de VilaWeb participen de la redacció del diari i ajuden a fer-lo millor amb les seues crítiques.  Per a saber-ne més, aneu ací.]
(Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció. Reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si podeu contribuir-hi amb una petita quota, us demane que us apunteu en aquesta pàgina. Sapigueu que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)

Vídeo: L’espectacular ball de gegants de la Patum amb música de Bruce Springsteen

País

Vídeo: L’espectacular ball de gegants de la Patum amb música de Bruce Springsteen

La plaça de Sant Pere de Berga ha vibrat amb la versió arranjada pel compositor Sergi Cuenca



Featured Video Play Icon
Enguany se celebra el 150è aniversari dels gegants vells de la Patum i el 125è dels gegants nous. Per commemorar-ho, s’han organitzat uns quants actes especials, entre els quals es destaca la ballada que han fet avui, diumenge de Corpus, amb música de Bruce Springsteen. Concretament, amb una versió de la cançó ‘If I should fall behind’ del músic nord-americà, que en va cedir els drets. La plaça de Sant Pere ha ovacionat el ball amb aquesta versió, amb arranjaments del director i compositor Sergi Cuenca i interpretada per la Cobla Ciutat de Berga.
Us oferim el vídeo que n’ha enregistrat Pol Asensi.
La versió per a la Patum ha pres la base de la versió que Springsteen mateixa va fer de la seva cançó, publicada el 1992, durant la ronda de concerts amb The Seeger Sessions Band, el 2006.




(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)

Bruce Springsteen - If I Should Fall Behind

diumenge, 29 de maig del 2016

El llagostí, protagonitza les jornades gastronòmiques d’Alcanar

Cultura

El llagostí, protagonitza les jornades gastronòmiques d’Alcanar

Una quinzena de restaurants innoven amb el crustaci més ben valorat de la Terra Alta



llagosti-n-17632
El llagostí d’Alcanar s’ha convertit en un referent gastronòmic al territori i ara ja va maridat amb vins proposats pel Consell Regulador de la Denominació d’Origen Terra Alta. Per això a Alcanar li dediquen les V Jornades Gastronòmiques del Llagostí d’Alcanar.
El producte estrella dels restaurants d’Alcanar serà el llagostí fins al 26 de juny. Valorat i reconegut arreu arriba a les taules de manera tradicional i innovadora. Una quinzena d’establiments serviran menús especials amb un denominador comú: el producte estrella dels pescadors de les Cases.
Entre els menús destaquen els xupa-xups de foie amb llagostins i gelatina de romesco de La Marinada, les mandonguilles de rap i llagostins del Restaurant Chaparral, els canelons de rap i llagostins amb crema de marisc de La Costa, l’arròs negre amb llagostins i carxofes de la Lluna, la broqueta de llagostí amb tempura de Can Manel, els farcellets de verduretes amb bolets i llagostins de Casa Ramón i, el carpaccio de llagostí del Racó.
L’èxit del llagostí d’Alcanar ha fet que el 16 de juny, amb motiu del Dia Mundial de la Tapa, Alcanar s’afegeixi al CREG, Catalunya Regió Europea de la Gastronomia.


(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)

dissabte, 28 de maig del 2016

Turisme franquista,per Salvador Cot







Turisme franquista

"L'alcalde de la ciutat, Ferran Bel, s'ha equivocat greument i ha ficat la societat catalana -no només el poble tortosí- en un embolic del qual costarà sortir-ne"




per Salvador Cot 25 de Maig 2016 a les 19.54 h

El 21 de juny de 1966, el bisbe de Tortosa va beneir la inauguració del monument que commemorava el vint-i-cinquè aniversari de la Batalla de l'Ebre. Sorprenentment -per obvi-, el No-Do de l'època destaca que el jerarca catòlic agraeix a Franco i els seus col·laboradors que li facilitin "el lliure exercici del meu càrrec pastoral". Tanta llibertat pastoral sembla haver tingut com a resultat que s'hagi conservat, intacte, un segon monòlit dedicat als "Caídos por Dios y por España. ¡¡Presentes!!". Tortosa com a parc temàtic de l'estètica franquista.


L'alcalde de la ciutat, Ferran Bel, s'ha equivocat greument i ha ficat la societat catalana -no només el poble tortosí- en un embolic del qual costarà sortir-ne. ¿De debò que val la pena tanta lluita, tants esforços, tant remar a contracorrent per una causa tan miserable com mantenir el monòlit d'aquella dictadura immoral i assassina? No hi ha cap argument viable per justificar la cadena de decisions que ens han portat fins aquí.

I menys encara quan l'alcalde de Gandesa, Carles Luz, ha decidit saltar al segle XXI i liquidar un altre monòlit que aplegava nostàlgics franquistes de tant en tant. Ara, inevitablement, es concentraran a Tortosa. I més encara si interpreten que allà la seva simbologia gaudeix de suport popular. O sigui que, si us plau, que algú impedeixi que Tortosa es converteixi en un destí de turisme franquista.