Otegi
[Aquí trobareu aquest editorial també en èuscar]
El 9 de juliol de 2012, quan es complien mil dies de l’estada a la presó d’Arnaldo Otegi, vaig escriure en aquest mateix editorial que la imatge de la seua cel·la era suficient per a fer caure la careta de l’estat. Vaig escriure aleshores: ‘El discurs oficial espanyol afirma que qualsevol opció política es pot defensar sempre que siga al marge de la violència. Però la presó d’Otegi ho nega, això. A ell el tenen tancat perquè saben que pot portar el seu país a la independència; no pel que fa, per tant, sinó per la proposta.’
Encara faltaven dos mesos per a la primera manifestació convocada per l’ANC, per al primer gran Onze de Setembre independentista. No podíem saber que tres anys i mig més tard l’estat espanyol es trobaria literalment acorralat per la insurrecció civil catalana, fins al punt de ni tan sols molestar-se a dissimular. Aquest estat, i ho veurem ben clar a Madrid també aquesta setmana, històricament s’havia concebut a si mateix des del nacionalisme espanyol, però ara ja va més enllà i clarament es concep a si mateix només si va contra els nacionalismes català i basc. El 2012 algú podia pensar que Otegi era una excepció comprensible des del passat del seu país, però avui l’evidència és incontestable: simplement no hi ha lloc per a nosaltres en aquesta Espanya.
El retorn a la política normal d’Arnaldo Otegi és, doncs, en aquest context, una magnífica notícia. Sobretot per al seu país, és clar, però també per a nosaltres. Des de la Catalunya que camina cap a la independència, des del País Valencià i les Illes que renaixen després d’aguantar el règim del PP, des de la Catalunya Nord que dissenya per primera vegada institucions on el nom del país es correspon amb la realitat, avui serem molts que saludarem amb alegria Arnaldo Otegi quan isca a peu de la presó de Logronyo. I ho farem agraïts pel seu esforç en favor de la pau, de la reconciliació i de la llibertat, reconeixent la seua paciència i serenitat i esperançats que el seu retorn accelerarà el pas de la nació dels bascs també cap a l’autodeterminació i la independència.
Benvingut, Arnaldo.