El Parlament crea els òrgans per redactar les lleis de la desconnexió
Les ponències conjuntes seran el marc on es discutiran les lleis de l'administració tributària que ha de tenir la futura República, el règim jurídic i la protecció social
|
La Mesa del Parlament, el màxim òrgan que regeix el funcionament de la
cambra, ha aprovat aquest dimarts al matí la creació de les tres
ponències conjuntes per elaborar les tres lleis clau de la desconnexió
que sol·licitaven Junts pel Sí (JxSí) i la CUP. El vicepresident primer
de la institució, Lluís Corominas, ha recalcat que els informes jurídics
que en desaconsellaven la creació "no són vinculants". La Mesa ho ha aprovat amb els quatre vots a favor de JxSí i els vots contraris de C's, el PSC i CSQP.
Els quatre representants de JxSí a la Mesa han justificat l'aprovació de les ponències conjuntes amb l'argument que l'article 126 del reglament de la cambra permet perfectament donar-hi llum verda,
ja que estableix que ho han de sol·licitar un mínim de dos grups
parlamentaris. "El proper pas serà constituir les ponències conjuntes",
ha anunciat Corominas.
Les ponències conjuntes -a diferència dels projectes de llei o les proposicions de llei, en què es discuteix sobre un text predeterminat pels promotors- són un mecanisme parlamentari pel qual els grups polítics es troben per discutir, de zero, com volen confeccionar la llei en qüestió. Aquest mecanisme, entenen JxSí i la CUP, facilita tant el debat entre els diversos actors polítics com dificulta la tasca del TC per impugnar una llei encara inexistent.
El portaveu parlamentari i home fort de Catalunya Sí Que es Pot (CSQP), Joan Coscubiela, ha insistit en què els seus onze diputats són contraris a aquest mecanisme. "No poden pretendre que els redactem les lleis en què no hi estem d'acord", ha sentenciat. "No seran ponències conjuntes, seran ponències CUPjuntes", ha ironitzat. "Ara tenen tres mesos per elaborar una proposició de llei. Quan la tinguin, llavors ja les discutirem", ha assegurat, reiterant en tot moment que aquest és "un problema polític, no jurídic".
Les ponències conjuntes -a diferència dels projectes de llei o les proposicions de llei, en què es discuteix sobre un text predeterminat pels promotors- són un mecanisme parlamentari pel qual els grups polítics es troben per discutir, de zero, com volen confeccionar la llei en qüestió. Aquest mecanisme, entenen JxSí i la CUP, facilita tant el debat entre els diversos actors polítics com dificulta la tasca del TC per impugnar una llei encara inexistent.
El portaveu parlamentari i home fort de Catalunya Sí Que es Pot (CSQP), Joan Coscubiela, ha insistit en què els seus onze diputats són contraris a aquest mecanisme. "No poden pretendre que els redactem les lleis en què no hi estem d'acord", ha sentenciat. "No seran ponències conjuntes, seran ponències CUPjuntes", ha ironitzat. "Ara tenen tres mesos per elaborar una proposició de llei. Quan la tinguin, llavors ja les discutirem", ha assegurat, reiterant en tot moment que aquest és "un problema polític, no jurídic".
Recurs de consideració
Ciutadans (C's) ja ha anunciat que aquesta decisió és susceptible de ser recorreguda al Tribunal Constitucional espanyol (TC). "És insòlit, desoir un informe dels propis lletrats", s'ha exclamat el vicepresident segon de la institució, José María Espejo-Saavedra. "Sorprèn en una democràcia", hi ha afegit, insinuant que un primer pas que durien a terme seria presentar una petició de reconsideració a la Mesa.
El PSC també ha anunciat que presentaria aquesta petició de reconsideració, en un termini de tres dies. "Tenim uns informes dels lletrats molt clars. Avui tenim una decisió arbitrària de la Mesa del Parlament, s'està actuant en contra de la majoria de grups parlamentaris, i confiem que tirin enrere la creació d'aquestes tres ponències conjuntes", ha assegurat la diputada Eva Granados. Preguntada sobre un hipotètic recurs al Constitucional, ha respost: "Volem anar pas a pas."
El PP, sense presència a la Mesa, ha anunciat que utilitzarà "tots els mecanismes parlamentaris" per evitar la creació de les tres ponències conjuntes, perquè "s'estarà pervertint el Parlament de Catalunya". Si no se'n surten, presentaran recurs d'empara al TC per vulneració dels drets dels diputats, "imposant una iniciativa conjunta a la majoria de grups, que no tenim cap interès en participar en la redacció d'aquestes lleis".
En un primer moment, JxSí i la CUP tenien en ment que aquestes tres lleis "pengessin" de la Comissió del Procés Constituent. Però, com que finalment es va optar per rebaixar-la del rang legislatiu al d'estudi, per donar-hi entrada a Catalunya Sí Que es Pot (CSQP), cada ponència dependrà d'una comissió diferent: la llei de l'administració tributària, d'Economia i Hisenda -presidida pel diputat de JxSí i líder de Demòcrates Antoni Castellà-; la de règim jurídic, de Governació -presidida pel cupaire Joan Garriga Nana-, i la de protecció social, de Treball -presidida pel republicà Bernat Solé.
* Cronologia dels tràmits parlamentaris seguits per les lleis de la desconnexió.
Ciutadans (C's) ja ha anunciat que aquesta decisió és susceptible de ser recorreguda al Tribunal Constitucional espanyol (TC). "És insòlit, desoir un informe dels propis lletrats", s'ha exclamat el vicepresident segon de la institució, José María Espejo-Saavedra. "Sorprèn en una democràcia", hi ha afegit, insinuant que un primer pas que durien a terme seria presentar una petició de reconsideració a la Mesa.
El PSC també ha anunciat que presentaria aquesta petició de reconsideració, en un termini de tres dies. "Tenim uns informes dels lletrats molt clars. Avui tenim una decisió arbitrària de la Mesa del Parlament, s'està actuant en contra de la majoria de grups parlamentaris, i confiem que tirin enrere la creació d'aquestes tres ponències conjuntes", ha assegurat la diputada Eva Granados. Preguntada sobre un hipotètic recurs al Constitucional, ha respost: "Volem anar pas a pas."
El PP, sense presència a la Mesa, ha anunciat que utilitzarà "tots els mecanismes parlamentaris" per evitar la creació de les tres ponències conjuntes, perquè "s'estarà pervertint el Parlament de Catalunya". Si no se'n surten, presentaran recurs d'empara al TC per vulneració dels drets dels diputats, "imposant una iniciativa conjunta a la majoria de grups, que no tenim cap interès en participar en la redacció d'aquestes lleis".
En un primer moment, JxSí i la CUP tenien en ment que aquestes tres lleis "pengessin" de la Comissió del Procés Constituent. Però, com que finalment es va optar per rebaixar-la del rang legislatiu al d'estudi, per donar-hi entrada a Catalunya Sí Que es Pot (CSQP), cada ponència dependrà d'una comissió diferent: la llei de l'administració tributària, d'Economia i Hisenda -presidida pel diputat de JxSí i líder de Demòcrates Antoni Castellà-; la de règim jurídic, de Governació -presidida pel cupaire Joan Garriga Nana-, i la de protecció social, de Treball -presidida pel republicà Bernat Solé.
* Cronologia dels tràmits parlamentaris seguits per les lleis de la desconnexió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada